El dol i les petites pèrdues Reflexions i propostes per acostar-nos a l'experiència de la pèrdua, el sofriment i la mort amb infants i adolescents.

Presentación del tema: "El dol i les petites pèrdues Reflexions i propostes per acostar-nos a l'experiència de la pèrdua, el sofriment i la mort amb infants i adolescents."— Transcripción de la presentación:

1 El dol i les petites pèrdues Reflexions i propostes per acostar-nos a l'experiència de la pèrdua, el sofriment i la mort amb infants i adolescents Castellar del Vallès 22 de gener de 2015 Anna Nolla Casals

2 Pèrdues intrapersonals
J.L.Tizón García (2004), psiquiatre i neuròleg, parla de quatre tipus de pèrdues: Pèrdues relacionals Pèrdues intrapersonals Pèrdues materials Pèrdues evolutives

3 Algunes preguntes i reflexions que es fan infants i adolescents sobre la mort
L’àvia es morirà, oi? I si es “mora”, no la veurem més ? Però pot anar al metge i es pot “desmorir”. On ha anat l’àvia? És al cel? Què hi fa al cel? Ens veu? Quan tothom es mori, qui existirà? Els Reis, com que són màgics, no es moriran mai, oi? I si es moren, com que són màgics, es tornaran a despertar. Jo no vull ser avi, perquè si sóc avi em moriré. Jo també em moriré? Em falta molt? Per què fa tanta pena aquest pardal mort? Com és la mort? Per què es mor una persona jove?

4 Per què parlar de les pèrdues, la mort i el dol a l’entorn familiar i educatiu?
Ajuda a donar sentit a la vida. Permet parlar d’aspectes que fan referència a l'educació emocional. Convida a reflexionar sobre la mort des de la societat del benestar. Ofereix un espai per a la transcendència.

5 Psicologia evolutiva del concepte de mort
1. Desconeixement de la mort: El nen no pot entendre la realitat de la mort. 2. Descobriment de la mort dels altres: Inicialment, la mort és una llarga absència, una desaparició provisional. Finalment, aquella persona ja no hi és ni tornarà. 3. Descobriment de la pròpia mort: Consciència de la pròpia finitud.

6 Subconceptes per entendre la mort
Tots els ésser vius moren? UNIVERSALITAT Després de morir, es pot tornar a la vida? IRREVERSIBILITAT Quan algú es mor, el cos ja no funciona? NO FUNCIONALITAT Per què ens morim? CAUSALITAT És la mort un final? CONTINUACIÓ NO CORPORAL Basat en el treball de Speece y Brent, 1984 POCH,C.,HERRERO,O.“La muerte y el duelo en el contexto educativo” Barcelona: Paidós, 2003

7 Vessants complementaris relacionats amb la mort i el morir
Pedagogia de la vida i de la mort Quan parlem d'aquesta realitat sense trobar-nos davant d’un fet concret. Parlar de la mort abans de viure l'experiència facilita la consciència del fet de morir. Pedagogia del dol Quan hi ha un succés que exigeix que afrontem el dolor. L’objectiu és donar consol a les persones que el necessitin i oferir eines per pal·liar el seu patiment.

8 Tasques del procés de dol
ACCEPTAR QUE LA MORT ÉS REAL DEIXAR SENTIR EL DOLOR DE LA PÈRDUA RECORDAR LA PERSONA QUE HA MORT DESENVOLUPAR UNA NOVA IDENTITAT REFLEXIONAR SOBRE EL SENTIT DE LA VIDA DEIXAR QUE ELS ALTRES T'AJUDIN

9 Pedagogia del dol 1. Qui ha de notificar la mort d’una persona estimada? 2. Quan s’ha de comunicar? 3. Quin és el lloc adient? 4. Com s’ha d’explicar? 5. Se n’ha de parlar amb els companys i amics? 6. És convenient fer alguna actuació de comiat? 7. És aconsellable anar al funeral? 8. I al cementiri?

10 Pedagogia de la vida i de la mort
Oferir eines per pensar sobre la realitat de la mort. Reflexionar serenament sobre la pròpia vida i la pròpia mort. Adquirir l’aptitud d’expressar els sentiments davant el dolor i el patiment. Respectar la manifestació d’afectes i vivències d’altres persones. Prendre actituds de prudència davant les situacions que poden provocar accidents. Descobrir determinats valors en els altres i en un mateix. Conèixer la funció del testament vital. Reflexionar sobre la donació d'òrgans. ...

11 Orientacions psicopedagògiques generals
1. Acceptar la pèrdua i ser sincers. 2. Mostrar actituds de serenitat, delicadesa, tendresa i respecte. 3. Parlar amb propietat. 4. Evitar referir-se als morts com una amenaça. 5. Observar la mort d’altres éssers vius. 6. Respectar i atendre les diferències personals, culturals i espirituals. 7. Ser capaços d’expressar nostres sentiments. 8. Clarificar que la mort té unes causes. 9. Prendre consciència que cada moment que vivim és únic. ARNAIZ, Vicenç. Aula de innovación Educativa, Juny 2003

12 Alguns recursos en xarxa
Art i absència Pedagogia del dol "el fràgil art de la tendresa“ Projecte “Posa’t al seu lloc” Filosofia 3-18 Ara sí que sé El vol de la papallona