Definició d’espècie Categoria taxonòmica fonamental de l’estudi dels éssers vius i la base per a la seva classificació Una espècie és un conjunt d’organismes.

Presentación del tema: "Definició d’espècie Categoria taxonòmica fonamental de l’estudi dels éssers vius i la base per a la seva classificació Una espècie és un conjunt d’organismes."— Transcripción de la presentación:

1 Definició d’espècie Categoria taxonòmica fonamental de l’estudi dels éssers vius i la base per a la seva classificació Una espècie és un conjunt d’organismes amb característiques semblants (comparteixen un mateix patrimoni genètic), capaços de reproduïr-se entre si i de donar descendència fèrtil. En condicions naturals, no intercanvien aquests caràcters amb la resta dels organismes, és a dir hi ha aïllament reproductiu Hi ha organismes del mateix gènere però d’espècies diferentsque s’assemblen entre si i de vegades poden engendrar cries, les quals però són estèrils. Ex: el mul (prové de l’encreuament de l’egua i un ase) En canvi dos gossos, per diferents que semblin, són de la mateixa espècie, ja que es poden reproduir i les seves cries també Per a organismes amb reproducció asexual (alguns bacteris, plantes, etc), s’utilitzen característiques estructurals, bioquímiques i genètiques per a la seva classificació

2

3 El regne de les moneres

4 El regne de les moneres Els organismes que formen aquest regne s’anomenen bacteris Característiques: Representen els organismes més primitiu de la Terra (3800 milions d’anys) Fa 2000 milions d’anys els cianobacteris van ser responsables de l’increment d’oxigen a l’atmosfera, gràcies a la seva capacitat fotosintètica Són éssers vius unicel·lulars i d’estructura procariota (sense nucli) No tenen orgànuls citoplasmàtics, excepte ribosomes Hi ha organismes amb nutrició autòtrofa i heteròtrofa La majoria amb paret cel·lular de mureïna Metabòlicament molt diverses Gran velocitat de divisió Amb reproducció generalment asexual (a vegades sexual) Es poden trobar a qualsevol medi: aigua, terra, interior d’organismes, etc

5

6

7

8 Classificació: (2 dominis)
Arqueobacteris: Viuen a ambients extrems (salines, sòls àcids, alta Tª, etc) Paret cel·lular sense mureïna Bacteris: Són les més conegudes Gran diversitat: - Gramnegatius - Grampositius · Els bacteris tenen un paper clau en aspectes com: La salut: alguns són patògens pels humans, causen malalties · Gram -: Salmonella, Yersinia (patògens intestinals) · Gram +: estreptococs i estafilococs (infeccions a la boca, vies respiratòries i a la pell) Fixació del nitrogen atmosfèric: Rhizobium (Gram -) Funció fotosintètica: cianobacteris (Gram -) Formen la flora intestinal: Escherichia coli (Gram -) Ús en la industria alimentària: lactobacils (Gram +) usats per a la producció de derivats de lactis com el iogurt Producció d’antibiòtics: actinomicets (Gram +) Cèl·lules d'Escherichia coli, Gram (-), vistes mitjançant microscòpia òptica amb tinció de Gram Cèl·lules de Bacillus cereus, bacteri Gram(+), vistes mitjançant microscopia òptica amb tinció de Gram(Gram +)

9 El regne dels protoctists

10 El regne dels protoctists
Regne format pels organismes eucariotes més primitius Gran diversitat de formes de vida : hi ha organismes autòtrofs i heteròtrofs, unicel.lulars i pluricel.lulars, immòbils i mòbils Segons el tipus de nutrició diferenciam: Protoctists autòtrofs: Algues Protoctists heteròtrofs: Protozous

11 El regne dels protoctists
Les algues Les algues són organismes eucariotes autòtrofs unicel.lulars o pluricel.lulars. Les característiques generals d'aquests organismes (tant si són pluricel.lulars o unicel.lulars) són les següents: Són organismes aquàtics (tant d'aigua dolça com salada). Tot i així, també poden viure sobre roques i arbres quan hi ha prou humitat. Es reprodueixen sexualment o asexualment. Tenen un paper fonamental per la vida a la Terra ja que es considera que les algues són les principals productores de l'oxigen atmosfèric (al voltant d'un 80%), gas imprescindible per la vida. Segons la seva complexitat estructural es divideixen en microalgues i macroalgues

12 El regne dels protoctists
Les algues MICROALGUES La majoria són espècies marines Formen el fitoplancton, de gran importància, ja que serveix d'aliment a molts altres organismes marins. Poden ser immòbils o mòbils (gràcies a la presència de cilis o flagels). Algunes espècies poden ser de vida lliure o estar agrupades en colònies. Alguns dels grups més importants són: Dinoflagel.lades: Són algues que tenen mobilitat pròpia gràcies a la presència de dos flagels. Diatomees: Són unes curioses algues unicel.lulars ja que pesenten una espècie de closca foradada, de dues peces, feta de sílice. Són de color groguenc. Viuen tant en aigües marines com fluvials. Les seves restes s'acumulen en el fons de les aigües, formant la terra o fang de diatomees, que s'utilitza a la indústria per les seves propietats absorvents i abrasives.

13 El regne dels protoctists
Les algues MACROALGUES Predominen als mars Poden ser de mida molt gran (fins a 100 metres) Presenten una escassa diferenciació cel·lular Segons el tipus de pigments que presenten poden ser: Cloròfits o algues verdes Rodòfits o algues roges Feòfits o algues marrons

14 El regne dels protoctists
Els protozous Els protozous (paraula que significa "animal petit") són un tipus d'organismes unicel.lulars, eucariotes i heteròtrofs. Hàbitat: Són normalment organismes aquàtics (formen part del plàncton marí) o també es poden trobar a terres humides Altres espècies són patògens (viuen a l’interior d’un altre organisme) Són organismes heteròtrofs Els protozous de vida lliure poden obtenir l'aliment de diverses maneres: alguns capturen altres microorganismes, altres s'alimenten de la matèria orgànica que hi ha dissolta a l'aigua i que travessa la membrana de la cèl.lula Els protozous paràsits s'alimenten de l'organisme hoste En tots els casos, la digestió es produeix en el vacúol

15 El regne dels fongs

16

17 El regne dels fongs Regne format per organismes eucariotes
Poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars, però no presenten teixits diferenciats Nutrició: Són heteròtrofs (empleen matèria orgànica aliena per formar la seva pròpia matèria orgànica) S’alimenten per absorció: Realitzen la digestió de matèria orgànica a l’exterior i després absorbeixen les substàncies produïdes Tenen parets cel·lulars formades pel polisacàrid quitina (com l’exoesquelet dels insectes). Els éssers pluricel·lulars d’aquest regne organitzen les seves cèl·lules en filaments llargs anomenats hifes. Las cèl·lules de les hifes poden estar o no separades per tabics. El conjunt d’hifes constitueix el cos del fong, anomenat miceli. Importància dels fongs: A la natura tenen un paper rellevant com a descomponedors de la matèria orgànica A la indústria farmacèutica són importants en l’obtenció d’antibiòtics A la industria alimentària, participen en els processos de transformació d’aliments per fermentació, com el pa, alguns formatges 8roquefort, camembert) o la cervessa La salut d’animals i plantes: alguns són patògens (causen malalties)

18 Nutrició Precisen de llocs on hagi molta matèria orgànica i aigua. Viuen en llocs humits i sense necessitat de llum. Segons el tipus de matèria orgànica de la qual s'alimenten es distingeixen tres tipus:  Sapròfits: són fongs que es nodreixen de matèria orgànica en descomposició. Tenen una importància clau en el funcionament dels ecosistemes, ja que reciclen la matèria orgànica. Ex: xampinyó  Paràsits:  són fongs que es nodreixen de la matèria orgànica d'organismes vius, tant animals com plantes. Produeixen malalties i plagues. Un exemple són les espècies del gènere Candida, que ataca a animals, o el mildiu de la vinya  Simbiòtics:  són fongs que es nodreixen de la matèria orgànica produïda per altres organismes vius als quals viuen associats beneficiant-se mútuament, el que s'anomena simbiosi. Poden associar-se a les arrels d’arbres, aportant-les sals minerals i aigua, a canvi de prendre matèria orgànica. Aquesta associació reb el nom de micorizes. Un altre exemple el constitueixen els líquens, que són producte de l’associació de fongs amb algues; en aquest cas, el fong aporta aigua o humitat captada de l’aire i obté matèria orgànica.

19 El regne dels fongs

20 Reproducció La reproducció pot ser asexual (mitjançant mecanismes de gemació o esporulació), o  sexual. En la reproducció sexual les hifes de dos micelis compatibles s’uneixen i el citoplasma i el nucli de les seves cèl·lules es fusionen, i formen un zigot diploide. Les hifes on es produeix la reproducció sexual s’anomenen conidis. Per poder realitzar la reproducció sexual es necessita la formació de cèl·lules haploides per meiosi. Les cèl·lules haploides, o meiospores, o simplement espores, poden trobar-se a l’interior d’una càpsula que reb el nom d’asca, o bé a l’interior d’una cèl·lula molt desenvolupada anomenada basidi

21 Reproducció

22 Classificació dels fongs (pàg 58, 9.1)