VI JORNADA D’HORTS ECOLÒGICS ESCOLARS

Presentación del tema: "VI JORNADA D’HORTS ECOLÒGICS ESCOLARS"— Transcripción de la presentación:

1 VI JORNADA D’HORTS ECOLÒGICS ESCOLARS
Compostatge a les escoles Pau Suy i Frigolé 13/04/2018

2 Introducció 45-50% de la brossa domèstica és matèria orgànica (restes de menjar i jardí). Si no es recicla  Als abocadors (gasos, líquids, olors desagradables, etc).

3 Introducció Segle XX  “Pare del compostatge modern”, Sir Albert Howard ( )  Estableix els paràmetres i condicions. MATÈRIA ORGÀNICA Matèria orgànica fresca i fermentable Provoca pudors i atrau insectes. Residu COMPOST Matèria orgànica més estable en el temps No provoca pudors i no atrau insectes. Terra «bona» fosca, esponjosa, humida Redueix i transforma

4 Sistemes intensius de producció agrícola
Problemàtica A la conca mediterrània Gran dèficit de matèria orgànica a la terra Les elevades temperatures La desforestació Sistemes intensius de producció agrícola

5 Què ens aporta el compost?
Què aporta el compost? Què ens aporta el compost? Després d'anys de treball al camp, el terreny queda empobrit i disminueix la matèria orgànica (MO). La MO al sòl li proporciona: Millorar les propietats físiques i químiques Estimular la microbiolologia del sòl Més capacitat de retenció de H2O Augmentar la fertilitat i conservació del sòl Reintroduir MO COMPOST

6 Com es fa el compostatge?
Els responsables són els microorganismes aerobis (ja hi són). S’ha d’intentar que estiguin en les millors condicions possibles i es reprodueixin. Materials necessaris: Compostador: Rasclet: Cubells: Sedàs: Regadora: Forca o punxó:

7 El compostador Col·locar en un terreny a nivell:
Hivern exposició directa del sòl. Estiu estigui ombrejat. Llit de restes vegetals seques (mínim 30 cm): - sucs + circulació d’aire Un cop assentat capa de restes vegetals triturades de 5 o 10 cm. Si treballem amb piles Màxim 1,5m d'alt i 2m d'ample (llargada indiferent).

8 Necessitats del procés
Aigua Sense aigua l’activitat s’atura però amb un excés també, i crea problemes d’olors. Depèn del tipus de brossa i de les condicions climatològiques. Regar la barreja un cop a la setmana. Aire La barreja haurà de tenir una estructura esponjosa  restes vegetals seques i triturades. Contingut en C/N (Carboni/Nitrogen) Si cal augmentar Nitrogen: Gespa, marro de cafè, restes de cuina. Carboni-nitrogen correcte: Fems ovella o cavall+palla, fulles, arbres fruiters, branques de poda triturades. Si cal augmentar el Carboni: serradures, paper-cartró, palla o blat.

9 Necessitats del procés
Alimentació SÍ: Restes de cuina i tendres de jardí. Nutrients molt equilibrats. Restes vegetals seques i triturades. Incorporar restes vegetals seques (a parts iguals) per equilibrar nutrients, humitat i facilitar la circulació d’aire. NO: Les restes vegetals massa tendres (gespa). Ossos, espines i closques de marisc. Paper de cuina brut de menjar i taps de suro. Pells de cítrics. Pinassa i cendres. Altres: Fustes tractades o aglomerats, excrements d’animals, vegetals podrits i residus inorgànics.

10 Necessitats del procés
El compostador A la capa superior sempre resta vegetal triturada (dificulta l’entrada d’insectes i fa de filtre de pudors) El sistema més fàcil és el «sandwich». Barreig de material.

11 Necessitats del procés
L’aeració Els organismes han de respirar. Si falta oxigen, apareixeran fermentadors. Voltejar mínim un cop per setmana per evitar problemes (no capes). S’evitarà: males olors (d’amoníac) compactació de la mescla aparició d’insectes excés d’humitat Temperatura Al llarg del procés de compostatge l’activitat microbiana genera escalfor. Com més material hi ha dins del compostador, més temperatura. Permet reduir la presència de llavors de males herbes i de microorganismes no desitjats.

12 Indicadors de bon funcionament
La temperatura (45 – 70 ºC) Si fumeja Microorganismes estan treballant. Si és freda Manca de matèria humida. La humitat (45 – 55 %) Ni molt seca ni molt humida (terra del bosc). Molt seca regar o matèria verda, i remenar. Si està molt humida matèria seca i remenar.

13 Indicadors de bon funcionament
La presència d’insectes És normal, són part dels organismes responsables del procés. Moltes formigues/han fet un formiguer  Voltejar més sovint. Si hi ha un excés de mosques de la fruita  Afegir matèria seca i voltejar. Si hi ha paneroles  Compost ja està llest per collir. Cal remenar bé i deixar la tapa oberta durant la nit perquè puguin sortir.

14 Quan està llest? Indicadors El compost  3-16 mesos a madurar.
Hivern  el procés és més lent que a l’estiu. Si està llest: Fa olor de terra de bosc. Té un color marró fosc o negre, no és gaire humit. No hi reconeixeu cap tipus de resta. A temperatura ambient per la falta d’activitat dels organismes.

15 Fases del compostatge Fases del compostatge FASE 1 Activació FASE 2
Escalfament FASE 3 Refredament FASE 4 Maduració

16 Fases del compostatge Fase 1: MESÒFILA Temperatura fins 40 ºC.
Ph: 5,5 a 6 (s’acidifica). Humitat: activitat microbiana  %. Ventilar el compost i mida de residus similars. Aspecte: amb olor a fruita, verdura, fulles seques.

17 Fases del compostatge Fase 2: TERMÒFILA Temperatura: fins 75 ºC
Ph: de 5,5 a 7,5 (es manté tot el procés) Desaparició de patògens: (Esterichia coli) gràcies a l’elevada temperatura. Aspecte: color més fosc i olor semblant a terra.

18 Fases del compostatge Fase 3: REFREDAMENT Fase 4: MADURACIÓ
Temperatura baixa fins a temperatura ambient (20º C aprox). Nutrients i energia inicials desapareixen i no aporten aliment als microorganismes termòfils (resistents a altes temperatures). Fase 4: MADURACIÓ Temperatura estable, ambient. Ph neutre (7,5 aprox). Si és àcid, és inmadur, hi ha activitat microbiana. Presència d´insectes com escarabats, cucs…que ajuden a airejar el compost. Aspecte: color fosc i olor a terra de bosc. Inexistència de residus orgànics inicials.

19 Vermicompostatge Tècnica d'elaboració de fertilitzant orgànic aprofitant l'activitat dels cucs (roigs, California Eisenia foetida) de terra amb les restes orgàniques.

20 Avantatges de l’humus de cuc
Apte per qualsevol cultiu. Aporta minerals i matèria orgànica al sòl. Ajuda a recuperar l'estructura de sòls degradats. Estimula i accelera la formació d'humus. Augmenta l'activitat biològica del sòl. En excés no és perjudicial (té Ph neutre).

21 Principals aplicacions
Horticultura: 100 a 150 gr/planta Aplicació en contacte amb l´arrel Viverisme: 50% humus de cuc 50 % terra Jardineria: 100 a 300 gr/planta

22 Vídeos complementaris
Elaboració d’humus a partir de restes orgàniques domèstiques i cucs