EL FRANQUISME ( ) POLÍTICA, REPRESSIÓ I OPOSICIÓ

Presentación del tema: "EL FRANQUISME ( ) POLÍTICA, REPRESSIÓ I OPOSICIÓ"— Transcripción de la presentación:

1 EL FRANQUISME (1939-1975) POLÍTICA, REPRESSIÓ I OPOSICIÓ
BUXAWEB EL FRANQUISME ( ) © Julià Buxadera i Vilà

2 Eix cronològic BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

3 El franquisme (1/2) Entre 1939 i 1975, el general Franco, vencedor de la Guerra Civil, imposarà un règim dictatorial de caire feixista. El sistema polític que funcionava a la "zona nacional" durant la guerra va estendre's per tot l'Estat a partir del Es tractava d'un nou règim per als vells grups dominants. El règim franquista s'assentava sobre un exèrcit vencedor i era recolzat pels grans terratinents, l'oligarquia industrial i financera i per la major part del clergat catòlic. El nou Estat es caracteritzarà per ser antiliberal, anticomunista, totalitari, catòlic i nacional-sindicalista. Durant aquesta època podem distingir quatre grans períodes: Primer període:  Són anys d'autarquia econòmica i d'aïllament internacional. A l'estil dels règims totalitaris, el franquisme procura superar la difícil postguerra tancant-se en si mateix, per convicció i pel rebuig que troba a fora. En aquests primers anys, el règim comença una intensa repressió política i cultural amb l'objectiu d'eliminar qualsevol signe de manifestació democràtica i d'oposició als principis ideològics franquistes. Segon període: Encara en plena postguerra, la nova conjuntura internacional permet que el règim sigui reconegut internacionalment; a canvi, es veu obligat a anar liberalitzant a poc a poc la seva economia. El canvi econòmic no va acompanyat, però, d'una liberalització política autèntica. BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

4 El franquisme (2/2) Tercer període: Són els anys del "miracle" econòmic espanyol, amb un desenvolupament econòmic notable, però força desequilibrat, que va tenir un fort impacte demogràfic i social. Malgrat tot, l'expansió econòmica tampoc serveix per canviar l'estructura política, que segueix aferrada, amb poques variacions, a la mateixa ideologia amb què es va forjar. Quart període: Els últims anys del franquisme són anys de crisi, tan política com econòmica. La mateixa crisi biològica del dictador farà la resta per fer caure definitivament el règim. Amb la mort de Franco, pel novembre de 1975, s'obria el camí cap a una monarquia parlamentària. Durant tota aquesta època, l'oposició al règim es va anar encarregant d'anar minant el règim. Les forces polítiques i sindicals clandestines, juntament amb l'acció de diversos col.lectius de la societat democràtica espanyola, van anar afeblint la base social del règim i van ser una peça clau en el procés de transició de la dictadura a la democràcia. Introducció de Buxaweb BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

5 El franquisme a Catalunya (1/2)
Entre 1939 i 1975, Catalunya va viure sota la dictadura franquista. Van ser uns anys difícils. La dictadura va imposar un tipus d'estat autoritari, que va anul.lar les institucions d'autogovern catalanes, va reprimir la llengua i la cultura catalanes i qualsevol manifestació d'identitat nacional catalana. Per a Catalunya, a nivell polític, el franquisme representa la més absoluta negació de la més mínima aspiració d'autogovern. D'altra banda, l'immobilisme polític que va caracteritzar la trajectòria del règim, va contrastar amb l'obertura econòmica, cosa que va permetre que Catalunya, com la resta de l'Estat, pogués conèixer els millors anys de creixement econòmic, un cop superades les difícils condicions de vida de la llarga postguerra. Diguem, doncs, que, a nivell econòmic, el franquisme va coincidir, a pesar de la dictadura, en una de les millors fases d'expansió econòmica. La industrialització dels anys seixanta va anar acompanyada de l'arribada massiva d'immigrants d'altres contrades de l'Estat, que van omplir les ciutats, sovint en condicions poc adecuades (barraquisme, manca de serveis...). El desenvolupament econòmic va significar també l'accés a la societat de consum. Finalment, la història de Catalunya durant el franquisme és la història de dos mons que conviuen en diferents condicions. D'una banda, el món del poder, el de les "autoridades competentes", pintat del blau dels falangistes, o del gris de la policia del règim, el de les prohibicions, el de la persecució, el de la censura, el de les multes, el dels calabossos, el del "hable en cristiano", el que es veia en els "No-Do" en començar les sessions de cinema, el que se sentia en els "telediarios" de TVE... Un món tancat, inflexible, immòbil...  Un món de veus fetes callar per l'amenaça, per la por a la detenció, la tortura, l'empresonament o la mort. Era el món que imposava silenci i obediència, el món dels vencedors de la guerra. I Catalunya havia perdut la guerra. BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

6 El franquisme a Catalunya (2/2)
Juntament amb aquest món, present en el dia a dia, cal destacar-ne un altre, que es desenvolupava paral.lelament, amb gosadia - per l'evident perill que es corria- i il.lusió alhora: el de les protestes contra el règim, amb les manifestacions, que sempre acabaven amb corredisses davant les porres dels grisos, i les campanyes, el dels actes d'afirmació catalanista, el de la lluita clandestina de les forces polítiques i sindicals, el de l'acció dels obrers, estudiants, intel.lectuals, sectors catòlics... el món de la resistència, en definitiva. El món que a vegades no li donava la gana de callar i deia no. El món que, tot i les dificultats, va aconseguir que el català seguís parlant-se, que es pogués llegir i cantar en català, que es pogués somiar en un món més obert, com el que hi havia a l'altra banda dels Pirineus. La tasca que es va fer en tots els nivells va ser fonamental per a que, un cop tombada l'estaca, i alliberats, Catalunya seguís dempeus i, en un marc menys hostil i més permissiu, recuperés el que tenia abans de l'arribada d'aquella gent "que trucava de matinada"... Aquesta resistència va tenir un paper bàsic per acabar aconseguint el restabliment de la democràcia i la recuperació de les llibertats i de l'autogovern. La transició portarà de nou la democràcia. Però el camí a fer encara era llarg. Encara és llarg... Introducció de Buxaweb BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

7 BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

8 BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

9 Primera part POLÍTICA, REPRESSIÓ I OPOSICIÓ
BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

10 1. El règim franquista BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

11 Francisco Franco Bahamonde (Ferrol 1892 – Madrid 1975)
BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

12 1.1. El pensament polític del general Franco
Importància dels valors militars: jerarquia, disciplina, ordre, autoritat, unitat,… Defensa del catolicisme Nacionalisme agressiu i excloent: idea monolítica i homogènia d’Espanya Interpretació tradicional de la història d’Espanya Enemics naturals: liberals, maçons, anarquistes, comunistes, socialistes, jueus... Menyspreu de la democràcia BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

13 1.2. La naturalesa del règim franquista Característiques del règim franquista:
Dictadura personal per sobre de grups i estaments Unipartidisme: no hi ha pluralisme polític i sindical Divisió permanent entre vencedors i vençuts BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

14 Simbologia franquista
BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

15 La dictadura franquista
Durant els primers anys, va ser la versió del feixisme a Espanya Va instaurar un Estat nou, antidemocràtic i totalitari, caracteritzat per: Submissió a un cabdill Repressió total dels sectors desafectes Negació de les llibertats bàsiques (reunió, expressió, associació…) Pràctica de l’arbitrarietat jurídica Organització de moviments de masses, amb una litúrgia pròpia BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

16 Exhibicions franquistes
BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

17 Comparativa amb els altres feixismes europeus
Va durar molt més temps Es va anar adaptant al context internacional i als canvis socials No va tenir un partit únic tan cohesionat L’exèrcit i l’Església hi van tenir un paper més important No va formular ni practicar racisme, tot i invocar la raça espanyola BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

18 1.3. Els suports del franquisme
Suports més visibles: Exèrcit Església Falange Tradicionalistes (carlins) Dreta més conservadora BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

19 Els suports del franquisme
Suport institucional: - Militars: poder dissuasiu - Església: poder legitimador - Falange-tradicionalistes: poder organitzador Suport social: - Terratinents, financers, empresaris, petits i mitjans propietaris agraris, classe mitjana urbana de les zones rurals. - Suport popular indirecte (passivitat): majoria silenciosa, majoria absent o franquisme sociològic. BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

20 L’evolució política del règim (1939-1959)
BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

21 L’evolució política del règim (1959-1975)
BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

22 L’Estat franquista BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

23 Les lleis fonamentals del franquisme
BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

24 2. Fases polítiques del franquisme
1. Fase totalitària ( ) 2. Fase tecnocràtica ( ) 3. Fase de descomposició ( ) BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

25 2.1. Fase totalitària ( ) Etapa de retrocés econòmic, involució ideològica i dura repressió. Tres subfases marcades pel context internacional: a) La segona guerra mundial ( ) b) L’aïllament internacional ( ) c) La guerra freda ( ) BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

26 a) La segona guerra mundial (1939-1945)
Espanya va passar de la neutralitat a la no bel.ligerància i de nou a la neutralitat, en funció del resultat de la guerra. El règim franquista va enviar la División Azul ( ) a lluitar contra l’URSS, al costat dels nazis. Durant aquest període, el franquisme es va identificar clarament amb el feixisme. A partir de 1942, el règim pretén canviar la imatge, amb la Ley Constitutiva de Cortes (1942), el Fuero de los Españoles (1945) i la Ley de Referéndum Nacional (1945). BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

27 b) L’aïllament internacional (1945-1950)
Durant aquests anys, Espanya va quedar aïllada internacionalment. Els aliats consideraven Espanya l’últim reducte europeu del feixisme. Mostres: - No admissió a l’ONU - França tanca la frontera - Retirada dels ambaixadors d’Espanya - Boicot internacional Reacció del règim: - Es parla de conxorxa internacional dels enemics d’Espanya. - Nou rentat d’imatge: eliminació salutació feixista i Ley de Sucesión (1947). Espanya esdevé regne, amb Franco com a cap d’Estat vitalici i facultat per elegir el rei successor. BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

28 c) La guerra freda ( ) Nou context de guerra freda, amb l’enfrontament entre els Estats Units i l’URSS. El caràcter anticomunista del règim de Franco el va acostar al bloc occidental. Espanya deixa d’estar aïllada: - Incorporació als organismes internacionals. - Acords amb els EUA - Concordat amb el Vaticà Nova llei franquista: Ley de Principios del Movimiento Nacional (1958) BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

29 La fi de l’aïllament d’Espanya
BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

30 L’ajuda dels Estats Units a la dictadura
BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

31 2.2. Fase tecnocràtica ( ) Etapa d’inclusió dels tecnòcrates en el govern i de modernització de l’economia i societat espanyoles. Període sense canvis polítics significatius, només amb una certa obertura: - Ley de Prensa (1966) - Ley de Libertad Religiosa (1967) - Ley de Seguridad Social (1967) Remodelació del règim amb la Ley Orgánica del Estado (1967) Designació de Joan Carles de Borbó com a successor (1969) Afer Matesa (1969) BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

32 La descolonització de l’Àfrica espanyola
1956: Marroc 1968: Guinea Espanyola 1969: Ifni 1975: Sàhara Occidental BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

33 2.3. Fase de descomposició (1969-1975)
Etapa de la descomposició del règim, degut a diversos factors: - Deteriorament físic de Franco. - Distanciament progressiu de l’Església i mobilització creixent de l’oposició. - Accions terroristes d’ETA i del FRAP. - Tensions contínues entre dos sectors del règim: immobilistes i reformistes. BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

34 Els darrers anys del règim
Aprovació de la Ley General de Educación (1970) Govern de Carrero Blanco (juny 1973) Atemptat d’ETA a Carrero Blanco (desembre 1973) Govern d’Arias Navarro (gener 1974) Creixement de l’oposició i enduriment de la repressió (execució de Salvador Puig Antich) Conflicte del Sàhara: Marxa Verda de Hassan II del Marroc (1975) Mort de Franco (novembre 1975) BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

35 La mort de Franco BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

36 BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

37 3. La repressió franquista
BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

38 3.1. Els tipus de repressió La repressió va ser present durant tota la dictadura i sempre va ser considerada legítima (el càstig als vençuts, sense possibilitat de reconciliació) Repressió política: contra els moviments democràtics i d’esquerres. Repressió social: contra tots els valors que va representar la República. Repressió cultural: contra qualsevol expressió nacionalista (lingüística, cultural o política) catalana, basca o gallega. BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

39 Les eines de la repressió
La repressió es va articular mitjançant la Ley de Responsabilidades Políticas (1939) i la Ley de Represión de la Masonería y el Comunismo (1940). Tots els presumptes delictes quedaven sotmesos a la jurisdicció militar. Als anys 50 s’endureix la repressió, amb la Ley contra el Bandidaje y el Terrorismo (1958) i la Ley de Orden Público (1959). L’any 1963 es crea el Tribunal de Orden Público (TOP) per jutjar els delictes polítics (els actes terroristes seguiran jutjats per tribunals militars). BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

40 Les mesures repressores
Mesures repressores: - “terror calent”: tortures, judicis sense defensa, empresonaments, afusellaments. - “terror fred”: depuracions en el món administratiu, educatiu i cultural. BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

41 BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

42 BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

43 3.2. La repressió a Catalunya
Imposició per la força d’un nacionalisme espanyol unitari, eliminant totes les nacionalitats existents. Repressió sistemàtica de tots els senyals específics de la identitat nacional catalana. Intent de genocidi cultural a Catalunya. BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

44 Algunes de les mesures repressores a Catalunya
A nivell polític: derogació de l’Estatut d’Autonomia. A nivell cultural: prohibició i persecució de l’ús públic de la llengua catalana. A nivell simbòlic: prohibició, els primers anys, de la senyera o de ballar sardanes. A nivell terminològic: canvi de noms de places i de carrers i de topònims. A nivell social: confiscació dels béns de moltes associacions i institucions catalanes. BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

45 L’afusellament de Lluís Companys
Fou l’acte més emblemàtic de la repressió de la dictadura franquista contra Catalunya. El 15 d’octubre de el president de la Generalitat va ser afusellat després d’un consell de guerra sumaríssim, on fou cínicament condemnat a mort per rebel.lió militar. BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

46 4. L’oposició a la dictadura
Des del final de la guerra es van constituir moviments de resistència i d’oposició a la dictadura, tant a l’interior com a l’exili. L’oposició, dèbil i minoritària durant els primers anys del règim, va anar creixent i es va anar estenent entre diversos sectors de la societat. BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

47 4.1. L’oposició entre 1939 i 1959 BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

48 L’oposició als anys 40 En els anys 40, els fronts de lluita antifranquista van ser tres: a) el moviment obrer b) els grups monàrquics c) el maquis o guerrilla BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

49 a) El moviment obrer Activitat clandestina de petits grups del PCE, PSOE i CNT. Van organitzar diverses vagues, sobretot a Catalunya (1945) i el País Basc (1947) BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

50 b) Els grups monàrquics
Tenen la base social en la noblesa i l’alta burgesia i practicaren la conspiració. 1943: carta col.lectiva dels tinents generals a Franco, reclamant la restauració de la monarquia. 1945: Manifest de Lausana de Joan de Borbó, reclamant la Corona. BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

51 c) El maquis o guerrilla
Es forma a partir de dos grups diferents: 1) Nuclis escampats per zones de muntanya des del final de la guerra civil. El seu objectiu era continuar la guerra, que no la donaven per acabada. 2) Unitats que havien lluitat contra els nazis a França i ara ho volien fer contra els franquistes. Entre 1944 i 1950, diverses intervencions, destacant-se l’ocupació de la Val d’Aran (1944). Causes del fracàs del maquis: - aïllament entre els dos grups - repressió de l’exèrcit i de la Guàrdia Civil - escàs ressò en els mitjans de comunicació - certa impopularitat (pel record de la guerra) BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

52 El maquis a Catalunya BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

53 L’oposició als anys 50 A la dècada de 1950, l’oposició presenta tres canvis: 1) renúncia a la pràctica violenta 2) transformació social i generacional dels seus membres 3) impuls de l’oposició universitària i sindical BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

54 L’oposició a Catalunya entre 1939-1959
A l’interior: El Front Nacional de Catalunya (FNC) (1939) aglutina diversos grups nacionalistes. El Moviment Socialista de Catalunya (MSC) (1945) aglutina diversos grups d’esquerra. Destacat paper dels comunistes (sobretot, el PSUC) en la lluita clandestina. Activitat violenta dels anarquistes fins als anys 60 (Quico Sabater, Ramon Vila “Caracremada”,…) Als anys 50, els grups CC (Crist-Catalunya) organitzen diverses campanyes de signe catalanista i antifranquista. Moviments de protesta, com la vaga de tramvies de 1951. A l’exili: Manteniment de la Generalitat a l’exili ( ), presidida per: - Lluís Companys ( ) - Josep Irla ( ) - Josep Tarradellas ( ) Normalització cultural i de difusió del fet català, també a l’exili (tasca important d’alguns intel.lectuals com l’antropòleg Josep M. Batista i Roca, el doctor Josep Trueta o el músic i compositor Pau Casals). BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

55 BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

56 4.2. L’oposició entre 1959 i 1975 Durant els anys 60, l’oposició va augmentar progressivament entre tota la societat. Oposició monàrquica: activitat conspirativa de l’entorn de Joan de Borbó. Oposició obrera: vagues, reunions i assemblees, manifestacions… Oposició universitària: protestes, vagues, mobilitzacions, sindicats d’estudiants… Oposició sindical: Comissions Obreres (CC.OO.) Oposició terrorista: accions del FRAP i d’ETA. Oposició política: - Reunió de Munic (1962) (titllada pel règim de “contubernio”): s’exigeixen llibertats i drets a Espanya per poder entrar en el Mercat Comú Europeu. - Accions clandestines del PCE (Santiago Carrillo) i PSOE (des de 1974, Felipe González). - Formació plataformes unitàries: Junta Democrática (1974), a iniciativa del PCE Plataforma de Convergencia Democrática (1975), a iniciativa del PSOE. BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

57 BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

58 L’oposició a Catalunya entre 1959-1975
Oposició diversificada: Oposició política: l’acció del PSUC, l’Assemblea de Catalunya (1971) Oposició eclesiàstica: manifestació de capellans, campanya volem bisbes catalans Oposició obrera: Comissions Obreres (1964) Oposició universitària: la Caputxinada (1966) Oposició social: l’afer Galinsoga (1959), els fets del Palau (1960) Oposició popular: iniciatives culturals, com Edicions 62, Edigsa , Òmnium Cultural, la Nova Cançó, renovació pedagògica, etc. BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

59 L’Assemblea de Catalunya
Té els seus orígens en el moviment unitari dels grups de l’oposició, tant a Espanya com a Catalunya, en els darrers anys del franquisme. El predecent va ser la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya (1969). L’Assemblea de Catalunya va ser creada pel novembre de 1971. BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

60 BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

61 BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

62 BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

63 Antifranquisme a l’estranger
BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

64 El postfranquisme L’oposició al franquisme fracassà en l’enderrocament de la dictadura mentre Franco era viu, però va contribuir a mantenir l’esperit democràtic i a la recuperació de la identitat nacional de Catalunya. Gràcies als esforços de l’oposició va ser possible la transició a la democràcia. BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

65 El franquisme a Granollers
BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

66 El franquisme a Granollers
Visita de Franco a Granollers, 1947 Acte franquista a la Pl. Porxada, 1954 BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

67 Què cal saber de la naturalesa del règim franquista?
Resumeix el pensament del general Franco. Enumera i explica les característiques fonamentals i permanents de la dictadura franquista. Assenyala les diferències entre el pensament liberal i el totalitari. Què volem dir quan, avui, qualifiquem de feixista un pensament, una persona o una actitud? Es correspon amb el que va ser realment el feixisme? Fes un esquema dels grups socials i de les ideologies que van donar suport a la dictadura franquista, i defineix-ne les característiques. Què vol dir poder dissuassiu, legitimador i organitzador? BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

68 Què cal saber de la política franquista?
Explica breument les característiques del període franquista durant la segona guerra mundial. Per què podem dir que les Corts franquistes no eren democràtiques? Resumeix l’evolució de la dictadura franquista durant la guerra freda. Mostra com el marc internacional va ajudar a la consolidació del règim. Explica la fase final de la dictadura franquista i estableix les diferències entre les faccions immobilista i aperturista dins del règim. BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

69 Què cal saber de la repressió franquista?
Enumera els objectius de la repressió de la dictadura franquista i relaciona’ls amb la naturalesa de la seva ideologia. Quins van ser els instruments legals a partir dels quals es va exercir la represssió durant la dictadura franquista? Què era el TOP i quina era la seva funció. Quina diferència es pot establir entre els anomenats “terror calent” i “terror fred”? En què va consistir la repressió de la identitat nacional catalana i amb quins mitjans es va exercir. Per què s’afirma que l’afusellament del president Companys va ser un acte emblemàtic de la repressió de la dictadura franquista contra Catalunya? BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

70 Què cal saber de l’oposició al franquisme?
Enumera els grups d’oposició a la dictadura franquista durant la fase totalitària. Explica’n els motius. Explica l’actitud de Joan de Norbó respecte del règim franquista a partir del Manifest de Lausana de 1945. Quins canvis va experimentar l’oposició interna a la dictadura franquista a la dècada de 1950? I a la dècada de 1960 i els primers anys de la de 1970? Què va ser l’Assemblea de Catalunya? Elabora’n un informe que segueixi aquest esquema: a) definició; b) principals ideologies presents en l’Assemblea; c) iniciatives polítiques principals, i d) dissolució. En què van consistir els fets del Palau? Què va representar davant de l’opinió internacional el judici contra els detinguts com a responsables d’aquests fets? BUXAWEB EL FRANQUISME ( )