Jornada de balanç de l’acció de Govern

Jornada de balanç de l’acció de Govern 2011-2015
QUÈ HA FET EL GOVERN MAS ? Un govern amb poca sensibilitat social. Incapaç de trobar solucions en l’àmbit de l’autogovern. Irrellevant en matèria econòmica. Que està fent retrocedir el país i la seva gent. 5 anys de gesticulació, discursos, retallades i poca feina.

Presentació de les conclusions
Jornada de balanç de l’acció de Govern Presentació de les conclusions 1.- Estratègia econòmica (Alícia Romero) 2.- Igualtat de les persones (Montse Capdevila) 3.- Regeneració Institucional i democràtica (Ferran Pedret) 4.- Autogovern (Maurici Lucena)

1.- ESTRATÈGIA ECONÒMICA: promoure el creixement econòmic, canviar el model productiu, modernitzar les infraestructures i invertir en talent. Això és el que NO han fet. La inestabilitat política i les incerteses del “procés” repercuteixen negativament en l’economia. La incompetència en la gestió i en la presa de decisions, són factors negatius per a sortir de la crisi: En 5 anys, han produït més endeutament de la Generalitat que en els 7 anys anteriors de governs Maragall-Montilla. El deute de 2015 superarà els M€, quan l’any 2010 el deute acumulat va arribar a M€. Però, a diferència d’ara, l’endeutament dels nostres governs va ser paral·lel a l’augment d’inversió i al manteniment dels serveis. (annex 1) La gestió pressupostària ha estat erràtica, poc rigorosa i sense acomplir els propis objectius. Com a conseqüència: El govern de Catalunya no ha presentat una estratègia per sortir de la crisi diferent a la del PP: austeritat mal entesa, retallada dels serveis bàsics i empobriment. Augment de la competitivitat basada en pèrdua d’ocupació, precarietat del mercat laboral i l’increment de les desigualtats. (annex 2) Catalunya no lidera el creixement econòmic d’Espanya. No aconsegueix créixer més que el conjunt de l’Estat: +1.4% del PIB en ambdós casos. La forta caiguda de la inversió estrangera al 2014 (-15.8%), que contrasta amb l’augment del 9.8 a la resta d’Espanya, és un senyal d’alerta.

ESTRATÈGIA ECONÒMICA I CANVI DE MODEL PRODUCTIU
Jornada de balanç de l’acció de Govern ESTRATÈGIA ECONÒMICA I CANVI DE MODEL PRODUCTIU Modernitzar el teixit productiu català Sense projectes per modernitzar els nostres sectors productius, sense iniciatives per facilitar l’augment de dimensió de les nostres petites empreses i sense guanyar competitivitat al marge de la disminució de salaris, preus i ocupació. Apostar per la política industrial Han calgut quatre anys per presentar una «nova estratègia industrial». Però no disposa ni d’actuacions concretes ni de pressupost assignat. Els recursos públics de la política industrial han caigut un 49,8% des de (annex 3) Donar força al sector exterior Ha estat clau per la sortida de la recessió. Però hi ha senyals que indiquen risc a perdre pes en el conjunt d’Espanya i a disminuir les exportacions tecnològiques. Garantir un turisme de futur L’evolució del sector és positiva, especialment pel que fa als turistes estrangers. Però cal fer front als riscos: qualitat, turisme interior, diversificació de destinacions i productes... Impulsar la millora del comerç Per al creixement de la demanda interna convé un sector comercial dinàmic, flexible, innovador, de qualitat i amb una regulació intel·ligent, que l’incardini a la nostra xarxa urbana. Dinamitzar el sector de la construcció El sector de la construcció (edificació i obra civil) no es pot abandonar. Ni podem fonamentar el nostre creixement en un nou boom immobiliari, ni podem deixar que s’ensorri.

ESTRATÈGIA ECONÒMICA I INFRAESTRUCTURES
Jornada de balanç de l’acció de Govern ESTRATÈGIA ECONÒMICA I INFRAESTRUCTURES Millorar les infraestructures La caiguda de les inversions ha assolit uns nivells inimaginables. La inversió de la Generalitat s’ha reduït en un 70%. (annex 4) S’ha afeblit la capacitat d’INFRAESTRUCTURES DE CATALUNYA i d’INCASÒL, instruments públics bàsics per a les polítiques públiques de territori i d’infraestructures. En mobilitat, la decisió principal ha estat la retallada de serveis i l’increment generalitzat del preu del transport públic. S’han paralitzat les accions de sanejament mediambiental. El programa Cicle de l’Aigua, que inclou la inversió en sanejament i abastament ha disminuït en un 65% des de 2010. No hi ha hagut cap iniciativa rellevant en gestió del medi natural, mentre que la gestió dels espais protegits acumula el nivell més elevat de retallades pressupostàries. L’estratègia de privatització de l’aigua, que ha resultat un nyap jurídic, comporta l’increment desmesurat del seu preu, amb un clar component antisocial. Nul.la capacitat del govern de Catalunya per influir en el desenvolupament de les grans inversions estratègiques estatals o amb finançament europeu (corredor mediterrani, connexions ferroviàries dels ports de Barcelona i Tarragona, serveis de rodalia, ...). El Govern ha privatitzat la companyia TABASA que donava resultats positius i servia per reinvertir en infraestructures de mobilitat.

ESTRATÈGIA ECONÒMICA I MÓN RURAL
Jornada de balanç de l’acció de Govern ESTRATÈGIA ECONÒMICA I MÓN RURAL Vetllar per l’agroindústria i el desenvolupament rural El sector, clau per a l’exportació i estratègic per a la reactivació econòmica del país. Però el Govern no ha invertit en les infraestructures agràries, ni ha complert els compromisos legislatius, ni ha donat suport als productors agroindustrials. El Departament d’Agricultura ha patit una davallada del 41.5% del seu pressupost des de l’any 2010, a més d’acumular impagaments de fins a 3 anys. S’han tancat empreses del sector arreu del territori, sense solució per part del Govern. L’increment del volum d’exportacions (18% entre 2007 i 2010) s’alenteix (12.9% entre 2010 i 2014). Els governs Maragall-Montilla van fer un gran esforç en regadius i camins. Ara la inversió s’ha aturat, així com les polítiques adreçades a revitalitzar les zones desafavorides. Recentralització dels serveis, trencant la dinàmica anterior de reequilibri territorial. El problema econòmic i ambiental dels purins segueix sense una solució real i a llarg termini. Molts dels compromisos del Govern no s’han acomplert: el “Pla Estratègic” (PENSAA) i el programa “Agroemprèn” aturats per manca de cobertura pressupostària.

ESTRATÈGIA ECONÒMICA Apostar pel talent, la innovació i la creativitat hauria d’haver estat una prioritat Impulsar i desenvolupar la recerca i la innovació L’esforç en R+D+i va augmentar de 2003 a A partir d’aquell moment, no ha parat de baixar. En relació al PIB, Catalunya està encara en quarta posició, després de País Basc, Navarra i Madrid. L’any 2009 hi destinàvem un 1,7% del PIB, ara el 1.51%. El govern català, igual que el govern espanyol, ha retallat dràsticament els recursos a la R+D+i en més d’un 22% ( ). Entre un 25% i un 30% menys al Pla Nacional. En l’àmbit educatiu i de la Formació professional: Cap estratègia per a la recuperació dels milers de joves que van sortir del sistema educatiu com a conseqüència del boom immobiliari. L’absència d’inversions en l’àmbit educatiu provoca que milers de joves no hagin conegut altra escola que unes aules prefabricades. L’aposta pel desenvolupament dels estudis tècnic-professionals i per la millora de l’ocupabilitat dels aturats no s’aprecia per enlloc. La retòrica sobre la «formació dual» no és suficient: avui no passa de ser una experimentació – positiva – que afecta uns estudiants sobre un total de més de L’esforç de formació permanent del professorat ha quedat en segon terme. La formació en llengües estrangeres del professorat no ha estat prioritària per al Govern. En la Universitat: Des de 2010, el Govern aporta un 27% menys a les universitats públiques catalanes, mentre que en el conjunt d’Espanya la disminució es situa en el 12%. Correlativament, les taxes a les universitats catalanes han augmentat un 66% i són les més cares de tot Espanya. La manca de cobertura de les vacants de professors i investigadors està descapitalizant les nostres universitats. Les decisions en matèria de governança, per a una major i millor autonomia universitària, no s’han adoptat.

ESTRATÈGIA ECONÒMICA La cultura és fonamental per a la cohesió social, però també és un factor de progrés econòmic En matèria de política cultural: El pressupost de Cultura ha disminuït un 25% en els 5 anys de govern del president Mas. La cultura no es pot limitar a ser una eina de la “projecció exterior”, com la defineix el Pla de Govern. La política cultural ha de servir per al foment de la creativitat, el talent, i la preservació i desenvolupament de les infraestructures culturals. Més enllà de les objectives dificultats de finançament i de la negativa política fiscal desenvolupada pel govern central, aquests 4 anys han significat un rotund retrocés. Les “estructures pròpies” en matèria cultural han quedat molt ressentides després d’aquests anys d’abandonament: MACBA, MNAC, CCCB, Liceu, TNC, Auditori, Teatre Lliure, ... Les produccions han disminuït (menys actors, menys músics, menys gires, ... menys creació). La cooperació amb el món local està sota mínims. L’Acord Nacional per a la Cultura i el Pla Estratègic han quedat en un no res. El CoNCA (amb un 90% de reducció pressupostària) ha quedat reduït a la mínima expressió. El Consorci per a la Normalització Lingüística està paralitzat i patint les conseqüències d’una reducció del 25% del seu pressupost. L’Agència de Patrimoni s’està desplegant, però amb molts problemes de gestió i execució de projectes. Els Museus han perdut autonomia. Baixa la difusió, la qualitat dels continguts i les accions de conservació.

2.- IGUALTAT DE LES PERSONES Aquests cinc anys de govern ens han portat major desigualtat, menys drets socials, més pobresa i una retallada de drets socials sense precedents Han utilitzat la crisi com a pretext per reduir els serveis públics i les prestacions socials. La despesa social està congelada a nivells de fa 11 anys. Malgrat això, el Govern Mas ha baixat l’impost més ideològic: el de successions i donacions. Entre 2010 i 2015 s’han perdut llocs de treball: un increment de l’atur de persones i una sortida del país de persones, majoritàriament joves formats (el 41.6% dels joves emigrats tenen estudis universitaris). El 47% dels joves que no marxen es troben sense feina, mentre que l’any 2010 aquesta taxa era el 39.2%. (annex 5) La Renda Mínima d’Inserció ha passat d’atendre famílies l’any 2011 a l’any 2014. El risc de pobresa i exclusió social afecta més del 24% de la població catalana. El risc de pobresa en menors de 18 anys es troba en el 27.6%. Ha crescut en 9 punts des de 2008 (annex 6). La taxa d’exclusió social infantil és d’un 29.5% (AROPE), i famílies amb fills o dependents a càrrec no tenen cap ingrés. La cobertura de beques de menjador ha baixat uns 10 punts des de 2010: del 34% al 24%.

IGUALTAT DE LES PERSONES En Dependència, Gent Gran i Discapacitat, el Govern Mas ha aplicat retallades molt severes i no ha assumit la seva responsabilitat, culpant com sempre el Govern de l’Estat, tot i tenir la competència Diguin el que diguin, la despesa social del Govern Mas ha patit la retallada més gran des de que hi ha autogovern: El pressupost destinat a la Prestació econòmica vinculada s’ha reduït un 33% en tres anys, passant del 120M€ al 2012 al 79,9M€ al 2015. El pressupost per a la Promoció de l’Autonomia Personal ha baixat un 6,9%, passant dels 1.530M€ de 2012 als M€ de 2015. El pressupost per a l’Atenció a les persones amb discapacitat s’ha reduït en un 57,9% entre 2012 i 2015. El beneficiaris dels Ajuts per dependència varen créixer entre 2007 i 2011 en persones. En el període han crescut tan sols en persones: Les llistes d’espera per obtenir serveis d’atenció supera les persones. Les persones dependents en grau I ( persones) encara no han entrat al sistema, malgrat que ho haurien d’haver fet el 1 de juny passat. El deute acumulat per la Generalitat, des de 2011, amb les entitats que treballen amb persones amb discapacitat supera els 82M €.

IGUALTAT DE LES PERSONES i Accés a l’Habitatge La política d’habitatge d’aquest govern ha estat merament testimonial i ha fracassat de manera estrepitosa. És una mostra de la manca de sensibilitat social pel que fa a preservar el dret d’accés a l’habitatge Al nostre país hi ha unes famílies amb greus problemes per fer front al pagament de l’habitatge. Però el ajuts arriben a no més de llars: Ajuts al lloguer: al 2010 arriben a les llars. Actualment a El 10% de les necessitats. El nombre d’habitatges tutelats de la Xarxa i les prestacions per especial urgència, malgrat l’increment potencial de necessitats, és pràcticament el mateix, o menor, que al 2010: Xarxa d’inclusió social 2010: 827 habitatges. Actualment (2014): Prestacions per urgència al 2010: unitats familiars. Al 2013, unitats familiars. Xarxa de lloguer social al 2010: habitatges. Al 2013, habitatges. A més, els ajuts a la rehabilitació d’habitatges han disminuït al mínim: Ajuts a la rehabilitació, 2010: unitats. Al 2014, unitats. Habitatges públics rehabilitats, al 2010: Al 2014, En aquest període, el nombre de desnonaments ha crescut, sense accions del govern per reduir-los: Una cinquena part de tots els desnonaments practicats a Espanya es van fer a Catalunya. Al 2014 es van realitzar llançaments a Espanya. Prop del 23% del total es van produir a Catalunya: 43 desnonaments diaris .

IGUALTAT DE LES PERSONES i Salut El president Mas no ha complert amb el seu compromís de preservar el model sanitari català La despesa pública per càpita en salut ha caigut a nivells de 2006, en gairebé 100€. Catalunya està per sota de la mitjana espanyola: En relació al PIB, l’any 2003 la despesa en Salut era del 3.6%. El 2010, del 5.1%. El 2012, del 4.2%, el 2014 un 4% 1.408M€ de retallades al Departament de Salut suposen l’estrangulament del sistema: baixada de l’activitat assistencial, reducció i retard dels pagaments a centre sanitaris i farmàcies, manca d’inversió per a reposició, manca de renovació de mitjans tecnològics. Augmenten les llistes d’espera: per a proves diagnòstiques eren al 2013 de pacients. Per a cirurgia, al 2013 eren pacients, mentre que al 2010 eren de Hi ha un creixent traspàs de recursos econòmics públics cap a centre concertats i privats: Xifra de contractació amb centres privats i concertats: 2012, 64 M€; 2014, 127M€.

3.- REGENERACIÓ INSTITUCIONAL I DEMOCRÀTICA La Generalitat no és avui ni més àgil, ni més eficaç, ni més transparent que fa 5 anys. En canvi, no s’ha mantingut la qualitat dels serveis públics. No s’ha abordat la reforma de la Funció Pública. Els empleats públics tenen menys retribució i s’ha reduït la plantilla vinculada a la prestació de serveis públics: Des de 2010, el personal al servei de la Generalitat ha disminuït un 2.24%. Però els majors decrements s’han produït a l’ICS (-6.75%), mentre que a les societats mercantils, consorcis i entitats ha crescut el 4.01%. Els compromisos de govern han estat incomplerts: la Llei de la Funció Pública, la Llei de la Direcció pública professional i la Llei d’Organització de l’Administració de la Generalitat (entre d’altres), no han estat aprovades. Les mesures de millora de la democràcia, com la transparència, la participació o la reforma electoral no han superat la fase dels discursos: El govern presumeix de transparència, mentre que licita amb opacitat. Els casos de l’ATLL o el concurs de les ambulàncies en són clars exemples. La Llei de participació, aparcada. La Llei de Consultes no referendàries, impugnada parcialment pel TC. El govern no ha estat capaç de proposar la Llei Electoral, autèntica vergonya del nostre autogovern. El rigor en la gestió del pressupost i en la contractació pública ha disminuït: Els pressupostos s’han aprovat any rere any amb previsions d’ingressos irreals i falses. El millor exemple de la política de venda de patrimoni és el cas dels Túnels del Cadí i de Vallvidrera: venuts per 60 M€, en dos anys el nou propietari els revén per 87M€. El sistemàtic retràs en el pagament a proveïdors, especialment a les farmàcies, és també una prova de la manca d’eficiència i rigor. Les iniciatives de lluita contra el frau han estat inexistents.

REGENERACIÓ INSTITUCIONAL I DEMOCRÀTICA La racionalització i simplificació dels òrgans de l’Administració de la Generalitat és inexistent, més enllà de la retòrica La racionalització i simplificació de l’administració de la Generalitat és inexistent, més enllà de la retòrica. Però els alts càrrecs i eventuals han augmentat: El conjunt d’alts càrrecs i eventuals era, el 2010, de 295 persones. Al 2014, de 365. Un augment del 23.7% Els avenços en matèria de simplificació de tràmits administratius per a la creació d’empreses han estat mínims. De fet, el nombre de tràmits vinculats a la obertura i funcionament d’una empresa és de 545, un 17% més que al 2010: La majoria dels tràmits que entren per la “finestreta única” han d’anar, després, a cada Departament. L’ordenació dels tràmits municipals relacionats amb l’activitat econòmica – la de més impacte real per a la simplificació – no s’ha abordat: no han estat capaços de consensuar amb el ajuntaments la norma necessària No ha millorat l’atenció ciutadana ni l’administració electrònica: No s’ha fet la unificació dels telèfons d’atenció ciutadana. El nombre de trucades ateses al 012 ha disminuït (de 2010 a 2013) en un 51.60%. Les visites a l’Oficina Virtual de Tràmits han disminuït de 2010 a 2013 en un 24.20%. S’ha creat la Seu Electrònica de la Generalitat, però el fet és que la ciutadania encara no pot saber on està el seu expedient i en quina fase administrativa es troba.

AUTOGOVERN L’autogovern no ha millorat amb el president Mas. Ni més competències, ni millor finançament, ni més reconeixement institucional, ni més capacitat de decidir El projecte sobiranista ha comportat l’abandonament de tota estratègia negociadora. No s’ha aconseguit el més mínim avenç en matèria competencial ni hi ha hagut cap estratègia intel·ligent per fer front a la deriva recentralitzadora del govern del PP. Els òrgans que tenen cura del desenvolupament i de l’aplicació de l’Estatut han quedat anul·lats: La darrera reunió de la Comissió Bilateral es va fer el 19 de juliol de 2011, amb govern socialista a Espanya. Ni la Comissió de Transferències, ni la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals, ni la Comissió Bilateral d’Infraestructures, s’han reunit durant aquest període. No s’ha concretat cap nova competència d’entre les previstes a l’Estatut. Abandonada la via de la negociació, s’ha preferit l’estratègia del desbordament de la legalitat per alimentar l’agitació, però sense oferir resultats tangibles.

AUTOGOVERN Artur Mas és el primer president que no ha millorat el finançament de la Generalitat Els esforços per negociar del nou sistema de finançament han estat abandonats. El Govern no ha estat capaç de dur a terme cap iniciativa solvent, ni amb el Govern Central, ni buscant aliances amb d’altres CCAA: El nou pacte fiscal hauria d’haver estat en vigor des de l’1 de gener de El Govern d’Espanya ha utilitzat la crisi com a pretext per incomplir aquest compromís. El govern de Catalunya no ha volgut fer cap treball seriós de negociació per resoldre-ho. Ha preferit la retòrica i el conflicte. Igualment, s’ha abandonat el propòsit de crear el Consorci Tributari, amb una organització comuna de l’AEAT i de l’ATC, d’acord amb el que preveu l’Estatut. La debilitat política i financera de la Generalitat fa que la seva administració estigui, de fet, intervinguda pel Govern Central.

AUTOGOVERN La millora de l’autogovern s’assoleix, també, per mitjà del seu exercici El desenvolupament de les competències estatutàries, la qualitat del treball normatiu i la producció legislativa són claus per la millora de l’autogovern: Hi ha competències estatutàries que no han estat desenvolupades. El cas més evident és el de la Llei Electoral, sobre la que el Govern ha estat incapaç de concitar el consens. L’activitat legislativa ha decaigut des de 2011: En els 7 anys de governs Maragall-Montilla, el Parlament va aprovar 146 Lleis, de 2011 fins ara, el balanç és de 49 lleis aprovades. L’ús abusiu dels tràmits d’urgència en el darrer tram de la legislatura han devaluat el treball del Parlament i la qualitat de l’obra legislativa. El recurs al Decret Llei, una pràctica contrària a la transparència que ha de ser una excepció, ha estat àmpliament utilitzat: En 4 anys, el Govern Montilla va utilitzar fins a 8 vegades el recurs al Decret Llei, per contra el Govern Mas, en 4 anys, l’ha utilitzat 23 vegades.

AUTOGOVERN L’autogovern de Catalunya és també el dels seus Ajuntaments
Jornada de balanç de l’acció de Govern AUTOGOVERN L’autogovern de Catalunya és també el dels seus Ajuntaments El Govern de la Generalitat ha reduït substancialment el suport als ajuntaments catalans. (annex 7) El Fons de Cooperació Local de Catalunya no ha deixat de disminuir des de 2010. 2010: 156M : 129M€ 2015: 124M€ L’any 2014 representa el 0,65% dels ingressos no financers de la Generalitat. A títol d’exemple, la Junta d’Andalusia hi dedica el 2,30% dels seus ingressos no financers. En el mateix període, les transferències de l’Estat als ajuntaments han crescut així: 2010: 5.1% (del total impostos Estat) 2012: 5.2% 2014: 5.6% El PUOSC també ha disminuït dràsticament: 2010: 86M€ 2012: 63M€ 2015: 17M€ Paral·lelament, les iniciatives legislatives relacionades amb el món local, no milloren la situació: La Llei d’Hisendes Locals, prevista a l’Estatut, no s’ha fet. La Llei de Governs Locals (en tràmit) no soluciona cap dels problemes generats per la legislació estatal bàsica, ni desenvolupa l’autonomia local, ni aborda la reforma del mapa municipal. Aquest projecte està paralitzat al Parlament des de setembre de 2014.

5 anys de gesticulació, discursos, retallades i poca feina.
Jornada de balanç de l’acció de Govern Amb poca sensibilitat social. Incapaç de trobar solucions en l’àmbit de l’autogovern. Irrellevant en matèria econòmica. Aquest Govern ha fet retrocedir el país i la seva gent. 5 anys de gesticulació, discursos, retallades i poca feina.

ANNEX 1 : ENDEUTAMENT I INVERSIÓ DE LA GENERALITAT
Jornada de balanç de l’acció de Govern ANNEX 1 : ENDEUTAMENT I INVERSIÓ DE LA GENERALITAT Evolució de l’endeutament públic de la Generalitat (en milions d’€) (dades absolutes i percentatge sobre PIB) 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 10.918 12.259 14.544 14.873 15.776 20.825 25.661 35.616 44.095 52.355 58.179 64.476 7,20% s/PIB 7,50 8,30 7,80 10,0 12,70 17,50 21,90 26,40 29,50 32,30

ANNEX 2 : SUPORT DE CiU A LES LLEIS ECONÒMIQUES DEL PP
Jornada de balanç de l’acció de Govern ANNEX 2 : SUPORT DE CiU A LES LLEIS ECONÒMIQUES DEL PP El Grup Parlamentari de CiU a les Corts Generals ha donat suport a les Lleis (o Reials Decrets Llei tramitats posteriorment com a lleis) econòmiques més importants, proposades pel govern del president Rajoy. D’entre aquestes cal destacar: Llei orgànica d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera Llei de mesures urgents per a la Reforma del Mercat Laboral Llei de mediació en assumptes civils i mercantils Llei de mesures de flexibilització i foment del mercat de lloguer d’habitatges Llei de reestructuració i resolució d’entitats de crèdit Llei de creació de la CNMC Llei de mesures urgents en matèria de refinançament i reestructuració del deute empresarial Llei de suport als emprenedors i la seva internacionalització Llei del Sector Elèctric Llei de mesures en matèria de liquidació i ingrés de quotes a la Seguretat Social Llei de foment del finançament empresarial Llei de recuperació i resolució d’entitats de crèdit i d’empreses de serveis d’inversió

ANNEX 3 : POLITICA INDUSTRIAL
Jornada de balanç de l’acció de Govern ANNEX 3 : POLITICA INDUSTRIAL El període 2007/2013 és la pitjor recessió industrial dels darrers 50 anys. Més greu que la de la crisi del petroli i que la dels anys 90. La major contracció de l’ocupació i la pèrdua de pes de la indústria sobre el PIB: La indústria ha perdut 10.5 punts (s/PIB) entre 2001 i 2012 Entre 2010 i 2014 hem perdut empreses industrials (una disminució del 15.2%) La ocupació al sector industrial, que al 1994 era el 29% dels ocupats, es situa al 2013 en el 18.3% Les exportacions industrials perden pes i dinamisme: 1995/2001 augmenten un 11% /2006, augmenten un 6% /2013, augmenten un 3% Correm el risc de deixar de ser una potència industrial El govern es va comprometre a presentar un “Pla de Polítiques de Suport a la Industria”. Fins el 4 de juliol de 2014 no es va presentar la denominada “Nova estratègia industrial de Catalunya”. Hi ha anàlisi i diagnosi, però no hi ha, hores d’ara, ni actuacions concretes, ni pressupost assignat. El govern no ha demostrat que sigui conscient del risc de deixar de ser una potència industrial.

ANNEX 4 : INVERSIÓ DE L’ESTAT / INVERSIÓ DE LA GENERALITAT
Jornada de balanç de l’acció de Govern ANNEX 4 : INVERSIÓ DE L’ESTAT / INVERSIÓ DE LA GENERALITAT Dades d’inversió de Catalunya segons IDESCAT “Inversions reals liquidades ” 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2.854,24 3.371,59 4.766,98 4.593,04 3.539,15 2.787,20 1.654,74 1.075,70 Dades d’inversió de l’Estat a Catalunya , segons Pressupostos Generals de l’Estat Inversions Reals. Font: IDESCAT 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2.878,04 2.957,74 3.727,84 3.790,56 3.625,89 2.548,45 1.414,51 1.267,05 948,89 1.055,38

ANNEX 5 : ATUR / OCUPACIÓ en el període s’han destruït 219,100 llocs de treball ... La població activa ha baixat en persones. Malgrat la pèrdua de població, hi ha més aturats ... Persones ocupades 4T 2010: T 2014: Taxa d’activitat : 63.78% 2014: 62.61% Taxa d’ocupació : 52.38% : 50.16% Taxa d’atur 2010: 17.86% : 19.88% És especialment greu la situació dels joves ... Taxa d’atur juvenil 2010: 39.2% 2014: 45.93% Joves ni / ni a Catalunya 2011: 19.1% 2013: 20.6% Joves ni / ni a Espanya 2011: 19.5% 2013: 19.6% I el nivell de cobertura de les persones que estan en atur: Cobertura per prestació 2010: 86.6% 2014: 64.9% I mentre es dóna aquesta situació, el pressupost del Servei d’Ocupació s’ha reduït a menys de la meitat SOC 2010: 526 M € 2014: 247 M €

ANNEX 6 : % de privació en llars amb menors de 18 anys. Catalunya 2007 2014 Retards en el pagament de la hipoteca o lloguer 7,0 11,6 Retards en el pagament de factures d’electricitat, aigua, gas, etc. 4,6 10,2 Retards en el pagament de compres a termini o préstecs 6,5 14,0 La llar no pot permetre’s anar de vacances fora de casa almenys una setmana a l’any 28,8 45,5 La llar no es pot permetre menjar carn, pollastre o peix almenys cada dos dies 2,9 5,5 Dificultat o molta dificultat per arribar a fi de mes 54,4 58,5 La llar no té capacitat per fer front a despeses imprevistes 27,7 44,2

ANNEX 7 : FINANÇAMENT DELS AJUNTAMENTS
Jornada de balanç de l’acció de Govern ANNEX 7 : FINANÇAMENT DELS AJUNTAMENTS

Jornada de balanç de l’acció de Govern

Presentaciones similares

Presentación del tema: "Jornada de balanç de l’acció de Govern"— Transcripción de la presentación:

Presentaciones similares

Sobre el proyecto

Feedback

Iniciar la sesión

Autorizarse a través de una red social:

Jornada de balanç de l’acció de Govern

Presentaciones similares

Presentación del tema: "Jornada de balanç de l’acció de Govern"— Transcripción de la presentación:

Presentaciones similares

Sobre el proyecto

Feedback