QUI EREN ELS DINOSAURES?

Presentación del tema: "QUI EREN ELS DINOSAURES?"— Transcripción de la presentación:

1 QUI EREN ELS DINOSAURES?
Els dinosaures eren animals molts forts. Van viure fa 230 milions d'anys, des del període Triàsic superior fins a finals del Cretàcic. Van dominar la Terra durant més de 160 milions d'anys. Van desaparèixer fa 65 milions d'anys. ELS PODEM CLASSIFICAR SEGONS : L'ALIMENTACIÓ LA PELVIS

2 COM ES CLASSIFIQUEN SEGONS L'ALIMENTACIÓ? COM ES CLASSIFIQUEN SEGONS L'ALIMENTACIÓ? Omnívors HERBÍVORS carnívors carnívors carnívors

3 DINOSAURES HERBÍVORS Els dinosaures herbívors també s'anomenen sauròpodes. Eren els dinosaures més grans. Alguns com el Diplodocus i el Braquiosaure, tenien el coll molt llarg per poder arribar a menjar les fulles de les branques més altes dels arbres. Altres com el Triceratops, tenien banyes i una estructura òssia que protegia el coll o el Parasaulopus que tenia bec i cresta. Tots s'alimentaven de plantes sobre tot falgueres gegants.

4 DINOSAURES HERBÍVORS EUOPLOCEPHALUS DIPLODOCUS STEGOSAURUS TOROSAURUS PARASAUROLOPHUS IGUANODON TRICERATOP

5 DIPLODOCUS Diplodocus és un gènere de dinosaures Sauròpodes de la família dels Diplodòcids. El Diplodocus és un dels dinosaures més fàcils de reconèixer, amb el seu coll i cua llarga. Caminava amb les seves quatre potes que eren molt robustes. Durant molts d'anys, fou el dinosaure més llarg conegut. El crani del Diplodocus era molt petit, i tenia unes petites dents semblants a "pinces" que apuntaven cap endavant amb les que menjava les branques petites dels arbres.

6 Torosaurus Va viure al periode Cretaci Superior.Va viure fa 70 o 65 milions d'anys Era herbívor, s'alimentava de plantes baixes. Pesava :10 tonelades, podia pesar més que 5 rinoceronts junts. Alçada: 2,5 m i longitud: 7,5 metres Curiositats : Torosaurus significa rèrptil perforador. Quan baixava el seu enorme cap, la placa s'alçava en posició vertical i el feia semblar l'animal més gran i es veia a molta distància Es possible que la feia servir per manar. Caminava a 4 potes. Es trobava al Canadà i Estats Units

7 IGUANODON Iguanadon significa dent d'iguana, ja que les dents les tenia igual que una iguana. Era herbívor. Es creu que vivien en ramats. Caminava amb 4 potes o amb 2. Pesava com un elefant de 5 tones. La cua era rígida i plana i li servia de contrapés. Tenia unes extremitats acabades amb uns dits. El primer dit era un polze en forma d'expolió afilat, sols podia moure'l de costat i era per defensar-se dels depredadors carnívors, que podien arribar a fer 35 Km per hora per caçar-lo.

8 Euoplocephalus Era un dinosaure herbívor que pesava 12 tonelades i mitja i de llargada mesurava 6 m. Al final de la cua hi havia un os que media 15 cm que el feia anar com un làtic i li servia per defensar-se. També el seu cos tenia unes escates tan dures com l' acer.

9 STEGOSAURUS Stegosaurus és del gènere dels tireófors, els dinosaures més cuirassat que van existir. El nom de Stegosaurus significa "rèptil amb teulada” Van viure a finals del període Juràssic, fa aproximadament 156 i 144 milions d'anys. A causa de les seves distintives espines de la cua i plaques , Stegosaurus és un dels més reconeguts dinosaures.

10 Parasaurolophus Parasaurolopus és un dinosaure que visqué a Nord – Amèrica en el període Cretaci superior,fa uns 75 milions d'anys. Aquest ornitisqui que podia fer 10m de llargada, presentava una cresta òssia buida, estreta i molt allargada que mesurava 1'80m i tenia llargs canals olfactius i emetien senyals sonores. Gràcies a les robustes extremitats posteriors de tres dits adoptava una forma erecta i amb les curtes extremitats anteriors podia ser quadrúpede. La seva dieta es basava en llavors, fulles, branquetes que ell arrencava amb petites dentetes.

11 Triceratop El Triceratop és un dinosaure seratopsit herbívor que va viure durant el Cretaci superior, fa entre 68 i 65 milions d'anys. Tenia tres banyes per defensar-se i un escut al cap. Podia mesurar entre 8 i 9 metres i 2,9m i 3m d'alçada. Podia pesar entre 6 i 12 tones. El Triceratop és el gènere més conegut del Ceratopsid, una família de grans Cenàtops de Nord América.

12 Els dinosaures carnívors
Els grans carnívors com el Tiranosaurus -Rex, el Tarbosaurus i l´Allosaurus tenien un cap que mesurava 1,5 m, amb unes dents de 10 cm fins 20 cm que tallaven com a ganivets. Caçaven ullant la presa ja que podien córrer però no durant molt temps. Els carnívors petits com el Deinonyquius i el Velociraptor corrien molt i caçaven en manades, derrivant la presa amb un salt i clavant la gran urpa afilada de les potes posteriors.

13 Els dinosaures carnívors TIRANOSAURE BARYONYX SPINOSAURUS

14 Tyranosaure El Tiranosaure és un dels més cèlebres dinosaures, arreu del món. S'han trobat fòssils de fa aproximadament 68 i 65 milions d'anys. Fou uns dels últims dinosaures en existir, abans de l'extinció del Cretaci. El Tiranosaure era un carnívor bípede amb un crani massiu, equilibrat per una llarga cua pesant. En comparació amb les grans i potents potes posteriors, les potes anteriors del Tiranosaure eren petites,però inusualment potents per la seva mida i presentaven dos dits amb urpes. S'han identificat més de 30 exemplars de Tiranosaure,alguns dels quals són esquelets gairebé complets.

15 BARYONYX Baryonyx significa en grec urpa pesant,és un gènere de dinosaure teròpode amb mandíbules similars a les d´un cocodril, útils per a una probable dieta a base de peix. Podia arribar fàcilment als 9 metres de llargada, 3m d´alçada i uns Kg de pes. Els fòsils s'han trobat al sud d'Anglaterra, i al nord d´Espanya.

16 Spinosaurus Spinosaurus significa llangardaix espina. Té moltes espines a l' esquena, formant la base per a la seva vela dorsal. Va viure fa aproximadament fa de 112 a 97 milions d'anys. Va poder ser el més gran de tots els dinosaures carnívors,també s'alimenta de la pesca. Té la cua llarga. Camina amb les potes del darrere. Pot ser de molts colors, verd, vermell, marró i lila. Media 15m de llargada i pesava més de 6 tonelades.

17 Els dinosaures omnivors
Els dinosaures omnívors s'alimentaven de fulles de les plantes i de mamífers petits com per exemple les rates. Hi havia molt pocs dinosaures omnívors, la majoria eren carnívors o herbívors.

18 Els dinosaures omnivors
AVIMIMUS DROMICEIOMIMUS

19 AVIMIMUS Era petit, de 45cm d'alçada fins la pelvis i un llarg de 160cm. Tenia el bec còrnic, desdentat, les cames llargues i primes,els braços curts i la cua llarga. Es pot suposar que el seu cos estava tot recobert de plomes. Era herbívor o omnívor.

20 DROMICEIOMIMUS Dromiceiomimus en grec vol dir “imitar “
Vivia en les planícies d' Amèrica del nord. Període Històric :Cretaci superior, fa milions d'anys. Tamany i pes:Aproximadament 12 peus de llarg i 200 libres de pes. Dieta :Probablement omnívors Característiques:Els ulls i el cervell grans, les cames llargues i la cua llarga i estreta a la punta.

21 RÈPTILS PREHISTÒRICS VOLADORS MARINS Quetzalcoatlus Ichthyosaurus
Archaeopteryx Pteranodon Ichthyosaurus Elasmosaurus Mosasaurus

22 Quetzalcoatlus Es tracta d'un dels animals voladors més gran que hagi existit mai. Mesurava fins a 12 metres d'envergadura. El cap variava entre 1,5 i 2 metres de longitud segons l'espècie. Era robust, lleuger i acabava amb un bec corni sense dents. Amb els seu potents ulls observava des del cel els dinosaures morts dels que s'alimentava. Era carnívor volador.

23 Archaeopteryx L'Archaeopterix era probablement la primera au prehistòrica i va viure fa entre 155 i 150 milions d'anys en el pedíode Juràsic. Mesurava 35 cm i no es coneix si tenia suficient força per volar alt o baix. Era de l' ordre dels Archaeopteriformes i la seva família era Archeopterigidae.

24 Pteranodon Pteranodon (del grec, "alats sense dents") és un gènere de pterosaure pterodàctil que volà pel cel del Cretaci fa uns 110 milions d'anys. Presentava una longitud alar de 9 metres i pesava al voltant de 40 kilograms. Estava dotat d'un bec llarg per pescar, d'una cresta òssia per dirigir el vol i dues ales de pell tibant per volar.

25 ICHTRIOSAURYUS L' Ictiosaure era més petit que la majoria dels seus parents. Mesurava 2 m de longitud. Van ser un grup de rèptils marins vivípars els quals sorgiren probablement a finals del període Permià. El seu bec llarg contenia moltes dents petites i punxegudes. Aquest animal va probablement evolucionar en el dofí.

26 ELASMOSAURUS Van viure al Cretaci superior és el plesiosaure més llarg que es coneix. Mesurava 14 metres de longitud, i el seu coll 8 metres. El seu coll era possible gràcies a la existència de nombrosos óssos suplementaris en el seu interior. El crani era prim i aplanat, tot just més voluminós que el propi coll. L'apuntat musell li proporcionava una silueta aerodinàmica,que li permetia desplaçar-se a major velocitat a través de l'aigua.

27 MOSASAURIUS El Mosasaurius era un rèptil marí que tenia una cua molt forta que l' impulsava com la d'un tauró a l'aigua en lloc de fer moviments ondulants com una serp o una anguila. El Mosasaurius feia 6m de llarg i també tenia 4 aletes que es movien com rems. Devorava petxines i animals marins, era carnívor. Aquest dinosaure es va trobar en Kanses l'any

28 COM ES CLASSIFIQUEN SEGONS LA PELVIS? SAURISQUIS ORNITISQUIS

29 SAURISQUIS Es caracteritzen perquè la majoria d'individus tenen el pubis en la mateixa direcció que la d'un llangardaix, cap endavant, apuntant cap als intestins. Tots els dinosaures carnívors (els teròpodes) són membres dels saurisquis, juntament amb un dels dos grans llinatges de dinosaures herbívors, els sauròpodes.

30 ORNITISQUIS Ornitischia és un ordre de dinosaures herbívors amb bec. Són coneguts com a dinosaures amb pelvis d'ocell per la seva estructura similar a la pelvis aviana. Un exemple seria el Stegosaure.

31 LA REPRODUCCIÓ DELS DINOSAURES
La reproducció és exclusivament sexual; tenen sexes diferenciats i la fertilització és interna. Són ovípars (ponen ous). Els ous són amniòtics i estan coberts per closques acuirades o calcàries: el líquid amniòtic, i el sac amniòtic són presents durant la fase embriònica. No hi ha fases larvàries.

32 COM ES VAN EXTINGIR ELS DINOSAURES?
Després de molts anys investigant s’ha arribat a la conclusió de que va ser un enorme asteroide el que va provocar l’extinció dels dinosaures fa uns 65 milions d’anys; segons ha publicat Science. L’asteroide va impactar sobre la Terra amb una força mil milions de vegades superior a la de les bombes atòmiques de Hiroshima i Nagasaki llançant a l’atmosfera materials a alta velocitat, provocant un hivern global durant molt de temps. Els investigador també afirmen que aquest impacte va provocar tsunamis en tot el planeta i terretrèmols de més de 10 graus en la escala de Richter.