LA POESIA La poesia.

Presentación del tema: "LA POESIA La poesia."— Transcripción de la presentación:

1 LA POESIA La poesia

2

3 o

4 Definició du Petit Larousse Illustré :
Art d'évoquer et de suggérer les sensations, les émotions, les idées par un emploi particulier de la langue qui joue sur les sonorités, les rythmes, les images....Caractère de ce qui touche la sensibilité. La poesia és un altre llenguatge, un llenguatge somni. La poesia és el sensible, és el que conmou, però Bachelard deia que tocava més a la sensualitat que a la sensibilitat: és més carnal… Un langage qui révèle « tout ce qu'il y a de plus intime en tout. » Victor Hugo

5 Fa existir el llenguatge més enllà de la frontera del pragmatisme comunicatiu.
El missatge comunicatiu pot morir a l’acte quan ha complit el seu objectiu. El missatge poètic no mor, es queda dins la memòria viva, fa camí entre les generacions, queda gravat, escrit, dit, llegit, va a l'encontre de les noves generacions. Ve de l’ànima i va a l’ànima. Es ell que inspira. « Le poète est celui qui inspire bien plus que celui qui est inspiré. » Paul Eluard

6 La poesia fa existir el llenguatge de la sensibilitat, de la imaginació, del cos, del ritme:
s'inscriu dins el cos i és aquest joc ritmat per un compàs que els mainatges o els joves estimen... És un ritme que molt sovint entrena una ritmicitat del cos. El ritme va lligat amb factors fonètics: repeticions de vocals, de consonants, de dieresis, durades comptades o variables, pautes que s'esperen i que fixen el vers a la memòria.

7 Aquest llenguatge més ampla que el de la comunicació pura pot ajudar un psiquisme destorbat a estructurar-se amb l'ajuda de l'imaginari. Hem notat que els nens menys dotats sobre el pla material, menys protegits pel medi familial i social troben dins aquest llenguatge una mica fora barreres, el camí dels somnis, de l’expressió alliberadora dels turments, de les mancances, dels ritmes d’una llengua pròpia, ficada a l’entranya.

8 Els arts conviden a la creació i tot primer a la creació de si mateix: poiein significa « fer » en grec:Quan un nen llegeix o escolta un poema, el seu sentit fa que torna a escriure aquest poema mentalment o que tingui ganes de tornar escriure aquest poema: La poesia és imitació és a dir:tornar a fer amb els mots alguna cosa que s'atansa a la realitat, al viscut.

9 La poesia es diu s'escolta es llegeix s'escriu, genera trobades amb poetes i sí mateix.
Entrar en poesia: la pregunta serà sentir i saber com s'entra en poesia? S’entra en poesia per l’analogia i el compàs : És com És El passatge d’un món a un altre: barrejar els móns l'humà, vegetal, animal, mineral, còsmic  «  Els riures de les guatlles amb una faç de fulla i llavis de vi blanc » JPCerdà

10 Una forma de memòria col·lectiva parlada es manté dins les nostres cultures i la forma poètica protegeix els mots i els missatges, protegeix la llengua i la cultura de sa desaparició. Tot el que se vol guardar, utilitza aquest llenguatge, és el de la memòria (trobades amb gent gran, amb poetes) recull d'una memòria viva que es va carregar d'emocions a travès de segles de trobades. La cal recuperar per alimentar la biblioteca mental i continuar la cadena humana.

11 Per que no mori la llengua la poesia ha de continuar com a memòria col·lectiva, memòria per a tots, vehicle idoni de la cultura del camp fondal, del fondament i del fonamental. Avui el respirar dels pobles és tan gran Que glateix contra meu ajagut dins la prada, I, encara que em tapés les orelles, el sento; El meu ritme s’ajunta amb el seu, triomfant. O món- Jordi Père Cerdà

12 Vedrinyans és rei de sa pobresa.
En poesia una cosa pot esdevenir altra cosa En poesia un poble pot ser rei tan pobre... que, és ric de sa pobresa i el poeta ho diu amb quatre esplèndides paraules senzilles i tan fortes : Vedrinyans és rei de sa pobresa. Jordi Père Cerdà

13 La nostra missió es parlar
donar llum de paraula a les coses inconcretes. elevar-les a la llum amb els braços de l'expressió viva perquè triomfem en ella. Tot això és clar sense viure massa prop de les coses. Ningú no podrà negar que la tasca és feixuga. JP Cerdà