Dades i línies d’actuació per una política lingüística per als joves

Presentación del tema: "Dades i línies d’actuació per una política lingüística per als joves"— Transcripción de la presentación:

1 Dades i línies d’actuació per una política lingüística per als joves
Jornades de formació en dinamització lingüística Barcelona i Tarragona, 2006 Joan Solé Camardons Anna Torrijos

2 Coneixement i usos lingüístics Usos lingüístics interpersonals
Índex Coneixement i usos lingüístics Usos lingüístics interpersonals Llengua, participació i consum en el temps lliure La llengua a l’àmbit universitari Avaluació de la campanya “Dóna corda al català” 2005 Campanya sobre l’ús del català entre els joves 2006 Secretaria de Política Lingüística

3 CONEIXEMENT I USOS LINGÜÍSTICS
Secretaria de Política Lingüística

4 Coneixement del català 2001
Entén el català El sap parlar El sap llegir El sap escriure Total població* 94,5% 74,5% 74,3% 49,8% Població d’entre 15 i 29 anys 96,2% 88,2% 88,8% 80,5% * Població de 2 anys i més Font: Idescat, Cens 2001 Secretaria de Política Lingüística

5 Coneixement del català 2001
Població d’entre 15 i 29 anys No entén el català 51.739 No sap parlar el català Font: Idescat, Cens 2001 Secretaria de Política Lingüística

6 Coneixement del català: evolució 1986 - 2001
Evolució coneixements de català de la població d’entre 15 i 29 anys l'entén el sap parlar el sap llegir el sap escriure NO l'entén Cens 1986* 95,5% 72,7% 74,7% 47,9% 4,2% Cens 1991 97,3% 79,2% 82,5% 63,3% 2,7% Cens 1996 98,4% 90,4% 90,2% 78,7% 1,6% Cens 2001 96,2% 88,2% 88,8% 80,5% 3,8% * En el 0,29% dels casos no consta la comprensió del català. Font: Idescat, Cens 2001 Secretaria de Política Lingüística

7 Coneixement del català: ensenyament secundari
% d'alumnat que assoleix competències en llengua a l'ESO, 2003* Àrea de coneixement lingüístic Català Castellà Comprensió oral literal i interpretativa 63% 79% Comprensió textual literal i interpretativa 71% 65% Expressió oral (component discursiu) 66% -- Expressió oral (competència lingüística i lèxic) Expressió escrita (component discursiu) Expressió escrita (correcció lingüística) 50% 68% Lectura (entonació i velocitat) 93% Mitjana global 62% 73% * Assoleix les competències de forma consistent. Font: Departament d'Ensenyament, Competències bàsiques ESO primer Cicle, 2003 Secretaria de Política Lingüística

8 Identitat i usos lingüístics 2003
Població d’entre 15 i 29 anys Llengua inicial Lengua d’identificació Llengua habitual Català 39,7% 44,7% 44,4% Ambdues llengües 4,4% 6,8% 4,8% Castellà 53,0% 46,9% 49,9% Altres situacions 3,0% 1,6% 1,0% Font: Estadística d’usos lingüístics a Catalunya 2003. Llengua inicial: llengua parlada primer a casa. Llengua d’identificació: llengua considerada com la seva llengua. Llengua habitual: llengua utilitzada més sovint. Secretaria de Política Lingüística

9 Identitat i usos lingüístics 2003
* Població de 15 anys i més Font: Estadística d’usos lingüístics a Catalunya 2003. Secretaria de Política Lingüística

10 Ús de la llengua en els mitjans de comunicació 2003
% de català Població total* Població jove Ràdio1 56,5% 53,1% Televisió1 49,7% 41,3% Premsa1 37,3% 36,1% Missatges de correu electrònic2 33,7% 32,2% Pàgina d’inici a Internet2 21,4% 16,5% * Població de 2 anys o més 1 Proporció mitjana d’hores de població que realitza aquesta activitat habitualment 2 Població que utilitza la xarxa habitualment i població que escriu missatges de correu electrònic Font: Estadística d’usos lingüístics a Catalunya 2003 Secretaria de Política Lingüística

11 Opinió sobre l’ús del català d’aquí a 5 anys
Creu que ens els propers 5 anys el català s’usarà més, igual o menys que avui en dia? Més Igual Menys No consta Total població* 40,3% 24,9% 24,8% 10,1% Població d’entre 15 i 29 anys 31,8% 27,9% 35,4% 4,9% * Població de 15 anys i més Font: Estadística d’usos lingüístics a Catalunya (n = 7.000) Secretaria de Política Lingüística

12 USOS INTERPERSONALS FORA DE LA LLAR
Secretaria de Política Lingüística

13 Població d’entre 15 i 29 anys
Usos interpersonals % que usa només català o més català que castellà Població total* Població d’entre 15 i 29 anys Entitats financeres 57,8% 55,5% Personal mèdic 50,7% 46,7% Familiars propers 51,5% 45,1% Petit comerç 50,8% 44,4% Companys de feina1 31,8% 41,0% Gran comerç 45,9% 38,9% Amics 42,3% 35,3% Veïns 40,1% 35,2% * Població de 15 anys o més 1 Població ocupada Font: Estadística d’usos lingüístics a Catalunya 2003 Secretaria de Política Lingüística

14 Usos interpersonals fora de la llar*
La síntesi de les respostes sobre els usos lingüístics als 8 àmbits descrits a continuació, es presenta en una variable anomenada ‘ús lingüístic interpersonal fora de la llar’. Entitats financeres Personal mèdic Familiars propers Petit comerç Companys de feina Gran comerç Amics Veïns NOTA METODOLÒGICA: Queden exclosos de l’anàlisi les persones que o bé no declaraven cap llengua en algun dels àmbits assenyalats, o bé hi declaraven una llengua altra que català o castellà, la qual cosa ha reduït la mostra a informants. * Vila, Xavier. 2005“Els usos lingüístics interpersonals fora de la llar...”. EULC-03. Secretaria de Política Lingüística

15 Usos interpersonals fora de la llar*
Població total* Joves** 20-24 anys 25-29 anys Castellanoparlants monolingües 23% 17% 18% Castellanoparlants amb usos eventuals de català 10% 14% Bilingües amb àmplies combinacions de català i castellà 20% 30% 27% Catalanoparlants no exclusius 24% 25% Catalanoparlants gairebé exclusius 16% Total 100% * Població de 15 anys i més ** S’exclouen de l’anàlisi els joves menors de 20 anys per ser menys de 200 persones de la submostra en la què es treballa en la tipologia (n=4.536). Font: Estadística d’usos lingüístics a Catalunya 2003. * Vila, Xavier. 2005“Els usos lingüístics interpersonals fora de la llar...”. EULC-03. Secretaria de Política Lingüística

16 I CONSUM EN EL TEMPS LLIURE
LLENGUA, PARTICIPACIÓ I CONSUM EN EL TEMPS LLIURE Secretaria de Política Lingüística

17 Activitats en el temps lliure
Activitats realitzades “força” i “molt” pels joves de 15 a 29 anys en els seu temps lliure, segons la proporció de joves que les fan (%) Majoritàries (> 60%) Comunes (30%–60%) Minoritàries (< 30%) Escoltar música 92% Usar l’ordinador 57% Beure alcohol 19% Estar amb amics 87% Enviar missatges pel mòbil 55% Assistir a espectacles esportius 18% Sortir de nit 64% Practicar una afecció/hobby 53% Fumar haixix 8% Anar al cinema Llegir el diari 50% Assistir a actes religiosos 3% Veure la televisió 60% Llegir llibres 47% Assistir a actes polítics 2% Passejar Practicar esport 46% Prendre substàncies estimulants 1% Navegar per Internet Anar a comprar 45% Estar al carrer 40% Estudiar 37% Anar a la discoteca Viatjar fora de Catalunya 34% Activitats al camp 29% Font: Observatori de la Joventut, Enquesta als joves (n = 2.000) Secretaria de Política Lingüística

18 Font: Observatori de la Joventut, Enquesta als joves 2002. (n = 2.000)
Associacionisme Font: Observatori de la Joventut, Enquesta als joves (n = 2.000) Secretaria de Política Lingüística

19 Autodefinició política.
Font: Observatori de la Joventut, Enquesta als joves (n = 2.000) Secretaria de Política Lingüística

20 Llengua, participació i consum en el temps lliure (i)
Específicament pels joves s’ha construït una tipologia a partir de l’Enquesta a joves 2002 de l’Observatori de la Joventut. Es pretén explorar la relació existent entre l’ús de la llengua dels joves catalans i els seus estils de vida pel que fa a temps lliure, participació i consum cultural. A continuació es caracteritzen les diferències més significatives dels tres grups sociolingüístics. NOTA METODOLÒGICA: L’anàlisi de correspondències múltiples (AMC) realitzat amb el programari SPAD ens determina 13 eixos que resumeixen la informació de les associacions entre les variables que defineixen els usos lingüístics dels joves. Amb les coordenades d’aquests eixos es fa una classificació (“cluster”). * Solé, J. Torrijos, A Llengua, participació i consum en el temps lliure dels joves de Catalunya, Treball inèdit. Secretaria de Política Lingüística

21 Llengua, participació i consum en el temps lliure (ii)
Joves amb un ús predominant del castellà : Comparativament amb els altres dos grups, realitzen menys activitats en el temps lliure i amb menor freqüència. Especialment, No usen mai o gairebé mai l’ordinador No naveguen mai o gairebé mai per Internet No llegeixen mai o gairebé mai el diari No practiquen mai o gairebé mai esport Tenen una tendència a associar-se en menor grau a entitats de qualsevol tipus Comparativament amb els altres dos grups, no es posicionen políticament. Secretaria de Política Lingüística

22 Llengua, participació i consum en el temps lliure (iii)
Joves amb utilització d’ambdues llengües: Fan més activitats en el temps lliure, sobretot les relacionades amb l’ordinador i Internet. Veuen la televisió amb menor freqüència que els altres dos grups. Tot i no sentir-se pròxims a cap partit polític destaquen per posicionar-se al centre de l’eix esquerra – dreta. Secretaria de Política Lingüística

23 Llengua, participació i consum en el temps lliure (iv)
Joves amb predomini del català: Realitzen una gran diversitat d’activitats en el temps lliure. Amb major freqüència naveguen per Internet en el seu temps lliure. S’associen més freqüentment que els altres grups lingüístics a qualsevol tipus d’entitat. S’identifiquen amb major grau amb les posicions d’esquerres de l’eix polític. Secretaria de Política Lingüística

24 ÀMBIT UNIVERSITARI Secretaria de Política Lingüística

25 Llengua de les classes a la universitat
Font: Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació. Curs Secretaria de Política Lingüística

26 Llengua de les classes als màsters i postgraus
Font: Tomeu Simó. L’Ús de la llengua catalana als màsters i postgraus de Catalunya. 2005 Secretaria de Política Lingüística

27 Llengua de les classes als màsters i postgraus
Font: Tomeu Simó. L’Ús de la llengua catalana als màsters i postgraus de Catalunya. 2005 Secretaria de Política Lingüística

28 AVALUACIÓ DE LA CAMPANYA
“DÓNA CORDA AL CATALÀ” 2005 Secretaria de Política Lingüística

29 Campanya de sensibilització global
“Dóna corda al català” Campanya de sensibilització global Objectiu: fomentar els usos interpersonals i informals de la llengua Missatge: donar corda a la llengua perquè funcioni Secretaria de Política Lingüística

30 Els missatges Secretaria de Política Lingüística

31 Avaluació de la campanya
Amb la tècnica dels “grups de discussió”, es va avaluar la percepció de la campanya “Dóna corda al català” i la imatge de les llengües. També ens va servir per estudiar les actituds i els comportaments lingüístics interpersonals en una situació lingüística amb parlants de llengües diferents. Dels 5 grups que es van fer, 4 eren d’edats compreses entre els 15 i els 29 anys. Secretaria de Política Lingüística

32 Avaluació de la campanya
Respecte la campanya no està present espontàniament però quan es suggereix es recorda l’espot i la cançó. Globalment, els missatges de la campanya va ser ben compresos i valorats positivament. S’ha entès principalment que va adreçada a immigrants extracomunitaris. Comunica una imatge del català viva, lúdica, actual, informal, quotidiana i per a tothom. La Queta genera empatia i proximitat emocional. Té un efecte animador per ser més actius envers l’ús del català. Secretaria de Política Lingüística

33 Avaluació de la campanya
Les actituds i els comportaments reflecteixen una situació que ja coneixem: normalment la gent inicia les converses en castellà davant de desconeguts Els catalanoparlants canvien al castellà davant una persona que parla aquesta llengua, per una qüestió autoanomenada “d’educació”. Per edats no hi ha canvis: tots tenen molt interioritzada la “norma” de fer servir el castellà per “educació”. Aquesta norma només canvia amb els fills i amb els castellanoparlants que demanen que se’ls parli en català. Secretaria de Política Lingüística

34 català castellà Imatge de les llengües
Política: politització de la llengua, música... Institucional: normatiu, puritanisme... Popular: tradició, bona educació, estatus... Simbòlica: burro, senyera… Emocional: nostra, casa, terra, familiar, íntima, dolça… castellà Política: poder polític, internacionalitat Universalitat: a l’abast de tothom Proximitat: fàcil i informal Plasticitat: flexible Emocional: viva, entranyable Sonoritat: dura i contundent FONT: IPSOS, Grups de discussió sobre la campanya “Dona Corda al Català”, 2005. Secretaria de Política Lingüística

35 CAMPANYA SOBRE L’ÚS DEL CATALÀ
ENTRE ELS JOVES 2006 Secretaria de Política Lingüística

36 Usos lingüístics Secretaria de Política Lingüística

37 Campanya sobre l’ús del català entre els joves 2006
Objectiu principal de comunicació Realització d’una campanya popular per fomentar els usos interpersonals i informals de la llengua catalana, adreçada a la població jove, i involucrar els catalanoparlants com a element actiu i generador d’ús del català. Públic objectiu: La campanya s’adreça als joves entre 15 i 29 anys que poden parlar en català, tant als que el consideren la seva llengua pròpia com als que l’han après com a segona llengua, sigui o no la seva llengua habitual: Joves que no saben parlar català (4,6%) Joves que saben parlar català i no l’utilitzen habitualment (46,2%) Joves que utilitzen habitualment el català o català i castellà (49,2%)* * FONT: Estadística d’usos lingüístics 2003. Secretaria de Política Lingüística

38 Campanya sobre l’ús del català entre els joves 2006
Objectius secundaris (i) Potenciar els factors emocionals que poden vincular més intensament els joves a la llengua catalana i procurar que no la identifiquin exclusivament amb la llengua de l’ensenyament o de les administracions. Incrementar la seva percepció del català com una llengua que també és transgressora que serveix per a activitats lúdiques i que permet modular una imatge personal atractiva i moderna. Trencar l’estereotip del català com a llengua formal, estrictament normativa i institucional i fer-la sentir com una llengua propera i flexible. Secretaria de Política Lingüística

39 Campanya sobre l’ús del català entre els joves 2006
Objectius secundaris (ii) Associar l’ús de la llengua catalana als valors de modernitat i avantguarda, i allunyar-lo de les connotacions de llengua folclòrica o de resistència. Associar l’ús de la llengua catalana com a llengua comuna de tothom a Catalunya, en contraposició a la uniformitat o globalització del món. Potenciar els valors del català com a llengua útil per a l’èxit professional i personal. Vincular els valors de concòrdia cívica i cohesió social amb la llengua catalana. Secretaria de Política Lingüística

40 Orientacions per una política lingüística (i)
Entens el català, oi? Et parlo en català per respecte i educació. Amb els nous amics en català. Parlar en català no exclou a ningú. Tu, cap d’un esplai, monitor de lleure, entrenador, professor, líder de grup, professional, expert.... pots promoure noves normes d’ús lingüístic. Secretaria de Política Lingüística

41 Orientacions per una política lingüística (ii)
El català patrimoni de tots els joves. Augmentar l’oferta de productes i serveis de qualitat i populars també en català (DVD, mòbils, Internet...). Parlo el meu català (un model de llengua per a converses informals). Parlo català però no sóc catalanista. Parlo català perquè sóc ecologista. Secretaria de Política Lingüística

42 Pla d’acció de política lingüística 2005-2006
Actuació 1: Programa de foment de l’ús social del català en l’àmbit de la joventut Mesura 1: estudis per obtenir dades sobre normes de comportament lingüístic de la joventut Mesura 2: realitzar una campanya de foment de l’ús de la llengua en l’àmbit de la joventut Mesura 3: impulsar ofertes de lleure juvenil en català Mesura 4: promoure accions vinculades a la fixació de comportament lingüístics entre la joventut Secretaria de Política Lingüística

43 Actuacions previstes Adaptació específica per als joves del programa Voluntaris per la llengua. Sessions sobre usos lingüístics i sessions específiques del Taller d’espai lingüístic personal (TELP) adreçats a col·lectius estratègics de joves:                        - educadors en el lleure - dinamitzadors esportius de barri - informadors dels punts d’informació juvenil - responsables d’entitats juvenils Actuacions directes per promoure l’ús de la llengua entre els col·lectius joves en entorns que els són propers: per ex. concurs de missatges curts en català via SMS i Internet per a joves. Secretaria de Política Lingüística

44 Actuacions previstes I tu què faries?
La Secretaria de Política Lingüística i el departament d’Educació han treballat conjuntament amb l’editorial Mediterrània en l’elaboració d’un còmic de la col·lecció “I tu què faries”, que té com a objectiu reflexionar sobre els usos lingüístics. Aquest material s’adreça principalment als alumnes d’ESO. Parteix d’un còmic en què s’il·lustren, sense fer-ne cap valoració, diferents situacions lingüístiques entre els personatges, que reflecteixen situacions sociolingüístiques reals que es produeixen a la societat catalana amb més o menys freqüència, i inclou una guia didàctica al final perquè el professor treballi aquest tema a l’aula a l’aula i els alumnes puguin reflexionar-hi i treure’n les conclusions. Secretaria de Política Lingüística

45 Actuacions previstes Projecte d’escacs
Joc d’escacs adaptat a la imatge i als missatges de la campanya. Juga a escacs amb la Queta és el nom d’aquest joc que permet jugar una persona contra un motor de joc amb tres nivells diferents de dificultat. S’ha previst en col·laboració amb el servei lingüístic de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), la Federació Catalana d’Escacs i altres entitats, dur a terme una competició adreçada als estudiants de secundària, com a projecte més immediat. A més, amb la informació de totes aquestes partides que la Queta jugui, el motor de joc s’anirà perfeccionant i està previst que a l’estiu, aquest motor –la Queta- participi al campionat del món de motors de jocs d’escacs. Secretaria de Política Lingüística

46 Secretaria de Política Lingüística