La pintura a l’imperi Romà

Presentación del tema: "La pintura a l’imperi Romà"— Transcripción de la presentación:

1 La pintura a l’imperi Romà
Xavier Sierra Valentí Doctor en Medicina Llicenciat en Humanitats

2

3

4 Primer estil a Herculà

5 Segon estil o arquitectònic
Des del 80 a.C a finals del s.I d.C. Intenta obrir les parets amb una certa idea de perspectiva, per oferir una sensació de profunditat, amplitud Inclou arquitectures pintades (entablaments, columnes, finestres, nínxols…) Trompe l’oeil Aparició del paisatge (dissolució de la paret) S’emmarquen algunes natures mortes i alguns temes figuratius Exemples: Casa d’August i casa de Lívia. Casa d’August (Roma)

6 Casa d’August (Roma)

7 Tercer estil o ornamental
Des del 27 a.C. a mitjans del s.I d.C. (August i inicis de l’Imperi) Rígida divisió de la paret amb bandes horitzontals i verticals S’emmarquen quadres amb Elements ornamentals lleugers Edificis fantàstics Jardins Frisos amb nens Motius mitològics estilitzats Colors intensos Més ornamenció que profunditat “Estil de la paret real” Exemple: Vil·la Farnesina, Domus Aurea (Roma)

8 Vil·la Farnesina (Roma)

9 Natures mortes

10 Casa d’Hèrcules nen. Herculà. Casa d’Eros i Psiche. Pompeia.

11 Casa dei Cervi. Pompeia. Casa degli amorini dorati. Pompeia.

12 Quart estil. Barroquisme conceptual.
d.C. (des de l’època de Neró) Síntesi de les tendències anteriors Escenografia fantàstica i teatral: Recarregat temes imaginaris il·lusions òptiques perspectives arquitectòniques Relleus amb estucs Casa dels Vetti (Pompeia); Domus aurea (Roma)

13 Herculà

14 Vil·la de Popea. Oplontis. Oecus.

15 Alcestis i Admeto. Casa del poeta tràgic (Pompeia)
Teseu alliberador (Herculà) Alcestis i Admeto. Casa del poeta tràgic (Pompeia) Eneas i Dido. Casa del citarista (Pompeia)

16 Estil Megalogràfic (Vitrubi)
s.I a.C. – s I d.C. Grans escenes amb figures Narracions rituals o mitològiques (Villa dei Misteri) A partir del s. II: es perd la compartimentació clarobscurs i “sfumato”

17 Villa dei Misteri (Pompeia)

18 Vil·la Farnesina (Roma)

19 Natures mortes

20 Casa d’Hèrcules nen. Herculà. Casa d’Eros i Psiche. Pompeia.

21 Casa dei Cervi. Pompeia. Casa degli amorini dorati. Pompeia.

22 Quart estil. Barroquisme conceptual.
d.C. (des de l’època de Neró) Síntesi de les tendències anteriors Escenografia fantàstica i teatral: Recarregat temes imaginaris il·lusions òptiques perspectives arquitectòniques Relleus amb estucs Casa dels Vetti (Pompeia); Domus aurea (Roma)

23 Herculà

24 Villa dei Misteri (Pompeia)

25 Villa dei Misteri (Pompeia)

26 Villa dei Misteri (Pompeia)

27 Casa del Bracciale d’Oro (Pompeia) Vil·la Poppaea (Oplontis)
Viridarium Casa del Bracciale d’Oro (Pompeia) Vil·la Poppaea (Oplontis)

28 La pintura funerària: la tomba de Janzur (Líbia)

29 Pintura fúnebre romana a Egipte
Encàustica sobre fusta (a base de cera) Segueix la tradició de - la momificació egípcia - retrat romà Retrats del Fayum. Pergamonmuseum. Berlin.

30 Retrats Hawara. British Museum. Londres

31 Pintura al fresc Museo Archeologico Nazionale. Nàpols.
Retrat de Paquius Proculus i sa muller Retrat de la poetessa Safo

32 Santa Eulàlia (Sta. Baia) de Bóveda (Galícia)

33

34