Avaluem per assolir l’aprenentatge significatiu dels alumnes

Presentación del tema: "Avaluem per assolir l’aprenentatge significatiu dels alumnes"— Transcripción de la presentación:

1 Avaluem per assolir l’aprenentatge significatiu dels alumnes
Cursos de formació PQPI Avaluem per assolir l’aprenentatge significatiu dels alumnes Francesc Josep Sànchez i Robert IES Mare de Déu de la Mercè, Barcelona 2 de juliol de 2007 Curs: El dossier d'aprenentatge de l'estudiant, F. J. Sánchez Robert, URV, 15 de març 2005

2 10 h presencials i 15 h fora de l’aula (voluntàries)
Presentació 10 h presencials i 15 h fora de l’aula (voluntàries) Sessió 1: Quines competències/objectius volem que aprenguin els alumnes? Sessió 2: Les activitats amb què aprendran (PBL) Sessió 3: Les metodologies actives: com treballarem dins i fora de l’aula? (CL) Sessió 4: Avaluació continuada dels estudiants i portafoli de l’alumne Curs: El dossier d'aprenentatge de l'estudiant, F. J. Sánchez Robert, URV, 15 de març 2005

3 Em presento .... Parc Mediterrani de la Tecnologia (Castelldefels)
EPSC Parc Mediterrani de la Tecnologia (Castelldefels)

4 Em presento .... L’EPSC -UPC L’organització d’assignatures
Pla pilot de desenvolupament de l’EEES a la EPSC Adaptació a l’EEES ISO 9001:2000: sistema de millora contínua basat en processos L’organització d’assignatures Objectius generals, específics i transversals La planificació de les activitats i el temps d’estudi Metodologies actives (AC, PBL, etc.) Avaluació continuada Formació professorat ICE –UPC Cursos de formació bàsica d’adaptació a l’EEES per al professorat universitari

5 Què hem estat fent aquests anys?
Objectius específics i transversals de l’assignatura L’estudiant ha de ser capaç de .... (en diversos quadrimestres) Millora del procés Programació d’activitats i control del temps d’estudi Enquestes Implicació en altres assignatures Coordinació horitzontal i vertical Coherència ECTS Dins i fora de l’aula Projecte d’aplicació Exercicis Metodologies actives Avaluació contínua Aprenentatge cooperatiu (AC), PBL, etc. Carpeta de grup Mínims individuals Els cursos de l’ICE i l’adaptació a l’EEES

6 D’on hem tret l’aprenentatge cooperatiu?
D. W. Johnson, R. T. Johnson, K. A. Smith, “Active learning: Cooperation in the College Classroom”, Interaction Book Company, Edina, MN, 1991( Des del UPC  Grups d’Interès en la innovació docent ( )

7 Els avantatges de l’aprenentatge cooperatiu
Motiva per l’estudi Promou una actitud d’implicació i d’iniciativa Augmenta el grau de comprensió de la feina que es fa i del perquè es fa i permet el domini dels procediments i conceptes Volum de feina realitzada i de qualitat Afavoreix la relació social i la interacció entre companys i amb el professor  Avaluació més personalitzada Redueix l’abandonament Millora la capacitat d’escriure i de comunicació oral Permet acomodar estudiants de diferent nivell i procedència És compatible amb les directrius del EEES Molta recerca i documentació per posar-la en marxa, etc. ...

8 Presentació (primera sessió)
Objectius d’aprenentatge Curs: El dossier d'aprenentatge de l'estudiant, F. J. Sánchez Robert, URV, 15 de març 2005

9 Objectius d’aquestes dues primeres sessions
Al finalitzar les 2 primeres sessions, els participants del curs seran capaços de: Enumerar els avantatges de tenir ben formulats els objectius formatius i explicar què són les competències transversals i d’actitud (coneixement) Formular adequadament objectius d’aprenentatge (aplicació) Classificar els seus objectius d’acord amb una taxonomia de nivells de competència o coneixement (comprensió) Seguir un procés sistemàtic per preparar activitats (PBL) Estarà persuadit que requerim un canvi substancial de plantejaments i metodologia docent, i que aquest canvi pot ajudar a superar moltes de les dificultats de la docència actual (valoració) Nota: El participant assolirà els objectius classificats d’aplicació si realitza amb aprofitament les tasques programades no presencials

10 Comencem ... llegim un article
(Activitat 1) Seamos objetivos Richard M. Felder y Rebecca Brent Chemical Engineering Education, 31(3), (1997) Fem grups i discutim ... En què estem d’acord tots els membres del grup? En què discrepem? Apuntem-ho en un paper, posem el nom i lliurem-lo

11 Els objectius formatius. Introducció
Són les metes educatives de l’assignatura en general o dels temes, les activitats, les lliçons … en particular. Defineixen allò que els estudiants seran capaços de realitzar al finalitzar el curs i els resultats esperats. Un dels elements més importants de la “programació d’una assignatura” Objectives, aims, learning skills, program outcomes, competences, level descriptors, etc...

12 Objectius formatius. Classificació
Són les metes educatives globals de l’assignatura. Es poden plantejar des del punt de vista del professor. (El professor pretén que ...) “L’assignatura té com objecte Iniciar en, Familiaritzar amb ....” Generals actitudinals Objectius formatius Són els resultats concrets que esperem de l’alumne al finalitzar un “tema”. Es plantegen des del punt de vista de l’estudiant. (L’estudiant haurà de ...) “Al finalitzar el tema x l’estudiant haurà de ser capaç de Recordar, Analitzar ....” Específics Coneixements i habilitats

13 Exemples d’alguns objectius d’assignatures
Generals (de 2 a 3 ) “El curso té ha d’introduir els conceptes per analitzar i dissenyar sistemes combinacionals i seqüencials senzills” Específics (de 8 a 10) Una vegada completat el capítol, l’estudiant ha de ser capaç de: planificar i realitzar el disseny intern d’un bloc seqüencial estàndard de tipus comptador o registre, a través una arquitectura estructurada top-down; analitzar i verificar les característiques elèctriques usant simulació; i comparar el seu disseny amb el d’altres circuits integrats comercials similars (comprensió)

14 Perquè una planificació basada en resultats?
El més habitual és que planifiquem basant-nos en els continguts i processos, però no en els resultats. Quan es planifica en funció de resultats observables, es dóna rellevància a: L’aprenent i no el mestre. Ens interessa l’aprenentatge; l’ensenyament és la via per assolir-lo. Els resultats de l’aprenentatge, no els del procés. El resultat és el que compta, el procés serà el que més eficaçment ens produeixi aquest resultat. La representació dels resultats d’aprendre. Les evidències de l’aprenentatge han de ser part integral del procés, no actes aïllats.

15 Els objectius formatius. Avantatges
La formulació dels objectius permet, Comunicar a l’estudiant i als nostres col·legues, la finalitat del curs de forma més clara que la simple enumeració dels continguts Descriure les accions que els estudiants seran capaços de fer al finalitzar el curs Establir una relació directa entre els objectius i la avaluació de l’aprenentatge Triar els mètodes i instruments d’ensenyament més adequats per tal de poder assolir els objectius proposats L’estudiant els ha de conèixer des del començament

16 Objectius Específics. Característiques
Els objectius específics són enunciats, Molt important !! Precisos (generalment: curts) Que comencen por un verb d’acció Formulats sempre des del punt de vista de l’estudiant Que descriuen allò que els estudiants han de ser capaços de realitzar al finalitzar un tema, una activitat, … del curs Guien en l’elecció del mètode i els instruments docents i d’avaluació Concreten allò que s’espera d’un tema Indiquen què serà avaluat

17 Objectius Específics. Redacció
Subjecte -> l’estudiant Verb d’acció fàcilment avaluable o mesurable Contingut Circumstància o complements Verb Contingut Circumstància Després de cursar el Tema 1, l’estudiant serà capaç de: Obtenir la taula de veritat d’un sistema combinacional senzill (no més de 5 entrades) a partir de l’esquemàtic amb portes lògiques, aplicant l’Àlgebra de Boole i avaluar la solució a través de programari de simulació lògica (Comprensió)

18 Objectius Específics. Formulació Correcta
Enunciat: Oració amb Subjecte, Verb i Complements El subjecte de l’objectiu, és l’alumne? Es pot fer una pregunta d’examen amb el verb que s’utilitza en l’objectiu? (verb avaluable) Els complements de l’objectiu, són suficientment complets i concrets per tal que l’objectiu pugui ser avaluat per un altra professor? (la prova del professor Rus) Eviteu: Saber, aprendre, entendre, conèixer, … La “Prueba del Algodón”

19 Enginyeria Inversa. “Reverse Engineering”
La formulació d’objectius pot resultar difícil les primeres vegades, i per tant: Es pot fer servir de punt de partida la col·lecció d'exàmens i altres activitats d’avaluació de l’assignatura per definir els objectius formatius, i “identificar” quins són els seus elements “més importants” Fem l’Activitat 2: pensem en un dels nostres exercicis i transformem-lo en objectiu

20 Classifiquem els objectius
La taxonomia de Bloom, els nivells de coneixement (o competència) associats als objectius Una taxonomia simplificada

21 Adquirir coneixements
Taxonomia de Bloom Una classificació jeràrquica - no la única - del nivell de complexitat dels objectius específics Fàcil Difícil Avaluar Abstracte Bloom, B.S. (Ed.) (1956) Taxonomy of educational objectives: The classification of educational goals: Handbook I, cognitive domain. New York ; Toronto: Longmans, Green. Sintetitzar Analitzar Aplicar Comprendre Adquirir coneixements Concret Interessant:

22 Taxonomia de Bloom

23 Relació entre l’objectiu i l’activitat

24 Objectius Específics. Exemples de verbs d’acció
2 Resoldre Utilitzar Manipular Aplicar Calcular Formular ... Aplicació 1 Analitzar Organitzar Deduir Elegir Distingir Comparar ... Anàlisi Enumerar Nombrar Identificar Definir Reconèixer Recordar ... Adquisició de coneixements Explicar Interpretar Preveure Descriure Comparar Diferenciar ... Comprensió Interpretar 3 Recordar Concebre Escriure Exposar Definir Discutir Planificar ... Síntesi Avaluar Jutjar Defendre Criticar Justificar Argumentar ... Avaluació Cal evitar: Saber, aprendre, entendre, conèixer, … Resolució de problemes / reptes

25 Classificació simplificada d’objectius específics
Més competència Per cada nivell hi haurà uns mètodes docents adequats 6. Avaluació 5. Síntesi 3 Aplicació (Projectes, problemes complexes amb diverses solucions) 4. Anàlisi 3. Aplicació 2. Comprensió 2 Comprendre (exercicis amb solució única) 1. Adquisició de coneixements 1 Conèixer / recordar Menys competència (classes expositives, vídeos, etc...) La taxonomia de Bloom ICE-UPC: cursos de formació professors a l’EEES

26 Les altres competències:
Les actituds Les altres competències: Adquirir coneixements (saber) Específics Enumerar les raons per les quals és important documentar el codi d’un programa Explicar què significa i perquè es desitjable escriure bé documents Desenvolupar habilitats (saber fer) Específics Introduir comentaris apropiats en el codi font d’un programa Escriure bé un document usant els recursos disponibles Són difícils d’avaluar i no són molt habituals Canviar actituds (voler fer) Documentar un programa per iniciativa pròpia, encara que no se li hagi explicitat Escriure bé en qualsevol circumstància i per a tota la vida Quins són els més importants? Què en fem d’aquestes competències ... una assignatura a part o les mesclem amb els objectius específics?

27 Exemple d’alguns objectius transversals
(compartits per altres assignatures) (2 or 3 ) Una vegada completat el capítol, l’estudiant ha de ser capaç de: Treballar en equip amb efectivitat per resoldre problemes (obliga a muntar grups d’AC) Organitzar una agenda i estimar el temps de dedicat a l’estudi de l’assignatura (obliga a planificar els exercicis i a realitzar fulls de càlcul per anotar el temps) Comunicar escrita i oralment el projecte d’aplicació dissenyat a l’assignatura (obliga a preparar rúbriques per avaluar/autoavaluar tant les memòries com les presentacions orals) Felder, R. M.; Brent, R.; “Designing and Teaching Courses to Satisfy the ABET Engineering Criteria”, Journal of Engineering Education, January 2003, pp 7-25

28 L’assignatura s’amplia amb noves metes
L’assignatura s’amplia amb noves metes ... (impensables des de l’ensenyament tradicional) Assignatura ampliada amb nous i engrescadors objectius formatius específics i transversals Redefinició de l’assignatura amb el mètode docent de l’aprenentatge cooperatiu Cal introduir conceptes d’assignatures més avançades per justificar perquè expliquem el nostre temari Cal ensenyar mètodes d’estudi, anglès, recerca de documentació, a redactar i exposar documents, etc...

29 I una assignatura de segon (SED) encara s’amplia més ...
Continuació de Laboratori de Programació i Electrònica Digital Tema 1: PLD’s i VHDL CAD / EDA software : ispLEVER, Proteus-VSM, Quartus-II, MPLAB, HI.TECH C Compiler Tema 2: Microcontroladors (C) Carpeta del grup (CA) Projecte d’Aplicació (AP) Introducció del pròxim curs: SoPC Es continua amb la mateixa línia de treball, però s’avança en els nivells de coneixement i en la qualitat dels exercicis: Assignatura basada en problemes / projectes

30 Per concloure … us proposo exercicis ...
Penseu en la vostra assignatura ...redacteu uns quants objectius (o reviseu el currículum dels mòduls PQPI) Passeu-los-hi la “prova del cotó” Avalueu els objectius dels companys (prova del professor rus)

31 - Què és el més negatiu de la sessió?
QUÏC + Què és el més positiu de la sessió? - Què és el més negatiu de la sessió? Demaneu l'opinió als vostres alumnes diverses vegades durant el curs

32 Presentació (segona sessió)
Programem les activitats Curs: El dossier d'aprenentatge de l'estudiant, F. J. Sánchez Robert, URV, 15 de març 2005

33 Què fem (o hem fet) més o menys fins ara (a la universitat)?
Programació centrada en l’ensenyament El professor planifica què ha de passar a classe (les seves explicacions) També planifica (però no tant) què ha de fer l’estudiant a casa Si el professor no pot fer la seva part, la programació de l’assignatura es desajusta i grinyola Si l’estudiant no fa la seva part, la programació de l’assignatura no s’altera (encara que sí que ho fa el seu rendiment!) I vosaltres què esteu fent? (Activitat 3)

34 Les activitats i el pla de treball
Programació centrada en l’aprenentatge Les activitats i el pla de treball “Pensa un programa d’activitats de les quals l’estudiant no pugui escapar sense haver après, Aconsegueix que faci aquestes activitats, i si arriba al final, doncs aprova’l” L’assignatura es prepara prioritàriament en funció dels estudiants que la seguiran i no dels professors que l’han d’impartir

35 Programació centrada en l’aprenentatge
El procés a seguir: Programació centrada en l’aprenentatge Defineix clarament els objectius de la teva l’assignatura Elabora un programa basat en una seqüència d’activitats (fixeu-vos  PBL) Quins són els objectius Què farem dins i què faran els alumnes fora de l’aula? Quins són els resultats que han de lliurar? Com sabran si ho han fet bé? I què penses fer si els han fet malament? Programa activitats (actives) de diferents tipus Usa l’avaluació com una activitat més d’aprenentatge (deixa que es fixin en què s’han equivocat i que ho puguin millorar)

36 Activitats en què l’alumne no pot escapar sense haver après
Defineix els objectius de l’aprenentatge i Estableix detalladament què han de fer a classe i, sobretot, fora de classe, per exemple: “Llegeix a casa el capítol 5è del llibre (exceptuant la secció 5.3), i intenta resoldre l’exercici 5.7. Estaràs uns 30’ per fer la lectura. No dediquis més de 30’ addicionals a resoldre l’exercici. Si en aquest temps no has acabat, no necessites més temps, sinó ajuda. Anota en un paper els dubtes que et sorgeixin per tal de poder-los discutir posteriorment a classe amb els companys i amb el professor.”

37 Lliuraments o “entregues”
Activitats en què l’alumne no pot escapar sense haver après Defineix els objectius de l’aprenentatge Estableix detalladament què han de fer a classe i, sobretot, fora de classe Estableix exercicis amb data de lliurament Estableix mecanismes de feedback immediat Autoavaluació Avaluació entre companys Correcció per part del professor Lliuraments o “entregues”

38 Aconsegueix que els teus alumnes facin les activitats
Estableix passos assequibles, però amb un objectiu final ambiciós “Intenta que els teus estudiants assoleixin un èxit petit cada setmana i podràs conduir-los fins on vulguis” Les tècniques d’aprenentatge cooperatiu i l’aprenentatge basat en projectes poden ajudar-te molt El síndrome de la casella buida (mostra’ls les notes tot sovint)

39 I si les han fet: aprova’ls
Hauríem d’eliminar l’examen final Si vols millorar el producte, cal que poseu èmfasi en el procés d’aprenentatge dia a dia Ara, si s’escau, si tinguéssim temps, podríem veure uns exemples de pla de treball d’assignatures (vegeu també documents penjats a la Intranet del curs)

40 En quines activitats podeu basar-vos?
(Activitat 4) Feu una llista Lectures Problemes Qüestionaris Mapes conceptuals Pòsters Projectes .... Curs: El dossier d'aprenentatge de l'estudiant, F. J. Sánchez Robert, URV, 15 de març 2005

41 Les activitats d'electrònica digital (ED) (primer curs) i el pla de treball
Activitats acadèmiques Assignatura orientada als problemes i projectes Pla de treball Curs: El dossier d'aprenentatge de l'estudiant, F. J. Sánchez Robert, URV, 15 de març 2005

42 Exemples d’exercicis de components i circuits (CiC)
(Primer curs) Orientats al disseny (aplicació) de circuits “reals” que a més puguin motivar-los Pensats per a que intervinguin tots els membres del grup (amperímetre, voltímetre, òhmmetre) (nodes, malles, superposició) Pensats per a que cerquin documentació a la Internet i a la biblioteca i per a que hagin d’aprendre “la teoria” Solució seguint sempre els mateixos criteris de qualitat (procediment de 5 punts) Ús de programari de simulació (Proteus) i promoció de l’auto-verificació i el muntatge final Exemple de disseny d’un òhmmetre analògic

43 Exemples d’exercicis de components i circuits (CiC)
(Primer curs) La idea clau és pensar cada exercici com si s’hagués de poder muntar (a CiC o en altres assignatures posteriors) El mateix invent es pot fer a diverses assignatures Amb models ideals a CiC (primer curs) Amb models “reals” a LE, SE (segon curs) En un xip a SDR (tercer curs) Més feina pel professor ! (amb modificacions es poden usar durant diversos cursos) Exemple de disseny d’un termòmetre de temperatura corporal

44 Exemples d’exercicis d'electrònica digital ED i SED
El mateix invent es fa Amb xips clàssics a l’ED (primer curs) Amb VHDL i PLD’s o PIC’s a SED (segon curs) Activació d’un motor a través d’un codi personal de 4 dígits Curs: El dossier d'aprenentatge de l'estudiant, F. J. Sánchez Robert, URV, 15 de març 2005

45 Altres factors clau d’organització per centrar-nos en l’alumne
Continuïtat entre classes a l’aula / al laboratori / fora de l’aula (hem de treballar sobre un mateix problema fins que s’acabi) Cada professor té una classe completa de T +P/L Horaris amb sessions presencials intercalades amb estudi fora de l’aula L Sessió presencial TGA (2 h) M Sessió no presencial TGC (1 h) MI J Sessió presencial TGB (2 h) V Sessió no presencial TGC (1,5 h)

46 La planificació d’activitats i temps d’estudi
Exemple d’un full de pla de treball setmanal: Registre de les activitats Temps d’estudi

47 La planificació d’activitats i temps d’estudi
El disseny de la primera i última plana dels exercicis Objectius específics i transversals

48 La planificació d’activitats i temps d’estudi
El disseny de la primera i última plana dels exercicis Declaració de compromís del grup Temps d’estudi

49 El seguiment del temps d’estudi setmanal també s’incorpora a la carpeta
Més temps del compte Menys temps del compte Cada grup cooperatiu compta el temps dedicat a l’estudi de l’assignatura  en fer exercicis

50 La planificació d’activitats i temps d’estudi
El disseny de la primera i última plana dels exercicis La reflexió i el pla de treball La signatura

51 Quin és el punt de partida d’una matèria? On volem arribar?
Document de metodologia obligada per resoldre i avaluar problemes Transformació progressiva en Dossier d’Aprenentatge del grup cooperatiu Mapa conceptual d’ED (per a recollir, classificar i presentar la feina feta) (Aprenentatge significatiu) Notes de classe del professor Col·lecció d’exercicis Recursos per a aprendre ED Transformació progressiva en Documents PDF d’internet i web d’ED amb tot el material i la programació del pla de treball Exercicis amb metodologia AC Pràctiques i projectes de demostració Projecte d’aplicació Textos convencionals d’ED Incorporació classes en anglès tècnic i exercicis d’exemple solucionats pels propis estudiants

52 Per concloure … us proposo activitats ...
Penseu què voleu que facin a l’aula, i fora de l’aula, anoteu el temps que han d’invertir, què us han de lliurar, com i qui ho corregirà, i què podran fer per millorar Corregiu el pla de treball dels vostres companys de grup seguin la plantilla (rúbrica)

53 Algunes referències [1] Llista d’articles i documents en pdf del curs (web provisional) Documents addicionals de la Sessió 1 sobre objectius Documentes addicionals de la Sessió 2 d’activitats orientades al PBL [2] Webs l’ED i SED: (/sed/)   amb tot el material, treballs d’estudiants i publicacions des de fa uns anys [3] Institut de Ciències de l’Educació (ICE-UPC), Grup d’Interès en innovació docent (Plataforma RIMA) amb una llista exhaustiva de llibres per llegir: [4] Pàgina web del professor R. M. Felder, N.C.State University, (