La filosofia de la il·lustració

Presentación del tema: "La filosofia de la il·lustració"— Transcripción de la presentación:

1 La filosofia de la il·lustració
Unitat 14 La filosofia de la il·lustració José Vidal González Barredo

2 Il·lustració i legitimació del poder polític
Pàgina 278 Periodització Es va iniciar a Anglaterra en la segona meitat del segle XVII. Es traslladà a França al segle XVIII (Segle de les llums). Es va estendre per la resta d’Europa, amb el suport del despotisme il·lustrat fins als principis del segle XIX. Què proposa el pensament il·lustrat? L’aplicació de la raó a tots els àmbits del saber i de la vida humana. Prescindeix de les explicacions de caràcter religiós i no accepta el sotmetiment als límits imposats per la fe i la religió. Vol treure la humanitat d’aquesta submissió i alliberar-la per recuperar una racionalitat autònoma que estigui impulsada sense cap restricció pel desig de conèixer el món i de promoure el progrés humà. Va contribuir a una secularització de la societat i la cultura i a una transformació en els valors que donaven sentit a la vida humana. Vol treure la població de la ignorància i la superstició a través de l’educació, però també de la tirania del govern irracional de l’absolutisme. El ple desenvolupament de les idees iniciades en el Renaixement en els àmbits de la religió, la ciència i la política funda les bases de la modernitat.

3 El segle de les llums 279 Mapa pàgina 279 Pàgina Segle XVIII Economia
Màquina de vapor (1705) Inici Revolució Industrial Política Absolutisme 1es Revolucions liberals De les estructures polítiques de l’Antic Règim a Democràcia parlamentària Cultura Viatges i noves xarxes comercials Trencament aïllament cultural Relativisme cultural Secularització de la vida pública Ciència Nou mètode científic Contrast amb la teologia Aplicat a totes les àrees del saber Defensa de la raó i el progrés científic Els filòsofs més destacats del moviment il·lustrat són: John Locke ( i David Hume ( ) al Regne unit; Voltaire ( ), Montesquieu ( ), Denis Diderot ( ), J. B. Le Rond D’Alembert ( ), Julien Offroy de La Mettrie ( ) i Jean- Jacques Rousseau ( ) a França; G. W. Leibniz ( ) i Immanuel Kant ( ) a Alemanya.

4 1. La raó il·lustrada i el concepte de progrés
1.1. Què és la il·lustració? Pàgina 280 La raó il·lustrada Text pàgina 280 Per què l’ésser humà havia estat tractat com si fos un infant? Perquè se’l tractava com si encara no hagués desenvolupat plenament les seves facultat racionals i necessités ser guiat per una autoritat superior: La de la fe (en l’àmbit vital). La del monarca (en l’àmbit polític). Amb la Il·lustració l’ésser humà: Pren consciència de la plena capacitat de les seves facultats i de la seva llibertat. Comprèn que ha de decidir per si mateix i que pot resoldre tots els seus problemes apel·lant només a l’ús de la raó. És per això, que el lema de la Il·lustració és Sapere aude!: Atreveix-te a pensar!

5 1. La raó il·lustrada i el concepte de progrés
1.1. Què és la il·lustració? Pàgina 281 Quines són les característiques d’aquesta raó il·lustrada? Es guia solament pel seu propi enteniment (pensar per un mateix). És una raó autònoma Ho fa amb llibertat (sense sotmetre’s a cap tipus d’instància externa: la religió o el poder del sobirà). És una raó lliure Lluita en tots els camps contra el poder de la superstició, la simple tradició i l’argument d’autoritat i sotmet a prova els principis de tota forma de saber. És una raó crítica Defensa la llibertat d’expressió (el lliure pensament) i lluita contra la intolerància (tant religiosa com a civil). És una raó tolerant «No estic d’acord amb el que diu, però defensaria fins la mort el seu dret a dir-ho». Voltaire

6 1. La raó il·lustrada i el concepte de progrés
1.2. Què és la il·lustració? Pàgina 281 El concepte de progrés i els nous valors il·lustrats Cristianisme Pessimisme antropològic Pecat original, inclinació al mal La Il·lustració Optimisme antropològic Bondat natural, societat en pau, pròspera i feliç La idea de progrés Fonament: confiança en l’ésser humà i en la seva capacitat per conèixer i dominar el món a través de la ciència. Objectiu: aconseguir la seva pròpia felicitat (autonomia) i contribuir al foment de la felicitat col·lectiva (sentiment d’humanitat) → coneixement i domini de la natura → transformar el món per millorar-lo (progrés).

7 1. La raó il·lustrada i el concepte de progrés
1.2. Què és la il·lustració? Pàgina Els nous valors il·lustrats Són uns valors seculars (basats en la raó) que volen substituir els valors de la religió i donar un nou sentit a la vida de l’ésser humà: La idea de la història: origen del desenvolupament de la consciència històrica → causa de tots els mals en el passat (guerres, persecucions, violència, etc.) → el domini dels factors irracionals (la superstició, la intolerància i el fanatisme). L’alternativa → eliminar aquests factors en un procés de racionalització constant de tots els àmbits de la vida humana. La idea de civilització: coneixement i comparació amb altres cultures → el grau de desenvolupament de la racionalitat no és el mateix en totes → la idea de civilització designa l’estat de desenvolupament cultural d’una societat. La idea d’humanitat: designa el conjunt de totes les persones que formen part del gènere humà → té un sentit moral i esdevé el lloc de realització de l’ésser humà → l’esforç moral passa de ser justificat de fer les coses per amor a Déu (cristianisme) a fer-les per amor a l’ésser humà. Projecte il·lustrat: educar les persones → població més culta → pot contribuir millor al progrés social.

8 1. La raó il·lustrada i el concepte de progrés
1.2. Àmbits de desenvolupament de les idees il·lustrades Pàgina 282 La difusió del saber: les arts i les ciències La Il·lustració → exhortació al coneixement, el debat i al renovació d’idees → els salons il·lustrats → impuls de la reflexió i el debat d’idees. La filosofia s’elabora en forma d’assaigs i cartes → fer-la més accessible a la població → s’ocupa d’aspectes més concrets de tot tipus de temàtiques. Es fomenta l’activitat intel·lectual i la producció de cultura així com la seva difusió → es publica en les llengües nacionals → divulgació i popularització de la ciència (Acadèmies de les Arts i les Ciències; Revistes científiques). L’Enciclopèdia ( ), dirigida per Diderot i D’Alembert: pretén ser un compendi organitzat de totes les àrees del saber humà exposat en un llenguatge senzill.