LA FILOSOFIA EMPIRISTA (1)

Presentación del tema: "LA FILOSOFIA EMPIRISTA (1)"— Transcripción de la presentación:

1 LA FILOSOFIA EMPIRISTA (1)
Es desenvolupa, principalment, a la Gran Bretanya. En són representants destacats: Thomas Hobbes John Locke George Berkeley David Hume La seva filosofia és dedicada, essencialment, a reflexionar sobre el coneixement (origen i límits) i sobre el poder polític (origen i límits) 09/04/2019 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA MODERNES

2 LA FILOSOFIA EMPIRISTA (2)
La reflexió sobre el coneixement d’aquests pensadors coincideix en la idea que tot coneixement deriva, directa o indirectament de l’experiència (no hi ha idees innates) Les diferències entre ells deriven de les conseqüències més o menys radicals que cada un extreu d’aquest principi general. 09/04/2019 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA MODERNES

3 THOMAS HOBBES (XVII) teoria política - 1 -
Els humans neixen iguals, lliures i racionals (les desigualtats i jerarquies són artificials, no naturals) Per naturalesa desitgen (instint natural) la seguretat i el benestar. Com els altres animals estimen el que els en proporciona i temen el que els en priva. A diferència dels animals, els humans tenen consciència de futur (racionalitat - càlcul): desitgen garantir la seguretat i el benestar futurs. Aquest desig només pot ser satisfet sotmetent els que desitgen exactament el mateix: els altres humans. 09/04/2019 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA MODERNES

4 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA MODERNES
THOMAS HOBBES (XVII) - 2 Així, per naturalesa l’home és un llop per a l’home: viu en un estat de guerra de tots contra tots. Ningú no pot aspirar a vèncer en aquesta guerra: els humans són iguals per naturalesa. L’estat de Guerra de tots contra tots és un estat d’inseguretat i malestar absoluts. Enfront d’aquesta situació els humans estableixen un Contracte social, origen del poder de l’Estat. Amb la creació de l’Estat, els humans renuncien a la seva igualtat i llibertat naturals a canvi de la seguretat i benestar que els garanteix el poder absolut de l’Estat, font de tota moral i sociabilitat. 09/04/2019 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA MODERNES

5 JOHN LOCKE (XVII) – 1 teoria política
Els homes neixen iguals, lliures i dotats de Raó que els permet distingir el que està bé per naturalesa del que no. Així, doncs, hi ha drets i deures NATURALS: Dret a la vida, la llibertat i la propietat. Deure de respectar la vida, la llibertat i la propietat dels altres. El fonament del dret a la propietat és el dret al treball, condició per a una vida digna (rebuig de la legitimitat del sistema de propietat feudal: no es basa en el treball) 09/04/2019 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA MODERNES

6 JOHN LOCKE (XVII) – 2 teoria política
Origen del poder polític: Contracte social per tal d’assegurar l’acompliment dels deures i drets naturals per part de tots els components de la societat. Límits i estructura del poder polític: No és legítim l’estat que no acompleix els seus objectius, i menys el que vulnera la moral natural (dret a la revolta). El poder de l’Estat és el poder de la majoria (democràcia). No és, però, un poder absolut: en cap cas la majoria podrà vulnerar els drets naturals de la minoria. 09/04/2019 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA MODERNES

7 JOHN LOCKE (XVII) – 3 epistemologia i ontologia
Com Descartes, denomina “Idea” qualsevol contingut mental (sensació, record, concepte...) A diferència de Descartes, entén la ment com un “paper en blanc”. Les percepcions dels objectes sensibles externs i les operacions internes de la ment són l’origen de totes les Idees. Idees dels sentits ens mostren qualitats dels objectes externs. Diferencia qualitats primàries (els correspon un tret de la realitat objectiva) de qualitats secundàries (no els correspon cap tret de la realitat objectiva). 09/04/2019 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA MODERNES

8 JOHN LOCKE (XVII) – 4 epistemologia i ontologia
Tractament de les tres substàncies cartesianes: La base del nostre coneixement de l’existència de coses externes són les sensacions (les idees són representacions de les coses) La base del nostre coneixement de la nostra existència és la intuïció. La base del nostre coneixement de l’existència de Déu és la demostració (causa necessària de totes les altres existències) 09/04/2019 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA MODERNES

9 DAVID HUME (XVIII) – 1 IMPRESSIONS I IDEES
Dos tipus de representacions mentals (“percepcions”): Impressions (percepcions més “vives”) Idees (percepcions menys “vives”) Les Idees són còpies o representacions de les impressions (no hi ha idees innates). La metafísica és plena de termes darrera dels quals no hi ha cap “idea” (són buits), atès que no els correspon cap impressió. 09/04/2019 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA MODERNES

10 DAVID HUME – 2 PRINCIPIS D’ASSOCIACIÓ D’IDEES
Les idees o pensaments s’associen en funció de tres principis bàsics: Semblança (seguint Occam, aquest seria el fonament de les nostres representacions abstractes o conceptes: agrupem experiències semblants en una noció de classe, i sota un nom comú –nominalisme-) Contigüitat en l’espai o en el temps (per exemple, un record pot provocar l’aparició d’altres en funció d’aquest principi d’associació) Causalitat: Esperem que a fenòmens semblants als prèviament viscuts (causes) els succeiran fenòmens semblants als que els han acompanyat habitualment en el passat (efectes) 09/04/2019 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA MODERNES

11 DAVID HUME – 3 TIPUS DE CONEIXEMENTS
Els objectes del nostre pensament poden ser de dos tipus: Relacions d’idees (fruit de la intuïció o de la deducció, no ens diuen res sobre el món). La veritat d’aquests coneixements es basa en el principi de no contradicció: el contrari és absurd. Qüestions de fet (La veritat d’aquests coneixements no es basa en el principi de no contradicció: el contrari és pensable) 09/04/2019 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA MODERNES

12 DAVID HUME – 4 EL PROBLEMA DE LA PREDICCIÓ
Considerem vertaders aquells coneixements de qüestions de fet basats en l’experiència (impressions). Però la nostra certesa no es limita, a les qüestions de fet passades o presents (d’elles en tenim impressions) sinó que també estem segurs de la veritat de les nostres prediccions de futur, malgrat no tenir-ne impressions. Els objectius de la ciència no són tan sols descriure o explicar (passat), sinó també predir. En què es basa la certesa de les nostres prediccions? 09/04/2019 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA MODERNES

13 DAVID HUME – 5 PREDICCIONS I CAUSALITAT
En la relació causa-efecte: davant d’un parell de fenòmens relacionats causalment, preveiem sempre l'ocurrència de l'efecte a partir de l'observació de la causa. Però ¿quina és la naturalesa i el fonament d’aquesta relació?. L’experiència ens mostra que fins ara, la ocurrència de A ha estat sempre acompanyada per l’ocurrència de B. Però no ens mostra que seguirà essent així en el futur! Per què n’estem segurs? 09/04/2019 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA MODERNES

14 DAVID HUME – 6 FONAMENTS DE LES CONEXIONS CAUSALS
La base del nexe causal no és l’experiència, ni tampoc el raonament. Ni l’experiència ni el raonament poden mostrar-nos que el futur serà com el passat (principi d’invariància). I malgrat tot estem segurs que serà així. Per què?: Creença instintiva (predisposició psicològica a esperar) que el futur s’acomodarà al passat Hàbit, costum, experiències reiterades en el passat ens fan esperar un futur similar. Aquests són, doncs, els fonaments de les nostres prediccions de futur (i de la relació causa-efecte), i no cap mena de raonament. 09/04/2019 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA MODERNES

15 DAVID HUME – 7 LIMITS EN L’ÚS DE RELACIONS CAUSALS
El nexe causal és instintiu per la seva importància de cara a la supervivència: L’instint és ràpid i infal·lible, mentre que la raó és lenta i pot errar. Darrera la “idea” metafísica de “connexió necessària” no hi ha cap impressió. És un terme buit de contingut. La relació causal no és una connexió necessària sinó una predisposició psicològica innata. Essent la causalitat fruit del costum, tan sols podem establir relacions causals entre experiències, mai entre idees a les que no correspon impressió (Déu, per exemple) 09/04/2019 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA MODERNES

16 DAVID HUME – 8 LA NOCIÓ DE SUBSTÀNCIA (repàs)
Des d’Aristòtil a Descartes i Locke, la noció de substància (entitat) ocupa un lloc central en la reflexió filosòfica entorn de la realitat. Què s’entén per “substància”? Aquella realitat de la que es diuen o en la que estan els atributs (essencials o accidentals) Definició escolàstica de “substància”: allò que existeix per si mateix i no necessita de cap altra cosa per existir. Així, el volum, el pes o la temperatura existeixen però no són “substàncies” perquè només poden existir com a trets d’alguna substància. 09/04/2019 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA MODERNES

17 DAVID HUME – 9 ANÀLISI DE LA NOCIÓ DE SUBSTÀNCIA
Darrere el terme “substància” no hi ha cap impressió. No és una idea sinó una paraula buida. Si prescindim de formes, olors, colors, textures, etc. (d’ells sí que en tenim impressions) no ens resta res: No hi ha cap impressió d’un substrat. Malgrat tot, vivim convençuts que determinades formes, olors, colors, textures, gustos, etc. se’ns presenten i se’ns presentaran tossudament units. Les coses són feixos de sensacions: fenomenisme 09/04/2019 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA MODERNES

18 DAVID HUME – 10 Crítica de la metafísica racionalista i empirista
La crítica de la noció de substància comporta el rebuig dels fonaments de la ontologia de Descartes (i de Locke). Les tres substàncies cartesianes queden sense fonamentació, i la primera certesa, la de la substància pensant ha de ser revisada. No tenim impressió d’un “jo” fix i estable: d’una substància pensant. Tan sols d’un constant devenir de sensacions, records, sentiments, imatges... Així, en què es basa la impressió d’identitat del subjecte? En la memòria, que lliga el meu ara amb un abans també meu. 09/04/2019 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA MODERNES

19 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA MODERNES
DAVID HUME – 11 CARÀCTER INSTINTIU DE LES CREENCES BÀSIQUES: OBJECTIVITAT I INVARIÀNCIA Les creences que fonamenten la nostra existència, precisament per aquest motiu, són de caire instintiu i no racional. Les compartim amb la resta d’animals. Són la creença en una realitat externa (no demostrable racionalment!): principi d’objectivitat, I la creença que el futur s’acomodarà al passat: principi d’invariància 09/04/2019 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA MODERNES

20 DAVID HUME – 12 LLIBERTAT i MORALITAT
Llibertat és la capacitat d’actuar d’acord amb la pròpia voluntat (és a dir, actuem lliurement quan la “causa” de la nostra conducta és la nostra voluntat). Els valors morals no es basen en raonaments sinó en sentiments naturals d’acceptació o rebuig davant de determinades conductes. 09/04/2019 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA MODERNES

21 DAVID HUME – 13 ESCEPTICISME I METAFÍSICA
El resultat de la filosofia ha de ser la constatació de la debilitat de l’enteniment humà. L’única forma positiva d’escepticisme és limitar la nostra reflexió als límits del nostre enteniment. La Metafísica és, precisament, resultat d’una ignorància constant d’aquests límits. El gran refutador de l’escepticisme radical és l’acció. 09/04/2019 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA MODERNES