PROCÉS DE COMPOSICIÓ ESCRITA

Presentación del tema: "PROCÉS DE COMPOSICIÓ ESCRITA"— Transcripción de la presentación:

1 PROCÉS DE COMPOSICIÓ ESCRITA
CAPACITAT COMUNICATIVA EN LLENGUA ESCRITA DIDÀCTICA DE LA LLENGUA. ESCRIPTURA GIRONA, 22 DE NOVEMBRE DE 2010 Margarida Falgàs Isern – DDE – Àrea de Lengua – UdG – Formadora de L’ICE – Dt. Educació

2 FINALITATS Compartir un marc pedagògic-didàctic del procés de desenvolupament i apropiació de la llengua escrita. Reflexionar sobre la intervenció docent en els diferents moments de la interacció didàctica. Analitzar la metodologia de l’escriptura a l’escola per desenvolupar la competència escrita

3 OBJECTIU: APRENDRE A ESCRIURE I A LLEGIR
L’ alumnat La finalitat comunicativa. (capacitats i competències) L’entorn. El context El text. El codi. La interacció didàctica. Paper del docent Participació i autonomia de l’alumnat

4 EN L’ENSENYAMENT – APRENENTATGE DE LA LECTURA I DE L’ESCRIPTURA
PERSPECTIVES EN L’ENSENYAMENT – APRENENTATGE DE LA LECTURA I DE L’ESCRIPTURA Basades en ENSENYAMENT CONEIXEMENT MÈTODES ACTIVITATS OBJECTIUS CONCRETS ATENCIÓ INDIVIDUAL APRENENTATGE ADQUISICIÓ ESTRATÈGIES I RECURSOS SITUACIONS D’ÚS OBJECTIUS GLOBALS INTERACCIÓ

5 LA INTERACCIÓ DIDÀCTICA
CAPACITATS EL PROCÉS EL CURRÍCULUM

6 CAPACITATS QUE INTERVENEN EN L’ADQUISICIÓ DE LA LLENGUA ESCRITA
AFECTIVES - PERSONALS SOCIALS- CULTURALS PSICOMOTRIUS AUTOESTIMA VALORACIÓ INICIATIVA ESFORÇ MOTIVACIÓ INTRÍNSECA ATENCIÓ COMUNICACIÓ FUNCIONALITAT (l. escrita) CONTEXT MOTIVACIÓ CONVENCIONS SOCIALS – CULTURALS C0NEIXEMENTS MÓN DOMINI PARTS DEL COS CONTROL SEGMENTARI LATERALITAT DIRECCIONALITAT DISTRIBUCIÓ EN L’ESPAI TO MUSCULAR GRAFISME-TRAÇ-LLETRA COGNITIVES ADQUISICIÓ DEL CODI Etapes d’adquisició del codi alfabètic Habilitats i procediments de codificació i descodificació LINGÜÍSTIQUES REFLEXIVES Tipologia textual Morfosintaxi Lèxic Fonètica - Ortografia COMPOSICIÓ ESCRITA COMPRENSIÓ LECTORA Contextualització Planificació Procés lector Redacció Estratègies Revisió Nivells de comprensió: Reelaboració literal, interpretatiu, crític, reflexiu

7 Relació de les 4 habilitats lingüístiques:

8 PROCÉS D’ADQUISICIÓ DEL CODI
ALFABETITZACIÓ NORMATIVA REFLEXIÓ SOBRE EL FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA

9 ALFABETITZACIÓ FASES D’APROPIACIÓ DEL CODI ESCRIT
ADEQUACIÓ A L’ALUMNAT: edat i context CURRÍCULUM: desenvolupament capacitats i adquisició de competències EVIDÈNCIES: què produeix l‘alumnat i perquè, què necessita per avançar PAPER DEL DOCENT PAPER DE L`INFANT PROCÉS DE REFLEXIÓ Necessitats Interrogants respecte el treball d’aula i d’escola

10 DIMENSIONS DE LA LLENGUA ESCRITA
Per codificar i descodificar cal considerar la dimensió /consciència : FUNCIONAL - TEXTUAL GRÀFICA LÈXICA – MORFOLÒGICA - SINTÀCTICA SIL·LÀBICA FONOLÒGICA ORTOGRÀFICA

11 CONSCIÈNCIA FUNCIONAL
DIMENSIÓ COMUNICATIVA: perquè necessitem escriure i llegir ÚS REAL DE L’ENTORN DE L’ALUMNAT ( educació infantil i nouvinguts). EL LLENGUATGE ESCRIT CURRICULAR: definir, explicar, anomenar, etc. Les activitats es podran classificar en: Ús pràctic o social Ús científic Ús literari

12 MORFOSINTÀCTICA i LÈXICA
RECONEIXEMENT DE LA FRASE I ELS MOTS que la componen com a portadors de significat. DOMINI DEL VALOR SEMÀNTIC dins un context: frase o text. La consciència lèxica s’adquireix en funció de la morfosintàctica. S’adquireix amb L’ÚS I REFLEXIÓ. Demana un treball de reflexió, memorització i creació sobre la semàntica: camps semàntics, diccionaris, lèxic específic, jocs de paraules, etc. Implica HABILITATS COGNITIVES: d’associació, memorització i creació.

13 CONSCIÈNCIA SIL·LÀBICA / FONOLÒGICA
Relació llengua oral – escrita: A NIVELL SIL·LÀBIC O FONOLÒGIC. Coneixement de la síl·laba com element d’anàlisi i síntesi en el procés de codificació i descodificació. Domini de la relació fonema – grafema. Domini de la percepció oral i la representació escrita. És l’element analític del procés d’adquisició del codi.

14 CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA
Representa dominar la relació entre llengua oral i escrita a partir de la relació fonema – grafema. Implica un domini de la percepció oral i la representació escrita. És l’element analític del procés d’adquisició del codi. Implica analitzar les diferents relacions entre sons i lletres del codi alfabètic.

15 CONSCIÈNCIA ORTOGRÀFICA
Representa la noció de L’ASPECTE ARBITRARI del codi escrit. Implica dominar les diverses relacions que s’estableixen entre fonema-grafema Suposa un coneixement dels trets específics que regeixen la codificació i descodificació. Normativa Pressuposa un domini de la percepció auditiva i de la percepció visual S’interioritza a partir de la REFLEXIÓ EN L’ÚS del funcionament de la llengua

16 CONSCIÈNCIA ORTOGRÀFICA
Procés per activar la memòria visual ortogràfica premises audició record sensació escriptura prèvies correcta visual de correcció = correcta

17 Procés de composició escrita
MOMENTS D’ESCRIPTURA

18 Model de Hayes y Flower (1980)
SITUACIÓ DE COMUNICACIÓ EL PROBLEMA RETÒRIC EL TEXT QUE ES VA REALIZANT Tema Audiència Propòsits Model de Hayes y Flower (1980) MEMÒRIA A LLARG TERMINI PLANIFICAR REDACTAR REVISAR Coneixement del tema i de l’audiència. g e n r a organitzar llegir escriure Coneixement dels plans d’escriptura. Observació de models Experiència d’escriptura refer formular objectius CONTROL

19 Processos cognitius relacionats en l’adquisició de la lectura i de l’escriptura
EXPRESSIUS Relacionats amb el procés d’escriptura REPRODUIR – IMITAR – DENOMINAR - REFER UTILITZAR - APLICAR –CONFECCIONAR VERBALITZAR - REPRESENTAR – ELABORAR – EXPANDIR – CONSTRUIR ASSOCIAR - RELACIONAR – COMPLETAR - ENRIQUIR PLANIFICAR- ESTRUCTURAR- ORDENAR – SEQÜENCIAR – ORGANITZAR REGULAR ADEQUAR EXPLICAR - NARRAR - DESCRIURE – INFORMAR – DONAR ORDRES – ARGUMENTAR - ... COMPRENSIUS Relacionats amb l’adquisició de la lectura RECONÈIXER – IDENTIFICAR SELECCIONAR – DIFERENCIAR –COMPARAR - TRIAR – APARELLAR – DISTINGIR – LOCALITZAR – ASSOCIAR RETENIR – MEMORITZAR ANTICIPAR – INVENTAR – IMAGINAR - FER HIPÒTESIS INFERIR – GENERALITZAR INTERPRETAR – RELACIONAR - AMPLIAR – DESCOBRIR - ORGANITZAR –INTEGRAR – DIFONDRE. – RECONSTRUIR – RESPONDRE

20 L’ACTE COMUNICATIU D’ESCRIURE
O R I E N T A C I O CREACIÓ D’UNA EXCUSA, UNA SITUACIÓ DE COMUNICACIÓ: - tema/ - lectors / - finalitat ACTE D’ESCRIURE: CONTINGUT – TEXT Planificar : oral per ser escrit o per escrit Escriure: compartit, personal, col·lectiva Revisar: llegir la pròpia escriptura, reelaborar PRESENTAR, EDITAR, PUBLICAR Presentació Fer llegir Acomplir el propòsit inicial G U I A S U P O R T

21 HABILITATS COGNITIVES
ESCRIURE PER APRENDRE HABILITATS COGNITIVES analitzar, comparar, classificar, identificar, interpretar, inferir, deduir, transferir, valorar, ... HABILITATS COGNITIVO LINGÜÍSTIQUES DESCRIURE - DEFINIR- RESUMIR - EXPLICAR - JUSTIFICAR - ARGUMENTAR -DEMOSTRAR GÈNERES TEXTUALS descriptiu, narratiu, explicatiu, instructiu i argumentatiu

22 EL TEXT: Currículum. Tradició escolar Reflexió docent
Ús i funcionalitat Característiques lingüístiques Gèneres textuals

23 TEXT NORMATIVA: ORTOGRAFIA I PRESENTACIÓ FINALITAT I ÚS Adequació
ASPECTES TEXTUAL - GRÀFICS Coherència i cohesió MORFOLOGIA I SINTAXIS GÈNERES NORMATIVA: ORTOGRAFIA I PRESENTACIÓ

24 LA INTERACCIÓ DIDÀCTICA
Disseny de seqüències Activitats i recursos El paper docent

25 INTERVENCIÓ DOCENT CREACIÓ DE CONTEXTOS I SITUACIONS FUNCIONALS I CREATIUS ORGANITZACIÓ DEL GRUP: ESCRIPTURA COMPARTIDA, COL·LECTIVA, PERSONAL. ESTIMULACIÓ ESCRITA: GUIES D’ESCRIPTURA, REFERENTS, PAUTES, ESCRIURE PER SER LLEGIT. REFLEXIÓ EN EL PROCÉS COM MOMENT D’ENS/APR. AVALUACIÓ DEL PROCÉS. AUTONOMIA I PARTICIPACIÓ ACTIVA DELS APRENENTS. ORIENTACIÓ, GUIA I SUPORT DELS DOCENTS.

26 SEQÜÈNCIES DIDÀCTIQUES
AFAVORIR LA CAPACITAT DE COMUNICACIÓ ESCRITA EN ELS DIFERENTS ÀMBITS DE RELACIÓ SOCIAL: ORGANITZACIÓ D’AULA I DEL GRUP CIENTÍFICA: ADQUISICIÓ DE CONEIXEMENS: PROJECTES, CENTRE D’INTERÈS, ETC. LITERÀRIA: CONTES, POEMES, ETC. ESCOLAR: PRESENTAR LES PRODUCCIONS

27 Què necessitem reformular, replantejar, fer, …
FUNCIONALITAT DE L’ESCRIPTURA. ELS TEXTOS ESCRIURE PER SER LLEGIT. SITUACIONS ACOMPANYAMENT: modelatge, guiatge, guies d’escriptura, pautes de correcció, … INTERVENCIÓ ESFORÇ EN ESCRIURE: atenció, valoració, seguiment. PAPER ALUMNAT TEMPS PER ESCRIURE. ORGANITZACIÓ

28 COM HO PODEM FER? BUSCAR ESPAIS D’ESCRIPTURA REALS, SIGNIFICATIUS, MOTIVADORS QUE PERMETIN: PROTAGONISME DE L’ALUMNAT TEXTOS COMPLETS I REALS ESCRIURE DINS LES ÀREES: habilitats lingüístiques REFLEXIÓ SOBRE EL PROPI TEXT INTERVENCIÓ RELLEVANT: segons necessitats

29 PROPOSTES PER COMPATIR
LA LLENGUA ESCRITA A ED. INFANTIL (la llengua oral) LA INTERVENCIÓ EN LES BECEROLES DE L’ALFABETITZACIÓ: cicle inicial (La frase) APRENENTATGE CONSCIENT DEL PROCÉS D’ESCRIPTURA A TOTA L’ESCOLARITAT: ensenyar a escriure a cicle mitjà i superior (taller d’escriptura – Escriure ciència) S’APRÈN A ESCRIURE REFLEXIONANT SOBRE EL QUE S’ESCRIU. Parlar del que s’escriu ESCRIURE TEXTOS ACADÈMICS. Text expositiu ...

30 Per mi ha estat una estona molt profitosa.
APRENDRE A ENSENYAR A ESCRIURE, ENSENYAR A APRENDRE A ESCRIURE: UN REPTE AMB ENTUSIASME, RESPONSABILITAT I REFLEXIÓ CONSTANT Gràcies, per escoltar i compartir aquestes reflexions, Margarida