El Riu, dolç o salat?.

Presentación del tema: "El Riu, dolç o salat?."— Transcripción de la presentación:

1 El Riu, dolç o salat?

2 L’Ebre, un riu mediterrani...
...que batega com un cor. Tot i la seva llargària i dimensions, l’Ebre és un riu mediterrani. Els cabals no són constants i tenen unews grans oscil·lacions: a l’hivern porten més aigua, a la primavera poden haver-hi pujades pel desglaç als Pirineus, a l’estiu pot portar molt poca aigua i a la tardor les riuades no són extranyes.

3 Evolució del cabal de l’Ebre al segle XX:
El cabal continua sent variable, però la quantitat d’aigua transportada pel riu ha disminuït visiblement. A què és degut? Plou menys?...

4 REG Necessitem tanta aigua perquè… HI HA MÉS TURISME
LES INDÚSTRIES PRODUIXEN MÉS UTILITZEM MÉS PRODUCTES D’USAR I LLENÇAR HI HA MÉS LLUM ALS CARRERS I APARELLS ELÈCTRICS A LES CASES TENIM MÉS AIXETES A CASA Vet aquí la resposta: el consum d’aigua ha augmentat molt des dels anys 60. En especial, per al reg (9 de cada 10 litres que se substrauen de l’Ebre s’empren per a regar).

5 Per satisfer aquesta necessitat, retenim més aigua:
la capacitat d’embassament no ha deixat d’augmentar. 7 6 5 4 3 És evident que cal emmagatzemar aigua per respondre a la irregularitat natural del riu i, en conseqüència, la capacitat dels embassaments no ha parat d’augmentar. Això explica la disminució de cabals a Tortosa, aigües avall dels grans embassaments. 2 Capacitat d’embassament (Km3) 1 1929 1944 1963 1964 1989 1995

6 Com pot afectar aquesta reducció de cabal a la desembocadura?
Amb aquesta premissa, comencem a plantejar la nostra recerca, per tal de respondre la pregunta. Per esbrinar-ho, mesurarem diferents paràmetres fisicoquímics que ens ajuden a diferenciar le aigües dolces i les aigües salades, i a poder mesurar el grau de barreja, en cas que es produeixi.

7 On anem i què farem? La despesa de la barca és a càrrec del centre. Cal pagar al moment d’embarcar. Consulteu els preus actuals per a les activitats del Camp d’Aprenentatge. Per fer el treball, farem un viatge en barca pels darrers 5 kms del riu. Pararem en dos llocs diferents, per tal de recollir mostres d’aigua a cada metre de profunditat i mesurar els paràmetres fisicoquímics. En aquest plànol, podem veure quin serà l’itinerari i els dos llocs de mostreig on pararem i farem la recollida d’aigües i les mesures.

8 Agafem les mostres d’aigua
Cal ajudar el grup que recull l’aigua, especialment les primeres mostres. A cada parada, un grup agafa l’aigua amb una ampolla de profunditat que, amb una corda marcada en metres i un tap amb una altra corda, ens permet baixar-la a la profunditat desitjada i – traient el tap – omplir-la d’aigua. Tal com les recollim, es posa cada mostra en diferents pots numerats i es va passant a la resta de grups per fer les mesures.

9 Mesurem la temperatura
Organitzarem els grups per a fer una cadena de treball, de manera que cada mostra anirà passant per a fer les mesures. Hem d’estar-hi pendents perquè no es facin un embolic. El primer grup mesura la temperatura de cada mostra d’aigua amb un termòmetre. És la primera mesura, ja que aquesta pot variar molt ràpidament. Tindrem un full de registre per tal d’anar-hi anotant totes les mesures.

10 Mesurem la conductivitat
També cal observar el registre de dades, per tal d’ajudar en les mesures. El següent grup anirà mesurant la conductivitat de l’aigua amb un conductivímetre, aparell electrònic que detecta la capacitat de l’aigua per conduir l’electricitat i que és molt utilitzat per a saber el contingut de sals de l’aigua dolça.

11 Mesurem la salinitat L’altre grup mesurarà la salinitat de cada mostra d’aigua amb el refractòmetre. Aquest és un aparell electrònic que disposa d’un lloc on posar una gota d’aigua i que, mitjançant una llum, calcula la quantitat de sals pel desviament del raig de llum.

12 Mesurem la densitat El darrer grup mesurarà la densitat. Cal omplir d’aigua un tub llarg per poder introduir el densímetre. Aquest utensili de vidre ens indica segons la seva flotabilitat quina és la densitat de cada mostra.

13 Fem altres experiències al Camp d’Aprenentatge
Estarem pendents del treball dels alumnes i donarem suport a les seves manipulacions i raonaments. Acabat el trajecte en barca, anirem, a la tarda, a l’aula del Camp d’Aprenentatge, a Sant Carles de la Ràpita, per tal d’emprar altres mètodes per detectar la salinitat i d’acabar de treballar les dades, fer-hi gràfiques i poder treure’n les conclusions de la recerca.

14 Què hem de portar a la sortida?
Roba adequada. A la barca pot fer vent fred i cal pujar-hi abrigats. Motxilla amb els estris per escriure: carpeta, llapis… El menjar i beure per a passar el dia. No llanceu res al terra. Us recomanem tornar-vos a emportar a casa els embolcalls i sobrants, per tal de reciclar-los adequadament.

15 Què hem de preparar abans de la sortida?
Organitzeu els grup de treball: 5 grups per a la primera parada i 5 grups per a la segona, i que cadascú tingui clar el que ha de fer. Cerqueu informació de cada un dels paràmetres a estudiar, en quines unitats es mesuren i quina importància tenen aquests paràmetres en l’ecosistema fluvial. Discutiu amb quins altres mètodes podeu separar l’aigua i les sals i com es poden mesurar. Recordem d’imprimir una còpia del quadern a cada alumne. Al portal web del Camp d’Aprenentatge en podem descarregar el fitxer.