La vicaria Marià Fortuny Estil: Realisme MNAC. Barcelona

Presentación del tema: "La vicaria Marià Fortuny Estil: Realisme MNAC. Barcelona"— Transcripción de la presentación:

1 La vicaria Marià Fortuny 1867-1870 Estil: Realisme MNAC. Barcelona
Oli sobre fusta 60 x 94 cm MNAC. Barcelona Estil: Realisme La vicaria Marià Fortuny Marià Fortuny ( ) Monument de Reus

2 Anàlisi formal Descripció

3 Elements plàstics Pinzellada lliure Gran riquesa de colors
Preciosisme Colors freds Llum: repartida uniformement Colors càlids (primer terme i part més gran)

4 Composició: Hi trobem representades 3 escenes diferents, en un mateix
Disposició asimètrica dels personatges, molt més concentrats a la dreta. Acció principal (signatura del nuvi), lleugerament desplaçada a l’esquerra Cap límit costat esquerra No se saben dimen- sions Paret límit costat dret Grup dels convidats, Molt il·luminat

5 Descripció dels grups Poble baix
torero i “manola” esperen el torn, damunt la catifa groga Penitent que demana almoina per les ànimes del purgatori Conjunt de dues figures en plena conversa, emmarcades per la biblioteca Nuvis i el seguici vestits a la moda del segle XVIII El centre d’atenció és l’acte de la firma Mobiliari com a nexe d’unió Catifa groguenca com a separació dels 2 grups

6 Predominen les línies verticals per sobre les horitzontals
Perspectiva linial Diagonals que marquen la profunditat

7 Espai arquitectònic fictici on Fortuny reuneix elements de diferents llocs. Sensació d’amplitud: fons darrere reixa i part esquerra sense tancar. Pintura preciosista Gran interès pel detall pintura pot ser el martiri d’un Sant Reixa Làmpada Biblioteca i llibres catifa vella i desarrelada Reflexos dels metalls fusta dels banc gastada per l’ús Paper oblidat

8 És important fer-nos una idea de les petites dimensions del quadre, per valorar les quantitats de detalls. Cal observar els rostres de les figures, els seus vestits i els objectes amb deteniment. El juny de 1868 i instal·lat a Roma pinta la versió definitiva. Increïble virtuosisme tècnic. Tècnica de treball de miniaturista que aquí es fa evident en el vestit del torero.

9 Interpretació i estil La Vicaria representa la incorporació de la pintura espanyola a les corrents franceses i europees de moda durant el II Imperi francès ( ). La pintura realista que buscava escenes relacionades amb la vida real, i que tenia a la burgesia com a principal client i protagonista de les obres, ja que li interessa reflectir-hi els seus actes, cerimònies i festes. Les preferències en l’elecció dels temes i vestits s'inclinen cap al segle XVIII. La crítica social estarà lluny de les obres de Fortuny, considerat també membre destacat de la pintura preciosista. En La Vicaria es veu clara la influència de Goya, el qual copià, junt amb altres pintors com El Greco, Veázquez, Ribera... quan va visitar el Prado l’any De Goya va aprendre la seva sensibilitat pel color, la passió per la llum i la tècnica de la taca aïllada. També va rebre grans influències dels clàssics renaixentistes i barrocs, sobre tot des de la seva estada a Roma. Posteriorment molts artistes s’inspiraren en ell, són els anomenats fortunyistes. Al començament dels anys 70 Marià Fortuny fou un dels pintors més famosos del moment, tenint un èxit aclaparador sobre tot a França. La presentació d’aquesta obra fou l’esdeveniment de l’any i els crítics i artistes l’ompliren d’elogis.

10 La vicaria es va inicia l’hivern de 1867 quan Fortuny va haver de visitar un diverses ocasions la sagristia de l’església madrilenya de Sant Sebastià amb motiu del seu casament amb Cecília de Madrazo. Gènere costumista. La pintura de l’època s’allunyava de la grandiloqüència neoclàssica i romàntica i de l’abús dels grans formats. Es preferien els quadres de reduïdes dimensions i la tècnica detallista i pacient. El màxim representant d’això fou Meissonier, que imposà els “tableautins” (pintures petites). El nou client dels artistes, la burgesia, preferia per les seves cases quadres petits i de gènere. Jean-Louis Ernest Meissonier Apunt per a la primera versió de “La vicaria” 1867

11 Lagartijo en la capella (aquarel·la)
1867 Fortuny va utilitzar aquesta figura per a la realització de “La vicaria” S’exposà a la galeria del seu marxant, Adolphe Goupil a París. La gent feia cua al carrer per poder-lo contemplar i els principals diaris van comentar llargament el fet. A tall anecdòtic, hem de dir que Goupil va vendre el quadre per francs. Primera versió de “La vicaria” 1867 Aquerel·la “La vicaria”

12 Meissonier (el militar)
pintor realista francès, aleshores molt cèlebre, de qui és sabut com s'enorgullia d'haver posat per a aquesta obra Isabel (la núvia) la cunyada del pintor Arlequino (el torero) model habitual de Fortuny Nicolina (la "maja") la model romana Raimon (el nuvi) el germà d’Isabel Cecília esposa del pintor

13 Marià Fortuny Autoretrat 1858 Neix a Reus el 1838 i mor a Roma el 1874
Orfe de petit, el crià el seu avi, que afavorí la seva formació artística. Treballà amb un plater i miniaturista de reus, cosa que influirà en la seva posterior minuciositat pictòrica. El 1852 es traslladà a Barcelona amb l’avi. Retrat de Fortuny fet per Federico de Madrazo 1867

14 Ramon Berenguer III a la torre del castell de Fòs
Aconsegueix la plaça de pensionat de Pintura a Roma, creada per la Diputació de Barcelona, el 1858. Estudi per a una crucifixió 1860

15 Cronista gràfic de la guerra hispano-marroquina
La batalla de Tetuan. Oli sobre llenç 300 x 972 cm. Pensionat per la Diputació de Barcelona, el 12 de febrer de 1860, quan esclata la guerra amb el Marroc, Fortuny arriba a Tetuan. El motiu d’aquest viatge a Àfrica és la realització d’una sèrie d’obres on es reculli les gestes del general Prim en aquesta guerra.

16 Té com a compromís lliurar a la Diputació diverses composicions: diversos dibuixos acadèmics, còpia d’un quadre d’autor clàssic i un oli sobre un assumpte de la història general de Catalunya. Àfrica fou un descobriment per a ell, els paisatges, les llums, els habitants... L’odalisca 1861

17 Gràcies a aquests estudis va obtenir una pensió de la Diputació per poder viatjar a tota Europa i poder estudiar els quadres més importants de temàtica de batalles. A Roma es casà amb Cecília Madrazo, filla del pintor, Federico Madrazo. Poc després pintà La Vicaria. Paisatges marroquí, estudis per a La batalla de Tetuan 1860

18 Escenes de gènere El col·leccionista d’estampes 1866
L’elecció de la model Escenes de gènere Com “La vicaria” pertanyen a l'anomenada pintura de casaques “casacón”.

19 Etapa granadina 1870-1872 S’hi instal·là des de 1868 Un gran canvi
- llum i color andalús - Pati en l’Alhambra Vista de Granada Jardí de la casa Fortuny

20 Escenes orientalistes
Músic àrabs 1872 El marroquí (aquarel·la) 1869 El venedor de tapissos (aquarel·la) 1870

21 Portici 1874 Impressionisme i japonessisme Platja de Portici 1874
Els fills del pintor en el saló japonès 1874 Senyora Agrasot 1874 Portici 1874 Impressionisme i japonessisme Nu a la platja de Portici 1874

22 1873, El jardí 1871, Pati de l’Alhambra
El 21 de novembre de 1874 tornà a Roma, on morí el 21 del mateix mes, amb només 36 anys. Malgrat morir tan jove se’l considera un autèntic geni que marcà tota una generació de pintors. 1873, El jardí 1871, Pati de l’Alhambra