El marc normatiu que afecta les activitats culturals i espectacles de caràcter extraordinari

Presentación del tema: "El marc normatiu que afecta les activitats culturals i espectacles de caràcter extraordinari"— Transcripción de la presentación:

1

2 El marc normatiu que afecta les activitats culturals i espectacles de caràcter extraordinari
5 de març de 2015 Montse Escudé i Mestre Responsable jurídica d’activitats Oficina d’Activitats Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme I Activitats

3 Índex Breu referència al marc normatiu
Què és un espectacle de caràcter extraordinari? Quan es poden celebrar espectacles de caràcter extraordinari? Requisits que han de complir els espectacles en espais oberts Règim d’intervenció administrativa dels espectacles de caràcter extraordinari Documentació que s’ha de presentar Què és un establiment no permanent desmuntable? Règim d’intervenció i requisits Regulació de les activitats extraordinàries en el projecte de llei d’ordenació dels espectacles i les activitats recreatives

4 Breu referència al marc normatiu
Llei 11/2009, de regulació administrativa dels espectacles i les activitats recreatives. La convivència entre els espectadors, els participants i els usuaris i la resta de ciutadans. La seguretat i la salut dels espectadors, dels usuaris i de les persones, la prevenció dels riscos i la integritat dels béns afectats. La qualitat, la comoditat i la sostenibilitat ambiental dels equipaments, els espectacles públics i les activitats recreatives Decret 112/2010, de 31 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives: Regula el règim d’intervenció administrativa dels espectacles i activitats recreatives Regula els requisits que han de complir els espectacles i les activitats recreatives. Desenvolupa les previsions de la Llei referents a les activitats extraordinàries El reglament intenta adaptar el règim d’intervenció a la Directiva de Serveis Esmentar el projecte de llei d’ordenació dels de les activitats d’espectacles públics i recreatives.

5 Breu referència al marc normatiu
Normativa sectorial Llei 3/2010, de prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis Decret 82/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i es fixa el contingut d’aquestes mesures Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica. Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 16/2002.

6 Què és un espectacle de caràcter extraordinari (art. 42 Llei)?
Espectacles de caràcter ordinari: els que es duen a terme habitualment en establiments oberts al públic Espectacles de caràcter extraordinari: Els que es duen a terme en espais oberts. Els que es duen a terme esporàdicament en establiments oberts al públic no inclosos al catàleg que compleixin les condicions per dur-hi a terme els espectacles. Els que es duen a terme en establiments que disposin de llicència o que hagin presentat una comunicació per una altra activitat o espectacle.

7 Activitat extraordinària
Espais oberts al públic (art. 3.d) LPCAA: Els llocs de domini públic, inclosa la via pública o de propietat privada on ocasionalment es duen a terme espectacles públics o activitats recreatives, i que no disposen d’infraestructures ni instal·lacions fixes per fer-ho.

8 Activitat extraordinària en espai obert
Establiments no permanents desmuntables Establiment no permanent desmuntable: establiments coberts totalment o parcialment, o bé instal·lacions fixes portàtils o desmuntables tancades. De vegades el límit entre desmuntable i extraordinària no és clar: activitats al carrer en escenari muntat

9 Quan es poden celebrar espectacles de caràcter extraordinari (art. 112)?
Només es poden dur a terme quan es doni alguna de les circumstàncies següents: Que es celebrin amb motius de festes i revetlles populars que comptin amb una àmplia participació de la població afectada. Que es celebrin en festius o vigílies de festius, en horaris acceptables Que es celebrin a una distància dels nuclis habitats que no causin molèsties Aquest article té caràcter supletori i per tant, per ordenança es podrien modificar aquests requisits. Festes populars: Hi ha un inventari al departament de cultura. En alguna ocasió el departament ha dit que són aquestes però no ho diu enlloc. Per tant jo crec que n’hi ha prou amb acreditar que és una festa coneguda, que es fa cada any, etc..

10 Requisits que han de complir els espectacles en espais oberts
Hi ha d’haver una o unes persones responsables físiques o jurídiques, identificades i amb la responsabilitat ben determinada (art. 111). S’ha de presentar una anàlisi de mobilitat (art.111). S’ha de delimitar la zona d’espectadors de la dels actuants (art. 112). Tanques homologades amb punts d’oberts per evacuació (art. 112). Cal habilitar espai per aparcament de vehicles (art. 111) Condicions d’ubicació : No es poden dur a terme en contigüitat amb centres docents, equipaments sanitaris o assistencials o edificis d’institucions públiques quan aquests equipaments funcionin (art. 40) L’estudi de mobilitat s’ha de redactar segons el que s’indica al Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada.

11 Requisits que han de complir els espectacles en espais oberts
Vigilants de seguretat privada (art. 43): activitats i espectacles musicals: Igual o més de 500 persones: 1 vigilant Igual o més de persones: 2 vigilants Un vigilant per cada 500 persones de més Personal de control d’accés (art. 56): Entre 150 i 500 persones: 2 persones Entre 501 i persones: 3 persones A partir de persones: 4 persones i 1 persona més per cada persones de més Només per als espectacles musicals que se celebren en un recinte (art. 69): sistema automàtic de control d’aforament a partir de persones d’aforament autoritzat En espectacles organitzats per l’ajuntament els vigilants de seguretat es substitueixen per la guàrdia urbana o policia municipal si n’hi ha Vigilants de seguretat privada: El titular dels serveis territorials del Departament d’Interior, amb informe de l’Ajuntament i dels mossos pot reduir el nombre de vigilants. També pot acordar augmentar el nombre de vigilants en funció de les circumstàncies i també pot acordar que determinats espectacles no obligats a tenir vigilants en tinguin.. Les funcions dels vigilants de seguretat privada són les previstes a la seva normativa específica, Llei 5/2014, de 5 d’abril de seguretat privada. - La vigilàncies i protecció de béns, establiments, llocs i esdeveniments, tant públics com privats, així com les persones que puguin ser-hi. Sistema automàtic de control d’aforament: l’article 69.2 del REPAR preveu que la persona titular del departament competent ha de determinar el sistema automàtic de control d’aforament i han de complir els requeriments de l’annex III del Reglament. Aquest annex III explica els requisits tècnics que han de tenir aquests requeriments. La disposició transitòria quarta del Reglament estableix que els establiments que estan obligats a instalar·lo en el termini de tres anys des de la regulació del sistema. De moment no s’ha aprovat cap regulació i per tant no és exigible. Això no vol dir però que no hagin de controlar l’aforament mitjançant l’observació visual diu el Reglament. O sigui que si l’espectacle és musical cal control automàtic i si no és musical teatre, aleshores no. Personal control d’accés: Funcions d’admissió i control d’accés del públic al recinte. Aquest personal l’habilita el Departament d’interior. Han de complir uns requisits i fer unes proves. ESPECTACLE MUSICAL: Definició del catàleg: execució o representació en directe d’obres o composicions musicals, mitjançant la utilització, aïlladament o conjuntament, d’instruments musicals o de música gravada i tramesa per mitjans mecànics o de la veu humana a càrrec de cantants, actors i actrius o excecutants, siguin o no professionals.

12 Requisits que han de complir els espectacles en espais oberts
Serveis d’higiene (art. 47.3): Una cabina amb vàter i lavabo per cada 150 persones. Dispositius d’assistència sanitària(art. 48): Espectacles musicals a partir de persones d’aforament: Infermeria o farmaciola i presència de vehicles medicalitzats mentre es dugui a terme l’espectacle. Resta: Farmaciola amb materials i equips adequats per primeres cures. L’organitzador ha de comptar amb l’autorització del titular de l’espai obert (llicència d’ocupació si el titular és l’Administració pública). Contractar assegurança: l’ha de tenir l’organitzador de l’espectacle amb independència que la que tingui el titular de l’espai. Assegurances: El Reglament té previsions per les assegurances que han de tenir els ens locals per l’organització d’espectacles

13 Requisits dels espectacles de caràcter extraordinari: Plans d’autprotecció
Plans d’autoprotecció d’interès local: Espectacles en espais no tancats a l’aire lliure amb nombre d’assistents previst superior a persones i inferior a persones. Espectacles en espais tancats a l’aire lliure amb nombre d’assistents previst superior a 500 persones i inferior a Activitats en espais públics, de risc, de caràcter festiu, popular o tradicional. Plans d’autoprotecció d’interès de la Generalitat: Espectacles en espais no tancats a l’aire lliure amb nombre d’assistents previst superior a persones. Espectacles en espais tancats a l’aire lliure amb nombre d’assistents previst superior a persones Plans d’autoprotecció d’interès local vol dir que els homologa l’ajuntament. Projecte de Decret: Ens locals: Espais delimitats o recintes entre i persones Espais no delimitats entre i Generalitat: Espais delimitats igual o superior a 5.000 Espais oberts més de

14 Règim d’intervenció administrativa:
Llicència: Control administratiu previ a l’inici de l’activitat. S’inicia amb la sol·licitud de l’interessat. Finalitza amb una resolució de l’òrgan competent: acte administratiu. Caràcter reglat. Actualment excepcional. Comunicació prèvia o declaració responsable: Documents signats pel titular. No equivalen a una sol·licitud. No hi ha resolució. L’entrada al registre habilita per iniciar l’activitat. Controls posteriors: Plans de verificació d’activitats comunicades Actualment és el règim habitual

15 Règim d’intervenció administrativa dels espectacles de caràcter extraordinari
1.- Llicència o comunicació de l’activitat. En municipis de fins a de habitants: Llicència municipal: Espectacles que es duguin a terme amb motiu de festes i revetlles populars Espectacles en espais oberts Autorització de la Generalitat: la resta de casos Exempts de llicència: Espectacles d’aforament reduït (<150p) d’interès artístic o cultural Comunicació prèvia: Actuacions en directe en establiments del catàleg En municipis de més de habitants:Llicència municipal en tots els casos excepte els de comunicació L’Ordenança DIBA subjecta aquests espectacles d’aforament reduït a comunicació prèvia (article de l’ordenança) Llicència de la Generalitat: Durant la tramitació d’aquestes llicències la Generalitat ha de demanar informe a l’Ajuntament sobre els aspectes en què aquest tingui competència (seguretat, prevenció d’incendis i trànsit).

16 Règim d’intervenció administrativa dels espectacles de caràcter extraordinari
2.- Llicència d’ocupació de domini públic: espectacles a la via pública o altres espais de domini públic. 3.- Intervenció en matèria de prevenció d’incendis: Informe preceptiu de la Direcció General de prevenció i extinció d’incendis i salvament: Si l’aforament previst és de més de persones. S’ha de demanar 15 dies abans de l’espectacle 4.- Tramitació i aprovació del pla d’autoprotecció. Si el propietari de l’espai és un privat, s’ha de disposar de la conformitat del titular de l’espai. Això és una obvietat però és que, a més, jo entenc que això no ho hauria de demanar l’Ajuntament perquè, en qualsevol cas, és un problema entre privats. La llicència d’ocupació s’ha de demanar de manera simultània a la llicència de l’activitat. Prevenció i extinció d’incendis: En espais oberts si l’aforament previst és superior a persones. La Llei diu que s’ha d’establir per reglament el termini per emetre l’informe que com a mínim serà de quinze dies. Transcorregut aquest termini l’informe s’entén favorable. Com de moment no hi ha reglament s’apliquen les normes de procediment administratiu general. El procediment diu que és de 10 dies però com que la Llei d’incendis diu mínim 15 hem d’entendre que aquest és el termini. Si l’espectacle està subjecte a comunicació prèvia l’informe d’incendis s’ha de demanar a través de l’ajuntament abans de presentar la comunicació. Si l’espectacle està subjecte a llicència l’informe d’incendis el demana l’ajuntament durant la tramitació de la llicència.

17 Documentació que s’ha de presentar
Memòria de l’espectacle o activitat recreativa (art. 113): Identificació de l’espectacle públic o activitat recreativa de què es tracti. Data i horari previst. Nom, adreça i telèfons de com a mínim dues persones responsables de l’organització. Descripció de l’espectacle i nombre màxim de persones que es preveu que hi assistiran. Mesures adoptades (seguretat privada o policia municipal, personal de control d’accés i mesures per prevenir molèsties a tercers especialment en matèria de sorolls i trànsit. Declaració responsable relativa a què es disposa de pòlissa d’assegurança Document que expressi la conformitat del titular del recinte o espai obert amb la realització de l’espectacle o espai obert (llevat que sigui de titularitat municipal) Procediment (art. 115): Informes preceptius: Prevenció i extinció d’incendis Protecció civil Trànsit Termini per resoldre: 1 mes Règim del silenci: negatiu *És un document que no s’hauria de demanar perquè és una qüestió privada.

18 Règim d’intervenció administrativa dels espectacles de caràcter extraordinari
Guia de tramitació d’expedients d’activitats *Prevenció i extinció d’incendis: En espais oberts si l’aforament previst és superior a persones.

19 Espectacles i activitats organitzats pels ajuntaments
Han de complir els mateixos requisits que els organitzats per privats Les funcions de seguretat de les persones i els béns són a càrrec de la policia municipal o la guàrdia urbana. Els serveis municipals han de redactar la memòria.

20 Que ès un establiment no permanent desmuntable?
Definició catàleg: Els locals o les construccions conformats per estructures desmuntables o per instal·lacions fixes portàtils, constituïdes per mòduls o elements metàl·lics, de fusta o qualsevol altre material que permeti operacions de muntatge, desmuntatge o trasllat , amb caràcter itinerant o sense . Poden ser coberts totalment o parcialment, i oberts o tancats.

21 Requisits: els mateixos que les no desmuntables
Règim d’intervenció dels establiments no permanent desmuntable i requisits (art. 107)Llicència Requisits: els mateixos que les no desmuntables Règim d’intervenció: llicència amb control inicial del muntatge Règim d’intervenció segons ordenança: comunicació amb control inicial. El muntatge d’escenaris és alhora una activitats extraordinària i una permanent no fixa desmuntable.

22 Règim sancionador Infraccions en matèria de contaminació acústica: s’aplica la Llei de sorolls i reglament Faltes molt greus: Excés d’aforament si comporta risc greu per a les persones No atendre persones que necessiten assistència mèdica No permetre l’accés als agents de l’autoritat Incomplir la prohibició de discriminació Faltes greus: Dur a terme un espectacle o activitat diferent de l’autoritzat Excedir l’aforament permès si no comporta risc per a les persones Incomplir els horaris d’inici o d’acabament Permetre l’accés a persones que exhibeixin símbols que incitin a la violència, el racisme o la xenofòbia Incomplir les normes sobre els requisits que han de complir els establiments (vigilància, controls d’aforament No tenir el pla d’autoprotecció Es tipifiquen altres infraccions relacionades amb el comportament del públic. La Llei tipifica com infracció molt greu i greu: obrir un establiment i dur-hi a terme espectacles o activitats recreatives sense tenir les llicències o autoritzacions pertinents però no queda clar si aquí s’hi podria aplicar-se a la realització d’espectacles i activitats recreatives de caràcter extraordinari a l’aire lliure quan no hi ha establiment. El Reglament concreta en quins supòsits es considera que s’ha provocat risc greu i altres especificacions per classificar les infraccions com a molt greus, greus o lleus. En el cas de canvi de l’espectacle o activitat previst quan es fa per raons justificades: Excepció. Als efectes de l’apartat c) de l’article esmentat no constitueixen falta greu el canvi o la suspensió d’un espectacle o d’una activitat recreativa legalment autoritzats, quan està justificat per les causes següents: 1) La no-compareixença del o dels intèrprets o actuants, o dels principals protagonistes de l’espectacle, o de l’objecte de la projecció o equivalent, o la seva incapacitat per executar correctament l’espectacle o l’activitat recreativa. 2) L’existència d’aldarulls o sorolls persistents del públic, o d’una part d’aquest, que facin impossible el normal funcionament de l’espectacle o l’activitat recreativa. 3) La manca de subministrament energètic, quan aquest sigui necessari per a la realització de l’espectacle o l’activitat recreativa, per causes alienes al titular o a la persona organitzadora. 4) L’existència d’un allau de públic superior a l’aforament autoritzat, sense que els serveis de control d’accés i de seguretat puguin evitar-ho. 5) L’existència d’enfrontaments, agressivitat manifesta o violència entre el públic o comportaments d’incitació pública a l’odi, la violència o la discriminació per motius de naixement, raça, sexe, religió, opinió, discapacitat, orientació sexual, identitat de gènere o qualsevol altra condició o circumstància social o personal. 6) Una resolució de l’autoritat competent. 7) Fenòmens climàtics que impedeixin la realització de l’espectacle o activitat o l’accés normal del públic. 8) En els altres casos que es justifiqui degudament. Totes aquestes causes justifiquen que el titular o la persona organitzadora modifiqui o suspengui l’espectacle o l’activitat recreativa, sempre que retorni o compensi degudament el que el públic hagi abonat per les entrades, d’acord amb la Llei 11/2009, de 6 de juliol. la Llei 11/2009, de 6 de

23 Règim sancionador Faltes lleus:
Qualsevol incompliment que no sigui qualificat de falta greu o molt greu Sancions: Faltes molt greus: Multa de a euros. Altres sancions: tancament temproral, revocació de la llicència i altres. Faltes greus: Multa de a euros Multa de 300 a euros Mesures no sancionadores: La prohibició o suspensió d’espectacles o activitats que no tenen llicència L’administració competent és la Generalitat Amb la llei òmnibus del 2011 es va modificar la llei per rebaixar les multes per pressing del sector Els diferents tipus de sanció poden ser alternatives o acumulatives Les mesures de caràcter no sancionador poden ser adoptades pels ajuntaments.

24 Projecte de llei d’ordenació de les activitats d’espectacles i activitats recreatives
Activitats de risc important: activitats que, atenent a les condicions de l’espai on es desenvolupa i de l’ocupació prevista, comporta un perill per les persones presents i precisa d’un control preventiu per part de l’Administració de la Generalitat, respecte de les seves condicions de prevenció i seguretat en matèria d’incendis, conforme a la normativa específica en aquest àmbit: Activitats extraordinàries Activitats en establiments o instal·lacions no fixos amb aforament igual o superior a 1001 persones Règim d’intervenció d’espectacles públics i activitats de caràcter extraordinari Llicència municipal: Espectacles i activitats en espais oberts Les que es duguin a terme amb motiu de festes i revetlles populars Es manté el silenci negatiu. Activitats de risc important: D’acord amb les lleis de transposició de la Directiva de Serveis les activitats només es poden subjectar a llicència quan es doni una raó imperiosa d’interès general, entre elles la seguretat de les persones. La llei vigent, tot i ser posterior a la Directiva, no justificava les llicències i en aquesta ho fan amb la definició d’activitats de risc important. Criticar que pel fet de ser extraordinària, o sigui esporàdica, no automàticament implica que passi a risc important. De fet, les que es duen a terme en establiments desmuntables només es consideren de risc important si tenen un aforament igual o superior a persones

25 Projecte de llei d’ordenació de les activitats d’espectacles i activitats recreatives
Règim d’intervenció d’instal·lacions no fixes no considerats de risc important Comunicació acompanyada de: Certificacions tècniques de seguretat i solidesa Justificant d’assegurança Justificació tècnica del compliment de la normativa de prevenció i seguretat en cas d’incendi Certificació revisió i manteniment de les instal·lacions de protecció contra Incendis Control inicial favorable per tècnics municipals o ECA Règim d’intervenció d’instal·lacions no fixes considerades de risc important: Llicència: Carpes, envelats o tendals amb aforament superior a persones

26 Comentari de la sentència 230/2010, de 8 de juny.
Aquesta sentència es refereix a un recurs interposat contra l’Ajuntament de Torrejón de Ardoz per les molèsties que ocasionava la realització de determinats actes de la Festa Major al carrer. L’Ajuntament al·legava que es tractava d’activitats de caràcter excepcional i temporal i que es tracta de festes molt arraigades. La sentència contraposa d’una banda el mandat constitucional de protegir la salut i el medi ambient. Això engloba la protecció contra la contaminació acústica. El soroll pot posar en risc la salut de les persones i si això passés s’estaria vulnerant el dret a la integritat física i moral de l’article 15 CE. Però la jurisprudència entén que el soroll no només suposa un risc per a la salut de les persones, sinó que l’exposició al soroll pot afectar els drets constitucionals a la inviolabilitat del domicili i al dret a la intimitat personal i familiar. Aquesta vulneració de drets també es imputable als poders públics per omissió quan no fan res per impedir que es produeixi aquesta violació de drets. En el cas de la sentència es produeix una tensió entre els drets a la inviolabilitat del domicili i a la intimitat personal i familiar i el dret a l’oci i el dret de llibertat d’empresa. El dret a l’oci es considera avui dia un dret de l’individu. La part negativa és que moltes activitats d’oci produeixen soroll i molèsties que impedeix el gaudi d’altres drets com el dret al descans i a la tranquil·litat. Ara bé, els drets a la inviolabilitat del domicili i el dret a la intimitat són drets fonamentals de primera generació i, per tant, prevalen sobre el dret a l’oci. El Tribunal diu que no es tracta d’impedir la celebració de festes locals sinó de posar-los límits (d’horaris, traslladant-les de lloc, etc.)