José Miguel Quiñones Ruiz 14-Juny-2006.

Presentación del tema: "José Miguel Quiñones Ruiz 14-Juny-2006."— Transcripción de la presentación:

1 José Miguel Quiñones Ruiz 14-Juny-2006.

2 Anàlisi de la situació actual de la FNB
INDEX Creació de l’ EEES Anàlisi de la situació actual de la FNB Pla de millores i adaptació a l’ EEES Estudi sobre implicació del PAS en el procés de canvi Conclusions

3 CREACIÓ DE L’ EEES

4 CREACIÓ DE L’ EEES

5 EL ESPAI EUROPEU D’EDUCACIÓ SUPERIOR (EEES)
La gestió del coneixement, l’ aprenentatge continu i el desenvolupament de competències i habilitats són actualment factors estratègics del creixement de la competitivitat a Europa EEES + EER ESPAI EUROPEU DEL CONEIXEMENT

6 OBJECTIUS DECLARACIÓ DE BOLONIA
Harmonitzar (no homogeneïtzar) l’educació superior Promocionar la mobilitat d’estudiants, professors i PAS en tot l’àmbit europeu Adoptar un sistema transparent i comparable de titulacions Adoptar un sistema comú de còmputs de crèdits Afavorir l’ocupació en el mercat laboral europeu Promocionar la dimensió europea en l’educació superior i la seva competitivitat en relació amb altres sistemes (EUA, Asiàtics, )

7 NORMATIVES PROMULGADES
Llei 6/2001 LOU Articulo 87 -De la integració en el EEES “En el ámbito de sus respectivas competencias el Gobierno, las Comunidades Autonomas y las Universidades adoptaran las medidas necessarias para la plena integració del sistema español en el espacio europeo de enseñanza superior” RD. 1044/2003- del SET RD. 1125/2003- d’ Establiment dels crèdits ECTS RD. 55/2005 dels títols de Grau RD. 56/2005 dels títols de Postgrau Manquen el catàleg i les directrius

8 ELEMENTS MÉS RELLEVANTS DE L’ EEES

9 EL SISTEMA EUROPEU DE CRÈDITS (ECTS)
Definició ECTS: “Unidad de medida del haber académico que representa la cantidad de trabajo del estudiante para cumplir los objetivos del programa de estudios y que se obtiene por la superación de cada una de las materias que integran los planes de estudios de las diversas enseñanzas conducentes a la obtención de títulos universitarios de carácter oficial”.(RD de ECTS) Avantatge: Facilita el reconeixement d’estudis realitzats en diferent països o institucions

10 ELS CRÈDITS ECTS 1 Crèdit actual = 10 hores de docència.
Un curs acadèmic actual = +/- 75 crèdits (750 hores de docència). 1 crèdit europeu= hores de treball de l’estudiant. Un curs acadèmics en l’ EEES són 60 crèdits ECTS. Un curs acadèmic = setmanes = hores de l’estudiant (a temps complet). ACTIVITATS PRESENCIALS: classes teòriques i pràctiques, laboratori, seminaris, treballs, realització d’ exàmens, .... ACTIVITATS NO PRESENCIALS: estudi individual, recerca d’informació, temps dedicat per preparar treballs i els exàmens, ....

11 EL SUPLEMENT EUROPEU AL TÍTOL (SET)
Es un document que s’acompanya al títol Ofereix informació sobre: El titulat El nivell de la titulació Els continguts i resultats obtinguts La funció de la titulació Informació addicional

12 ESTRUCTURA DELS ENSENYAMENTS UNIVERSITARIS
1r.nivell: GRAU Entre 180 i 240 crèdits ECTS Títol de Grau 2n. Nivell: POSTGRAU Títol de Màster (entre 60 i 120 crèdits ECTS) Títols de Doctor (tesi doctoral)

13 L’ ACREDITACIÓ I AVALUACIÓ DE LA QUALITAT (II)
Totes les titulacions hauran de ser acreditades S’haurà d’adoptar nous sistemes d’indicadors de qualitat associats al desenvolupament dels estudis S’hauran d’adequar els procediments i l’organització als sistemes d’acreditació S’haurà de fer un seguiment més adequat de la docència i l’aprenentatge i lligar-lo amb plans de millora.

14 CANVIS EN EL PARADIGMA DOCENT
Canvi en el procés d’aprenentatge Nou paradigma de formació al llarg de la vida Als nou plans, els continguts teòrics es complementaran amb altres competències i habilitats

15 IMPLICACIONS MÉS IMPORTANTS EN LA GESTIÓ UNIVERSITÀRIA
Augment de dotacions i reordenacions d’espais Nou disseny de l’oferta dels estudis Increment de la dedicació docent del professorat Formació i informació dels canvis a tot el personal Reducció d’alumnes per grup Foment del treball en equip per implantar sistemes de Millora contínua Intensificar les relacions amb l’entorn Internacionalització i mobilitat Captació d’alumnes i difusió dels estudis Desenvolupament instruments d’avaluació i assegurament de la Qualitat

16 IMPLICACIONS MÉS IMPORTANTS EN LA GESTIÓ UNIVERSITÀRIA
EL GRAN REPTE ÉS CREAR UNA UNIVERSITAT MÉS MODERNA, COMPETENT I COMPETITIVA

17 ESTUDI I ANÀLISI DE LA SITUACIÓ ACTUAL DE LA FNB
Recursos humans i materials Oferta/Demanda/Matrícula Rendiment del sistema Inserció laboral INPUT (Entrada estudiants) OUTPUT (Sortida titulats)

18 RECURSOS HUMANS FNB UPC PAS/PETC 0,36 0,20 EETC/PETC 8,16 8,66
Compta a recursos de professorat, malgrat que un 50 % no es permanent Compta amb PAS adequat i qualificat RÀTIOS: FNB UPC PAS/PETC 0,36 0,20 EETC/PETC 8,16 8,66

19 Campus digital i recursos telemàtics
RECURSOS MATERIALS Laboratoris Taller Mecànic Aules informàtiques Centre de Càlcul Biblioteca Campus digital i recursos telemàtics

20 ANÀLISI DEMANDA/OFERTA/MATRÍCULA

21 EFICIÈNCIA DEL SISTEMA
FASE SELECTIVA  CURS Total Titulació Aptes Dipl. en Màq. Navals 59,10% Dipl. en Nav. Marítima Eng.Tèc. Prop. i Serv. del Vaixell 67,70% MITJANA UPC 63,10% Fase selectiva  FASE NO SELECTIVA Paràmetre rendiment mitjà  CURS Titulació Dipl. Màq. Navals 0,54 Dipl. Nav. Marítima 0,70 Llic. Nàutica i Trans. Marítim 0,80 Llic. Màq. Navals Eng. Tèc. Prop. i Serveis Vaixell 0,61 MITJANA UPC 0,73

22 DURADA DEL ESTUDIS

23 INSERCIÓ LABORAL

24 INSERCIÓ LABORAL Bona inserció laboral dels titulats:
70% dels titulats de Màquines Navals i ET Naval treballa en el sector 70% dels titulats de Nàutica treballa en el sector Es necessitaran fins el 2015 a prop de oficials de la Marina Mercant

25 RESULTATS DE L’ANÀLISI
Nivell adequat de O/D/M Recursos humans i materials que s’hauran de dotar, reordenar i/o adequar Baix rendiment i durada dels estudis elevada Bona inserció laboral Baix nivell d’intercanvi d’estudiants Sistema de Qualitat implantat

26 RESULTATS DE L’ANÀLISI
ES DESPRÉN QUE S’HAURÀ D’INCIDIR EN EL RENDIMENT ACADÈMIC: Motivació dels estudiants Millora de l’absentisme Estudi sobre l’avaluació de les assignatures amb més baix rendiment. Estudi de quadrimestre cero. S’hauria d’incrementar la mobilitat

27 PLA DE MILLORA Procés de millora continua Anàlisi DAFO DIAGNOSI Propostes àrees de millora Pla d’accions de millora

28 RESUM ÀREES DE MILLORA ÀREES DE MILLORA 1. GUIES DE TITULACIÓ 2. ORIENTACIÓ CURRICULAR I INFORMACIÓ ALS ESTUDIANTS 3. ACTUACIONS DIRIGIDES AL P.A.S 4. ESPAIS DOCENTS I SERVEIS 5. DIFUSIÓ DELS ESTUDIS I CAPTACIÓ DELS ESTUDIS 6. INSERSIÓ LABORAL DELS TITULATS 7. RENDIMENT I TEMPS D’APRENENTATGE 8. EXTENDRE LA CULTURA DE LA QUALITAT I LA MILLORA CONTINUA

29 Es presenta en un quadre on consta:
PLA DE MILLORA (I) Es presenta en un quadre on consta: Àrea de Millora Les accions de millora Les tasques que s’han de realitzar Els responsables Temps Indicador de seguiment Beneficis esperats

30 PLA DE MILLORA (II)

31 IMPLICACIÓ DEL PAS EN EL PROCÉS DE CANVI DE L’ EEES (I)
És el professorat el gran artífex i protagonista del procés de transformacions de l’ EEES . Si no es produeix aquest canvi, els esforços seran inútils i en va. Baixa participació en el procés per part de col·lectius diferents a PAS vinculats amb la gestió acadèmica. És indispensable incloure al PAS en el plans de formació sobre l’ EEES

32 IMPLICACIÓ DEL PAS EN EL PROCÉS DE CANVI DE L’ EEES (II)
Adequació de plantilles actuals als nous reptes, Noves funcions i necessitats, Augment de coordinació i avaluació de la gestió, La revisió de procediments i adaptació dels recursos, les infraestructures i els serveis Mantenir la formació relacionada amb l’ EEES . Formació en idiomes, principalment en anglès

33 IMPLICACIÓ DEL PAS EN EL PROCÉS DE CANVI DE L’ EEES (III)
Potenciar la mobilitat, per aconseguir experiències amb altres entitats Nous procediments de la gestió dels nous màsters. Cal superar la teoria i passar a les accions concretes, a risc d’equivocar-se. Seria convenient organitzar grups de millora

34 CONCLUSIÓ FINAL La universitat evoluciona molt ràpidament. Aquesta evolució implica gran canvis en totes les unitats i serveis, així com de les persones què la formen. Alhora, es fa necessària la col·laboració entre elles, si volen aconseguir viure els canvis sense entrebancs. És necessari oferir uns serveis de qualitat als usuaris i a la societat en general. La participació de tots els actors implicats en la activitat universitària és gairebé imprescindible.

35 És fa necessari ara més que mai
CONCLUSIÓ FINAL La dita: L’ EEES ÉS COSA DE TOTS És fa necessari ara més que mai