TIPUS D’ESTATS.

Presentación del tema: "TIPUS D’ESTATS."— Transcripción de la presentación:

1 TIPUS D’ESTATS

2 TIPUS D’ESTATS DEMOCRÀTIC REPÚBLICA MONARQUÍA TIPUS D’ESTATS
D’ACORD A QUI TÉ EL PODER NO DEMOCRÀTIC (DICTADURA) REPÚBLICA D’ACORD AL TIPUS DE CAP D’ESTAT MONARQUÍA TIPUS D’ESTATS ESTAT CENTRALITZAT D’ACORD A LA DIVISIÓ TERITORIAL DEL PAÍS ESTADO DESCENTRALITZADO ESTADO CONFESSIONAL D’ACORD AL PAPER QUE EXERCEIX LA RELIGIÓ ESTADO LAIC ESTADO TEOCRÀTIC

3 EL PARLAMENT APROVA LES LLEIS PER A GOVERNAR EL TERRITORI
D'on procedeix la democràcia? El terme "democràcia", es refereix al "demos-kratos ( demos= poble, kratos = govern).  La democràcia va aparèixer en l'Antiga Grècia, específicament en l'Atenes del segle V a. C. (el segle de Pèricles) Són aquells països en què els ciutadans participen en la vida política i en el govern (ELECCIONS) ELS CIUTADANS PARTICIPEN EN LA VIDA POLÍTICA DEL PAÏSOS ELEGINT ELS MENBRES DELS SEUS PARLAMENTS. EL PARLAMENT APROVA LES LLEIS PER A GOVERNAR EL TERRITORI

4

5

6 ELEMENTS D’UN ESTAT DEMOCRÀTIC:
ELECCIONS

7

8 PARTITS POLÍTICS És una assossiació d’invidus units per un objectiu comú, com assolir el control del govern para posar en pràctica eixos objetius. Són els encarregats de presentar els candidats per a ocupar els càrrecs polítics.

9

10 1) Un país amb més ocupació i més benestar social
2) Un país més modern. Consolidar una Economia més moderna i dinàmica 3) Apostar per l'Educació i el Capital Humà . 4) Liderar la lluita contra el canvi climàtic 5) Un país per a la convivència i amb més drets ciutadans 6) Arribar a la plena ocupació 7) Aconseguir un dels millors sistemes educatius 8) Una societat amb major igualtat 9) Protegir el medi ambient 1. Derrotar al terrorisme 2. Construir Espanya entre tots 3. Millorar la qualitat de la nostra democràcia 4. Fer d'Espanya un país més segur 5 . Fer d'Espanya una de les cinc economies més avançades del món 6. Aconseguir la plena integració de la immigración 7. Augmentar el benestar social

11 DIVISIÓ DE PODERS Per a evitar els abusos de poder, a les democràcies hi ha una divisió del poder, de manera que aquests poders són independents i es controlen entre sí mateixa. Hi han tres poders: legislatiu,executiu i judicial. El poder judicial garanteix el compliment de les lleis del Parlament i persegueix a aquells que no les compleixen. (TRIBUNALS DE JUSTÍCIA) El poder legislatiu és el que elabora les lleis (PARLAMENT) El poder executiu governa en funció de eixes lleis. (GOVERN I PRESIDENT)

12

13 LA DEMOCRÀCIA

14 4. LA DIVISIÓ DE PODERS (PUNTS 1.3- 1.7)

15 SISTEMES NO DEMOCRÀTICS

16 Es donen principalment en el Tercer Món.
Són règims que s’han creat després d’un colp d’Estat, una guerra civil o unes eleccions democràtiques. No es dóna la divisió de poders i els tres poders es concentren en una persona. La justícia no és independent i el Parlament està en les mateixes mans que el poder executiu. La conseqüència fonamental és la inestabilitat ja que al dictador només se li pot desallotjar del poder a través de colps d'estat.

17

18 TIPUS D’ESTATS NO DEMOCRÀTICS
La monarquia absoluta. És aquella en què el rei concentra tot el poder o escull directament les persones que han d’exercir aquestes funcions al seu nom. La dictadura. És un règim en el qual una persona, amb el suport d’un partit polític, grup ètnic o exèrcit, governa amb un poder absolut.

19 1. Los regímenes autoritarios.
Pinochet en Chile encarnó el modelo de dictadura militar típico en los años setenta.

20 Estados no democráticos

21 Comunism en la URSS dirgit per Stalin.
Nazisme en Alemanya dirigit per Hitler. Franquisme en Enpanya dirigit per Franco. Feixisme a Itàlia dirigit per Mussolini.

22 Clasificación de los países del mundo por su grado de libertad.

23 TIPUS D’ESTATS DEMOCRÀTIC REPÚBLICA MONARQUÍA TIPUS D’ESTATS
D’ACORD A QUI TÉ EL PODER NO DEMOCRÀTIC (DICTADURA) REPÚBLICA D’ACORD AL TIPUS DE CAP D’ESTAT MONARQUÍA TIPUS D’ESTATS ESTAT CENTRALITZAT D’ACORD A LA DIVISIÓ TERITORIAL DEL PAÍS ESTADO DESCENTRALITZADO ESTADO CONFESSIONAL D’ACORD AL PAPER QUE EXERCEIX LA RELIGIÓ ESTADO LAIC ESTADO TEOCRÀTIC

24 MONARQUIA O REPÚBLICA

25 TIPUS D’ESTATS (LA PRIMERA CLASSIFICACIÓ ÉS ENTRE ESTATS DEMOCRÀTICS I NO DEMOCRÀTICS). QUALSEVOL DELS SEGüENTS DOS TIPUS POT INCLOURE’S DINS DELS DOS) REPÚBLICA (del llatí, res publica, «la cosa pública, el públic») Forma de govern dels països en els quals el poble té la sobirania o poder a través de l’elecció de governants. En les repúbliques més modernes, el Cap d'Estat s’anomena “President de la República (o president)” , que no cal confondre amb el Primer Ministre o President del Govern. En algunes repúbliques President de la República rep una denominació especial, com cònsol, dux…

26 TIPUS DE REPÚBLIQUES República presidencialista: Aquelles en què el Cap de l'Estat d'una república és al mateix temps el Cap del Govern. Aquest és el cas d'Estats Units i Xile. Repúbliques semipresidencialistes: Aquelles en què el Cap d'Estat no és la mateixa persona que el Cap del Govern. En aquests casos, es dóna la diferenciació entre President de la República i Primer Ministre (President del Govern). En aquests casos, el paper del President de la República resulta quasi cerimonial, encara que té tasques específiques com el paper consultiu en la formació d'un govern després d'una elecció. Per contra, és el primer ministre qui té el poder executiu. Aquests són els casos de França, Alemanya, Itàlia…

27

28

29

30

31 MONARQUIA

32 MONARQUIA El terme monarquia prové del grec “monos” - un-, i arjéin –govern- , traduïble per “govern d'un sol”. A eixe únic governant se li anomena monarca o rei (del llatí rex) encara que les denominacions utilitzades per a aquest càrrec i el seu tractament protocol·lari varien segons la tradició local, la religió o l'estructura jurídica o territorial del govern. La monarquia és una forma de govern d'un estat en què el càrreg de Cap de l’Estat és vitalícia, hereditària i personal

33

34 JEFE DEL ESTADO FRANCÉS: PRESIDENTE DE LA REPÚBLICA DE FRANCIA
JEFE DEL ESTADO ESPAÑOL: REY FELIPE VI DE BORBÓN PRIMER MINISTRO DE FRANCIA (PRESIDENTE DEL GOBIERNO): MANUEL VALLS PRESIDENTE DEL GOBIERNO ESPAÑOL: MARIANO RAJOY

35 TIPUS DE MONARQUIES La monarquia parlamentària és la forma de govern més comú en moltes democràcies actuals, en què el rei exerceix la funció de Cap de l'Estat sota el control del poder Legislatiu (Parlament) i del poder Executiu (Govern), és a dir, “el rei reina però no governa”. En la majoria de les monarquies parlamentàries actuals els poders del monarca estan molt limitats i retallats, podent el Parlament en qualsevol moment prendre decisions que obliguen al seu compliment per part del Rei. La sobirania la té el poble. En aquest tipus de sistema polític el monarca sanciona les lleis i decrets que li són presentats per a signar per part del Govern i Parlament.

36

37 Monarquia constitucional és una forma de govern on el monarca és el Cap de l’Estat. Continua sent un poder de caràcter simbòlic, però el seu poder està regulat per una llei, és a dir una constitució. El rei conserva el poder sobirà o bé ho comparteix amb el poble al que concedeix una sèrie de drets mitjançant una constitució. La sobirania la comparteixen el rei i el poble. Té més poders que en la parlamentària i modera en els conflictes polítics

38

39

40 MONARQUIA ABSOLUTA La monarquia absoluta és una forma de govern en què el monarca (porte el títol de rei, emperador, zar o qualsevol altre) ostenta el poder absolut. No existeix en divisió de poders (executiu, legislatiu i judicial), drets, llibertats (individuals o col·lectives). La unitat de tots els poders sol considerar-se justificada per considerar que la font del poder és Déu i que els monarques exerceixen la sobirania per dret diví dels reis. No hi ha mecanismes pels quals el sobirà (que no reconeix superiors) responga pels seus actes, si no és davant Déu mateix

41 Abdalá bin Abdelaziz Abdalá bin Abdelaziz

42 TIPUS D’ESTATS DEMOCRÀTIC REPÚBLICA MONARQUÍA TIPUS D’ESTATS
D’ACORD A QUI TÉ EL PODER NO DEMOCRÀTIC (DICTADURA) REPÚBLICA D’ACORD AL TIPUS DE CAP D’ESTAT MONARQUÍA TIPUS D’ESTATS ESTAT CENTRALITZAT D’ACORD A LA DIVISIÓ TERITORIAL DEL PAÍS ESTADO DESCENTRALITZADO ESTADO CONFESSIONAL D’ACORD AL PAPER QUE EXERCEIX LA RELIGIÓ ESTADO LAIC ESTADO TEOCRÀTIC

43 CADA PAÍS DONA UN NOM ALS TERRITORIS EN QUÈ ES DIVIDEIX AQUEST PAÍS
Per a governar un país, els Estats divideixen el seu territori en unitats xicotets ( províncies, regions, estats…..) CADA PAÍS DONA UN NOM ALS TERRITORIS EN QUÈ ES DIVIDEIX AQUEST PAÍS ESPANYA: COMUNITATS AUTÓNOMES, PROVÍNCIES I MUNICIPIS FRANÇA: DEPARTAMENTS ESTATS UNITS: ESTATS ALEMANYA: LANDERS CADA UNA DE LES UNITATS EN QUÈ ES DIVIDEIX, SÓN GOVERNADES PER UNA SÈRIE D’INSTITUCIONS INSTITUCIONS ESTATALS INSTITUCIONS REGIONALS INSTITUCIONS LOCALS PRENEN DECISIONS I GOVERNEN EL PAÍS ( PARLAMENT DEL PAÍS, TRIBUNALS NACIONALS…) GOVERNEN I PRENEN DECISIONS D’UNA REGIÓ GOVERNEN I PRENEN DECISIONS D’UN POBLE O CIUTAT

44 INSTITUCIONS ESTATALS INSTITUCIONS REGIONALS
INSTITUCIONS LOCALS

45 ELECCIONES MUNICIPALES

46

47 CONSELL PREATONÓMIC DEL PAÍS VALENCIÀ
Josep Lluis Albiñana Enrique Monsonís CONSELL PREATONÓMIC DEL PAÍS VALENCIÀ

48 ELECCIONES GENERALES J. L. Rodríguez Mariano Rajoy José Mª Aznar
Zapatero

49 TIPUS D’ESTATS D’ACORD A LA DIVISIÓ DEL TERRITORI
Estat federal: És aquell que està compost per estats (també anomenat lands, regions…) on els poders regionals gaudeixen d'autonomia i fins i tot sobirania en importants aspectes de la política interna. Davant aquesta autonomia, comparteixen unes institucions comunes ( exèrcit, Parlament, defensa, justícia, seguretat relacions internacionals…) amb la resta de la federació El terme oposat a Estat federal seria "Estat centralista" En els nostres dies són estats federals Suïssa, els Estats Units d'Amèrica, Rússia, Mèxic o Alemanya, per nomenar alguns exemples.

50 ESTADO DESCENTRALITZAT
A l’estar dividit un país en unitats menors ( regions, estats, comunitats autònomes) s’ha de veure si tenen major o menor capacitat per a governar-se i ser autònomes, amb institucions pròpies, o per contra, depenen de l’Estat. DOS TIPUS D’ESTATS ESTADO DESCENTRALITZAT ESTADO CENTRALITZAT EN ELS PAÏSOS DESCENTRALITATS,. LES REGIONS TENEN AUTONOMIA POLITICA I INSTITUCIONS PRÒPIES ( PARLAMENT REGIONAL, GOVERN REGIONAL, TRIBUNALS DE JUSTICIA REGIONALS…) I LES COMPARTEIXEN AMB LES INSTITUCIONS NACIONALS. ÉS AQUELL PAÍS EN QUÈ LES REGIONS NO TENEN AUTONOMIA PER A GOVERNAR-SE, SINO QUE DEPENEN DE L’ESTAT. EN ELS PAÏSOS CENTRALITZATS NOMÉS HI HA UN PODER EXECTIU ( EL GOVERN DE LA NACIÓ), UN PODER LEGISLATIU ( EL PARLAMENT DEL PAÍS) I UN PODER JUDICIAL. ELS CIUTADANS ELEGEIXEN EN ELECCIONS REGIONALS ELS SEUS PARLAMENTS REGIONALS I EL SEU GOVERN I EN LES ELECCIONS GENERALS AL SEU PARLAMENT NACIONAL I GOVERN NACIONAL. EXEMPLE: FRANÇA

51 EN ELS ESTATS DESCENTRALITZATS
LES REGIONS TENEN COMPETÈNCIES – CAPACITAT PER A APROVAR LLEIS I NORMES SOBRE: EDUCACIÓ SANITAT TRANSPORTS MEDI AMBIENT NO OBSTANTS, LES REGIONS NO TENEN LA COMPETÈNCIA EN ALTRES MATÈRIES, JA QUE NOMÉS ESTAN RESERVADES A LES INSTITUCIONS NACIONALS: MONEDA FRONTERES EXÉRCIT….. EXEMPLE: ESPANYA

52

53

54

55 Un Estat Unitari o centralitzat és aquell on existeix un sol centre de poder polític que estén el seu poder al llarg de tot el territori de l’ Estat, mitjançant els seus agents i autoritats locals, delegades pel poder central. A més conta amb un sol poder legislatiu que legisla per a tot el país; un poder judicial, que aplica el dret a tot el territori de l'Estat i on hi ha una Cort Suprema de Justícia, la qual té jurisdicció a nivell nacional. I un sol poder executiu que està format per tots els governants (president, governadors, alcaldes...); i a més conta amb una sola constitució que regeix en tot el territori i a la qual es troben sotmeses totes les autoritats i habitants de l'Estat.

56

57 Estat regionals o descentralitzats són Estats amb un passat centralista, però que progressivament han donat major autonomia a les diverses regions que els conformen. És un forma d‘Estat intermèdia entre l'Estat federal i l'Estat unitari El grau d'autonomia vària depenent de l‘Estat. Espanya seria el millor exemple, donat que està formada per 17 comunitats autònomes, que gaudeixen de plena autonomia en alguns aspectes (sanitat, educació, transports…), però en què l’Estat té compotències pròpies (seguretat, exèrcit, relacions internacionals…). Aquest model s’implantà arran de la Constitució de 1978, després de la mort de Francisco Franco. Abans era un paí centralitzat o unitari.

58

59

60 COMUNITAT VALENCIANA Mariano Rajoy

61

62 CV A C CM M IB CL EX MU

63 ESTADOS UNIDOS: ESTADO DESCENTRALIZADO

64 ALEMANIA: ESTADO DESCENTRALIZADO

65 SISTEMA POLÍTIC ESPANYOL

66 ESPANYA, DEMOCRACIA REPRESENTATIVA
ELECCIÓ DELS REPRESENTANTS POLÍTICS SUFRAGI UNIVERSAL, MAJORS DE 18 ANYS, EXPRESSIÓ DE LA LLIBERTAT I IGUALTAT DE LES PERSONES ELECCIONS PERIÓDIQUES ELECCIONS GENERALS O LEGISLATIVES ELECCIONS EUROPEES ELECCIONS MUNICIPALS ELECCIONS AUTONÓMIQUES PARLAMENTO AUTONÓMIC CONGRÉS SENAT AJUNTAMINT GOVERN I PRESIDENT DE LA COMUNITAT AUTÓNOMA PARLAMENT EUROPEU GOVERN I PRESIDENT DE LA COMUNITAT AUTÓNOMA ALCALDE/ALCALDESSA