3. Diògenes de Sínope i el cinisme

Presentación del tema: "3. Diògenes de Sínope i el cinisme"— Transcripción de la presentación:

1 3. Diògenes de Sínope i el cinisme
3.1. El problema de l’ésser humà i la política Pàgina 132 Biografia Pàgina 132 Biografia Pàgina 133 La crítica de la cultura i la civilització Quins són els inconvenients que té per a la vida i la felicitat humana el fet de viure en societat? En la fet la vida més complicada (ens ha creat tota una sèrie de falses necessitats). Ha establert un conjunt de convencions i prohibicions socials que tenen com a conseqüència: La limitació de la nostra independència. (El que era senzill passa a ser complicat). La generació de desigualtat i discriminacions. (les lleis creen drets i deures diferents; els diners inverteixen el valor real de les coses). José Vidal González Barredo

2 3. Diògenes de Sínope i el cinisme
3.1. El problema de l’ésser humà i la política Pàgina La societat com a problema: la utopia és impossible Es podrien eliminar aquest inconvenients i contradiccions canviant les estructures i el valors socials? No, tota reforma social és impossible perquè aquests problemes: Són consubstancials al fet de viure en societat (la societat en si mateixa és el problema). La funció de tota institució social és sotmetre a tothom a unes mateixes normes (des-moralitzar els individus, fer-los perdre la seva autonomia moral) a través de la violència o la marginació social. Quina serà la solució? Abandonar la societat? No. Una moral de resistència: de denúncia, provocació i menyspreu de les regles socials (finalitat: que la gent prengui consciència de la seva submissió). L’única solució és viure de la manera més natural possible, no acceptar cap regla (insubmissió) ni tampoc les diferències que aquestes han generat. Text pàgina 133

3 3. Diògenes de Sínope i el cinisme
3.2. El problema de la moral: el retorn a la natura Pàgina 133 La moral de resistència Fan una crítica exhaustiva dels valors socials i culturals: La religió (ateisme pràctic): rebuig del politeisme, el culte, els ritus, el clericat, la immortalitat de l’ànima i la superstició. Els valors socials: menyspreu dels diners, la fama i la noblesa derivada del llinatge. Rebuig de les convencions (usos i costums que ens esclavitzen, distinció entre allò que és privat i allò que és públic). I les diferències socials que es fonamenten en aquestes convencions: Basades en distincions de raça, llengua o pàtria: cosmopolitisme. Fixades per llei entre homes i dones, lliures i esclaus: igualitarisme. D’estatus i fortunes (econòmiques) que creen una segona naturalesa competitiva i hostil. Denuncien la hipocresia i la violència de l’Estat. Defensen contravalors com l’ incest i el canibalisme. Existeix el problema (la societat) però no existeix la solució, per tant, “La millor societat és la menor societat possible”.

4 3. Diògenes de Sínope i el cinisme
3.2. El problema de la moral: el retorn a la natura Pàgina 134 El retorn a la natura Per què aquest retorn a la natura? Perquè la natura significa simplicitat. Al contrari de la vida social (civilització) que significa: Complexitat (en la satisfacció de les necessitats primàries mitjançant els usos, costums i convencions socials). Dependència (ja que ens fa esclaus d’aquestes convencions i ens crea necessitats supèrflues). Rebutgen la protecció de la civilització per alliberar-se dels seus lligams i defensen: L’autosuficiència (autarquia) com a mitjà per poder ser Radicalment independents (no haver de dependre de ningú). Text pàgina 134

5 3. Diògenes de Sínope i el cinisme
3.2. El problema de la realitat i del coneixement Pàgina 134 La crítica dels valors socials també s’ocupa de la crítica del saber: Usen l’escepticisme per fer una: Crítica de la raó dogmàtica i els seus excessos que construeix mons ideals on refugiar-se amb el menyspreu del cos i els sentits. Esforçar-se en descreure: desfer-se de les idees tòpiques rebudes de l’educació i els prejudicis socials. La provocació com a forma de mostrar als altres la seva pròpia ceguesa (respecte d’aquestes idees). Què és el que hem de saber? Rebuig del saber enciclopèdic i teòric. No es tracta de saber molt sinó de saber el fonamental: saber viure.