LA PEDRERA Antoni Gaudí.

Presentación del tema: "LA PEDRERA Antoni Gaudí."— Transcripción de la presentación:

1 LA PEDRERA Antoni Gaudí

2 ÍNDEX Catalogació Anàlisi formal Interpretació Modernisme Antoni Gaudi
Enllaços

3 Catalogació Obra: Casa Milà, La Pedrera Autor: Antoni Gaudi
Cronologia: Dimensions: solars de uns m2 Estil: Modernisme Localització: Passeig de Gràcia

4

5 Catalogació Localització Casa Batlló Casa Atmaller Casa Lleó Morera 1
2 3 Illa de la discòrdia

6 Elements arquitectònics
Materials Sistema constructiu Elements arquitectònics Anàlisi formal Elements decoratius Espai interior Espai exterior

7 Anàlisi formal Materials Elements: Materials:
Pilars (pedra, maó o ferro) Jàsseres de ferro Arcs parabòlics de maó Murs de pedra Trencadís de rajola Murs i sostres arrebossats de guix Balconades i finestrals decorats amb filigranes de ferro Materials: Ferro: colat i forjat Guix Rajoles Maó Vidre

8 Anàlisi formal Sistema constructiu L’estructura de l’edifici és un entramat de pilars (ferro, maó o pedra) i jàsseres de ferro. L’edifici es tanca en l’exterior amb un mur cortina de pedra del Garraf. A la part baixa pedra de Vilafranca sense polir en la part alta. La façana interna és de maó.

9 Elements arquitectònics
Anàlisi formal Elements arquitectònics Els elements de suport, li permet eliminar parets de càrrega i disposar de plantes de lliure distribució i d'una façana amb grans obertures: Pilars (pedra, maó o ferro) Jàsseres de ferro Arcs parabòlics de maó a la golfa Elements de coberta: La coberta de cada pis té sostres plans, cels rasos ondulats de diferents altures decorats amb temes de la naturalesa. El terrat es cobreix amb arcs catenaris. Exteriorment és poc apreciable el límit entre el mur de tancament i la coberta.

10 Elements arquitectònics
Anàlisi formal Elements arquitectònics Elements decoratius Cobertes Coberta de les golfes: Arc catenari Coberta d’un pis: Cel ras

11 Elements arquitectònics
Anàlisi formal Elements arquitectònics Suports

12 Organització de l’espai
Anàlisi formal Espai interior Tipus de planta Alçat i pisos Organització de l’espai Il·luminació Estances

13 Anàlisi formal Espai interior
Tipus de planta La planta irregular, abraça una illa de l’Eixample delimitada pel Passeig de Gràcia i el carrer Provença. La casa s'estructura entorn a dos patis un central i l'altre ovalat i tres grups d'escales. Les escales eren de servei, tenia ascensors elèctrics per a accedir als pisos. El sistema estructural permet la planta lliure i distribuir lliurement l'espai de cada pis.

14 Anàlisi formal L’edifici està format per: Espai interior
Estances L’edifici està format per: Subterrani: cotxera i quadra, posteriorment, es va convertir en garatge i bodega. Planta baixa: entrada per a carruatges i porteria Entresòl: oficines i locals comercials. Principal: casa del propietari. Quatre pisos de cases de lloguer. Golfa: tenia la funció de bugaderia, safareig i estenedor dels veïns. També aïllava tèrmicament l'edifici .

15 Organització de l’espai
Anàlisi formal Espai interior Organització de les àrees de servei Organització de la planta tipus Organització de l’espai

16 Organització de l’espai
Anàlisi formal Espai interior Organització de l’espai Patis O. Ventilació Ascensors Escales

17 Organització de l’espai: Planta tipus
Anàlisi formal Espai interior Organització de l’espai: Planta tipus 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 Dormitori matrimoni Sala d’estar Menjador Despatx Dormitori Sala de bany Office Cuina Cambra de mals endreços Cambra de servei Cambra de cosir i planxar Cambra dels nens i jocs 13 12 Façana principal Passadís

18 Anàlisi formal Espai interior Alçat i pisos Golfes Pisos de lloguer
Principal Entresol Planta baixa Soterrani

19 Anàlisi formal Espai interior
Il·luminació Els pisos s’il·luminaven per les finestres de la façana exterior i els patis interiors. Els patis servien per ventilar les cases. Pati interior Passadís

20 Anàlisi formal Espai exterior Estructura de la façana
Organització de la façana Línies predominants

21 Anàlisi formal Espai exterior
Estructura La façana de pedra és autoportant i va connectada amb la resta de l’estructura mitjançant les jàsseres corbades. Està formada per un mur cortina alliberat de les funcions de càrrega i permet: Llibertat formal Grans obertures

22 Anàlisi formal Espai exterior
Organització Podem distingir entre la façana interior i exterior. Façana exterior: S'estructura en dos blocs: Coberta: Golfes Terrat El mur: Quatre pisos de lloguer Principal Planta baixa i entresol Façana interior dels dos cel oberts

23 Anàlisi formal Espai exterior Organització Coberta Terrat Golfes
Soterrani Planta baixa Terrat Golfes Pisos de lloguer Principal Entresol Mur Coberta

24 Anàlisi formal Espai exterior
Organització Cels oberts amb murs cortina de maó i grans finestrals. Les finestres decorades amb filigranes de ferro.

25 Anàlisi formal Espai exterior Línies predominants El perfil del mur té forma guerxada evitant les cantonades. Una línia ondulada separa el mur de la coberta, que abasta les golfes, a l’interior, i el terrat, a l’exterior.

26 Anàlisi formal Elements decoratius Natura: Religiosos:
El gran basament simbolitza el perfil muntanyós de Fray Guerau. Balconades amb motius vegetals en ferro forjat. Els cels ras amb formes vegetals. Les golfes semblen les quadernes d’un vaixell. El vestíbul decorat amb motius florals pintats amb oli sobre guix i una portalada de ferro que recorda la closca d’una tortuga. Badalots i xemeneies helicoïdals decorats amb trencadís. Religiosos: Creus que coronen els badalots. Salutació de l'Àngelus.

27 Anàlisi formal Elements decoratius
Grans finestrals i balcons decorats amb elements vegetals de ferro. Formes ondulades.

28 Anàlisi formal Elements decoratius Espai exterior
Mansardes d’envà de rajola que tanquen les golfes amb finestretes tipus lluerna. Terrat amb les xemeneies i els badalots, caixa de les escales. Pas de ronda que permet donar la volta a l’edifici. Terrat

29 Funció Context Interpretació Estil Relacions

30 Anàlisi formal Elements decoratius Vestíbul

31 Organització de l’espai
Anàlisi formal Espai interior Organització de l’espai

32 Interpretació Funció L'edifici segueix el model tradicional de casa de veïns de l'Eixample. Es destina part de l'espai de l’edifici a: Oficines i locals comercials Cases de lloguer Residència del propietari

33 Interpretació Context
L’enderroc de les muralles i la planificació de l’Eixample permeté construir cases de veïns en els nous solars. El Passeig de Gràcia, pavimentat i il·luminat, es converteix en l’eix principal amb jardins, cafès i noves cases. En 1905 Roser Segimon de Milà va comprar un solar amb una torre que ocupava una superfície de 1835 m2. El seu marit Pere Milà li encarrega a Gaudi un edifici d'habitatges. La casa Milà és la segona casa de Gaudi en el Passeig de Gracia.

34 Interpretació Relacions L'edifici està situat en l’Eixample on Gaudí ja havia realitzat altres dues cases d'habitatges: Casa Calvet i Casa Batlló. En el mateix Passeig de Gràcia (Illa de la Discòrdia) Puig i Cadafalch havia construït la casa Atmaller i Domènech i Muntaner la casa Morera Lleó.

35 Interpretació Estil L’edifici es basa en l’observació de la Natura:
Formes helicoïdals, corbilínies... Elements decoratius: flors, vegetals, estels... Cobertes ondulades. La base de pedra simulant un penya-segat. Apareix la simbologia religiosa: Invocacions marianes. Creus. L’edifici és una síntesi de totes les arts. Recuperació dels oficis artesans.

36 Biografia Antoni Gaudí Estil Obres

37 Antoni Gaudí Biografia Va néixer a Reus el 1852.
Biografia Va néixer a Reus el 1852. Estudia a les Escoles Pies de Reus. El 1873 ingressa a l'Escola provincial d'Arquitectura de Barcelona, on es va graduar l’any 1878, obtenint el títol d’arquitecte. El mecenatge de la família Güell i Comilles li va permetre la possibilitat de treballar amb absolut llibertat: Pavellons Güell, Palau Güell, Cripta de la Colònia Güell, Parc Güell i El Capricho.

38 Antoni Gaudí Estil Gaudí va ser un atent observador de la natura, de la qual l'atreien les formes, els colors i la geometria. La seva obra es pot dividir en dues etapes: Busca un estil propi en la que van apareixen diversos estils. Predominen les formes lliures s'evidencia la influència de la natura on destaca la línia corba. Influències en l’obra de Gaudi: Influència gòtica Influència mudèjar Simbolisme religiós Influència naturalista

39 Antoni Gaudí Estil 1852- 1926 Influència mudèjar Obres: Elements:
Casa Vicens El Capricho de Comillas Pavellons de la finca Güell Elements: Us del maó Arc mixtilinis Ceràmica vidriada

40 Antoni Gaudí Estil 1852- 1926 Influència gòtica Obres: Elements:
Palau Episcopal Casa Botines Convent de les Teresianes Torre de Bellesguard Elements: Arcs ogivals Merlets Pinacles Escuts Pedra

41 Influència de la natura
Antoni Gaudí Estil Influència de la natura Obres: Casa Milà Casa Batlló Parc Güell Cripta Güell Elements: Decoració vegetal Formes ondulades Formes parabòliques i helicoïdals

42 Antoni Gaudí Estil Simbolisme religiós Apareix en moltes obres tant religioses com a laiques: Edificis religiosos: Cripta Güell Sagrada Família Edificis laics: Casa Milà: les creus sobre els badalots

43 Antoni Gaudí Obres Primeres obres 1880-1900: Segona etapa (1900-1926):
Obres Primeres obres : Casa Vicens Casa Calvet Torre Bellesguard Capricho Palau Episcopal d’Astorga Casa dels Botines Segona etapa ( ): Park Güell Casa Batlló Casa Milà Cripta colonia Güell Sagrada Família

44 Antoni Gaudí Obres Casa Vicens,

45 Antoni Gaudí Obres Capricho de Comillas,

46 Palau Episcopal d’Astorga, 1887-1893
Antoni Gaudí Obres L’edifici consta de quatre pisos: soterrani, planta baixa, planta principal en forma de creu grega - a on trobem la impressionant capella (que forma al exterior un triple absis amb vidrieres, arcbotants, gàrgoles, etc. i a l'interior adornada amb vitralls pintures i objectes religiosos que reforcen la magnificència del conjunt), la sala del tron, el despatx del bisbe, el menjador de gala que s’organitzen al voltant d’una peça central o vestíbul - i l’últim pis o sotabanc. Palau Episcopal d’Astorga,

47 Antoni Gaudí Obres 1852- 1926 Casa Botines, 1891-1892
Planta quadrangular amb una torre en cada cantonada coronades per capitells. Cobert amb armadura de fusta i pissarra. Envoltat de fossat. Figura de Sant Jordi decora la façana Tres grans nivells: soterrani (magatzems). planta baixa (oficines). resta de pisos per viure. Casa Botines,

48 Antoni Gaudí Obres Torre Bellesguard,

49 Antoni Gaudí Obres Casa Calvet,

50 Antoni Gaudí Obres 1852- 1926 Casa Batllo, 1904-1906.
L'actual Casa Batlló, es el resultat de la reforma total d’una antiga casa convencional construïda l’any Gaudí va rebre l’encàrrec de renovació total de l'immoble del propietari Josep Batlló i Casanovas (industrial tèxtil). Sobre aquesta base, Gaudí va construir aquesta sorprenent casa, una de les més fantasioses i especials de Barcelona. El projecte d'Antoni Gaudí i Cornet de l’any 1904, va ser fortament qüestionat per les autoritats municipals de l’època, degut a una sèrie d’elements del disseny de Gaudí que superaven àmpliament els límits de les ordenances municipals. Els canvis realitzats per Gaudí a l’antic edifici, van ser radicals i el van modificar completament. De fet, l’edifici de Gaudí es un edifici nou. Gaudí hi va afegir la galeria, els balcons, les golfes i dos pisos addicionals així com tota la ceràmica policroma. A l'interior, els espais van ser completament reorganitzats per obtenir una ventilació i una il·luminació més naturals (el pati està recobert de ceràmica progressivament més clara a mida que baixem des del terrat fins a la planta baixa per aconseguir una il·luminació lo més uniforme possible). A fora, Gaudí va realitzar una de les façanes urbanes més espectaculars i brillants del mon. Va utilitzar els típica elements constructius modernistes com la ceràmica, la pedra, el ferro forjat amb un extraordinari resultat. La façana es impressionant tant si es contempla de dia com de nit, si està il·luminada. Van col·laborar en la realització de la façana els arquitectes Josep Maria Jujol i Joan Rubió i Bellver, els metal·listes Germans Badia, els fusters Casas i Bardés, el ceramista Sebastià Ribó i els Tallers Pelegrí realitzadors dels vitralls (segons Permanyer) - veure Col·laboradors de Gaudí -. Seleccionada com una de les millors obres de l’any 1906 per l’Ajuntament de Barcelona. Casa Batllo,

51 Antoni Gaudí Obres A Parc Güell,

52 Antoni Gaudí Obres 1852- 1926 Parc Güell Parc Güell,1900-1914
Projectat per Antoni Gaudí i Cornet i construït entre 1900 i L'encàrrec d'aquest projecte que havia de ser una aristocràtica urbanització amb residències unifamiliars, va ser fet a Gaudí pel Comte de Güell. El projecte finalment va fracassar i el parc passà a propietat municipal i des de 1923 es va transformar en un parc públic situat a la part alta de Barcelona. L'entrada principal disposa de dos pavellons administratius construïts amb pedra, voltes a la catalana i teulades cobertes de "trencadís" (revestiment de superfícies amb trossos de mosaic irregulars, que més tard va ser utilitzat profusament en el Modernisme). Ambdues teulades son coronades per originals petites cúpules que recorden la forma d'un bolet, l'edifici de l'esquerra mostra també una torre molt estilitzada coronada per una creu de quatre braços típica de Gaudí. Entrant en el parc trobem una escalinata doble separada per diverses figures entre les que figura un drac, abans d'arribar a una sala hipòstila de dimensions considerables amb 86 columnes doriques massives que sostenen la gran plaça del parc. En el sostre d'aquesta sala es poden contemplar uns plafons acolorits (disseny de Josep Maria Jujol). Aquesta plaça es un preciós balcó amb vistes sobre Barcelona i el mar i està delimitada per un banc ondulat recobert de trencadís. El parc s'organitza al voltant d'aquesta plaça que s'utilitza per festes culturals i populars. La totalitat del jardí esta comunicat amb camins carrossables o senders per al vianants, molts del quals estan sustentats per viaductes amb columnes rectes o inclinades. Es un extraordinari plaer passejar per aquests camins a la vegada que es disfruta de tots els detalls d'aquesta obra excepcional. Parc Güell,

53 Antoni Gaudí Obres Cripta Güell,

54 Antoni Gaudí Obres Sagrada Família, A

55 Plànol en planta de la Sagrada Família
Antoni Gaudí Obres Sagrada Família Plànol en planta de la Sagrada Família Descripció general: El temple es pot considerar dividit en els espais següents: Els espais del temple: que inclou la Façana del Naixement, la Façana de la Passió, la Façana de la Gloria amb el Baptisteri i la Capella del Sagrament, la Cripta, l'Absis, els Cimboris i els Obeliscs situats a les quatre cantonades del temple, els Claustres, les Sagristies, la Capella de l’Assumpció, el Creuer i el Transsepte, les Naus i els Cors i el Presbiteri o Altar. Els elements constructius del temple: amb les estructures de sustentació que inclouen les Columnes i les Voltes, altres elements com els Finestrals, els Murs exteriors i les Cobertes. També conté òbviament mobiliari com Bancs per a els oficiants, un Faldistori, un Púlpit portàtil, Confessionaris, un Tenebrari, un Faristol, un canelobre pel Ciri Pasqual, i elements litúrgics i decoratius com símbols i garlandes, decoració de mosaic i pintures a les voltes i columnes amb imatges de sants i àngels. El mobiliari metàl·lic es original, el de fusta,que va ser cremat l’any 1936, es reconstruït. La Sagrada Família es un temple del tipus basilical en forma de creu llatina en que l’eix central està ocupat per quatre naus laterals de 7'5 metres d’amplada cada una i una nau central de 15 metres d’amplada, el que fa un total de 45 metres. La longitud total del temple, incloent-hi la nau i l'absis es de 95 metres. El creuer esta format per tres naus amb una amplada total de 30 metres i una longitud de 60. Aquest creuer te dues sortides, una a la façana del Naixement i l’altre a la façana de la Passió. La nau principal te sortida a la façana de la Gloria, la més important de totes i encara per construir que serà l’entrada principal del temple situada al carrer Mallorca. Aquestes façanes tenen la missió d’il·lustrar d’una manera entenedora els misteris del naixement, passió i resurrecció - glòria - de Jesucrist. L'absis es lobulat i està format per set capelles que a cada costat tenen una escala poligonal i estan dedicades als set dolors i goigs de Sant Josep. El deambulatori es desenvolupa al voltant del presbiteri. El claustre, al contrari de la ubicació tradicional a un costat del temple, rodeja quasi completament el temple i està concebut com un element d’aïllament de l’exterior. En la zona central de l'absis, el claustre estarà dividit per la capella de l’Assumpció de la Verge. A cada costat, hi haurà una sagristia. A l’esquerra de la façana principal (de la Gloria), s’hi edificarà el Baptisteri i a la dreta la capella de l'Eucaristia i la Penitència. El projecte preveu la construcció de dotze campanars (un per a cada apòstol), quatre més per els evangelistes, un altre dedicat a la Verge i el més important, de 170 m. d’alçada coronat amb la típica creu de quatre braços de Gaudí, símbol de Jesucrist. Aquests campanars de perfil parabòlic tenen en el seu interior unes escales helicoïdals que rodegen un espai a on s’han de situar les campanes tubulars, que Gaudí va estudiar durant anys i que sonaran per aire comprimit i percussió (es preveu que aquestes campanes siguin un dels últims elements a ser construïts). Cada finestra, columna i element fa referència a sants, institucions o misteris de la fe catòlica. Actualment transcorreguts més de 100 anys des de l'inici, els treballs segueixen un ritme de construcció que s’ha accelerat considerablement. L'única part del temple edificada directament per Gaudí es la que comprèn l'absis i la façana del Naixement amb els seus quatre campanars, dels que en morir el 1926 a l’edat de 74 anys atropellat per un tramvia, només n’havia pogut completar la base sense els pinacles de tres d’ells i la totalitat del del Sant Bernabé. La polèmica sobre la continuació de la obra a partir de 1952, es deguda a la falta de dissenys originals que en bona part varen ser destruïts durant la guerra civil ( ) i afortunadament ha estat ja totalment superada, actualment es parla de la possibilitat, si els treballs continuen al mateix ritme, d’acabar les obres d’aquí a anys.

56 Característiques Modernisme Context històric Arquitectes

57 Modernisme Antoni Gaudi Puig i Cadafalch Lluís Domènech i Muntaner
Arquitectes Antoni Gaudi Puig i Cadafalch Lluís Domènech i Muntaner

58 Modernisme Puig i Cadafalch Casa Atmaller, 1900

59 Modernisme Domènech i Muntaner Casa Lleó Morera, 1905

60 Modernisme Context històric
El Modernisme es desenvolupa a Catalunya entre 1888, any de l'Exposició Universal de Barcelona i el 1906, amb un epíleg fins l'any 1926, data de la mort d'en Gaudí. El Modernisme català cercava: Modernitat. Regeneració cultural. Recerca d’un estil nacional. El modernisme coincideix a Catalunya amb una època de creixement econòmic i reafirmació nacional.

61 Modernisme Característiques
L'arquitectura modernista a Catalunya significa: La modernització de les tècniques de construcció: ús del ferro en les estructures. utilització dels elements prefabricats. Recuperació del treball artesà. Influència de l'estil gòtic. És una arquitectura decorativa que integra totes les arts plàstiques. Característiques: Predomini de la corba sobre la recta, Formes asimètriques i dinàmiques. Decoració de motius vegetals i naturals i les figures de dona.

62 Enllaços http://www.caixacat.es/tori_cat.html