Tema 8 Metalls no fèrrics

Presentación del tema: "Tema 8 Metalls no fèrrics"— Transcripción de la presentación:

1 Tema 8 Metalls no fèrrics

2 Objectius Descriure el procés metal·lúrgic d’obtenció dels metalls no fèrrics més importants d’ús industrial i els seus aliatges. Descriure les propietats i aplicacions dels metalls no fèrrics més importants d’ús industrial i els seus aliatges. Identificar i assajar els materials més utilitzats. Analitzar, relacionar i emprar les dades procedents de les especificacions tècniques de materials. Video:

3 Les tècniques físiques de separació de materials més habituals:
Tamisatge: consisteix a separar segons la grandària les partícules components d’un sòlid. Decantació: consisteix a inclinar lleugerament l’atuell que conté el líquid per extreure’l, sense que en surti el sòlid que hi ha al fons. Filtració: consisteix a fer passar un líquid a través d’un filtre, de manera que retingui les partícules sòlides. Separació per flotació: consisteix a abocar partícules d’una mescla de sòlids en un líquid, de manera que les menys denses floten. Les reaccions químiques: oxidació-reducció (oxidació, la substància que s’oxida perd electrons)

4 8.1 L’obtenció dels metalls
- Extracció (mina, procés metal·lúrgic, Metall final) - Enriquiment del mineral (triturador, concentració) - Reducció (torrefacció) - Afinament (tèrmic, electrolític)

5

6 Video: http://blocs.xtec.cat/manuelgarcia/

7 8.2 Propietats dels metalls i els aliatges
Segons el procés que es realitza varien una mica en la seva composició ja que són valors orientatius. Metalls no fèrrics: Són els metalls purs i els aliatges de metalls que no tenen ferro en la composició. Els metalls no fèrrics de més aplicació industrial són el coure i els seus aliatges, l’alumini, el plom, l’estany i el zinc.

8 Video: http://blocs.xtec.cat/manuelgarcia

9

10 8.3 El Coure (Cu) - Primer metall utilitzat per la humanitat
- Diferents processos per obtenir-lo - Escassetat i principal productor - Propietats: Dens, tou i plàstic es pot treballar molt be en fred tot i que presenta acritud. Bon conductor tèrmic i elèctric i resistent a la corrosió. - Aplicacions més usuals (cables, calderes, canonades,....)

11 Els Aliatges - LLautons: (Coure i Zinc) millora de propietats mecàniques, baixa el punt de fusió i el fa més apte per objectes de fusió i emmotllament. 50% Zinc ordinari + 50% Zinc, no té aplicacions industrials. Bronze: (Coure i qualsevol altre metall diferent al zinc). Estany principal element d’aliatge. Afegit en petites proporcions (<12%) millora la duresa i resistència al desgast per fregament així com a la corrosió.

12 Video: http://blocs.xtec.cat/manuelgarcia

13 8.4 L’alumini

14 Obtenció de l’alumini La bauxita és el mineral d’on s’extreu l’alumini. Normalment es combina amb altres elements químics per això es necessita molta energia elèctrica per a la seva obtenció.

15 Propietats Lleuger Bon conductor tèrmic i elèctric Molt dúctil
Mal·leable Tou en estat pur Presenta acritud (fragilitat que presenten alguns metalls quan es treballen en fred.) Resistent a la corrosió Fon a baixa temperatura

16 Utilització Cables elèctrics Bescanviadors de calor Estris de cuina
Envasos Embolcalls de la industria alimentaria

17 Aliatges lleugers Aliatges lleugers per a fusió i emmotllament (blocs de motor, pistons, estris de cuina, finestres etc.) Aliatges lleugers per a forja o laminatge (construcció aeronàutica i naval etc.) Videos:

18 8.5 Altres metalls d’aplicació industrial
Magnesi: molt lleuger, resistent a l’aire sec però no a la humitat. S’utilitza a la industria química i pirotècnica i també per aliatges ultralleugers. Titani: resistent als esforços, lleuger. S’utilitza a l’industria aeronàutica, naval, petrolera i química. Plom: molt dens, tou, dúctil, mal·leable. Estany: tou, dúctil, poc resistent als esforços. Zinc: Resistent a la corrosió, poc resistent als esforços, també protegeix la oxidació. Níquel: magnètic, resistent a la tracció, resistent al desgast. Videos:

19 8.6 Pulverimetal·lúrgia És una de les tècniques que s’utilitza per obtenir o donar forma a materials metàl·lics a partir de components que fonen (molt durs) a altes temperatures.

20 Utilització d’aquesta tècnica
Objectes amb materials refractaris (implica molta energia) Objectes amb materials molt purs i composicions molt precises (permet millor control d’impureses) Fabricació de peces amb materials difícils d’emmotllar, de forjar o mecanitzar. Fabricació a partir de carburs metàl·lics, d’eines de tall ràpid per a màquines-eines com a torns, fresadores, fileres etc. Fabricació de peces metàl·liques poroses per utilitzar com a filtres o com a coixinets autolubrificants.

21 La técnica de la pulverimetal·lúrgia consta de tres fases:
Obtenció de les pólvores

22 Compressió: S’aplica una pressió a les pólvores introduïdes dins d’un motlle, això fa que els àtoms s’ajuntin (difusió) similar a la soldadura en fred

23 Sinterització: Per augmentar la tenacitat i la cohesió de les peces comprimides i aconseguir així una massa compacta, desprès s’introdueix a un forn on són sotmeses a temperatures elevades durant un màxim de 2 hores i un mínim de 15 minuts que afavoreix a l’unió dels àtoms iniciada en la fase anterior. Videos:

24 Exercicis: Activitats finals (pàg. 246)