Roma

Marc geogràfic Àmbit: Mediterrània (península Itàlica i zones de romanització)

Marc Cronològic (fases evolutives de l’art dels romans paral·lels a les fases de la seva evolució política) REPÚBLICA: Expulsió dels reis etruscos i proclamació de la República (509 aC) (A partir s. III-II aC art romà d’època republicana, síntesi de corrents itàlics, etruscos i hel·lenístics) IMPERI: Alt Imperi (s. III-I aC): Classicisme romà, influències hel·lenístiques Baix Imperi (s. I aC- 476 dC): Tendència a la monumentalitat, esquematisme d’influència oriental, introducció del simbolisme cristià.

Orígens de l’art romà Península Itàlica: cruïlla de cultures Antecedents fonamentals: Pobles itàlics: Art Etrusc (fins s. III) Cultura púnica (Cartaginesos) Art Grec (sobretot després de la conquesta de la Magna Grècia)

Antecedent: Art Etrusc Etruria i Toscana (Itàlia). S. VII i VI aC Culte especial als morts (ritus funeraris, decoració de tombes amb frescos. Escenes vida quotidiana...) Sarcòfags... Característiques genuïnes: caracterització del tipus i atenció pel retrat Ús de l’arc en arquitectura. Columna toscana

Ordre toscà

Etruria

Lloba capitolina

Sarcòfag dels esposos

Sarcòfags etruscos

Tomba dels Giocolieri (s.VI aC)

Tomba del Baró (Tarquínia)

Porta etrusca a Volterra (Itàlia) S. IV aC

Luci Juni Brutus Principis de la República

Luci Juni Brutus en un denari de Marc Juni Brutus (54 a.C.).

Antecedent: Art Grec Roma se sent captivada pel refinament i bellesa de l’hel·lenisme (Segons Virgili: El mite d’Enees busca una filiació grega als orígens de Roma – Eneida.) S. II Roma conquereix Grècia (Guerres Macedòniques) Trasllat d’escultures i elements arquitectònics Moviment d’artistes grecs (esclaus o lliures)

Característiques pròpies de l’art romà Eclecticisme Poca elaboració teòrica: Capacitat per resoldre problemes concrets, no programa estètic... L’artista com a individualitat no té importància: tasca de taller, certa industrialització o seriació de l’art Arts plàstiques: Majoritàriament tendència al realisme Època imperial: mitjà de representació i glorificació del poder

Pintura: Gran importància decoració mural, d’interior, evolució diferent a la grega... Escultura: Segueix els models grecs excepte pel que fa al RETRAT (tradició etrusca), oposició a l’idealisme grec Arquitectura i urbanisme: Ciutats noves amb sistema de quadrícula, noves solucions, funcionalitat...

Ciutat de Timgad (Argèlia) Cardo (N-S) i decumanos (E-O)

Tarraco

Barcino

Obres públiques d’enginyeria Clavegueres Aqüeductes Ponts Calçades

Monuments públics Basílica: Lloc de reunió per relacions comercials o administració de justícia. Planta de tres naus (basilical)

Termes: Amb sostres de volta antecedents de cúpules i voltes d’aresta (Caracal·la a Roma o Pompeia) Teatre:

Amfiteatre: Unió de dos teatres. S’hi feien jocs i lluites Amfiteatre: Unió de dos teatres. S’hi feien jocs i lluites. Planta el·líptica. Pista de sorra premsada. Corredors i dependències subterranis...

Circ: Adaptació de l’estadi grec. Al centre s’aixecava la spina Circ: Adaptació de l’estadi grec. Al centre s’aixecava la spina. Destinat a curses de cavalls i carros. Recreació a Ben-Hur (1957)

Galeria del circ romà de Tarraco

Monuments commemoratius Columnes commemoratives: Amb relleus que segueixen un sentit helicoïdal Arcs del triomf: perpetuar les gestes romanes... Arc de Titus i columna Trajana (Roma)

Edificis religiosos Ara o altar (sovint commemoratiu) Ara Pacis

Temple: Elements del temple grec Modificacions: Columnes adossades al mur de la cella Descansa sobre un podium amb escala d’accés només per façana principal De vegades amb cúpula

Obres arquitectòniques Panteó d’Agripa (Roma) Colosseu (Roma) Maison Carrée (Nîmes)

1. Panteó d’Agripa Cúpula Tambor Arcs de descàrrega Pòrtic octàstil

Interior... Cúpula que queda integrada en la massa del mur del tambor Cassetons òcul

Planta de la cel.la circular Pilars (8) Nínxols (8) 8 Columnes sostenen les naus Pòrtic octàstil continuat amb tres naus.

Antecent més directe Tholos grec...

Influència en Renaixement i Barroc Santa Maria dei Fiore (Brunelleschi)

San Carlo alle Quattro Fontane (Borrominmi)

2. Colosseu o amfiteatre Flavi

Palazzo Rucellai (Alberti) Superposició d’ordres al Renaixement

3. Maison Carrée (Nimes)

La Maison Carré i el forum

Representaciódel museu Marie-Thérèse Instal·lat el 1823 a l’interior de la Maison Carrrée Musée du Vieux Nîmes

Temple romà de Vic

Temple romà d’August (Barcino)

Tarraco

ESCULTURA August de Prima porta Relleus de la columna de Trajà

Evolució de l’escultura 1. Període republicà: En un principi força influència grega amb predomini de l’escultura de caire diví. Posteriorment (s.II aC) corrent tradicional de retrat realista 2. Època Imperial Període d’August i successors (s. I dC). Classicisme, retrats imperials idealitzats Període de Trajà (s.II dC) fins Dioclecià (principis s. III dC) Màxima producció escultòrica, síntesi de corrents populars i cultes Període baiximperial (s. IV-V) Canvi radical, tendència al hieratisme, figures més simbòliques... Final d’una era... Vers l’art bizantí...

1. August de Prima Porta L’acompanya el dofí de Venus amb Eros

1.-  L’Aurora guia la quadriga del Sol. 2.-  Caelus. 3.-  Fòsfor (estrella del matí). 4.-  La rosada, junt a Fòsfor, precedeix l’Aurora. 5.-  Hispania. 6.-  Apolo sobre el griu. 7.-  La Terra amb dos nens i la Cornucopia. 8.-  Diana sobre un cérvol. 9.-  Gàl·lia. 10.- Mart i la Lloba Capitolina reben la insígnia romana de mans d’un guerrer bàrbar del Imperi part.                 Interpretació de García Bellido.

Dorífor de Policlet Contraposto que adopta l’escultura d’August

2.Relleus de la Columna Trajana

MOSAIC Sacrifici d’Ifigènia

Artemis Apol·lo Agamèmnon Calcant Menelau Ulises Ifigènia