PROJECTE FILOSÒFIC DE PLATÓ

Presentación del tema: "PROJECTE FILOSÒFIC DE PLATÓ"— Transcripción de la presentación:

1 PROJECTE FILOSÒFIC DE PLATÓ
INTRODUCCIÓ - PROJECTE FILOSÒFIC DE PLATÓ Esbós (utòpic) d'una ciutat ideal per superar les injustícies de l'Atenes democràtica (entre altres la mort de Sòcrates).. Elaborar Programa d’educació dels ciuTadans, en especial dels governants per a que apliquin la idea de justícia FINALITAT PEDAGÒGICA I POLÍTICA Per això Programa d’educació dels filòsofs Construeix un Parteix dels Pressupostos d’aquesta educació Teoria de les Idees Teories del coneixement i l’amor . Concepció de l’esser humà possibilita la Constitució de la ciudad ideal

2 Plató es troba en una situació d'escepticisme (Presocràtics) i relativisme (sofistes). Els supera amb el seu dualisme Sentits (Heràclit, Protàgores) - Gnoseológic Pitàgores Raó (Sócrates, Parmènides) + Món sensible (Heràclit) - Dualisme Ontológic Món inteligible (Parmènides) + Cos - Antropológic Ànima +

3 TEMA 2.TEORÍA ÈTIC-POLÍTICA DE PLATÓ
ESTRETA RELACIÓ ENTRE ANTROPOLOGIA, ÈTICA I POLÍTICA. IMPORTÀNCIA RADICAL DE LA POLIS, LLOC ON ES DESENVOLUPA L'ÉSSER HUMÀ: BON CIUTADÀ (POLÍTICA) = BONA PERSONA (ETICA). ELS GRECS EN GENERAL NO SEPAREN L'ÈTICA DE LA POLÍTICA. DAVANT ELS SOFISTES, PLATÓ I ARISTÒTIL DEFENSEN QUE LA SOCIABILITAT ÉS UNA DIMENSIÓ NATURAL DE L'ÉSSER HUMÀ. PLATÓ DEFENSA LA FINALITAT PRÀCTICA DE LA FILOSOFIA: CONÈIXER LA IDEA DE JUSTÍCIA PER APLICAR-LA LA VIDA PRIVADA I PÚBLICA La Idea de JUSTÍCIA exerceix el seu imperi en el món humà. Ella regula les relacions entre les tres parts de l'ànima individual (concupiscible, irascible, i racional), les tres classes del cos social (productors, guardians i governants), així com les tres virtuts personals i públiques (temprança, fortalesa i prudència).

4 INTRODUCCIÓ: . Plató i Aristòtil (en general tots els grecs) no consideren mai la política com una cosa separada i independent de l'ètica. L'home al desenvolupar-se en la Polis és a la vegada individu i ciutadà. La teoria ètica-política de Plató es desenvolupa en estreta connexió amb la seva antropologia. La idea que regeix tots els assumptes humans és la Justícia (Recordeu la jerarquia del món de les idees: Bé, Justícia i Bellesa). Plató l'aplicarà a l'àmbit privat (ànima) i públic (polis) que estan en íntima connexió.

5 JERARQUÍA DEL MÓN DE LES IDEES
La Idea de Justícia exerceix un paper anàleg al món humà de la Bellesa en el món físic. Ella regula les relacions entre les tres parts de l'ànima individual (concupiscible, irascible, i racional), les tres classes del cos social (productors, guardians i governants), així com les tres virtuts personals i públiques (temprança, fortalesa i prudència). JERARQUÍA DEL MÓN DE LES IDEES IDEA DEL BÉ IDEA DE JUSTÍCIA IDEA DE BELLESA EIDOS (IDEES) ENTS MATEMÀTICS L'ÉSSER HUMÀ HA CONÈIXER LA IDEA DE JUSTÍCIA PER APLICAR-LA A LA VIDA PERSONAL I PÚBLICA. CONÈIXER PER VIURE MILLOR. INTEL · LECTUALISME MORAL

6 L'ÈTICA.. Ètica eudemonista (de eudeimonía, felicitat) busca el bé suprem de l'home pel desenvolupament com a ésser racional i moral. Per Plató la vida de l'home no pot estar basada només en plaer (vida d'animal, no d'home) ni tampoc en la pura intel·ligència (vida divina, no humana), la vida de l'home que és ànima i cos ha de ser una vida mixta de plaer i intel·ligència. Cal determinar la justa proporció de gaudiments intel·lectuals i corporals. La felicitat només és possible per l'adquisició de saviesa (El que fa possible la vida bona és el coneixement del Bé Suprem. Influència de Sòcrates, l'intel·lectualisme moral, ningú obra malament a posta, el mal és la ignorància).

7 VIRTUT: HÀBIT OPERATIU BO DE LES TENDÈNCIES NATURALS DE L'ÉSSER HUMÀ
EUDEUMONÍA = FELICIDTAT ÈTICA PLATÒNICA L’ÈTICA PLATÒNICA ÈS EUDEMONISTA, CERCA EL BÉ SUPREM DE L’HOME: LA FELICITAT EL BÉ SUPREM DE L'HOME SUPOSA EL DESENVOLUPAMENT MORAL I INTEL · LECTUAL DE LA SEVA PERSONA, EL RECTE CULTIU DEL SEU ÀNIMA, ÉS A DIR UNA VIDA HARMONIOSA (JUSTA) LA VIDA MIXTA. AL SER UN COMPOST DE ESPERIT I COS HA CONCILIAR INTEL · LIGÈNCIA I PLAER. LA FELICITAT SUPOSA LA JUSTA COMBINACIÓ DEL CORPORAL I INTEL · LECTUAL VIRTUT: HÀBIT OPERATIU BO DE LES TENDÈNCIES NATURALS DE L'ÉSSER HUMÀ LA FELICITAT EXIGEIX: ADQUISICIÓ DE LA SAVIESA EL QUE FA BONA LA VIDA ÉS EL CONEIXEMENT. INFLUÈNCIA DE SÒCRATES: INTEL · LECTUALISME MORAL. NINGÚ OBRA MAL SABENT. L'EDUCACIÓ, PURIFICACIÓ I EL RECORD SÓN CONDICIONS NECESSÀRIES PER SER FELIÇ ADQUISICIÓ DE LES VIRTUTS RELACIÓ ANTROPOLOGIA-ÈTICA. HI HA TRES TENDÈNCIES AMB LA SEVA CORRESPONENT VIRTUT: RACIONAL (PRUDÈNCIA), IRASCIBLE (FORTALESA), CONCUPISCIBLE (TEMPRANÇA) LA JUSTÍCIA ÉS LA VIRTUT MÉS IMPORTANT PERQUÈ CADA TENDÈNCIA DE L'ÀNIMA COMPLEIX AMB LA SEVA OBLIGACIÓ. SENSE TOTES LES VIRTUTS ÉS IMPOSSIBLE CONÈIXER. LA JUSTÍCIA NO ES SOLAMENT UNA VIRTUT PERSONAL (ÉTICA) TÉ ADEMÉS UNA DIMENSIÓ POLÍTICA

8 L'educació, la purificació i el record són condicions necessàries per ser feliç i per l'adquisició de virtuts .Per poder saber cal adquirir les virtuts de les diferents parts de l'ànima. Relació antropologia ètica. La virtut és un hàbit operatiu bo pel qual les tendències naturals de l'home s'orienten al bé. Hi ha tres tendències amb el seu corresponent virtut: concupiscible (temprança o moderació), irascible (fortalesa o valentia) i racional (saviesa o prudència) Com hem comentat més amunt la virtut més important és la Justícia, que és l'harmonia resultant de l'equilibri perfecte entre les diferents parts de l'ànima. (Virtut amb dimensió personal i també social, harmonitza les classes d'Estat) .... l'ÈTICA és inseparable de la POLÍTICA

9 JUSTÍCIA SÍMBOL ÀNIMA VIRTUT CLASSE SOCIAL Cavall negre
MITE DEL CARRO ALAT PSICOLOGIA ÈTICA POLITICA SÍMBOL ÀNIMA VIRTUT CLASSE SOCIAL Cavall negre Ànima concupiscible Temprança Productor Cavall blanc Ànima irascible Fortalesa Guardià Auriga Ànima racional Prudència Governant EQUILIBRI PSÍQUIC ÈTIC SOCIAL JUSTÍCIA

10

11 PLATÓ: CORRELACIÓ ENTRE L’ ÀNIMA L‘ESTAT
- PLATÓ: CORRELACIÓ ENTRE L’ ÀNIMA L‘ESTAT Parts de l’ ànima Classes sociales Virtuts Racional Governantes - filòsofs Prudència (saviesa) ( nous , lógos ) ( archonts ) ( phrónesis , sophía ) Irascible Fortaleza (valor) Guardians (guerrers) ( thymós ) ( andreía ) Apetitiva Temprança Artesans i llauradors ( epithymía ) ( sophrosyne ) Harmonia entre les parts Harmonia entre les classes Justícia de l’ànima sociales ( dikaiosyne )

12

13 TEORÍA POLÍTICA DE PLATÓ
PLATÓ A LA SEVA OBRA LA REPÚBLICA EXPOSA LA SEVA PENSAMENT POLÍTIC, DISSENYA UN ESTAT IDEAL. ES SUBTITULA SOBRE LA JUSTÍCIA, TEMA FONAMENTAL D'AQUEST DIÀLEG Neix com a consequència de que els individus no poden La ciutat - Estat satisfer llurs necessitats Ha d’ estar en harmonia. Divisió i espelització del treball La ciutat ha de ser justa Ha de ser governada per una aristocràcia de la virtut i del saber La ciudad ideal Ha de tenir les següents característoques L’educació és el més important . Han de governar els més educats: els filòsofs L’eugenesia L’abolició de la família i de la propietat privada ( en las dos classes superiors per tal d’evitar la corrupció. La igualtat de la dona Platón elabora també una teoría de l’evolució de les formes polítiques el devenir històric dels Estats Aristocràcia (forma més perfecta) condueix necessàriament a la seva (domini del desig d’honors i Timocràcia degradació ambició dels guerrers) així Oligarquía (govern dels rics) Democracia (el poble pla elimina els rics) Tiranía (ruïna definitiva de l’Estat)

14 L'ESTAT I LA JUSTÍCIA (Com cal organitzar la polis perquè sigui justa? Dóna resposta a "La República", obra en la qual Plató dissenya un Estat ideal. Si l'home es desenvolupa intel·lectual i moralment a l'Estat hem d'aplicar la Justícia a aquest ..... ORIGEN I ORGANITZACIÓ DE L'ESTAT. L'origen de l'Estat ve donat per que l'home té necessitats que no pot satisfer per si mateix. La fi de la societat és un fi econòmic que exigeix ​​el principi de divisió i especialització del treball segons les disposicions naturals de l'ésser humà.

15 Tres classes segons les tres tendències: Els productors (Atenen les necessitats més elementals. Prima el concupiscible. Virtut: temprança) Els Guardians (Defensa d'agressions externes i conflictes interns. Irascible. Fortalesa). Els governants (Coneixen i apliquen la idea de Justícia. Prima el racional. Saviesa. No oblidar la importància de l'educació, àrdua i duradora de tots els ciutadans.)

16

17 LA REALITZACIÓ DE LA JUSTÍCIA A L'ESTAT
LA REALITZACIÓ DE LA JUSTÍCIA A L'ESTAT. Només aquells que han arribat al nivell de la dialèctica, els filòsofs, poden aplicar la idea de justícia a la polis. Les condicions per a realitzar la justícia són: 1 º Eliminació de la propietat privada. (Per evitar la corrupció dels governants i els guardians no posseeixen béns) 2 º Abolició de la família. (Tipus de propietat privada. S'evita afavorir als familiars i perjudicar la totalitat. 3 º Govern dels filòsofs. Teoria del Filòsof-Rei. Els únics preparats per governar ja que coneixen la idea de Bé. El coneixement no és només teòric sinó sobretot pràctic, aplicat a la vida privada i pública.

18 LES FORMES DE GOVERN. Defensa de l'aristocràcia o monarquia
LES FORMES DE GOVERN. Defensa de l'aristocràcia o monarquia. Rebuig de la democràcia ja que el poble és ignorant (Recordeu que la democràcia "matar" a Sòcrates.) Cicle de les formes de govern: Monarquia o aristocràcia , timocràcia , Oligarquia , Democràcia, Tirania  i tornada a la Monarquia o aristocràcia;     etc ...

19

20 CONCLUSIÓ: Tornar a destacar la importància del coneixement i de la justícia en el pensament ètic polític de Plató. Conèixer la idea de Justícia per aplicar-la en la vida privada i pública.

21 SíNTESI Món intel·ligible úniques Dialèctica Món de les eternes ~
Parmènides idees Matemàtiquess inmutables models model governada Ciutat harmonia de Filòsofs Estaments - Virtuts Educació: graus de coneixement per ideal/justa (= justícia) en Física múltiples Món de les temporals ~ Heràclit coses Arts mudables imitatives Món sensible

22 La unió del cos i de l’ànima és accidental
EL SER HUMÀ EN PLATÓ ÀNIMA COS ESTÀ COMPOST DE Racional (nous, logos) Destorb per l’ànima Impedeix la contemplació de les idees Immortal Intel·ligent Da naturalesa divina Situada al cervell Agressiva (tymós) Font de passions nobles Situada al tòrax Inseparable del cos mortal La unió del cos i de l’ànima és accidental Apetitiva (Epithemía) Fonts de passions innobles Situada a l'abdomen Mortal

23

24 LA TEORIA PLATÒNICA DEL CONEIXEMENT
Has de tenir en compta que: Les coses imiten o participen de les idees. L’ànima és una realitat intermèdia entre les coses i les idees Les idees estan jerarquitzades Per això l’ésser humà coneix mitjançant: La reminiscència Conèixer és recordar Mètode socràtic de preguntes i respostes. Procediment pel que el filòsof accedeix al món intel·ligible i coneix com les idees es troben relacionades entre elles. La dialèctica Dialèctica emocional ascendent ( des de les coses fins la idea suprema) L’amor

25 LA TEORIA PLATÒNICA DEL CONEIXEMENT
Les idees són essències, allò per el que una cosa és el que és. Les idees són entitats que tenen existència real i independent La teoria implica una duplicitat del món Món fugaç Un món visible de les coses particulars: Dominat pel canvi continu Les coses no tenen de consistència Úniques Un món intel·ligible Immutables Eternes Relació entre idees i coses Des del punt de vista de les coses Participació o imitació Des el punt de vista de les idees Presència Les idees són l’objecte del concepte, però no són el concepte Les idees es troben jerarquitzades

26

27 LA NATURALESA DE L’HOME
L'home pertany com ser natural al món de la physis, que per els grecs era ordre i necessitat. Però l'home és un ésser imperfecte dins d'aquest món perfecte. És la pròpia naturalesa incompleta el que fa sorgir en ell l'impuls cap a la llibertat intel·lectual. Plató ens exposa en el mite de Prometeu, la seva concepció de l'home com ser carencial, que ha hagut de crear un mitjà per satisfer les seves necessitats. Per Plató la naturalesa de l'home no és quelcom fet de forma definitiva, una cosa conclòs i inalterable, sinó alguna cosa que pot variar i ser completat. L'educació serà la que farà canviar i perfeccionar la pròpia essència de l'home, traient de l'animalitat. L'estada a la caverna és un estat antinatural, l'home empresonat en el sensible i corporal, veu reduït el seu univers a l'àmbit de el fenomènic (el sensorial-l'engany-). De manera que serà l'educació la que farà possible el retorn a l'autèntica naturalesa de l'home proporcionant-li el coneixement de la veritat sobre com ha de viure.

28 PERSONATGES DEL MITE DE LA CAVERNA
PRESONERS (Condició humana) * VIUEN una existència encadenada (nascuts en una estructura fèrria d'una societat no triada) * SENTEN veus sense rostre, comunicacions sense context (Ideologies heretades, prejudicis per a la intel·ligència i la conducta) * VEUEN ombres, tenen limitada la mirada (desinformació de la societat contemporània) * CONFORMISTES amb el ressò i les ombres (espectador passiu) PORTADORS * ENGANYADORS, la seva missió és ser mitjans de l'engany. * ENGANYATS (la ruta és l'eterna sínia de la mentida, col·laboradors potser inconscients del engany, estan també presoners entre el mur i el foc) PRESONER ALLIBERAT CAMINANT cap al coneixement, cap a la llum -> Essència de la filosofia ALIENADOR NO ALIENAT NO EXPLICITO, sinó implícit. PROGRAMADOR l'engany total que manté a les seves mans l'absolut poder. ALIMENTA el foc de l'engany. ENCADENADOR dels presoners. AMO del temps i de l'espai LECTOR Contemplador històric que efectua la suprema tergiversació del text. Incorpora al mite seus somnis, esperances, idees, testimoni fora del temps converteix la ficció en història.

29

30

31 SEQÜÈNCIES DEL MITE DE LA CAVERNA
1. PRESONER QUE ESCAPA La filosofia: la força de l'eterna insatisfacció li fa caminar cap a la sortida. 2. DIFICULTAT DE L'ASCENS CAP A LA LLUM És antinatural el coneixement? 3. MAL DE ULLS Davant el magma social d'interessos i enganys. Soledad davant l'opinió comuna. 4. SORPRESA AL DESCOBRIR EL MUNTATGE La filosofia com a actitud crítica de falsos sabers i de desemmascarament 5. DESIG DE TORNAR A LA CAVERNA Enyorança de l'estat de seguretat que ofereixen les opinions, actituds, valors i normes que ens donen ja fetes. 6. DUBTE De si és millor la llum encegadora que la apacible foscor. .

32 7. SORTIDA DE LA CAVERNA Enlluernament i impossibilitat de mirar el sol. Poc habituats a afrontar la veritat. 8. RECORD DEL SEU PRESÓ L'amor cap als seus companys irromp al presoner alliberat en forma de record. 9. FELICITAT Que proporciona el saber, en descobrir la relació dels fets i l'engranatge de la realitat. 10. RETORN La solidaritat està implícita en la vida intel·lectual. La tornada és més dolorós que l'alliberament, perquè és conscient que va a lluitar contra la foscor. Missió alliberadora del saber. 11. DISCUSSIÓ No només ha de deslligar. Ha de convèncer. No és contagiosa la saviesa només el desig. Però el desig en una societat corrompuda és desig d'ombra.

33 12. MORT Ressona la mort de Sòcrates
12. MORT Ressona la mort de Sòcrates. La violència i la mort és l'únic recurs dels sinrecursos. Però la vida humana és vida perquè sempre hi ha un presoner alliberat i un sol esperant.

34 ETAPES DEL CONEIXEMENT
* En el mite de la caverna Plató ens mostra l'ascens cap al coneixement com un procés en el qual s'han de travessar diferents nivells intel · lectuals, diferents graus d'aprehensió de la realitat. * PRIMERA ETAPA cognoscitiva (DOXA-MÓN SENSIBLE) Estat intel·lectual de mera creença. Basada en l'acceptació de les aparences físiques i morals. Home que mira les ombres (EIKASIA). Estat de l'home que tracta d'evitar l'error i confia en l’experiència, observa els objectes empírics (Pistis). * CONEIXEMENT SUPERIOR (episteme-MÓN INTEL·LIGIBLE) Pensament hipotètic o matemàtic, objectes que es poden veure amb els ulls de la intel·ligència. Home que mira els reflexos a l'aire lliure (Dianoia) Nivell més elevat, propi del filòsof, que capta les Idees o autèntic ser de les coses, i per sobre d'elles el Bé (noesis) El progrés en el coneixement requereix continu esforç i preparació. Per això és clau el paper de l'educació, encara que només els millor dotats podran accedir a aquest cim del coneixement.