Xoc negatiu d’SA amb canvi fix (II)

Presentación del tema: "Xoc negatiu d’SA amb canvi fix (II)"— Transcripción de la presentación:

1 Xoc negatiu d’SA amb canvi fix (II)
SA1 està construïda amb e = *. Al punt b,  > e. Per tant, si e s’actualitza, SA1 tornarà a moure’s a l’es-querra (si la pertorbació encara es manté). Si el canvi de DA és superior al d’SA, l’equilibri a curt passa de b a c, on previsiblement  < e. Això farà que SA2 es desplaci ara a la dreta. DA continuarà bellugant-se a l’esquerra mentre la taxa d’inflació d’equilibri sigui superior a *; quan sigui in-ferior, DA es desplaçarà a la dreta. A mitjà, el xoc de-sapareix i els moviments de DA i SA duran al punt a. 49

2 Xoc negatiu d’SA amb canvi fix (III)
 b a * temps expansió inflacio- nària depressió deflacionària expansió deflacionària estagflació Y a Y+ b temps xoc 50

3 Xoc negatiu d’SA amb canvi flotant
El xoc condueix al mateix punt b que amb taxa fixa. Ara, però, la funció DA no es modifica (suposant que m no canvia), perquè i i e canvien endògenament. A b, e < b i tendi rà a desplaçar-se a l’esquerra. Quan el xoc s’esvaeix ( = 0), e s’ajustarà a la baixa i SA anirà a la dreta, fins a arribar al punt a. SA2 SAM  c c a' b b DAM a a   > 0 DA0 = DA1 e  SA1 Y+ Y, DA SA0 51

4 Xoc negatiu d’SA: diferències
Tant amb canvi fix com flotant, l’economia es recupera d’un xoc negatiu d’SA patint una recessió. El xoc negatiu d’SA fa a l’inici augmentar  i reduir Y. El xoc té el potencial de crear una espiral inflacionista: la revisió d’e pot fer créixer  i  fer créixer e... Amb canvi fix, una contracció suficient de DA talla l’espiral forçant un període de reducció de , l’expec-tativa e es pot moderar i permetre la recuperació. Amb canvi flotant, la recuperació és automàtica amb xoc transitori. Si fos permanent, potser caldria m. 52

5 Un exemple del trànsit de curt a mitjà (I)
Amb taxa fixa, sigui Y+ = 100 i * = 0. Les decisions de despesa es prenen cada mes i les de producció cada setmana: SA varia cada setmana i DA cada 4 setmanes. Sigui la funció SA  = e + (Y–100)/ i DA = 100 –  la funció DA. A l’inici del mes som al punt a, on  = 13’ i e > 13’5 (per què?).  DA SA0 SA1 13’5 a b SA2 9 c SA3 6 4 d e DA Y 100 53

6 Un exemple del trànsit de curt a mitjà (II)
Suposem que et = t–1: la taxa expectada d’inflació a una setmana és la taxa d’inflació de la setmana prèvia. Per tant, e1 = 0 = 13’5 i SA0 esdevé SA1 (SA0 es mou a la dreta perquè e1 < e0). El nou equilibri és b, ja que la funció DA encara no ha tingut temps de canviar. Ara e2 = 1 = 9 i SA1 es desplaça a la dreta fins a SA2. L’equilibri és c. Atès que e3 = 2 = 6, SA2 es desplaça a la dreta fins a SA3. L’equilibri és d, on 3 = 4. Aquest procés acabaria duent a l’equilibri a mitjà e. 54

7 Equilibri extern (I) En sentit estricte, l’equilibri extern significa que el saldo de la balança per compte corrent és zero. En el nostre context, això significa que XN = 0. En sentit ampli, equilibri extern vol dir equilibri del flux total de moneda nacional a una taxa de canvi do-nada: les funcions d’oferta i demanda de moneda nacional s’intersecten a la taxa de canvi donada. Per tant, en sentit ampli, equilibri extern és igual a equilibri al mercat de divises. 55

8 Equilibri extern (II) Amb taxa de canvi fixa hi ha dues maneres d’eliminar un desequilibri extern: modificant la política econòmica; deixant operar els mecanismes automàtics d’ajustament. Aquests mecanismes actuen a través de la quantitat de diner i la competitivitat: el desequilibri extern tendeix a reduir M i a augmentar er i, per tant, a reduir DA i, d’aquí, a reduir el desequilibri extern. Amb taxa flotant, el desequilibri tendeix a corregir-se automàticament amb la modificació d’e. 56