1. G. W. F. Hegel: l' idealisme absolut 1. 2

Presentación del tema: "1. G. W. F. Hegel: l' idealisme absolut 1. 2"— Transcripción de la presentación:

1 1. G. W. F. Hegel: l' idealisme absolut 1. 2
1. G. W. F. Hegel: l' idealisme absolut 1.2. El problema del coneixement: la dialèctica Pàgina 310 L’estructura dialèctica del coneixement El moviment de la consciència, i per tant, del coneixement, té una estructura dialèctica: El coneixement és un procés constituït per una successió de diferents moments que segueixen l’esquema abans descrit. És un procés immanent no un esquema aplicat exteriorment (és la mateixa activitat del coneixement la que porta a aquesta successió de triades). El motor de la dialèctica és la negativitat: el coneixement avança negant-se. L’avenç es produeix perquè existeixen contradiccions: desajusts entre l’objecte i el subjecte. A cada pas del procés les diferències no s’eliminen sinó que se superen en articular-se i reconciliar-se mantenint allò que hi ha de positiu en cadascuna d’aquestes. La clau està en entendre que allò que en un moment donat és un tot resta, en l’avenç del coneixement, convertit només en un moment (que no apareix negat sinó articulat).

2 1. G. W. F. Hegel: l' idealisme absolut 1. 3
1. G. W. F. Hegel: l' idealisme absolut 1.3. El problema de la realitat: l' idealisme absolut Pàgina 311 L’estructura dialèctica de la realitat: la “Fenomenologia de l’esperit” (1807) Descriu i fonamenta l’accés a l’absolut . És l’expressió de la possibilitat de superar els límits kantians i alhora l’afirmació del caràcter dialèctic no només del coneixement sinó també de la realitat. Tesi (Simplicitat) Naturalesa Antítesi (Escissió) Síntesi (Reconciliació) Esperit (Consciència en el seu estat més rude) L’absolut alienació (autoconsciència autoconeixement)

3 1. G. W. F. Hegel: l' idealisme absolut 1. 3
1. G. W. F. Hegel: l' idealisme absolut 1.3. El problema de la realitat: l' idealisme absolut Pàgina 311 L’estructura dialèctica de la realitat: la “Fenomenologia de l’esperit” (1807) L’absolut com a resultat: només s’assoleix al final d’un feixuc procés. El camí a recórrer és el mateix que ha recorregut l’esperit de la Humanitat (Historicitat de la raó: es passa de la raó abstracta kantiana a una raó que es desenvolupa en la història). Està constituït per una sèrie d’etapes que ja estan recorregudes, s’identifiquen amb moments històrics determinats, són totes necessàries i el pas d’una a l’altra és dialèctic. El punt de partida és la consciència en el seu estat més rude: en aquesta ja està l’absolut però només com a telos immanent, com aspiració. L’alienació s’interpreta de la manera següent: el subjecte (esperit) s’aliena en l’objecte (naturalesa) per autoconèixer-se (absolut: autoconsciència). El motor és el desajust que existeix entre l’objecte i el subjecte. El desenvolupament de la història (i del coneixement) és la lluita per reconciliar aquestes diferències i tendeix a la identificació entre ambdós. El moviment s’acaba quan totes les possibles diferenciacions s’han esgotat: és el moment de la total identitat que s’assoleix en la reducció de l’objecte al subjecte. Idealisme absolut: La raó és totalment constitutiva de la realitat i extrau d’ella mateixa tot allò que coneix, que és tot el real: “l’ordre d’allò real i allò racional s’identifiquen”. S’accedeix al coneixement absolut i no només perquè s’arriba a saber la totalitat d’allò real sinó perquè a més coneix cada cosa “en la seva relació amb el tot i formant part del tot”: llavors tot apareix ordenat des d’allò més simple.

4 Condicions de vida i laborals del proletariat
3. Karl Marx: el materialisme històric 3.1. Les claus per entendre la filosofia de Marx Pàgina 319 Context històric Dins del marc descrit en parlar de la filosofia de Hegel afegir: Desenvolupament de la societat industrial. Aplicació salvatge del primer capitalisme: condicions extraordinàriament precàries de vida i de treball dels obrers. Expansió de les potències industrials mitjançant d'imperialisme i el colonialisme. Condicions de vida i laborals del proletariat Pàgina 321

5 3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 1
3. Karl Marx: el materialisme històric 3.1. Les claus per entendre la filosofia de Marx Pàgina 315 Context filosòfic: la filosofia després de Hegel L' idealisme alemany de Hegel: retorn a la filosofia sistemàtica, especulativa i metafísica Quines són les seves aportacions? Un nou concepte de racionalitat: infinita i absoluta davant la racionalitat crítica i limitada de Kant. Un nou mètode: la dialèctica. És un sistema monumental que integra tots els moments històrics en connexió amb totes les àrees del saber que s'estén per tota Europa però la seva complexitat i ambigüitat provoca diverses interpretacions: Dreta hegeliana: ús del sistema L’entenen com a un procés tancat, saber definitiu, el fi de la història Justificació de l’ordre de coses existent (poder autoritari de l’estat prussià) Consolidació de la religió i la teologia (l’absolut també és Déu) Representants: Rosenkranz, Erdman, Michelet i Fischer Esquerra hegeliana: ús del mètode Eina de transformació de la realitat que fa del procés quelcom obert i inacabat Motor de transformació de l’ordre social existent Eina per a la superació de la religió i la teologia Representants: Bauer, Feuerbach i el jove K. Marx

6 3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 2
3. Karl Marx: el materialisme històric 3.2. Etapes i obres de la filosofia de Marx CD Període de formació ( ) Neix a Trèveris (Renania) regió de Prússia al 1818. Net i nebot de rabins jueus s’ha de convertir al protestantisme per exercir d’advocat. S’educa en un ambient liberal i demòcrata oposat al règim prussià. Estudia a Berlín i Bonn, el seu interès per la filosofia li porta a abandonar el dret. Pertany a l’esquerra hegeliana: seguidor de Feuerbach (materialisme i crítica de la religió). Demòcrata radical preocupat pels problemes socials. Tesi doctoral: Diferències entre la filosofia de la naturalesa en Demòcrit i Epicur. Període especulatiu ( ) Emigra a París i entra en contacte amb els grups revolucionaris socialistes i comunistes. Rebuig de les seves primeres idees reformistes i liberals, s’enfronta al socialisme utòpic (Proudhon) i l’anarquisme (Bakunin). Proposa el socialisme científic. Desenvolupa, sempre en col·laboració amb el seu amic i mecenes F. Engels, les idees fonamentals del materialisme històric (primeres formulacions de la història i la societat). Obres: Manuscrits d’economia i filosofia (1844), La ideologia alemanya (1846), La misèria de la filosofia (1847) i Manifest del partit comunista (1848). Període revolucionari ( ) S’estableix a Londres on s’encarrega de la direcció del moviment comunista internacional. Es dedica a l’estudi de l’economia capitalista i els grans moviments socials des del materialisme històric. Obres: La lluita de classes a França (1850), El 18 Brumari de Lluís Bonaparte (1852), El capital ( ), Prefaci de Contribució a la crítica de l’economia política (1859). By John Mayall [Public domain], via Wikimedia Commons José Vidal González Barredo