ALGUNES CURIOSITATS SOBRE L’ ESPAI.

Presentación del tema: "ALGUNES CURIOSITATS SOBRE L’ ESPAI."— Transcripción de la presentación:

1 ALGUNES CURIOSITATS SOBRE L’ ESPAI

2 Si vols continuar Si vols distreure’t...
...t’espera un petit conte interactiu, en el qual trobaràs uns astronautes traïcionats per les noves tecnologies i que necessiten el teu ajut per a guiar-los fins al seu planeta Terra.

3 Podem veure la llum d’una estrella que en realitat ja no existeixi?
La temperatura dels planetes del sistema solar, depèn només de la distància al sol? Les estrelles d’una constel·lació es troben a prop entre sí? Plutó: és sempre el més llunyà del sistema solar? Agraïments. Fonts d’informació Si un astronauta s’acostés a una estrella... Es punxaria?

4 Plutó i Caronte, des del Hubble

5 Plutó Va ser descobert l’any 1.930.
És l’únic del sistema solar que encara no ha estat visitat per cap nau espacial. Caronte és la seva lluna. És el planeta més llunyà del sistema, però segur que això es del tot cert?

6 Doncs no del tot: degut a l'excentricitat de la seva òrbita arriba a estar més a prop que Neptú durant 20 dels 249 anys que tarda en donar la volta al sol.

7 Plutó i Caronte, a Kms de la Terra, vistos des del Hubble Plutó va travessar l’òrbita de Neptú el 21 de gener de 1.979, es va aproximar al màxim el 5 de setembre de i ha estat dins l’òrbita de Neptú fins el 14 de març de No patiu: Plutó i Neptú no poden xocar, ja que s’acosten fins a 18 UA. I fins el setembre del no tornarà a deixar de ser el planeta més llunyà del sistema.

8 Orion, una de les 89 conste·lacions

9 Canis Minor

10 Crux del Sud

11 Ursa Mayor

12 Constel·lacions Les primeres civilitzacions, cap a l’any a.C., ja tenien localitzades les seves constel·lacions. D’altres cultures, allunyades entre sí, també ho feien, amb resultats similars. Aquestes cultures antigues havien reconegut més de la meitat de les 89 constel·lacions que tenim catalogades en l’actualitat.

13 Les estrelles d’una constel·lació, es troben a prop entre sí?
Atlas, aguantant les constel·lacions

14 Les estrelles, en realitat, estan disperses i allunyades entre sí.
Per exemple: les estrelles de la constel·lació d’Orion, vistes des d’un altre punt de l’espai, formarien un dibuix totalment diferent.

15 Via Làctia, des d’una perspectiva diferent a la que estem acostumats a veure.

16 Galàxia Andròmeda, M31, la més propera a la Via Làctia

17 Estrelles Hi ha moltíssimes estrelles al firmament, però...
Són totes les que són? Les observem “en directe”, o potser el que veuen els nostres ulls és el que va passar fa milions d’anys?

18 Nebulosa Cap de Cavall

19 Nebulosa Ull de gat

20 Nebulosa del Cranc

21 Columnes de gas a M16

22 Com ho podem veure, tot això?
Gràcies a diversos aparells, com els telescopis... Amb telescopis espacials, com el Hubble, s’ha pogut mirar molt més lluny, perquè està fora de l’atmosfera.

23 Telescopi Espacial Hubble

24 S’ha arribat a recollir informació d’estrelles i galàxies situades a 15.000 milions d’anys llum.
Aquí pots veure l'explosió produïda en néixer una estrella, la M33

25 Però en el moment de fer la fotografia ...
estava explotant aquella estrella? O ja havia explotat feia milions d’anys?

26

27 L’univers és MOLT MOLT gran.
Els quilòmetres no serveixen per a mesurar les distàncies en astronomia. En treballar amb quantitats tan grans, es fan servir els nombres exponencials.

28 Dins el sistema solar, es pot fer servir la UA o Unitat Astronòmica:
És la distància mitja entre el Sol i la Terra, uns 150 milions de quilòmetres.

29 Però la unitat de mesura més utilitzada és l’any-llum.
a 50 milions d’anys llum Però la unitat de mesura més utilitzada és l’any-llum.

30 La velocitat de la llum La llum viatja en el buit a una velocitat constant de km/segon.

31 La mesura: l’any-llum La llum de l’estel més proper al sol (Pròxima Centauri) tarda 4’2 anys en arribar a la Terra. Això vol dir que es troba a una distància de 4’2 anys-llum.

32 1 any-llum equival a... ...9,46 bilions de quilòmetres, és a dir... Km., o també... x 10 elevat a 10. En resum: una distància impressionant.

33 Distàncies d’algunes estrelles
L’estrella Polar, “només” es troba a 680 anys-llum, és a dir, a Km. Quan la busquem al cel per orientar-nos, no veiem l’estrella sinó la seva llum que viatja per l’espai.

34 El Sol , la nostra estrella, està a 8 minuts llum.
Una galàxia distant es pot trobar a milions d’anys-llum. I les zones més allunyades de l’univers, a milions d’anys-llum.

35 En arribar-nos la llum d’aquestes zones més llunyanes, els astrònoms
Poden “reconstruir” com ha anat configurant-se i evolucionant l’univers, Ja que recullen informació del que va passar ara fa milions d’anys, als inicis de l’univers.

36 Els planetes vistos pel seu tamany

37 I acompanyant el Sol (el 99’8% de la massa del sistema!)

38 Temperatures Ja sabem que les temperatures varien segons el lloc on fem la mesura: les dades que hem trobat es calculen a la superfície del planeta. També sabem que en un mateix lloc podem trobar-nos amb temperatures força diferents: les dades són de temperatures mitjanes.

39 La temperatura dels planetes depèn només de la seva proximitat al sol?

40 Efectivament, hi ha un planeta que ens complica la teoria de la proximitat al sol: Venus, que té una temperatura mitjana molt més alta que el seu “company” Mercuri. Mercuri també és força curiós, perquè pot tenir una temperatura màxima de 427ºC, però una mínima (atenció!) de –173ºC I això que és el més proper al Sol!

41 Per què Venus? L’atmosfera és diferent a cada planeta.
En el cas de Venus, forma una mena de “capa” (hi ha un 96% de diòxid de carboni) que deixa entrar la llum però no deixa sortir el calor, creant el que es coneix com “efecte hivernacle”: moltíssima calor!

42 I a la Terra? Les diferències de temperatura que tenim a la Terra, a l’igual que a la resta de planetes, és conseqüència de la inclinació en que ens arriben els rajos del Sol. En resum: com més perpendiculars siguin, més calor rebem. I això depèn de la inclinació del nostre planeta respecte el Sol.

43 Veient aquest gràfic, podem adonar-nos que quan menor és la inclinació del planeta, més fred ha de fer en aquelles parts on no toquin plena i perpendicularment els rajos del Sol. En el cas de Mercuri, seran els pols; mentre que Urà el pol serà el lloc més calorós, en una part de la seva volta al sol.

44 Veient la forma que adopta la llum...
no és d’estranyar que es dibuixi l’estrella acompanyada de “punxes”

45 Però... es punxaria l’astronauta si arribés a una estrella?

46 Tant de bo només es punxés...
L’estrella més freda i petita (que és de color vermell) té uns º C. L’estrella més gran i calenta (de color blau) arriba als º C. Creus que hi ha persona o material a la Terra capaç de suportar aquestes temperatures?

47 Com podríem fer un viatge tan llarg?
L’estrella més propera es troba a 4’2 anys-llum. Amb la tecnologia actual, tardaríem uns anys en arribar. Com podríem fer un viatge tan llarg?

48 L’espai exterior pot semblar (vist des de la televisió) un lloc tranquil.
Has de saber, però, que a les galàxies hi ha moviment... ...que les estrelles tard o d’hora exploten... ...que hi ha meteorits, cometes, asteroides... ...que no és tan silenciós com pugui semblar.. ... I fins i tot hi ha la brossa espacial, que amenaça en convertir-se en un problema!

49 Agraïments Als companys i companyes del CEIP Joan Miró de Badalona, amb els quals hem compartit els dubtes i idees preconcebudes que tenien alguns dels nostres alumnes en realitzar –durant el primer trimestre del curs 2.000/ un projecte de treball centrat en l’espai. Als nens i nenes de l’escola, que són encantadors quan els donem l’oportunitat de fer servir el seu cap per interrogar-se.

50 Fonts d’informació Algunes idees prèvies d’alumnes de primària del CEIP Joan Miró de Badalona. Dossiers informatius del Planetari Sírius, les monitores del qual van treballar amb tots els alumnes del centre. Alguns llibres que (en alguns casos) potser no eren els més actuals (l’astronomia no és el meu fort). Disculpeu si hi ha alguna errada (espero que no sigui important!). Enciclopèdies en CD-rom: “Encarta” (Microsoft) i “del Espacio y el Universo” (Zeta Multimedia).

51 Adreces a Internet, de les quals he tret informació i bona part de les imatges.
“Las maravillas del cielo” (constel·lacions, ...) “Vistas del sistema solar”: “Astronomía y ciencias del cosmos” (portal d’astronomia) “El nuevo mundo” (de tot una mica) “Los nueve planetas” (sistema solar)

52 Agència Espacial Europea (parcialment en castellà)
Portal de ciència a Terra The Hubble Space Telescope Project La Nasa, també per a nens