LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM ( )

Presentación del tema: "LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM ( )"— Transcripción de la presentación:

1 LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1.808-1.833)
Regnat Ferran VII s’acaba l’Antic Règim i apareix l’Estat liberal.   La guerra contra Napoleó ( ) França és una gran potència enfrontada als països europeus. Espanya (Godoy) opta per una política d’aliances amb França: - Tractat de Fontainebleau (1.807)  incorporació d’Espanya a l’Imperi. El motí d’Aranjuez 18 març revolta palatina Ferran VII contra Godoy i Carles IV.  feblesa, corrupció i incapacitat monarquia espanyola = Bayona

2 Els grups reformistes + masses populars contra l’invasor.
La guerra del francès Els grups reformistes + masses populars contra l’invasor.  aixecament 2 maig a Madrid. - Juntes d’armaments i de defensa - victòria de Bailèn (agost 1.808) - Juntes provincials  Junta Suprema Central. -Convocatòria de Corts - guerrilles. Grups polítics: - “afrancesados” - patriotes: -masses populqrs tradicionalistes. -jovellanistes -liberals Corts de Cadis liberals  Constitució de

3 El retorn a l’absolutisme (1814-1820)
- Març 1814: Retorn del Desitjat - Manifest dels Perses + ultraconservadors exèrcit, noblesa i església entusiasme popular   Retorn a l’absolutisme repressió pronunciaments crisi econòmica Emancipació colònies americanes

4 El trienni liberal –1820/1823 [1]
Acció combinada de: -aixecament de Riego a Cadis, -aldarulls dels liberals a les ciutats, -impotència del govern absolutista de Ferran VII.  9 de març de 1820 el rei acata la Constitució de 1812. De 1820 a 1823 s’intenta portar a la pràctica la tasca i l’esperit de Cadis: - abolició dels senyorius jurisdiccionals, - supressió de la Inquisició, - reorganització territorial i administrativa, - unificació de codis i de lleis, - llibertat de comerç, indústria i propietat, - control dels privilegis eclesiàstics, - reforma dels ordes monàstics i reducció del delme.

5 El trienni liberal –1820/1823 [2]
- La noblesa i l’Església van boicotejar tot intent de reforma. - I sobretot el rei va frenar la promulgació de les lleis. - Davant les dificultats els liberals es van escindir ben aviat:  moderats i exaltats (embrions dels partits polítics). - Les reformes no van connectar amb les aspiracions del camperolat i es va unir a les forces reaccionàries contra el règim. - Però només la intervenció estrangera (peticions de Ferran VII a la Santa Aliança) va reinstaurar l’absolutisme.  abril de Cent mil fills de Sant Lluís.

6 La dècada “ominosa” (1823-1833)
- Destrucció de l’obra liberal. - Hisenda desastre. I , sense colònies. - La situació econòmica obliga al rei a utilitzar persones donen suport financer a la monarquia. - Des de 1823 els apostòlics s’oposen també al rei. - Des de 1827 intenten sublevar-se (Malcontents). - Al final de la dècada l’absolutisme de Ferran VII es troba amenaçat per : liberals i ultraconservadors.

7 La dècada “ominosa” (1823-1833)
- Sobre aquesta situació incidirà el problema sucessori: - el rei deroga, mitjançant la “Pragmàtica Sanció”, la llei sàlica i nomena hereva la seva filla Isabel. - els partidaris de Carles es neguen a acceptar el fet. - a la mort del rei, el 1833, s’inicia la guerra civil entre carlins i isabelins.