REVOLUCIÓ LIBERAL I DESENVOLUPAMENT DEL CAPITALISME I

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
EL SEXENIO DEMOCRÁTICO Y LA RESTAURACIÓN
Advertisements

1. La época del absolutismo.
Divisiones administrativas romanas
3. El reinado de Isabel II ( ).
La primera carta liberal de Europa cumple doscientos años el 19 de marzo de En esta fecha se conmemora el nacimiento de las libertades y los derechos.
EL SIGLO XX Y EL MUNDO ACTUAL.
Ciencia Política y Ciencia Económica
Esquema simplificado del siglo XIX en España
TEMA 10 – ORGANIZACIÓN TERRITORIAL DE ESPAÑA
Liberalismo y nacionalismo
La Guerra Civil carlista ( )
Espartero y Martero, imagen en Wikipedia , dominio público
VOCABULARIO HISTÓRICO
La Construcción del Estado Liberal
LA ESPAÑA DE ISABEL II ( )
PERIODO ISABELINO.
CONSTITUCIONES: REINADO DE ISABEL II
ESPAÑA: EL ESTADO LIBERAL
DESAMORTIZACIÓN M. M. G..
EVOLUCIÓN DE LOS PARTIDOS POLÍTICOS
El liberalismo El recién fundado partido liberal, ganó las elecciones presidenciales de 1849 y permaneció en el poder hasta 1880.
Administración Política en la Colonia
LOS FUEROS VASCOS Notas básicas.
Amadeo de Saboya Amadeo Hijo del rey de Italia Llega en 1871 a una España dividida entre –Alfonsinos –Carlistas –Republicanos –Liberales Con.
Hª formación dº civil español
Derecho Constitucional Mexicano
10.3. REFORMAS EN LA ORGANIZACIÓN DEL ESTADO. LA MONARQUÍA CENTRALISTA
Colonia Gobierno y Administración en Chile
CLAVES DEL PERIODO EL CONTEXTO MUNDIAL ESPAÑA
El siglo XIX.
LAS GUERRAS CARLISTAS Y EL PROCESO DE ABOLICIÓN FORAL
12.1. El reinado de Isabel II. La oposición al liberalismo: carlismo y guerra civil. La cuestión foral. Significado del reinado de Isabel IIlarga transición.
A. EL REINADO DE ISABEL II
 Su reinado se sitúa dentro del proceso de restauración del Antiguo Régimen que se está dando en toda Europa.  Supone un paréntesis a las esperanzas.
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS DEL DECRETO DESAMORTIZADOR DE MENDIZÁBAL
(profesorfrancisco.es.tl) La construcción del estado liberal ( ) 1ª parte: La guerra carlista ESPAÑA CONTEMPORÁNEA Profesor de Historia, Geografía,
Cronología El precedente. La desamortización de Godoy.
Introducción España es una Nación muy antigua históricamente, formada por muchos pueblos, y que en 1978 decidió regularse por medio de normas civilizadas.
LA EDAD CONTEMPORÁNEA EN LA PENÍNSULA
Se buscaba una organización jurídica Se buscaba una organización jurídica Había Batalla y al mismo tiempo Vacío de poder Abdicaciones de bayona.
CONSTITUCIÓN DE 1860.
El Régimen de la “R E S T A U R A C i Ó N” –de los BORBONES- (CASA REAL FRANCESA-) El Régimen de la “R E S T A U R A C i Ó N” –de.
Comenzó a finales del siglo XVIII. Acontecimientos:
EL REINADO DE FERNANDO VII. LA
EL REINADO DE FERNANDO VII
Historia de España Siglo XIX.
ESQUEMA INTRODUCCIÓN 1.- LA MONARQUÍA  Rasgos de la Monarquía 2.- ADMINISTRACIÓN CENTRAL  El Régimen Polisinodial  Consejos Territoriales  Consejos.
EL REINADO DE ISABEL II. LA OPOSICIÓN AL LIBERALISMO
isabel ii: las regencias.. -Cuando muere Fernando VII (1833) hereda la corona su hija, Isabel II, con tan sólo 3 años. -Se suceden dos regencias.
España en el siglo XIX. Unidad 4
EL ANSIA DE LIBERTAD TEMA 10.
El siglo XIX en España
LA INDUSTRIALIZACIÓN Y EL LIBERALISMO
La Historia 4- España desde el siglo xix hasta hoy
 29 Septiembre,  La muerte de Fernando VII abre una larga etapa en la que se transforman estructuras políticas y económicas de la sociedad española.
Tema 2: Isabel II, "la de los Tristes destinos” ( ) Entre lo Antiguo y lo Nuevo: : Isabel II, "la de los Tristes destinos" ( )
Características principales del A.R. Economía agraria Trabas al desarrollo económico Monopolios señoriales Gremios - controlados Estructura social estamental.
La Independencia en construcción
Tema 2: Isabel II, "la de los Tristes destinos" Tema 2: Isabel II, "la de los Tristes destinos”
LA ESPAÑA DE ISABEL II (1833 – 1868) Construcción del Estado liberal
EL BIENIO PROGRESISTA CRONOLOGÍA El bienio progresista comienza con el levantamiento contra el gobierno en junio de 1854 en Vicálvaro,
España, estaba pasando un mal momento económico en el siglo XlX debido a malas cosechas, guerras con Francia, y Gran Bretaña, y su sociedad era basada.
LA EDAD CONTEMPORÁNEA. El Siglo XIX  En 1.807, Francia y España firmaron un tratado permitía a las tropas francesa atravesar España para ocupar Portugal.
EL CARLISMO. LA PRIMERA GUERRA CARLISTA
15) Moderats i Progressistes.
EL SEXENNI DEMOCRÀTIC ( ) La Revolució de setembre de 1868
PERIODIFICACIÓ DE L’ETAPA
De l’absolutisme a l’estat liberal.
La primera guerra carlina ( )
Transcripción de la presentación:

REVOLUCIÓ LIBERAL I DESENVOLUPAMENT DEL CAPITALISME I 1833-1868 La mort de Ferran VII inaugura un nou període en el que es va iniciar de forma irreversible el procés de revolució liberal i burgesa

1833-1843 Les regències Període de deu anys en què es va posar en marxa de manera definitiva i continuada la construcció de l’estat liberal espanyol. Fets destacats: Primera guerra carlina Les Bullangues Desamortització eclesiàstica de Mendizábal

Regències: 1a. 1833: Mor el rei, Isabel és menor i Maria Cristina de Borbó actua com a regent. (+guerres carlines) 2a. 1840: El general Espartero després de la Primera Guerra Carlina neutralitza a M Cristina i es converteix en regent.

Les guerres carlines CAUSA: Carles Maria Isidre (germà) vs Isabel (II) (filla) Insurreccions a: País Basc, Navarra, Catalunya i Maestrat CAUSA: Pragmàtica Sanció, 1830, abolició de la llei sálica dels borbons.

ISABELINS CARLINS Administració i exèrcit Una part de noblesa i clergat Pagesia Eren els antics voluntaris reialistes. Noblesa, burgesia i classes populars urbanes. Noblesa i clergat : els nostàlgics de l’Antic Règim Pagesos: per la frustració del final de l’Antic Règim que els convertia en proletaris. Qüestió foral Es configura l’aliança entre les velles classes dirigents i la burgesia, que amb la monarquia i l’exèrcit fent-li costat inicia el procés de revolució liberal.

Los fueros locales, fueros municipales o, fueros eran los estatutos jurídicos aplicables en una determinada localidad cuya finalidad era, en general, regular la vida local, estableciendo un conjunto de normas, derechos y privilegios, otorgados por el rey, el señor de la tierra o el propio consejo. Fue un sistema de derecho local utilizado en la Península Ibérica a partir de la Edad Media y constituyó la fuente más importante del Derecho altomedieval español. También fue utilizado en ciertas zonas de Francia. Navarra y el País Vasco, territorios forales Únicamente los territorios vascos y el reino de Navarra (fieles a Felipe V, de la nueva dinastía Borbón, precisamente de origen navarro) continuaron manteniendo su particularidad foral (régimen fiscal y monetario propio, aduanas, exención del servicio militar, etc.), que volvió a suscitar conflictos en la Edad Contemporánea como consecuencia de las guerras carlistas y se mantuvieron con distintas alternativas hasta su reformulación como autonomías según la Constitución de 1978 (Comunidad Foral de Navarra y el País Vasco). Tras la Tercera Guerra Carlista, mediante la ley de Madrid de 21 de julio de 1876 firmada por el rey Alfonso XII ,los fueros quedaron derogados unilateralmente, excepto en lo referente a especialidades fiscales y tributarias,aunque este monarca nunca los había jurado para ser su Señor. En los años finales del siglo XIX surgió un movimiento nacionalista vasco en torno a Sabino Arana y el PNV; mientras que en Navarra se desarrolló un movimiento de defensa de la foralidad (gamazada de 1893). Para las tres provincias vascas, la autonomía política fue parcialmente recuperada por el Estatuto de Autonomí­a del País Vasco de 1936 redactado durante la Segunda República Española y que entró en vigor de forma precaria durante la Guerra Civil Española (1936-1939). El franquismo, bando vencedor y particularmente definido por el totalitarismo en la definición del estado, estaba además particularmente involucrado en la zona (Bilbao fue la capital económica durante la guerra y una de sus familias era la carlista), no sólo ignoró el estatuto, sino que suprimió las particularidades forales de las provincias traidoras de Vizcaya y Guipúzcoa, respetando los de las fieles Álava y Navarra. Con la transición, la Constitución Española de 1978 reconocía la vigencia de los Derechos Históricos, y se redactaron los vigentes estatutos de autonomía: el Estatuto de Autonomía del País Vasco de 1979 y el Amejoramiento del Fuero de 1982. Además, internamente el País Vasco se organiza en tres diputaciones forales, con amplísimas competencias.

Primera guerra carlina, 1833-1839 La rebel·lió va esclatar el 1833 i va afectar principalment al País Basc, Navarra i Catalunya. Al País Basc va estar dirigida per Tomás de Zumalacárregui. A Catalunya per Ramon Cabrera i Grinyó. 20 juny 1833, don Carlos es nega a jurar lleialtat a la seva cunyada (M Crisina de Borbó-Dues Sicílies) 2 d’octubre 1833 els voluntaris reialistes proclamen a Carles rei d’Espanya Els Carlins en cap cas aconsegueixen generalitzar el conflicte per tot el territori. Dominen únicament zones rurals. Es formen com a guerrilles. Zumalacárregui mor a Bilbao al 1835. Progressivament els carlistes seran sempre vençuts per l’exèrcit liberal del general Espartero

1837-1839 - El combat es trasllada al Maestrat - Es crea una divisió dins la ideològica dins del carlisme: Transaccionistes (partidaris d’arribar a un acord amb els liberals) Intransigents (=la direcció política més propera a Don Carlos i part de pagesia) = *1839, General Maroto (cap transaccionistes) firma el Conveni de Bergara amb el general Espartero: fi de la guerra al País Basc. *1840 acaba la guerra a el Maestrat.

La regència de Maria cristina 1832: El govern de Francisco Cea Bermúdez, (absolutistes moderats) Reformes: divisió provincial d’Espanya (49) Vol el restabliment del sistema del despostisme il·lustrat. 1834: Serà substituit per Martínez de la Rosa al 1834. (liberal moderat) 1834: promulgació de l’Estatut Reial

1834: promulgació de l’Estatut Reial Estatut moderat per que: No reconeix el principi de sobirania nacional. És una carta atorgada. Les Corts estaven en mans dels privilegiats. El dret electoral estava restringit. La Corona tenia amplíssims poders. Reformes van ser insuficients..................

ESTATUT REIAL Les noves corts creades per l’Estatut Reial constaven de dues cambres: la dels pròcers (formada pels grans d’Espanya, per religiosos i per notables de designació reial) i la dels procuradors, els membres de la qual havien d’acreditar una renda mínima de 12000 rals i eren elegits per sufragi indirecte i censatari. En un país de 10 milions de persones, només tenien dret a vot en primera instància unes 16000, que al seu torn elegien els 950 electors de partit, encarregats d’elegir, en segona instància, els procuradors. La convocatòria i la dissolució de les corts corresponia exclusivament al rei la funció d’aquestes es reduïa a votar els impostos i a discutir les qüestions que el monarca proposés.

les tendències polítiques es consoliden MODERATS PROGRESSISTES - Sobirania compartida: Corts + Corona - Poder legislatiu: Corts - Poder executiu: Govern - Dret d’intervenció política: Corona - Dret de sufragi: noblesa territorial i alta burgesia. Sobirania nacional: Corts Corona: no intervenia en la política exceptuant el dret de dissoldre les Corts. Sufragi censatari d’àmplia participació electoral. Defensa de les llibertats públiques i privades.

(a causa del caràcter moderat del govern...) 1835 progressistes fan nombrosos aixecaments urbans : pronunciamientos. Es formaren milícies i juntes revolucionàries

Les revoltes popular es fan en contra dels propers al carlisme. A Catalunya: aldarulls o bullangues: Reus i Barcelona: Assassinat del general Bassa Crema de nombrosos convents Incendis de fàbriques (Vapor Bonaplata) http://www.xtec.es/~jrovira6/isabel21/bulla1.htm http://www.tv3.cat/historiesdecatalunya/personatges/per107684578.htm JUNTA

1835, Maria Cristina nomena cap de govern a Mendizàbal (liberal progressista) Reforma l’Estatut Reial de 1834 i busca els recursos financers per crear un exèrcit per lluitar contra el carlisme. I inicia un programa de reformes: Desamortització eclesiàstica: supressió dels ordes religiosos i confiscació dels seus béns per l'Estat.

JUAN ÁLVAREZ MENDIZÁBAL 1790-1853 Polític i economista nascut a Cadis, era un fidel partidari del liberalisme progressista, i va participar activament en la insurrecció de Riego amb què es va obrir el Trienni Constitucional (1820-1823). Condemnat a mort per Ferran VII l’any 1823, va marxar a l’exili a Londres, on es va dedicar a activitats mercantils. Tornà a Espanya l’any 1835 i va ser president del Consell de ministres en el període 1835-1836. La seva obra més important va ser la desamortització eclesiàstica, acció amb la qual es va guanyar l’animadversió dels sectors catòlics de la societat.

LA DESAMORTIZACIÓN Proceso político y económico de larga duración en España (1766-1924), en el cual la acción estatal convirtió en bienes nacionales las propiedades y derechos que hasta entonces habían constituido el patrimonio amortizado (sustraído al mercado libre) de diversas entidades civiles y eclesiásticas para enajenarlos inmediatamente en favor de ciudadanos individuales. Las medidas estatales afectaron a las propiedades plenas (fincas rústicas y urbanas), a los derechos censales (rentas de variado origen y naturaleza), y al patrimonio artístico y cultural (edificios conventuales, archivos y bibliotecas, pinturas y ornamentos) de las instituciones afectadas. La desamortización pretendió la formación de una propiedad coherente con el sistema liberal, es decir, la instauración de la propiedad libre, plena e individual que permitiera maximizar los rendimientos y el desarrollo del capitalismo en el campo. http://www.arrakis.es/~jmra/desamort.htm

A su Majestad la Reina Gobernadora: "Señora, vender la masa de bienes que han venido a ser propiedad de la Nación, no es tan sólo cumplir una promesa solemne y dar una garantía positiva a la deuda nacional, es abrir una fuente abundantísima de felicidad pública; vivificar una riqueza muerta, desobstruir los canales de la industria y de la circulación; apegar al país por el amor natural y vehemente a todo lo propio; ensanchar la patria, crear nuevos y fuertes vínculos que liguen a ella; es, en fin, identificar con el trono excelso a Isabel II, símbolo de orden y de la libertad. No es, señora ni una fría especulación mercantil, ni una mera operación de crédito. . . El decreto que vaya a tener la honra de someter a la augusta aprobación de V. M. sobre la venta de bienes adquiridos ya por la nación, así como en su resultado material ha de producir el beneficio de minorar la fuerte suma de la deuda pública, es menester que en su objeto y aun en los medios por donde aspire a aquel resultado, se encadene, se funde en la alta idea de crear una copiosa familia de propietarios, cuyos goces y cuya existencia se apoye principalmente en el triunfo completo de nuestras actuales instituciones". Febrero de 1.836 Juan Álvarez de Mendizábal http://www.historiasiglo20.org/HE/texto-mendizabal.htm

1836 Pronunciamiento de caire progressista en defensa de la Constitució de 1812: El motí de la guarnició de la Granja Abolició de l’Estatut Reial Reinstauració Constitució de Cadis