HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA (1/2)

Presentación del tema: "HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA (1/2)"— Transcripción de la presentación:

1 HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA (1/2)
2n de Batxillerat

2 Filosofia cosmològica
Els presocràtics

3 1. Pas del mite al logos Es produeix al segle VI aC quan a Milet neix una classe social rica amb temps per reflexionar Mite Logos Antropomòrfic Imaginació Causes sobrenaturals Màgia i ritual Abstracte Raó Causes naturals Ciència, filosofia i tècnica

4

5 2. Naturalesa en el pensament grec
Es vol explicar la natura des de la natura (causes immanents) Tots els éssers són diferents però tenen una cosa en comú que és l’origen de tot (concepte de matèria)

6 3. Els milesis Tales: αρχή = aigua
Anaximandre: αρχή = àpeiron (indefinit) Anaxímenes: αρχή = aire (pneuma) Tales→ Hilozoisme: tot està ple de vida

7 4. Pitagòrics Caire mistèric i sectari
Influència orfista (metempsicosi, transmigració d’ànimes) αρχή = nombre (causa formal de la φύσis ) La 4a dimensió és l’existència El sol és una intel·ligència central 10 és un nombre màgic (tots els nombres surten d’1,2,3 o 4 i sumats fan 10, teraktýs) = ?$~¬§¤ĞЩ∂!!!

8 5. Heràclit d’Efes Personatge melancòlic Va escriure “perifiseu”
Teoria del coneixement (epistemologia) Sentits Moviment Multiplicitat Raó Veritat Unitat d’allò múltiple = = “Panta rei”(tot flueix) “La guerra és el pare de totes les coses” “Ningú no es banya dues vegades en el mateix riu”

9 Teoria d’Heràclit

10 6. Parmènides d’Elea Influència pitagòrica
Els sentits només ens enganyen La realitat resideix en la raó El moviment és una il·lusió dels sentits Sentits Moviment/canvi Multiplicitat Aparença Opinió Raó Immutabilitat Unitat Realitat Veritat = = = = “L’ésser és, el no ésser no és” L’ésser és un tot, tot el que existeix, i per tant si l’ésser canvia ja no és i això és impossible

11 Poema de Parmènides Proemis: Introducció al·legòrica sobre el pas de la nit (ignorància) a la llum (coneixement) Poema Via o camí de la veritat: camí del filòsof que condueix al coneixement Si el no ésser no és => L’ésser és Via o camí de la opinió: És el món experimentat pels sentits, amb canvi, esdevenir I multiplicitat. La persona que es guia pels sentits està en el nivell de la ignorància (és el cas dels presocràtics). Parmènides és el pare de l’ontologia (estudi de l’ésser en si mateix). La via de la opinió és el camí d ela ignorància on transiten els humans que entren en contínua contradicció aparença-realitat Indivisible Immutable Etern

12 7. Filòsofs pluralistes Combinen Heràclit i Parmènides (sV i VI aC)
Inf. Parmènides: Alguna cosa roman inalterable Inf. Heràclit: La phýsis està en moviment Arkhé múltiple (4 elements) Phýsis = combinació dels arkhés

13 7.1.Empèdocles d’Agrigent
Arkhé de 4 elements que es combinen sense perdre la unitat

14 7.2. Anaxàgores de Clazòmenes
Tot està format per infinits elements Arkhé= spérmatas o homeomeries Nous és la causa motriu creadora de l’univers Spèrmata → alguna cosa ho ha de canviar→Nous→Transmet moviment→plantejament mecanicista “Tot està en tot”

15 7.3. Atomisme Leucip va ser l’iniciador i Demòcrit el deixeble ÉSSER
BUIT MOVIMENT Dividit en partícules materials i indivisibles (àtoms) Consubstancial als àtoms ÀTOMS (qualitativament igual, quantitativament diferents) Les diferències macroscòpiques tenen el seu origen en diferències microscòpiques Qualitats primàries (objectives): pròpies de l’objecte en sí Qualitats secundàries (subjectives): experimentades per la percepció (depenen de l’acte de percepció del subjecte que les capta)

16 Filosofia antropològica
Sòcrates i els sofistes

17 1. Introducció Al s. V. arriba la democràcia a Atenes (Pèricles)
Paral·lelisme αρχή (arkhé) → νόμος (nomos) o isomorfisme φύσις (phýsis) → πόλις (polis) Sòcrates Savi Veritat Realitat Àmbit filosòfic Sofistes Mestres Opinió Aparença Àmbit científic i filosòfic = = = =

18 2. Els sofistes Pensàven que la virtut es podia ensenyar
Teoria relativista Ètica basada en opinions Els ciutadans es reuneixen a l’ecclesia Ensenyen com ascenir socialment Sòcrates s’hi oposava (la veritat no pot ser subjecte d’elitisme)

19 Característiques de la sofística
Relativisme: hi ha tantes veritats com punts de vista Subjectivisme: Comprensió del món des d’un punt de vista Indiferència moral i religiosa: Es pot canviar de moral segons l’interès Escepticisme: Qüestionament de la realitat Materialisme: Basat en coses perceptibles

20 3. Sòcrates Mort de Sòcrates

21 3.1. Biografia Origen humil Jove amb inquietuds
Es va allistar a l’exèrcit i va lluitar al Peloponès La lluita Atenes-Esparta li fa pensar que hi ha una inferioritat mental, donant la culpa als sofistes Ànitos i altres sofistes el van acusar d’Asebeia, impietat (crítica als déus) Va ser executat amb sicuta tot i haver tingut la possibilitat d’escapar

22 3.2. El mètode socràtic a) Conceptes universals: formulacions generals aceptades per tothom com a veritats racionals. Sòcrates parteix de la base que la unitat està en la ment humana b) Raonaments inductius: La manera d’arribar als conceptes universals és a partir d’experiències concretes, reflexionant sobre allò que és particular i elevant la reflexió cap a nocions més elevades (inducció). La base del mètode socràtic és el diàleg entre dos interlocutors al voltant d’un tema principalment moral c) Mètode dialèctic

23 Desenvolupament del mètode dialèctic
a) Ironia S’argumenta que no se sap res del que es va a investigar i que s’espera aprendre a partir de la conversa. Sòcrates fa preguntes sobre l’argument defensat i mica en mica va desintegrant la opinió defensada i augmentant la inseguretat de l’interlocutor. El resultat final d’aquesta és l’estat d’aporia (απορíα), que és un estat d’indefinició. Arribar a l’aporia és admetre que hom és ignorant, és el primer pas a la veritat i la saviesa.

24 Desenvolupament del mètode dialèctic
b) Maièutica (μαιευτικη) Procés ascendent del mètode dialèctic Condueix a l’interlocutor mitjançant preguntes al coneixement, definció universal o veritat Sòcrates va fer deduir a un esclau el teorema de Pitàgores “Només sé que no sé res” (aporia)

25 Mètode socràtic

26 3.3. Ètica socràtica Intel·lectualisme ètic: Si coneixes la veritat (definició universal) actuaràs conforme a ella, és a dir, serà bona una acció si qui la fa coneix què és la bondat Eudemonisme moral: És la finalitat que persegueix qualsevol acció humana. L’ésser humà en les seves accions persegueix assolir la felicitat. Aquesta felicitat, per Sòcrates, s’aconsegueix a través de la virtut (equilibri cos-ànima, harmonia que ens fa feliços)

27 Dates Tales (640-546 aC) Anaximandre (610-547 aC)
Anaxímenes ( aC) Heràclit ( aC) Parmènides (s. IV/V aC) Empèdocles ( aC) Anaxàgores ( aC) Leucip (s V aC) Demòcrit ( aC) Sòcrates ( aC)

28 Plató SELE Un filòsof clau

29 1. Biografia i obres Influències principals:
Heràclit (a través de Cràtil) Parmènides Pitagorisme (per via d’Arquites de Tarento) Sòcrates

30 Molt influit per Sòcrates, sobretot per la seva injusta mort
Fa diversos viatges a Siracusa on intenta provar el seu model d’estat Tracta tota classe de temes Les seves obres són de forma dialogada

31 Períodes De joventut o socràtic De trancisió o antisocràtic Madur
Apologia de Sòcrates, Ió, Critó, Protàgores, Laques, Lisis, Eutifró. Qüestions morals De trancisió o antisocràtic Gòrgies, Menó, Eutidem, Hippies Menor, Cràtil, Hippies Major. Problemes metafísics Madur Banquet, Fedó, República, Fedre Últim període Parmènides, Teetet, Sofista, Polític, Timeu, Críties, Fileb, Lleis. Autocrítica

32 2. La teoria de les idees

33 Del conceptualisme socràtic al realisme ontològic de les idees
Conceptualisme socràtic: Concepte intersubjectiu que està a la ment Plató: La veritat és objectiva i té una entitat pròpia Idea intersubjectiva Idea universal Idea amb entitat pròpia Ment

34 Característiques de la teoria de les idees
Sensible: Realitat en constant esdevenir, en canvi, mutabilitat, és el món de l’opinió de les coses. Té una gran influència heraclitiana Intel·ligible: Realitat de les idees a la qual arribem des de la raó, on es troben les coses autèntiques, que no canvien, immutables i eternes. És el món de la ciència i la veritat MÓN BÉ, UNITAT DISCREPÀNCIA

35 Representació BÉ IDEES DELS VALORS IDEES MATEMÀTIQUES
IDEES DE LES COSES COSES SENSIBLES MÓN INTEL·LIGIBLE (cosmos noetós) Concepte de bolet MÓN SENSIBLE (cosmos oretós)

36 El món sensible Heraclitià (canvi, moviment, esdevenir…)
Només en podem fer doxa (opinió) Explicat a Timeu Mite de la creació del món

37 Mite de la creació de l’univers
IDEES EXEMPLARS Són la realitat, la única realitat que sempre ha existit, els models de tot DEMIÜRG Es troba per sota de les idees i és la causa eficient que ordena l’univers JORA És la causa material de tot, ilimitada, la matèria primera que pren forma quan es delimita seguint el model de les idees exemplars

38 El món intel·ligible

39 Relació de les idees i les coses
Participació (méthexis): Les coses participen en diferents graus de les idees Imitació (mimesis): Les coses imiten les idees en quant a que són copies imperfectes d‘elles Relació de les idees i les coses “Plató distingeix els termes [mimesis i méthexis], utilitzant mimesis per l’art i la poesia que, per ell, imiten les coses. La méthexis, per contra, indica que les coses per elles mateixes participen de les idees, com l’artesà que fabrica objectes que participaran més o menys e la idea” Patrick Chatelion Counet

40 3. Teoria platònica del coneixement
Símil de la línia (correspondència ontològica-gnoseològica) GRAUS D’ÉSSER GRAUS DE CONEIXEMENT Episteme (ciència) ARKHAÍ Arquetips, idees intel·ligibles superiors NOESI Coneixement intuïtiu Món intel·ligible MATHEMATIKÀ Objectes de les matemàtiques, idees intel·ligibles inferiors DIANOIA Coneixement discursiu PAIDEIA Doxa (opinió) DSOA Objectes sensibles PISTIS Coneixement sensible Món sensible EIKONÉS Ombres, reflexos EIKASIA Conjectura

41

42 La dialèctica En Sòcrates és el mètode per arribar al coneixement
En Plató té un doble sentit - Mètode per arribar al coneixement - Ciència de les idees absolutes

43 Ascendent (sinagogué): Procés racional que condueix a la ment humana des dels conceptes relatius a les idees absolutes mitjançant la conciliació d’arguments oposats (trivé, fricció de cervells) Descendent (diàiresi): Visió sinòptica de la realitat de les coses a la llum de les idees absolutes en l’estat de la noesi Dialèctica Matemàtiques: Ciència de la mesura relativa (es fa en l’estat de dianoia) Dialèctica : Ciència de la mesura absoluta (es fa en l’estat de noesi) Ciències

44 Altres vies per al coneixement
L’amor platònic: Per Plató, l’amor és amor a la bellesa, i es va ascendint fins a contemplar la idea de bellesa. Reminiscència (anàmnesi): L’ànima humana ha viscut al món intel·ligible abans de néixer, ha vist les idees i per tant només les ha de recordar mitjançant la paideia Bellesa física (cos) Bellesa interior (ànima) BELLESA (idea)

45 El mite de la caverna Els esclaus estan encadenats al mur
Un d’ells s’allibera i avança cap el foc i s’adona que el que veia eren ombres Continua avançant i passa de la doxa a l’episteme. Comença a pensar en matemàtiques Surt a fora i la llum l’encega S’acostuma a la llum i contempla la veritat Quan torna a la caverna per aliberar els altres, aquests l’acaben matant (com a Sòcrates)

46

47 4. Doctrina de l’ànima Tractada a l’obra “Fedó”
Explica simbòlicament la naturalesa de l’ànima amb el mite del carro alat

48 El mite del carro alat Les ànimes es troben al món intel·ligible i quan els cavalls es descontrolen i l’ànima no és prou pura, cauen al món sensible. La unió de cos i ànima és accidental i temporal El cavall blanc es pot dominar i representa les passions nobles El cavall negre és desobedient i representa les males passions L’àuriga és l’ànima, que ha d’aconseguir guiar els dos cavalls

49 Ànima concupiscible: Seu de les passions innobles (instints primaris), representada pel cavall negre. Es troba en el baix ventre i la seva tendència és la desmesura. La virtut que la pot contenir és la temperança.

50 Ànima irascible: Seu de les passions nobles (força, impulsivitat, impetuositat), representada pel cavall blanc. Es troba en el tòrax (el seu òrgan és el cor) i la seva tendència és la ira. La virtut que la pot contenir és el coratge.

51 Ànima racional: Seu del pensament reflexiu i crític propi de la filosofia, representada per l’àuriga (part més material de l’ànima). Es troba al cap i la seva virtut és la prudència i la justícia. És considerada immortal.

52 Tipus d’ànima Concupiscible Irascible Racional Instints primaris
Passions nobles Pens. reflexiu Cavall negre Cavall blanc Àuriga Baix ventre Tòrax Cap Desmesura Ira Prudència i justícia Temperança Coratge

53 Paral·lelisme entre teoria del coneixement i de l’ànima
La justícia és la virtut de l’ànima i consisteix en aconseguir l’equilibri entre les tres ànimes gràcies a la prudència i orientació de l’ànima racional. Aquest equilibri és l’harmonia de l’ànima. CONCUPISCIBLE IRASCIBLE RACIONAL EIKASIA PISTIS DIANOIA NOESI

54 Proves de la immortalitat de l’ànima
Reminiscència: L’ànima ha contemplat les idees absolutes, per tant, ha existit abans de néixer Participació en la idea de vida o automoviment: l’ànima és el principi vital del cos i per tant participa en la idea de vida. Si es morís, també participaria en la idea de mort, fet que és impossible Simplicitat: L’ànima és una substància simple. La mort significa descomposició i per tant l’ànima no pot morir perquè és una, simple i no es pot descomposar Pels contraris

55 5. Teoria política Plató estableix una relació entre nivell de coneixement i classe social, dient que cada ànima és governada per parts diferents en funció de l’ofici (classes socials naturals) És un sistema meritocràtic, cadascú fa la feina per la que està preparat

56 Classes socials naturals
Artesans o comerciants: És la classe social dels treballadors que produeixen els béns. Poden formar una família, però no poden accedir als nivells més alts de la societat. La funció de l’ànima que predomina en els treballadors és l’ànima concupiscible. Com que parteix de la possibilitat de la metempsicosi, no és injust, perquè si s’esforcen en una altra vida poden arribar a ser reis. Plató concep la societat com una màquina

57 Guardians o guerrers: Són els defensors de l’Estat, que han de lluitar per salvaguardar l’ordre social. No poden tenir família perquè tot l’esforç l’han de posar en l’estat. La funció de l’ànima que domina és l’ànima irascible. Poden accedir al coneixement més elevat i a través d’unes proves o examens poden arribar a ser reis filòsofs. Han de tenir fills que són portats a comunes.

58 Reis filòsofs: Un o més guardians que superen les provés d’accés i demostren el seu nivell ètic i de coneixement poden ser els governants de l’Estat. La part de l’ànima que predomina és l’ànima racional amb la prudència i la justícia com a virtuts. No poden tenir família.

59 Artesans Guardians Reis filòsofs Treballadors Defensors Governants Família Fills No família Ànima concupiscible irascible racional

60 Les formes de govern MONARQUIA O ARISTOCRÀCIA TIMOCRÀCIA OLIGARQUIA
DEMOCRÀCIA TIRANIA FORMES DECADENTS DE GOVERN

61 “A menys que els filòsofs regnin els estats […] no hi haurà, estimat Glaucó, la fi dels mals per als estats ni tampoc, crec, per al gènere humà” Plató. República

62 Plató pensa: Mai no hi haurà una constant d’equilibri, doncs ens trobem en el món sensible i tot està en continu esdevenir. Així, no es podrà mantenir sempre la monarquia (considerada per ell la millor forma de govern) i s’esdevindran algunes formes de govern decadents. Tot es desequilibra quan els que han d’aplicar la fórmula nupcial, que estableix quants fills que han de tenir els guerrers, s’equivoquen

63 Monarquia o aristocràcia:
És la forma excel·lent de govern que ha de tenir l’Estat platònic

64 Timocràcia: Es tracta de la primera forma de govern decadent
Timocràcia: Es tracta de la primera forma de govern decadent. Quan la fórmula nupcial no està ben aplicada hi ha un empobriment de l’Estat que provoca una pèrdua en la qualitat de l’ànima del governant, que passa de la racional a la irascible. La timocràcia és el govern de l’honor. El timòcrata vol el bé per l’Estat però amb uns mitjans que ja no són els propis de la prudència de l’ànima racional.

65 Oligarquia: La timocràcia degenera en oligarquia quan comença a predominar l’ànima concupiscible. L’oligarca es guia pels desigs més baixos i les tendències més egoistes.

66 Democràcia: Quan el poble no pot resistir la pressió dels oligarques, es rebel·la i els elimina. Davant del buit de poder decideix que la millor forma de govern és el govern del poble. Per Plató és una de les pitjors formes de govern perquè representa un caos on tothom pot dir la seva i és mot més fàcil la injustícia (Sòcrates va morir durant un període democràtic)

67 Tirania: Davant del desordre total que representa la democràcia, el poble decideix que sigui un membre del poble qui assumeixi el govern. En aquest cas, governarà el que té més força persuasiva i el caràcter més autoritari. Aquest serà el tirà, que governarà des del nivell més baix de l’ànima. Al final, el poble el destituïrà i es reinstaurarà la monarquia o l’aristocràcia.

68 6. Teoria ètica L’ètica platònica té un plantejament socràtic i parla de: Intel·lectualisme ètic: Una acció és bona si qui la fa coneix el bé Eudemonisme moral: El bé de l’ésser humà és assolir la felicitat

69 Virtut: Equilibri entre els plaers del cos i els de l’ànima, és a dir, un entremig entre os extrems en totes les qüestions morals Vida virtuosa: Vida mixta de plaers i coneixements equilibrats per l’ànima racional i que porta a la felicitat

70 Quadre sinòptic de la filosofia platònica
TEORIA DEL CONEIXEMENT (Epistemologia) TEORIA DE LES IDEES (Metafísica) TEORIA DE L’ÀNIMA ÈTICA POLÍTICA

71 Examen selectivitat 2005 Cal, en efecte, que l’home exerciti la seva comprensió basant-se en el que anomenem «idea» i que procedeixi a partir de percepcions múltiples vers una única cosa assolida per mitjà del raonament. I això és, certament, la reminiscència del que en altre temps la nostra ànima va veure mentre caminava al costat de la divinitat, contemplant des de dalt les coses que ara diem que «són» i enlairant la mirada vers el que realment «és». Per això justament la ment del filòsof és l’única que [...] en la mesura que li és possible, sempre roman, gràcies al record, al costat d’aquelles coses que fan que una divinitat, perquè no s’aparta d’elles, assoleixi el seu caràcter diví. Per tant, només l’home que sap fer un bon ús d’aquests records i s’inicia contínuament en els misteris perfectes, aconseguirà ser realment perfecte. En defugir les preocupacions humanes i apropar-se a allò que és diví, aquest home es converteix en objecte de menyspreu per part de la multitud, com si fos un pertorbat, però la multitud ignora que està posseït per un déu. PLATÓ, Fedre, 249d

72 Preguntes: 1. Expliqueu breument —al voltant de paraules— les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts] 2. He omès aquesta pregunta perquè és un veritat o fals que no existeix en el model actual d’examen de selectivitat [3 punts] 3. Caracteritzeu una altra concepció d’idea diferent de la que apareix en el text. Compareu-la amb la que apareix en el text. [3 punts] 4. Esteu d’acord amb la tesi platònica que hi ha d’haver idees innates? Raoneu la resposta. [2 punts]

73 Examen selectivitat 2007 Aquesta és, doncs —vaig dir jo—, estimat Glaucó, la imatge completa que cal aplicar a les paraules que s’han dit abans; tot associant el món que se’ns apareix a través de la vista amb l’habitatge dels presoners, i la llum del foc que hi ha amb l’energia del sol. I si compares la pujada cap a dalt i la contemplació dels objectes de dalt amb l’ascens de l’ànima cap al món intel·ligible no et desviaràs pas de la meva conjectura. […] És aquesta, doncs, la meva manera de veure la qüestió: en el món intel·ligible la darrera idea és la del Bé i amb prou feines pot ser percebuda; un cop la percebem, però, hem de concloure que és la causant de tot el que hi ha de recte i de bell en tots els éssers; en el món visible és ella la que va engendrar la llum i el seu astre sobirà; en el món intel·ligible, ella és la proveïdora de veritat i d’intel·ligència, i cal que la contempli aquell que es proposi actuar assenyadament tant en la vida privada com en la pública. PLATÓ. República, 517

74 Preguntes: 1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (entre 40 i 80 paraules). [2 punts] 2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les paraules o expressions següents (entre 5 i 15 paraules en cada cas): [1 punt] a) «món intel·ligible» b) «idea» 3. Per què compara Plató «l’ascens de l’ànima cap al món intel·ligible» amb una mena d’alliberació i d’ascens per a uns presoners? Feu referència als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text. [3 punts] 4. Compareu la concepció platònica del bé amb una altra concepció del bé que es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts] 5. Creieu que Plató té raó quan defensa que el veritable coneixement no prové dels sentits? Raoneu la resposta. [2 punts]

75 Aristòtil Deixeble de Plató

76 1. Biografia i obres Va anar a l’escola de Plató
Va forjar una opinió diferent de Plató Va estudiar en molts camps diferents

77 2. Crítica d’Aristòtil a Plató
La ciència, universal i necessària, s’elabora a partir de conceptes universals Aristòtil diu que allò universal no està en un món a part, està en les coses com a essència Un objecte està format per una idea universal i matèria sensible, en un sol món

78 3. Teoria de la substància
Matèria (principi comú) Forma (principi d’individuació, essència) Substància (ésser natural) Context espai-temporal (aspecte extern)

79 Hylemorfisme: és la teoria d’Aristòtil sobre la substància natural
Hylemorfisme: és la teoria d’Aristòtil sobre la substància natural. Tot ésser natural és un compost de matèria (hylé) i forma (morfé). La matèria és el principi passiu i comú a totes les coses i la forma és l’essència o principi d’individuació que fa que la matèria es determini en una substància concreta

80 4. El procés d’abstracció.
Fonament objectiu d’universalitat Forma, essència universal Procés d’abstracció FORMA MATÈRIA Substància natural Mitjançant l’abstracció l’enteniment separa la forma de la matèria i elabora el concepte universal

81 5. Teoria de l’ànima Accidental (Plató): L’ànima i el cos són dues substàncies complertes i separables Substancial (Aristòtil): L’ànima i el cos són dues substàncies incomplertes que juntes formen l’ésser humà i que no es poden separar Unió ànima-cos

82 Parts o funcions de l’ànima
Vegetativa o nutritiva: Es troba en plantes i animals i les seves funcions són l’alimentació, el creixement i la reproducció Sensitiva o Apetitiva: Es troba en els animals i les seves funcions són la percepció, el moviment local i el desig Racional o intel·lectiva: Es troba en els éssers humans i les seves funcions són la racionalitat, l’eternitat i la voluntat

83 Estoïcisme, epicureisme, escepticisme
Període hel·lenístic Estoïcisme, epicureisme, escepticisme

84 1. Introducció històrica
Alexandre el Gran, deixeble d’Aristòtil conquereix Alexandria i hi construeix una gran biblioteca Aquesta expansió de la cultura hel·lènica va comportar la desintegració i pèrdua d’hegemonia de les polis, tenint conseqüències catastròfiques a Grècia La filosofia d’aquest període persegueix consolar o fer feliç la gent

85 2. Estoïcisme Períodes Antic: Zenó de Cítion Mitjà: Paneci de Rodes
Nou: Sèneca, Epíctet, Marc Aureli Intenten fer feliç a la gent La seva filosofia es divideix en lògica, física i ètica

86 Lògica Ha de ser l’instrument per regular el pensament (estructura del coneixement) És una lògica empirista, al contrari de la platònica

87 Física Segueix el plantejament d’Heràclit (diap. 9)
Hi ha dos principis en el cosmos Actiu: Foc (logos) Passiu: Matèria Foc Etern retorn

88 Ètica Són deterministes i creuen en el destí (pronoia, fatum)
Savi és aquell que accepta el destí ila seva ànima queda en estat d’apathia (absència d’emocions i passions), i així aconsegueix viure en eudaimonia que és la felicitat o més aviat no infelicitat.

89 3. Epicureisme Al epicuris se’ls anomena també Els filòsofs del jardí, ja que en la seva Acadèmia feien les classes al jardí Defensen l’hedonisme. Hi ha dues vessants: Radical: Escola cirennaica (Aristip de Cirene) defensa els plaers sensuals, els plaers extrems… Moderat: Escola epicúria

90 Epicur Va comprar un terreny on va intentar crear una societat on la gent pogués viure sense angoixa, tot seguint la seva filosofia Les seves obres principals són: Carta a Meneceu (ètica) Màseimes capitals (aforismes ètics) Carta a Heròdot (física)

91 Epicur Filosofia d’Epicur
La seva filosofia es divideix en canònica, ètica i física "El que no considera el que té com la riquesa més gran, és desgraciat, encara que sigui amo del món." Epicur

92 Canònica És empirista i pretén trobar un criteri de veritat
Per ser feliç s’han de tenir cànons ordenats a la ment, apartant aquells que ens provoquin malestar Hi ha tres criteris de veritat: Sensació (aisthesis) AIXÒ ÉS MOLT CONTRARI A PLATÖ (DIAPO. 35) Raó (protepsis) Sentiment (pathe)

93 Física Atomista, treu el determinisme del model de Demòcrit (diap 15)
Els àtoms tenen pes i cauen en un moviment esbiaixat imprevisible (clinàmen o parènclesis) El cosmos es basa en l’indeterminisme

94 Ètica Defensa la doctrina del plaer

95 Doctrina del plaer La felicitat es pot obtenir quan l’ànima està en pau amb si mateixa (atharaxia) i el cos en equilibri saludable (aponia) ATHARAXIA: estat d’harmonia o equilibri intern que condueix al benestar espiritual APONIA: estat de benestar saludable del cos que el fa resistent davant les malalties

96 Plaers: Catastemàtics: conseqüència de la satisfacció immediata d’una necessitat del cos o de l’ànim que produeixen un plaer bàsic i permanent Cinètics: són la perllongació dels plaers catastemàtics per augmentar la sensació de plaer però no per necessitat. Aquests plaers porten a la insatisfacció i infelicitat

97 Pors de l’ànima La filosofia és un tetrafàrmac, doncs soluciona les quatre pors de l’ànima “No temis els Déus, No et preocupis de la mort El que és bo és fàcil d’aconseguir, I el que és terrible, fàcil de suportar" Epicur mort déus dolor destí

98 Por de la mort "La mort és una quimera, perquè mentre jo existeixo, no existeix la mort; i quan existeix la mort, ja no existeixo jo." Epicur

99 Por dels Déus Els Déus no ens han de pertorbar perquè no es preocupen de nosaltres, tenen els seus propis problemes aliens als dels éssers humans

100 El destí no ens ha de preocupar perquè no existeix
Por del destí El destí no ens ha de preocupar perquè no existeix La negació del destí és lògica si partim d’una filosofia indeterminista, segons la qual tot és atzarós i res no es pot preveure

101 Por del dolor El dolor es pot mitigar si se segueixen els preceptes de la filosofia epicúria. Si apreciem els plaers catastemàtics, podem portar el dolor perquè sabem viure en equilibri

102 3. Escepticisme Com Epicur, s’aborda qui és el criteri per viure la nostra vida que és plena de desgràcies Es considera que no es pot trobar un criteri de veritat, doncs tot és relatiu Pirró d’Elis és el pare de l’escepticisme S’origina una versió radical de l’escepticisme que parla d’un dubte universal (posar-ho tot en qüestió). No podem saber res i per tant “l’única opció que queda és no dir res” Pirró d’Elis

103 El pensament medieval Fe i raó

104 1. Introducció històrica
Inici: caiguda de l’imperi Romà (476 dC) Final: segle XIV Teocentrisme/geocentrisme Teologia/filosofia-fe/raó La raó esdevé esclava de la fe Filosofia cristiana Disminució progrés científic

105 2. Agustí d’Hipona Intenta harmonitzar fe i raó
Aprofita el món de les idees de Plató i l’identifica amb Déu. Déu té les veritats absolutes Parla d’un camí interior i una il·luminació divina (semblant al mite de la caverna) Tindrà gran influència sobre Descartes

106 Anselm de Canterbury 3. Anselm de Canterbury
Continua la línia de pensament d’Agustí d’Hipona Cerca argumentacions sobre l’existència de Déu A posteriori (Monologium) A priori (Prosologium) “No pretenc entendre per creure, crec per a entendre” Anselm de Canterbury

107 L’argument a priori: l’argument ontològic
En la ment podem imaginar un infinit, un ésser perfecte, Déu. No es pot imaginar un ésser més perfecte que Déu Un ésser perfecte té totes les perfeccions possibles, doncs si no no seria el més perfecte que et pots imaginar L’existència és una perfecció Si Déu és perfecte i té totes les perfeccions, llavors també tindrà la perfecció de l’existència Déu existeix

108 Demostració amb lògica matemàtica (si no m’equivoco)
P1. p→q P2. r→ ┐q P3. q→s C p→s (modus ponens 1,3) p=ésser perfecte (Déu) q= totes les perfeccions r= qualsevol altre ésser s=existència

109 4. Tomàs d’Aquino Representa l’arribada del corpus Aristotèlic
Es considera que va aconseguir la millor síntesi medieval raó/fe Escriu la Summa teologica, on parla de la revel·lació i fa aquesta síntesi raó/fe

110 5. Guillem d’Occam És el primer en separar fe i raó
Marca el final de l’escolàstica És un antecedent per l’empirisme (no existeixen els universals ni les essències, allò universal és el nom. D’això se’n diu doctrina nominalista)

111 Occam “Pluralitas non est ponenda sine necessitate "
Principi de l’economia de pensament o navalla d’Occam “Pluralitas non est ponenda sine necessitate " No afegeixis pluralitat sense necessitat “Entia non sunt multiplicanda praeter necessitatem” Les entitats no són multiplicades excepte quan es necessita (gràcies Cinta per la traducció) Resum: no facis amb més el que pots fer amb menys si dues teories expliquen la mateixa realitat, escull la més simple Occam