Descargar la presentación
La descarga está en progreso. Por favor, espere
1
AGONISTES BETA 2 INHALATS
Agonistes beta 2 d’acció curta (ABAC): salbutamol, terbutalina INDICACIONS EFECTES Són els fàrmacs d’elecció fase lleu de la malaltia pel control dels símptomes medicació de rescat en les aguditzacions. Milloren el FEV1 , FVC i el FEM postbroncodilatador. Millora clínicament significativa en la dispnea. Els pacients que prenen un ABAC presenten una reducció del 51% de patir una exacerbació que els tractats amb placebo (RR=0,49; IC95%: 0,33 a 0,73). El salbutamol millora la tolerància a l’exercici. Els ABAC milloren de forma lleu però significativa el FEV1 , FVC i el FEM postbroncodilatador. Amb el tractament amb ABAC també s’observa una millora clínicament significativa en la dispnea7. Els pacients que prenen un ABAC tenen un 51% menys de risc de patir una exacerbació que els tractats amb placebo (RR=0,49; IC95%: 0,33 a 0,73)7. Pel que fa a la tolerància a l’exercici, només amb el salbutamol s’observen millores significatives8.
2
AGONISTES BETA 2 INHALATS(I)
Agonistes beta 2 d’acció perllongada (ABAP): salmeterol , formoterol INDICACIONS EFECTES Persistència de símptomes malgrat l’ús de ABAC. Reducció de la medicació de rescat la dispnea la simptomatologia les exacerbacions Millora de els paràmetres espiromètrics: FEV1, CV Sense millora significativa a la tolerància a l’exercici. En l’MPOC els ABAP estan indicats quan, malgrat l’ús de broncodilatadors de curta durada, el pacient continua presentant símptomes En la majoria dels estudis s’observa que els ABAP tenen un efecte beneficiós en la reducció de la medicació de rescat, la dispnea, la simptomatologia i els paràmetres espiromètrics9-11 . La reducció en les exacerbacions que s’observa amb els ABAP es troba entre el 19% i el 26%9-13. Aquest efecte sembla ser independent del grau de reversibilitat així com de l’ús concomitant amb corticoides inhalats14. En tots els estudis els ABAP no semblen tenir cap efecte sobre la tolerància a l’exercici8,9. Les dades sobre qualitat de vida són inconsistents entre els diferents estudis9. Els ABAP no presenten un major risc de mortalitat per totes les causes quan es comparen amb placebo9, 12, 14, 15. Quan l’anàlisi es realitza independentment pel salmeterol i el formoterol els resultats són coincidents, no observant-se diferències significatives respecte al placebo per cap dels 2 ABAP3,14,15. En una metaanàlisi13 els beta agonistes presenten un major risc de mortalitat respiratòria que el placebo. S’ha de tenir en compte que el nombre de casos en cada estudi és molt petit i que 1 estudi va aportar el 60% de les morts. Aquest resultats no son consistents amb els obtinguts en la metaanàlisis de Rodrigo et al14 on no es troben diferències significatives entre els ABAP i el placebo en mortalitat respiratòria (RR 1,09; IC 95%:0,45 a 2,64). Pel que fa a la seguretat cardiovascular recentment s’ha publicat un subanàlisi de l’estudi TORCH en què salmeterol sol o associat a fluticasona no incrementa el risc d’esdeveniments cardiovasculars en pacients amb MPOC moderat-greu (salmeterol vs placebo HR 0,89 IC 95% 0,72-1,10; salmeterol/ fluticasona vs placebo HR 0,81 IC 95% 0,65-1)16. Durant l’any 2010 ha estat comercialitzat un nou ABAP, l’indacaterol. En tots els estudis publicats no s’observa una millora clínicament rellevant del FEV1 quant a salmeterol, formoterol i tiotropi. Tampoc hi ha diferències en altres paràmetres com exacerbacions, qualitat de vida , dispnea o control dels símptomes
3
AGONISTES BETA 2 INHALATS (II)
Agonistes beta 2 d’acció perllongada (ABAP): salmeterol , formoterol COMPARACIONS El salmeterol i el formoterol són comparables en eficàcia i efectes adversos. El formoterol té un inici d’acció més ràpid Les dades sobre qualitat de vida són inconsistents No presenten un major risc de mortalitat per totes les causes quan es comparen amb placebo. En la majoria dels estudis s’observa que els ABAP tenen un efecte beneficiós en la reducció de la medicació de rescat, la dispnea, la simptomatologia i els paràmetres espiromètrics9-11 . La reducció en les exacerbacions que s’observa amb els ABAP es troba entre el 19% i el 26%9-13. Aquest efecte sembla ser independent del grau de reversibilitat així com de l’ús concomitant amb corticoides inhalats14. En tots els estudis els ABAP no semblen tenir cap efecte sobre la tolerància a l’exercici8,9. Les dades sobre qualitat de vida són inconsistents entre els diferents estudis9. Els ABAP no presenten un major risc de mortalitat per totes les causes quan es comparen amb placebo9, 12, 14, 15. Quan l’anàlisi es realitza independentment pel salmeterol i el formoterol els resultats són coincidents, no observant-se diferències significatives respecte al placebo per cap dels 2 ABAP3,14,15. En una metaanàlisi13 els beta agonistes presenten un major risc de mortalitat respiratòria que el placebo. S’ha de tenir en compte que el nombre de casos en cada estudi és molt petit i que 1 estudi va aportar el 60% de les morts. Aquest resultats no son consistents amb els obtinguts en la metaanàlisis de Rodrigo et al14 on no es troben diferències significatives entre els ABAP i el placebo en mortalitat respiratòria (RR 1,09; IC 95%:0,45 a 2,64). Pel que fa a la seguretat cardiovascular recentment s’ha publicat un subanàlisi de l’estudi TORCH en què salmeterol sol o associat a fluticasona no incrementa el risc d’esdeveniments cardiovasculars en pacients amb MPOC moderat-greu (salmeterol vs placebo HR 0,89 IC 95% 0,72-1,10; salmeterol/ fluticasona vs placebo HR 0,81 IC 95% 0,65-1)16.
4
AGONISTES BETA 2 INHALATS (III)
Agonistes beta 2 d’acció perllongada (ABAP): indacaterol EFECTES No s’observa una millora clínicament rellevant del FEV1 (salmeterol, formoterol i tiotropi) No s’observen diferències en quan a Exacerbacions Qualitat de vida Dispnea Control de símptomes Es desconeix la seva seguretat a llarg termini i la seva eficàcia en combinació amb altres fàrmacs. Durant l’any 2010 ha estat comercialitzat un nou ABAP, l’indacaterol. En tots els estudis publicats no s’observa una millora clínicament rellevant del FEV1 quant a salmeterol, formoterol i tiotropi. Tampoc hi ha diferències en altres paràmetres com exacerbacions, qualitat de vida , dispnea o control dels símptomes
5
ANTICOLINÈRGICS (I) INDICACIONS EFECTES
Anticolinèrgics d’acció curta : Bromur d’ipratropi (BIP) INDICACIONS EFECTES MPOC amb símptomes persistents , malgrat l’ús d’agonistes beta 2 de curta durada. Discreta superioritat del BIP davant el placebo sobre la FEV1, la simptomatologia i la tolerància a l’exercici. No és superior al placebo en la reducció de les exacerbacions. ANTICOLINÈRGICS Bromur d’ipratropi (BIP) versus agonistes beta 2 d’acció curta (ABAC) El BIP presenta, en alguns paràmetres de la funció pulmonar, un lleuger benefici quant als ABAC, però en alguns estudis s’observa que aquest desapareix al llarg del tractament20. Pel que fa a la valoració de la qualitat de vida i de la simptomatologia, els petits beneficis observats són similars per ambdós tractaments20. El BIP redueix les exacerbacions (en monoteràpia o associat amb un ABAC) respecte a la monoteràpia amb ABAC però no hi ha diferències significatives pel que fa a la mortalitat12. Malgrat que el perfil d’efectes adversos és diferent, el nombre de pacients que experimenten algun efecte advers és similar entre ambdós fàrmacs no incrementant-se en l’administració conjunta d’aquests20. Entre el BIP i el salmeterol no s’observen diferències significatives entre ambdós tractaments en cap de les variables següents: funció pulmonar, qualitat de vida, dispnea, simptomatologia, tolerància a l’exercici, necessitat de broncodilatador de rescat (salbutamol) i incidència d’exacerbacions9, 21. Els resultats amb el formoterol són més inconsistents com a conseqüència del menor nombre d’estudis publicats9,21. L’associació d’ipratropi amb salmeterol quan es compara amb salmeterol en monoteràpia proporciona canvis significatius en la qualitat de vida i en la dispnea, així com una reducció de la medicació de rescat (salbutamol) i petites millores de la funció pulmonar. Els tractaments són comparables en la reducció de la simptomatologia i en la taxa d’exacerbació21. No s’observen diferències significatives entre ambdós tractaments en el nombre de pacients que experimenten efectes adversos ni en el nombre de pacients que es retiren dels estudis a causa dels efectes adversos21
6
ANTICOLINÈRGICS (II) Anticolinèrgics d’acció curta : Bromur d’ipratropi (BIP) BIP VS ABAC Lleuger benefici de la funció pulmonar (canvis en el FEV1) i reducció de les exacerbacions quan es compara amb placebo o amb cada fàrmac per separat. Sense diferències en qualitat de vida ni de la simptomatologia. Similars efectes adversos. No s’incrementen amb l’administració conjunta. BIP VS ABAP BIP vs Salmeterol: sense diferències significatives en funció pulmonar, qualitat de vida, dispnea, simptomatologia, tolerància a l’exercici, necessitat de broncodilatador de rescat (salbutamol) i incidència d’exacerbacions. BIP amb Salmeterol vs Salmeterol en monoteràpia: canvis significatius de la qualitat de vida, la dispnea, la reducció de la medicació de rescat (salbutamol) i petites millores de la funció pulmonar. Els tractaments són comparables en la reducció de la simptomatologia i en la taxa d’exacerbacions. ANTICOLINÈRGICS Bromur d’ipratropi (BIP) versus agonistes beta 2 d’acció curta (ABAC) El BIP presenta, en alguns paràmetres de la funció pulmonar, un lleuger benefici quant als ABAC, però en alguns estudis s’observa que aquest desapareix al llarg del tractament20. Pel que fa a la valoració de la qualitat de vida i de la simptomatologia, els petits beneficis observats són similars per ambdós tractaments20. El BIP redueix les exacerbacions (en monoteràpia o associat amb un ABAC) respecte a la monoteràpia amb ABAC però no hi ha diferències significatives pel que fa a la mortalitat12. Malgrat que el perfil d’efectes adversos és diferent, el nombre de pacients que experimenten algun efecte advers és similar entre ambdós fàrmacs no incrementant-se en l’administració conjunta d’aquests20. Entre el BIP i el salmeterol no s’observen diferències significatives entre ambdós tractaments en cap de les variables següents: funció pulmonar, qualitat de vida, dispnea, simptomatologia, tolerància a l’exercici, necessitat de broncodilatador de rescat (salbutamol) i incidència d’exacerbacions9, 21. Els resultats amb el formoterol són més inconsistents com a conseqüència del menor nombre d’estudis publicats9,21. L’associació d’ipratropi amb salmeterol quan es compara amb salmeterol en monoteràpia proporciona canvis significatius en la qualitat de vida i en la dispnea, així com una reducció de la medicació de rescat (salbutamol) i petites millores de la funció pulmonar. Els tractaments són comparables en la reducció de la simptomatologia i en la taxa d’exacerbació21. No s’observen diferències significatives entre ambdós tractaments en el nombre de pacients que experimenten efectes adversos ni en el nombre de pacients que es retiren dels estudis a causa dels efectes adversos21
7
ANTICOLINÈRGICS (III)
Anticolinèrgics d’acció llarga: Bromur de tiotropi (BT) INDICACIONS EFECTES Es consideraria una alternativa en aquells pacients amb MPOC moderada-greu que continuen amb símptomes malgrat l’utilització BIP i/o agonistes beta 2 d’acció perllongada Reducció de les exacerbacions amb BT: efecte moderat (14-32%) i similar a la resta de grups farmacològics. No es superior a placebo en millorar la davallada del FEV1 (variable principal) i la qualitat de vida (UPLIFT No difereix del placebo en quant al nombre d’exacerbacions amb hospitalització en la majoria del estudis. La FDA va descartar que el tiotropi presentés un major risc d’AVC, IAM i mort cardiovascular. Menor risc d’esdeveniments respiratoris greus. ANTICOLINÈRGICS Bromur d’ipratropi (BIP) versus agonistes beta 2 d’acció curta (ABAC) El BIP presenta, en alguns paràmetres de la funció pulmonar, un lleuger benefici quant als ABAC, però en alguns estudis s’observa que aquest desapareix al llarg del tractament20. Pel que fa a la valoració de la qualitat de vida i de la simptomatologia, els petits beneficis observats són similars per ambdós tractaments20. El BIP redueix les exacerbacions (en monoteràpia o associat amb un ABAC) respecte a la monoteràpia amb ABAC però no hi ha diferències significatives pel que fa a la mortalitat12. Malgrat que el perfil d’efectes adversos és diferent, el nombre de pacients que experimenten algun efecte advers és similar entre ambdós fàrmacs no incrementant-se en l’administració conjunta d’aquests20. Entre el BIP i el salmeterol no s’observen diferències significatives entre ambdós tractaments en cap de les variables següents: funció pulmonar, qualitat de vida, dispnea, simptomatologia, tolerància a l’exercici, necessitat de broncodilatador de rescat (salbutamol) i incidència d’exacerbacions9, 21. Els resultats amb el formoterol són més inconsistents com a conseqüència del menor nombre d’estudis publicats9,21. L’associació d’ipratropi amb salmeterol quan es compara amb salmeterol en monoteràpia proporciona canvis significatius en la qualitat de vida i en la dispnea, així com una reducció de la medicació de rescat (salbutamol) i petites millores de la funció pulmonar. Els tractaments són comparables en la reducció de la simptomatologia i en la taxa d’exacerbació21. No s’observen diferències significatives entre ambdós tractaments en el nombre de pacients que experimenten efectes adversos ni en el nombre de pacients que es retiren dels estudis a causa dels efectes adversos21
8
ANTICOLINÈRGICS (IV) EFECTES
Comparació anticolinèrgics d’acció curta (BIP) davant els d’acció llarga (BT) EFECTES En pacients amb MPOC moderada-greu, el tiotropi quan se’l compara amb l’ipratropi, millora la dispnea i la qualitat de vida però les diferències en quant al FEV1 i la reducció de les exacerbacions són molt petites ANTICOLINÈRGICS Bromur d’ipratropi (BIP) versus agonistes beta 2 d’acció curta (ABAC) El BIP presenta, en alguns paràmetres de la funció pulmonar, un lleuger benefici quant als ABAC, però en alguns estudis s’observa que aquest desapareix al llarg del tractament20. Pel que fa a la valoració de la qualitat de vida i de la simptomatologia, els petits beneficis observats són similars per ambdós tractaments20. El BIP redueix les exacerbacions (en monoteràpia o associat amb un ABAC) respecte a la monoteràpia amb ABAC però no hi ha diferències significatives pel que fa a la mortalitat12. Malgrat que el perfil d’efectes adversos és diferent, el nombre de pacients que experimenten algun efecte advers és similar entre ambdós fàrmacs no incrementant-se en l’administració conjunta d’aquests20. Entre el BIP i el salmeterol no s’observen diferències significatives entre ambdós tractaments en cap de les variables següents: funció pulmonar, qualitat de vida, dispnea, simptomatologia, tolerància a l’exercici, necessitat de broncodilatador de rescat (salbutamol) i incidència d’exacerbacions9, 21. Els resultats amb el formoterol són més inconsistents com a conseqüència del menor nombre d’estudis publicats9,21. L’associació d’ipratropi amb salmeterol quan es compara amb salmeterol en monoteràpia proporciona canvis significatius en la qualitat de vida i en la dispnea, així com una reducció de la medicació de rescat (salbutamol) i petites millores de la funció pulmonar. Els tractaments són comparables en la reducció de la simptomatologia i en la taxa d’exacerbació21. No s’observen diferències significatives entre ambdós tractaments en el nombre de pacients que experimenten efectes adversos ni en el nombre de pacients que es retiren dels estudis a causa dels efectes adversos21
9
ANTICOLINÈRGICS (V) EFECTES
Comparació anticolinèrgics d’acció llarga (BT) davant agonistes beta 2 d’acció perllongada (ABAP) EFECTES El BT presenta una eficàcia similar al Salmeterol en variables com el FEV1, la reducció de les exacerbacions, la dispnea i la qualitat de vida. BT amb Formoterol en monoteràpia o amb l’associació BT/Formoterol : sense diferències significatives en les variables espiromètriques, exacerbacions , simptomatologia , qualitat de vida, ni tolerància a l’exercici. El BT, comparat amb Salmeterol/Fluticasona, no és superior en reduir les exacerbacions en pacients amb un FEV1 < 50% Salmeterol/Fluticasona més BT en pacients amb MPOC moderat-greu: sense reducció en les exacerbacions (Aaron et al.) Formotero/Budesònida més BT en pacients amb MPOC greu : millora en el FEV1 i una reducció significativa de les exacerbacions (Welte et al.) ANTICOLINÈRGICS Bromur d’ipratropi (BIP) versus agonistes beta 2 d’acció curta (ABAC) El BIP presenta, en alguns paràmetres de la funció pulmonar, un lleuger benefici quant als ABAC, però en alguns estudis s’observa que aquest desapareix al llarg del tractament20. Pel que fa a la valoració de la qualitat de vida i de la simptomatologia, els petits beneficis observats són similars per ambdós tractaments20. El BIP redueix les exacerbacions (en monoteràpia o associat amb un ABAC) respecte a la monoteràpia amb ABAC però no hi ha diferències significatives pel que fa a la mortalitat12. Malgrat que el perfil d’efectes adversos és diferent, el nombre de pacients que experimenten algun efecte advers és similar entre ambdós fàrmacs no incrementant-se en l’administració conjunta d’aquests20. Entre el BIP i el salmeterol no s’observen diferències significatives entre ambdós tractaments en cap de les variables següents: funció pulmonar, qualitat de vida, dispnea, simptomatologia, tolerància a l’exercici, necessitat de broncodilatador de rescat (salbutamol) i incidència d’exacerbacions9, 21. Els resultats amb el formoterol són més inconsistents com a conseqüència del menor nombre d’estudis publicats9,21. L’associació d’ipratropi amb salmeterol quan es compara amb salmeterol en monoteràpia proporciona canvis significatius en la qualitat de vida i en la dispnea, així com una reducció de la medicació de rescat (salbutamol) i petites millores de la funció pulmonar. Els tractaments són comparables en la reducció de la simptomatologia i en la taxa d’exacerbació21. No s’observen diferències significatives entre ambdós tractaments en el nombre de pacients que experimenten efectes adversos ni en el nombre de pacients que es retiren dels estudis a causa dels efectes adversos21
10
METILXANTINES Broncodilatador Efecte moderat sobre el FEV1 i l’FVC
Teofil·lines INDICACIONS EFECTES Broncodilatador Efecte moderat sobre el FEV1 i l’FVC Millora lleument la gasometria arterial. Eficàcia broncodilatadora menys potent que els altres broncodilatadors Estret marge terapèutic i efectes adversos freqüents i en ocasions greus
11
CORTICOIDES INHALATS (I)
Beclometasona, Budesonida INDICACIONS EFECTES MPOC greu-molt greu (FEV1 < 50% del teòric) que pateixen exacerbacions freqüents (almenys 3 en els últims 3 anys). Reducció de les exacerbacions (pacients amb FEV1<50% i similar per tots els corticoides inhalats). Millora la qualitat de vida No hi ha diferències en eficàcia i seguretat entre beclometasona, budesònida Els corticoides inhalats tenen un efecte mínim o nul en el FEV1. El seu efecte sobre la mortalitat és controvertit (estudis no concluents). Corticoides inhalats: beclometasona, budesonida Així com en l’asma persistent els corticoides inhalats serien el tractament de primera elecció, en l’MPOC només estaria justificat el seu ús en pacients amb MPOC greu-molt greu (FEV1 < 50% del teòric) que pateixen exacerbacions freqüents (almenys 3 en els últims 3 anys). Atès que no hi ha diferències en eficàcia i seguretat entre beclometasona, budesònida i fluticasona, presentant aquesta última un cost superior, la selecció es basa en criteris d’eficiència. Malgrat que la ciclesonida presenta una eficàcia similar als altres corticoides inhalats en pacients amb asma lleu-moderada, es desconeix la seva eficàcia i seguretat quant a altres corticoides inhalats en asma greu i a dosis altes.
12
CORTICOIDES INHALATS (II)
Comparacions Corticoides inhalats davant ABAL no mostren diferències significatives en la reducció de las exacerbacions los corticoides inhalados asociados a broncodilatadores de larga duración (salmeterol, formotero, tiotropio) con cada broncodilatador en monoterapia en pacientes con EPOC grave, se observa que reducen las exacerbaciones y mejoran la calidad de vida, pero no han mostrado un efecto beneficioso sobre la mortalidad Corticoides inhalats davant BT Corticoides inhalats davant BT no mostren diferències significatives en la reducció de las exacerbacions ANTICOLINÈRGICS Bromur d’ipratropi (BIP) versus agonistes beta 2 d’acció curta (ABAC) El BIP presenta, en alguns paràmetres de la funció pulmonar, un lleuger benefici quant als ABAC, però en alguns estudis s’observa que aquest desapareix al llarg del tractament20. Pel que fa a la valoració de la qualitat de vida i de la simptomatologia, els petits beneficis observats són similars per ambdós tractaments20. El BIP redueix les exacerbacions (en monoteràpia o associat amb un ABAC) respecte a la monoteràpia amb ABAC però no hi ha diferències significatives pel que fa a la mortalitat12. Malgrat que el perfil d’efectes adversos és diferent, el nombre de pacients que experimenten algun efecte advers és similar entre ambdós fàrmacs no incrementant-se en l’administració conjunta d’aquests20. Entre el BIP i el salmeterol no s’observen diferències significatives entre ambdós tractaments en cap de les variables següents: funció pulmonar, qualitat de vida, dispnea, simptomatologia, tolerància a l’exercici, necessitat de broncodilatador de rescat (salbutamol) i incidència d’exacerbacions9, 21. Els resultats amb el formoterol són més inconsistents com a conseqüència del menor nombre d’estudis publicats9,21. L’associació d’ipratropi amb salmeterol quan es compara amb salmeterol en monoteràpia proporciona canvis significatius en la qualitat de vida i en la dispnea, així com una reducció de la medicació de rescat (salbutamol) i petites millores de la funció pulmonar. Els tractaments són comparables en la reducció de la simptomatologia i en la taxa d’exacerbació21. No s’observen diferències significatives entre ambdós tractaments en el nombre de pacients que experimenten efectes adversos ni en el nombre de pacients que es retiren dels estudis a causa dels efectes adversos21
13
OBJECTIUS DEL TRACTAMENT
Alleujar els símptomes. Prevenir la progressió de la malaltia. Reduir la mortalitat. Millorar la qualitat de vida. Millorar la tolerància a l’exercici i a l’activitat diària. Tractar les exacerbacions i reduir-ne la freqüència i gravetat. Prevenir i tractar precoçment les complicacions de la malaltia. LES ÚNIQUES MESURES QUE HAN DEMOSTRAT REDUIR LA MORTALITAT: L’abandonament de l’hàbit tabàquic en persones fumadores. Oxigenoteràpia en pacients amb insuficiència respiratòria crònica
14
TRACTAMENT DE LA MPOC EN FASE ESTABLE (I)
Tractament general Consell antitabac i tractament actiu del tabaquisme. Educació sanitària Vacunació antigripal Vacunació antipneumocòcica Tractament farmacològic : PERSONALITZAT Esglaonat gravetat de l’obstrucció símptomes resposta del pacient als diversos fàrmacs (millora de la simptomatologia, les activitats diàries i la tolerància a l’exercici).
15
TRACTAMENT DE LA MPOC EN FASE ESTABLE (II)
Punts essencials del tractament farmacològic TRACTAMENT SIMPTOMÀTIC: BRONCODILATADORS INHALATS Agonistes beta 2 adrenèrgics ABAC: A demanda i com medicació de rescat ABAP Anticolinèrgics De forma regular, si els símptomes són persistents
16
TRACTAMENT DE LA MPOC EN FASE ESTABLE (III)
Corticoides inhalats Recomanat Pacients MPOC amb FEV1< 50% Exacerbacions freqüents.
17
TRACTAMENT DE LA MPOC EN FASE ESTABLE (IV)
Teofil·lines Possibilitat d’afegir-les si els broncodilatadors inhalats no aconsegueixen una broncodilatació adecuada. Valorar relació risc-benefici
18
TRACTAMENT DE LA MPOC EN FASE ESTABLE (V)
Mucolítics Utilització controvertida: poca evidència dels seus beneficis. Alguns estudis s’ha associat a una petita reducció de les exacerbacions agudes una reducció del nombre de dies de discapacitat Es podria considerar el seu ús en pacients amb tos productiva i exacerbacions freqüents o greus Només mantenir-lo si hi ha una millora de la simptomatologia (reducció de la tos i de l’expectoració) durant els mesos d’hivern.
19
TRACTAMENT ESGLAONAT DE LA MALALTIA PULMONAR OBSTRUCTIVA CRÒNICA
ESTADI DE L’MPOC I: LLEU II: MODERADA III: GREU IV: MOLT GREU FEV1/FVC < 0,70 FEV1 ≥ 80 % FEV1/FVC < 0,70 50 % ≤ FEV1 < 80 % FEV1/FVC < 0,70 30% ≤ FEV1 < 50 % FEV1/FVC < 0,70 FEV1< 30 % FEV1 < 50 % amb insuficiència respiratòria crònica Consell antitabàquic. Educació sanitària Vacunació antigripal i antipneumocòccica Broncodilatador de curta durada: • Salbutamol, terbutalina a demanda • Si persisteixen els símptomes, cal afegir-hi: bromur d’ipratropi, cada 4-6 h • Cal afegir-hi: broncodilatador de llarga durada (salmeterol, formoterol) • Si persisteixen els símptomes, es pot afegir-hi bromur de tiotropi • Rehabilitació Cal afegir-hi: corticoide inhalat, si hi ha exacerbacions repetides (beclometasona, budesonida, fluticasona) • Cal afegir-hi: oxigenoteràpia domiciliària a llarg termini, si existeix insuficiència respiratòria crònica. • Cirurgia: s’ha de valorar.
20
I ELS FENOTIPS. Falta posar un comentari
Presentaciones similares
© 2025 SlidePlayer.es Inc.
All rights reserved.