EL FRANQUISME ( ) POBLACIÓ, ECONOMIA I SOCIETAT

Presentación del tema: "EL FRANQUISME ( ) POBLACIÓ, ECONOMIA I SOCIETAT"— Transcripción de la presentación:

1 EL FRANQUISME (1939-1975) POBLACIÓ, ECONOMIA I SOCIETAT
BUXAWEB EL FRANQUISME ( ) © Julià Buxadera i Vilà

2 Eix cronològic BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

3 El franquisme (1/2) Entre 1939 i 1975, el general Franco, vencedor de la Guerra Civil, imposarà un règim dictatorial de caire feixista. El sistema polític que funcionava a la "zona nacional" durant la guerra va estendre's per tot l'Estat a partir del Es tractava d'un nou règim per als vells grups dominants. El règim franquista s'assentava sobre un exèrcit vencedor i era recolzat pels grans terratinents, l'oligarquia industrial i financera i per la major part del clergat catòlic. El nou Estat es caracteritzarà per ser antiliberal, anticomunista, totalitari, catòlic i nacional-sindicalista. Durant aquesta època podem distingir quatre grans períodes: Primer període:  Són anys d'autarquia econòmica i d'aïllament internacional. A l'estil dels règims totalitaris, el franquisme procura superar la difícil postguerra tancant-se en si mateix, per convicció i pel rebuig que troba a fora. En aquests primers anys, el règim comença una intensa repressió política i cultural amb l'objectiu d'eliminar qualsevol signe de manifestació democràtica i d'oposició als principis ideològics franquistes. Segon període: Encara en plena postguerra, la nova conjuntura internacional permet que el règim sigui reconegut internacionalment; a canvi, es veu obligat a anar liberalitzant a poc a poc la seva economia. El canvi econòmic no va acompanyat, però, d'una liberalització política autèntica. BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

4 El franquisme (2/2) Tercer període: Són els anys del "miracle" econòmic espanyol, amb un desenvolupament econòmic notable, però força desequilibrat, que va tenir un fort impacte demogràfic i social. Malgrat tot, l'expansió econòmica tampoc serveix per canviar l'estructura política, que segueix aferrada, amb poques variacions, a la mateixa ideologia amb què es va forjar. Quart període: Els últims anys del franquisme són anys de crisi, tan política com econòmica. La mateixa crisi biològica del dictador farà la resta per fer caure definitivament el règim. Amb la mort de Franco, pel novembre de 1975, s'obria el camí cap a una monarquia parlamentària. Durant tota aquesta època, l'oposició al règim es va anar encarregant d'anar minant el règim. Les forces polítiques i sindicals clandestines, juntament amb l'acció de diversos col.lectius de la societat democràtica espanyola, van anar afeblint la base social del règim i van ser una peça clau en el procés de transició de la dictadura a la democràcia. Introducció de Buxaweb BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

5 El franquisme a Catalunya (1/2)
Entre 1939 i 1975, Catalunya va viure sota la dictadura franquista. Van ser uns anys difícils. La dictadura va imposar un tipus d'estat autoritari, que va anul.lar les institucions d'autogovern catalanes, va reprimir la llengua i la cultura catalanes i qualsevol manifestació d'identitat nacional catalana. Per a Catalunya, a nivell polític, el franquisme representa la més absoluta negació de la més mínima aspiració d'autogovern. D'altra banda, l'immobilisme polític que va caracteritzar la trajectòria del règim, va contrastar amb l'obertura econòmica, cosa que va permetre que Catalunya, com la resta de l'Estat, pogués conèixer els millors anys de creixement econòmic, un cop superades les difícils condicions de vida de la llarga postguerra. Diguem, doncs, que, a nivell econòmic, el franquisme va coincidir, a pesar de la dictadura, en una de les millors fases d'expansió econòmica. La industrialització dels anys seixanta va anar acompanyada de l'arribada massiva d'immigrants d'altres contrades de l'Estat, que van omplir les ciutats, sovint en condicions poc adecuades (barraquisme, manca de serveis...). El desenvolupament econòmic va significar també l'accés a la societat de consum. Finalment, la història de Catalunya durant el franquisme és la història de dos mons que conviuen en diferents condicions. D'una banda, el món del poder, el de les "autoridades competentes", pintat del blau dels falangistes, o del gris de la policia del règim, el de les prohibicions, el de la persecució, el de la censura, el de les multes, el dels calabossos, el del "hable en cristiano", el que es veia en els "No-Do" en començar les sessions de cinema, el que se sentia en els "telediarios" de TVE... Un món tancat, inflexible, immòbil...  Un món de veus fetes callar per l'amenaça, per la por a la detenció, la tortura, l'empresonament o la mort. Era el món que imposava silenci i obediència, el món dels vencedors de la guerra. I Catalunya havia perdut la guerra. BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

6 El franquisme a Catalunya (2/2)
Juntament amb aquest món, present en el dia a dia, cal destacar-ne un altre, que es desenvolupava paral.lelament, amb gosadia - per l'evident perill que es corria- i il.lusió alhora: el de les protestes contra el règim, amb les manifestacions, que sempre acabaven amb corredisses davant les porres dels grisos, i les campanyes, el dels actes d'afirmació catalanista, el de la lluita clandestina de les forces polítiques i sindicals, el de l'acció dels obrers, estudiants, intel.lectuals, sectors catòlics... el món de la resistència, en definitiva. El món que a vegades no li donava la gana de callar i deia no. El món que, tot i les dificultats, va aconseguir que el català seguís parlant-se, que es pogués llegir i cantar en català, que es pogués somiar en un món més obert, com el que hi havia a l'altra banda dels Pirineus. La tasca que es va fer en tots els nivells va ser fonamental per a que, un cop tombada l'estaca, i alliberats, Catalunya seguís dempeus i, en un marc menys hostil i més permissiu, recuperés el que tenia abans de l'arribada d'aquella gent "que trucava de matinada"... Aquesta resistència va tenir un paper bàsic per acabar aconseguint el restabliment de la democràcia i la recuperació de les llibertats i de l'autogovern. La transició portarà de nou la democràcia. Però el camí a fer encara era llarg. Encara és llarg... Introducció de Buxaweb BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

7 BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

8 BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

9 Segona part POBLACIÓ, ECONOMIA I SOCIETAT
BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

10 5. Els canvis demogràfics
Trets característics de la població espanyola durant el règim franquista: 1. Caiguda progressiva de la mortalitat i disminució de la natalitat 2. Migracions de les zones rurals a les zones urbanes i industrials 3. Canvi en la població activa: augmenten sectors secundari i terciari i disminueix sector primari BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

11 La població espanyola al segle XX
BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

12 La població catalana al segle XX
BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

13 5.1. El creixement demogràfic
Passats els anys de la postguerra (augment mortalitat-descens natalitat), l’evolució de la població espanyola va experimentar un creixement important, sobretot a la dècada de 1960. El creixement dels anys 60 és degut a un gran augment de la natalitat (baby boom), combinat amb un descens progressiu de la mortalitat. BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

14 Evolució de la població
BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

15 La població catalana BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

16 5.2. Els moviments migratoris
Migració interior: Doble tendència: - de les zones agrícoles de l’interior a la perifèria industrial (èxode rural). - dins de cada territori, de les localitats més petites a les més grans. Problemes a les ciutats: manca d’habitatges, barris marginals, barraquisme, disbarats urbanístics… Migració exterior: Entre 1959 i 1973, a països europeus, en plena expansió econòmica. Repercussions importants: - Aportació de divises. - Descongestió de l’atur interior. - Contacte dels treballadors espanyols amb una altra realitat politicosocial. BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

17 Les migracions interiors
BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

18 La immigració a Catalunya
BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

19 Distribució de la població espanyola
BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

20 L’emigració espanyola
BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

21 Les migracions BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

22 5.3. La població activa L’evolució de la població activa reflecteix els canvis de la societat espanyola. Augmenta la població activa en els sectors industrial i de serveis, i disminueix la del sector primari. Catalunya presenta una evolució més marcada en aquest sentit. BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

23 La població activa a Catalunya
BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

24 La llarga postguerra (1939-1959) L’expansió econòmica (1959-1973)
6. L’evolució econòmica Etapes de l’economia espanyola durant el franquisme: 1a etapa 2a etapa 3a etapa La llarga postguerra ( ) L’expansió econòmica ( ) La crisi econòmica ( ) BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

25 Etapes de l’economia durant el franquisme
1a etapa: LA POSTGUERRA ( ) L’autarquia ) La tímida recuperació dels anys 50 2a etapa: L’EXPANSIÓ ECONÒMICA ( ) El Pla d’Estabilització (1959) Causes de l’expansió econòmica L’expansió econòmica 3a etapa: LA CRISI ECONÒMICA ( ) La crisi econòmica BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

26 6.1. La llarga postguerra (1939-1959)
La guerra civil va comportar destrucció i uns costos econòmics importants. L’estancament i la depressió econòmica va continuar durant gairebé 20 anys. Les condicions de vida eren pitjors que abans de la guerra. En contrast, els països europeus participants en la Segona Guerra Mundial (molt més destructiva que l’espanyola) van recuperar-se en 3-4 anys. La llarga postguerra espanyola va obeir a raons polítiques (la política econòmica del règim). BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

27 L’autarquia ( ) BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

28 La política econòmica franquista durant la postguerra: l’autarquia
Característiques de l’autarquia: 1) Aïllament econòmic de l’exterior - rebuig al capital estranger - limitació del comerç exterior -aprofitament dels recursos propis (autosuficiència) 2) Intervencionisme estatal en l’economia - fixació de preus, salaris, canvi de moneda, etc. Mesures de l’autarquia: - Creació de l’Instituto Nacional de Industria (INI) (1941) per desenvolupar indústries bàsiques (va resultar ser una font de dèficit públic) - Imposició del racionament d’aliments per mitjà de cupos de l’Estat. - Intents de desindustrialitzar Catalunya i el País Basc. BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

29 Resultats de l’autarquia: fam i misèria, restriccions elèctriques, mercat negre, inflació constant, baixada real dels salaris, oferta de treball a costa d’estalviar maquinària, baixa producció i baixa productivitat, empobriment general, augment desigualtats socials, manca d’estímuls, administració corrupta, etc. BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

30 Racionament i mercat negre
BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

31 La dura postguerra BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

32 L’economia durant els anys 40
BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

33 La dècada de 1950 Entre , Espanya recupera la situació econòmica de 1935. L’Estat suprimeix algunes mesures com la cartilla de racionament (1952). Acaba l’aïllament internacional i comença l’ajut dels EUA (préstecs), que permet un creixement econòmic moderat. Es recupera el comerç exterior. El moviment obrer (vagues a Catalunya i País Basc) esgarrapa millores salarials. La creu del tímid creixement: - augmenta encara més la inflació (per l’alça dels salaris). - disminueixen les reserves de divises de l’Estat (pel pagament de les importacions). BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

34 La tímida recuperació dels anys 50
BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

35 6.2. L’expansió econòmica (1959-1973)
BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

36 6.2.1. El Pla d’Estabilització (1959)
El 1957 s’incorporen al govern un grup de tècnics experts en economia (els tecnòcrates). Els més destacats, Mariano Navarro Rubio, ministre d’Hisenda, i Alberto Ullastres, ministre de Comerç, van preparar l’anomenat Pla d’Estabilització i Liberalització (1959), ideat per l’economista català Joan Sardà i Dexeus. BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

37 Resultats del Pla d’Estabilització
Durant els primers mesos, efectes negatius: - Caiguda de la productivitat de les empreses - Descens real dels salaris - Augment del cost de la vida - Increment de l’atur A partir del 1961, efectes positius: - Inici etapa d’expansió econòmica sostinguda, força espectacular des del 1963 i fins al 1973, essent el període de màxim desenvolupament econòmic de tota la història d’Espanya. - Espanya va passar a ser un país industrialitzat, i a Catalunya va augmentar i es va diversificar la indústria. BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

38 El creixement econòmic
El Producte Interior Brut (PIB) (en milers de milions de pessetes) Any PIB Catalunya PIB Espanya 1960 153,2 838,8 1975 479,7 2.297 La renda per càpita a Espanya (en dòlars) Any Renda per càpita 1955 370 1960 337 1965 646 1970 927 1975 2.539 BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

39 El PIB durant el franquisme
BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

40 La renda per habitant el 1970
BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

41 6.2.2. Causes de l’expansió econòmica a) El finançament econòmic
a) Finançament de les indústries a partir del turisme, les inversions de capital estranger i l’exportació de mà d’obra. El turistes estrangers aporten divises. La mà d’obra barata, la repressió del moviment obrer (no hi havia dret de vaga) i la baixa pressió fiscal atreuen capital de les empreses estrangeres. Els treballadors emigrants enviaven diners a Espanya i es reduïa l’atur. BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

42 El turisme a Espanya BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

43 El turisme a Espanya BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

44 Les inversions estrangeres
BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

45 Els treballadors emigrants
BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

46 La balança de pagaments als anys 60
BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

47 La balança de pagaments
BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

48 6.2.2. Causes de l’expansió econòmica b) Els plans de desenvolupament
b) Els Plans de desenvolupament , impulsats pel govern franquista. Comporten la inversió de diners públics per condicionar uns espais, que es dotaven d’infraestructures per instal.lar-hi indústries Eren els anomenats pols de desenvolupament. BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

49 Els pols de desenvolupament
BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

50 L’expansió econòmica El desenvolupament econòmic espanyol, titllat de “miracle” pel règim franquista, es va caracteritzar per… La modernització de l’agricultura. La ràpida industrialització. L’augment dels serveis. BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

51 La crisi de l’agricultura tradicional
BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

52 La modernització de l’agricultura
BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

53 L’agricultura catalana
BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

54 La indústria espanyola el 1975
BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

55 La indústria catalana BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

56 El comerç exterior BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

57 6.3. La crisi econòmica ( ) La crisi del petroli iniciada el 1973 va frenar l’expansió econòmica. La situació econòmica es va agreujar per l’enduriment final del règim, la persistent reivindicació de l’oposició interior i la pressió estrangera i el declivi físic del dictador. Impacte de la crisi internacional: - Retirada de capitals estrangers - Retorn dels emigrants espanyols - Caiguda del turisme Resultats: tancament d’empreses, increment de l’atur, inflació, caiguda de la relació d’intercanvis i augment del dèficit pressupostari. BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

58 El PIB espanyol entre 1963 i 1980 BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

59 7. Les transformacions socials
BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

60 Els canvis socials 1) La vida quotidiana 2) La societat urbana
3) Les classes socials 4) La condició femenina BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

61 7.1. La vida quotidiana La vida quotidiana de cada persona depenia de la seva classe social i de la seva vinculació amb els vencedors o els vençuts. Tot i que la repressió política es va suavitzar a partir de la dècada de 1960, mai hi va haver voluntat de reconciliació. En els primers anys, la majoria de la població va viure sota dues amenaces col.lectives: la por a la repressió i la fam. BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

62 La feina a la fàbrica Condicions laborals dolentes: - es treballava 48 hores setmanals, però era habitual fer hores extres per millorar el salari, la qual cosa feia molt llarga la jornada laboral. Els treballadors tenien prohibit fer vaga (considerada delicte) i podien ser acomiadats de la feina per raons polítiques. BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

63 L’oci Durant els primers anys, l’oci estava centrat en la ràdio, que era l’únic nexe amb la realitat exterior. S’emitien programes de varietats, musicals, concursos, consultoris, espais religiosos i, sobretot, serials. A partir dels anys 60, es diversifica l’oci: cinema, teatre, televisió, esport, viatges (Seat 600)… BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

64 La societat de consum BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

65 L’adoctrinament BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

66 La censura franquista BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

67 7.2. La societat urbana Urbanització extensa
Creixement desordenat de les ciutats, que implica: - degradació dels centres històrics - barraquisme a la perifèria de les grans ciutats BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

68 7.3. Les classes socials Què cal destacar?
Durant el franquisme assistim a un canvi de l’estructura de classes socials i de la mentalitat. Noves pautes de conducta social Nous patrons culturals Què cal destacar? Modificació del món rural Especialització de la classe obrera Creixement de la classe mitjana BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

69 Canvis en el món rural 1) Descens dràstic del nombre de jornalers (1950: 2 milions; 1975: ) 2) Accés a la propietat dels arrendataris. 3) Pèrdua de prestigi i del pes global en l’economia dels terratinents. El pagès dels anys 60 abandona la idea de la revolució social i es preocupa més de la seva competitivitat en el mercat. Així, acaba el problema agrari i la tensió al camp, grans preocupacions durant la República. BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

70 Canvis en el món urbà 1) Augment del nombre de treballadors de la indústria i del sector serveis. - Els obrers esdevenen un grup amb més qualificació i més especialització. - Canvi de mentalitat: la classe obrera deixa de ser combativa i adopta un tarannà reformista. 2) Augmenta la classe mitjana, en nombre i en qualitat. - Sorgeix una nova classe mitjana sorgida de les grans empreses, el mercat i els serveis, i integrada per quadres superiors, venedors, oficinistes, tècnics mitjans… - Disminueix la vella petita burgesia (petits empresaris fabrils o comercials, autònoms, rendistes modestos, artesans…) BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

71 L’estructura de classes
Evolució de l’estructura de classes durant la dictadura franquista ( ) Any Alta (%) Mitjana (%) Baixa (%) 1950 0,1 34,1 65,8 1957 1 38,8 60,2 1965 2 47 51 1975 5 56 39 BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

72 Imposició d’aquesta mentalitat a un triple nivell:
7.4. La condició femenina La dictadura franquista va suposar el retorn al sistema de valors tradicionals masclistes i la pèrdua de tots els drets aconseguits per les dones durant la Segona República. En la societat franquista, la dona havia d’estar sotmesa a l’home i la seva funció havia de ser la maternitat , cuidar els fills i fer-se càrrec de la llar familiar. Imposició d’aquesta mentalitat a un triple nivell: Legal Laboral Educatiu BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

73 La discriminació de la dona
A nivell legal: - Derogació del divorci - Prohibició d’ús d’anticonceptius - Dona casada, sempre representada pel marit - Persecució adulteri de la dona casada A nivell laboral: - Dificultat d’accés al treball - Sous inferiors - Treballs vetats a les dones: fiscal, jutgessa, inspectora, diplomàtica, policia…) - Dones obreres, doble jornada laboral (treball i casa) BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

74 La discriminació de la dona
A nivell educatiu: - coeducació prohibida - imposició ensenyament tasques de la llar (cuina, costura, confecció, economia domèstica…) BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

75 La discriminació de la dona
A partir dels anys 60, canvis: - acceptació de la coeducació a l’escola pública - accés gradual a l’ensenyament universitari - certa liberalització dels costums i actituds - organització de les primeres assemblees de dones (d’esquerres i antifranquistes). BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

76 Guía de la buena esposa http://youtu.be/AtNqc9XNBIE
Ten preparada una comida deliciosa para cuando él regrese del trabajo. Especialmente, su plato favorito. Ofrécete a quitarle los zapatos. Habla en tono bajo, relajado y placentero. Prepárate: retoca tu maquillaje, coloca una cinta en tu cabello. Hazte un poco más interesante para él. Su duro día de trabajo quizá necesite de un poco de ánimo, y uno de tus deberes es proporcionárselo. Durante los días más fríos deberías preparar y encender un fuego en la chimenea para que él se relaje frente a él. Después de todo, preocuparse por su comodidad te proporcionará una satisfacción personal inmensa. Minimiza cualquier ruido. En el momento de su llegada, elimina zumbidos de lavadora o aspirador. Salúdale con una cálida sonrisa y demuéstrale tu deseo por complacerle. Escúchale, déjale hablar primero; recuerda que sus temas de conversación son más importantes que los tuyos. Nunca te quejes si llega tarde, o si sale a cenar o a otros lugares de diversión sin ti. Intenta en cambio comprender su mundo de tensión y estrés, y sus necesidades reales. Si tú tienes alguna afición, intenta no aburrirle hablándole de ésta, ya que los intereses de las mujeres son triviales comparados con los de los hombres. En cuanto respecta a la posibilidad de relaciones íntimas con tu marido, es importante recordar tus obligaciones matrimoniales: si él siente la necesidad de dormir, que sea así; no le presiones o estimules la intimidad. Si tu marido sugiere la unión, entonces accede humildemente, teniendo siempre en cuenta que su satisfacción es más importante que la de una mujer. Cuando alcance el momento culminante, un pequeño gemido por tu parte es suficiente para indicar cualquier goce que hayas podido experimentar. BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

77 Guía de la buena esposa BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

78 Guía de la buena esposa BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

79 Què cal saber de la població?
Enumera els principals canvis socials i econòmics que van tenir lloc en la societat espanyola durant la dictadura franquista. Enumera els canvis demogràfics que es van produir en la societat espanyola durant l’època franquista. Quines van ser les conseqüències demogràfiques de la guerra civil? Quines conseqüències va tenir el gran creixement de la taxa de natalitat a Espanya a la dècada de 1960? Resumeix les característiques del moviment migratori espanyol interior i exterior que es va produir durant la dictadura franquista. Comenta l’evolució de la població activa durant la dictadura rfranquista a Espanya, en general, i a Catalunya, en particular. Explica la importància de la immigració en l’esctructura de la població de Catalunya. Fes una enquesta entre persones que van venir a Catalunya durant la dècada de 1960 procedents d’altres indrets d’Espanya. Esbrina per quins motius van venir i quins aspectes recorden dels primers anys d’estada a Catalunya. Quines característiques presentaven els nous barris creats durant el franquisme. Esbrina què hi havia abans, allà on es van construir. BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

80 Què cal saber de l’economia?
En què va consistir l’autarquia econòmica dels primers anys de la dictadura franquista? Com s’entén que, durant l’etapa de l’autarquia, les empreses milloressin el marge de beneficis, malgrat la caiguda de la productivitat? Quina va ser l’evolució dels salaris en relació amb el valor que tenien abans de la guerra civil? Enuncia les característiques bàsiques del Pla d’Estabilització i explica, de manera resumida, quines conseqüències va tenir a Espanya i a Catalunya. Quines van ser les causes de l’expansió econòmica espanyola de la dècada de 1960? Enumera els factors que van provocar la crisi econòmica de l’any 1973. BUXAWEB EL FRANQUISME ( )

81 Què cal saber de la societat?
Enumera els principals canvis experimentats per la societat espanyola durant la segona etapa de la dictadura franquista ( ). Resumeix els canvis socials que es van produir al camp espanyol durant el període Assenyala les diferències de mentalitat de la classe obrera durant la República i en la segona etapa de la dictadura franquista. Com va evolucionar la classe mitjana espanyola durant la dictadura franquista? Resumeix la visió que tenia el franquisme de la condició femenina. Com es va manifestar aquesta visió des del punt de vista legal? Quin tipus d’educació rebia la dona en temps de la dictadura del general Franco? Per què era així? Amb quines mesures es dificultava l’accés de la dona al treball? BUXAWEB EL FRANQUISME ( )