De la Restauració a la República. Espanya (1874-1931)

Constitución de 1876 Restauración, Sistema político creado por Cánovas basado en el parlamentarismo inglés, pero desvirtuado por el fraude electoral Contexto Histórico Vigencia 1876 - 1931 Compartida entre el rey y las Cortes Soberanía Ideología Liberal moderada Regulados por leyes posteriores que restringen su aplicación, en especial la libertad de reunión, asociación, expresión e imprenta Derechos y liberatades Relación Iglesia-Estado Estado confesional católico, pero tolerancia religiosa Cortes bicamerales. Congreso elegido por los ciudadanos Senado (por derecho propio, nombrados por la corona, elegidos) Pode legislativo Se remite a ley electoral posterior (censitario, universal masculino desde 1890 Procedimiento electoral Rey (nombra y separa libremente al presidente del gobierno) Poder ejecutivo Jueces y tribunales Poder judicial Jefatura del Estado Monarquía hereditaria M.M.G.

Bases del sistema de la Restauració Cànoves Constitució 1876 Segasta Sistema bipartidisme Caciquisme

Opositors a la restauració

Exclosos del sistema Republicans Carlistes Emilio Castelar Moderats Nicolas Salmeron Centralistes Pi i Maragall Federalisme

Moviment obrer Socialistes Pablo Iglesias Anarquistes Anselmo Lorenzo

Nacionalistes

Crisi de la restauració (1898 – 1923) Descrèdit de la monarquia Forces d’oposició creixent Desastres colonials Conflictes socials

El desastre del 1898 El moviment independentista esclata al 1895 José Martí inicia una revolta contra l’administració espanyola USA entra en la guerra quan es atacat el cuirassat Maine Repercussions de la guerra Es perden les colònies (Cuba, Puerto Rico, Filipines) Reforma de la Hisenda degut als deutes de la guerra de Cuba. Frustració de la classe política i pessimisme dels intel·lectuals Destrucció del mite de l’imperi espanyol Espanya potència secundaria Soldats espanyols a la guerra de Cuba

Crisi política L’alternança de partits polítics no soluciona: la misèria, el caciquisme o les reclamacions dels catalans. Creixement dels moviments nacionalistes (sobretot al País Basc i Catalunya) Denunciaven la incapacitat dels partits dinàstics per a desenvolupar una política renovadora i descentralitzada Formacions catalanistes Lliga Regionalista de Catalunya Conservador Autogovern Mancomunitat Partit Republicà Radical Antimonàrquic Anticlerical Espanyolista

Les grans crisis de la Restauració: La guerra del Marroc (1906 -1925) Repartiment entre França i Espanya de Marroc Ocupació del Rif Resistència dels marroquins Derrota d’Annual L’ interès espanyol per la zona: Beneficis econòmics Restaurar el prestigi de l’exèrcit Tornar a ser potència colonial. Derrota d’Annual cop molt dur a la monarquia L’oposició demana l’informe Picasso Implicació dels comandaments militars Implicació fins i tot d’Alfons XIII Per Evitar que l’informe arribi a les Corts, alguns sectors de l’exèrcit propicien un Cop d’Estat

La setmana tràgica de Barcelona S’inicia al port de Barcelona la mobilització contra la guerra del Marroc Les classes populars s’oposen al reclutament Es convoca una vaga amb la participació de republicans, socialistes i anarquistes Es provoca una revolta: Barricades Enfrontaments contra les forces de l’ordre públic Anticlericalisme: crema d’edificis religiosos Les autoritats declaren l’Estat de Guerra i es procedeix a una forta repressió per part de l’exèrcit Ferrer i Guàrdia es afusellat Repulsió de l’opinió pública El conservador Maura dimiteix Alfonso XIII dissolt les Corts i traspassa el govern als liberals

Descontentament dels militars Crisi del 1917 Provocada en part per la conjuntura econòmica per la Gran Guerra Descontentament dels militars Conflictivitat social Dificultats en el sistema polític CNT i UGT convoquen una vaga general Paralització del país Catalunya demana una nova constitució, desaparició del caciquisme i l’autonomia Repressió per part de l’exèrcit Contínua la corrupció política. Les Corts es tanquen al 1916 Es crea l’Assemblea de parlamentaris aprofitant les protestes militars. L’Assemblea es dissolta per la Guàrdia Civil Nombre excessiu de militars Sous molt baixos de la tropa Es reclama un augment de sou Antiguitat ha de ser el criteri per ascendir no pels mèrits

Governs de concentració La vaga general va fracassar, però va tenir grans conseqüències: - Va debilitar el règim - Demostrà la seva brutalitat - Radicalitza a l’oposició Després de la crisi del 1917, el torn pacífic de govern arriba a la seva fi Es formen governs de concentració: liberals i conservadors amb el suport de la Lliga Regionalista La inestabilitat política es manté entre 1917 i 1923 Anys del pistolerisme: Mobilitzacions obreres Els jornalers andalusos s’enfronten a la Guàrdia Civil Els obrers catalans s’enfronten als patrons. Empresaris i obrers moren en mans dels pistolers

Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) No satisfà les reivindicacions catalanistes No es millora la situació dels jornalers i els obrers Semblava responsable de la derrota del Marroc Miguel Primo de Rivera fa un cop d’Estat al 1923 Cop d’Estat amb consentiment del rei Es justifica per: el sistema parlamentari estava desprestigiat el govern era incapaç de mantenir l’ordre i frenar la revolució social

Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930 Organitzacions patronals Grups polítics conservadors, inclosa la Lliga Alfons XIII Suports Suspensió de la Constitució Dissolució del Parlament Prohibició de tots els partits polítics Destitució de càrrecs polítics Creació d’ Unió Patriota Censura a la premsa Repressió del catalanisme Repressió sobre intel·lectuals, professors i organitzacions d’esquerra Govern inspirat en el feixisme italià

Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930 El govern de Primo de Rivera acaba amb el conflicte marroquí: Prestigi pels militars espanyols Destaca Francisco Franco Etapes Dècada dels 20 !929-1930 Suport a la dictadura Creixement econòmic Inversió de capitals Més ocupació Més benefici per la banca i la burgesia Crisi econòmica internacional Oposició a la dictadura El dictador, sense suports dimiteix al gener de 1930

Fi de la dictadura de Primo de Rivera nomena General Berenguer, cap de govern Ha de preparar eleccions Intenció de tornar a la legalitat constitucional Alfonso XIII L’oposició al rei és molt forta, se’l considerava còmplice de la dictadura Polítics republicans, socialistes, catalanistes i alguns antics monàrquics signen El Pacte de Sant Sebastià, per: Anar junts a les eleccions Instaurar la República