Quart diumenge de Quaresma 31 març 2019 Antiga Guilgal (Galgala) Cicle C Antiga Guilgal (Galgala) Quart diumenge de Quaresma 31 març 2019 Música: Litúrgia antiga de les Gàlies

A Galgala (Guilgal) els israelites van celebrar la Pasqua per primera vegada. Aquest diumenge 4 de Quaresma fem una anticipació Pasqual amb els israelites a Galgala (1a lectura). Tastem que n’és de bo el Senyor, que ens dóna el veritable Mannà, amb el Salm 33. Vivim submergits en la justícia- misericordiosa de Déu, quan tot l’ antic ha passat i comença un món nou (2a lectura). I som acollits pel Pare en un trobament Pasqual, encara que ens n’haguéssim allunyat (Evangeli). La pasqua és de TOTS

Jos 5:9a, 10-12: En aquells dies, el Senyor digué a Josuè: «Avui us he alliberat de la ignomínia d’Egipte.» Llavors els israelites acamparen a Galgala, a la plana de Jericó, i van celebrar-hi la festa de Pasqua, al vespre del dia catorze del mes. L’endemà de la Pasqua, des del matí, menjaren productes del país, pa sense llevat i gra torrat. Des d’aquell dia, que van menjar els productes del país, no caigué més el mannà. Els israelites, no tenint ja mannà, menjaren de les collites del país de Canaan durant aquell any. Vista aèria del lloc que se suposa del campament israelita a Galgala

El Salm 33 formant part del grup inicial de la 2a col·lecció de David (33-36) prega des de la consciència dels qui volen ser fidels a Déu. És per això que l’església l’usa, ja des d’antic, com a Salm Sagramental pel Baptisme-Eucaristia: “Tasteu i veureu que n’és de bo el Senyor”. Beneiré el Senyor en tot moment. He cercat el Senyor i Ell m’ha escoltat perquè m’estima. Alcem vers Ell la mirada i serem salvats

Salm 33 Tasteu i veureu que n'és, de bo, el Senyor Beneiré el Senyor en tot moment, tindré sempre als llavis la seva lloança. La meva ànima es gloria en el Senyor; se n'alegraran els humils quan ho sentin. Camps on es diu que, segons la Bíblia, deixant de caure el mannà, van començar a cultivar la terra

Conjunt del lloc on es creu que van acampar Tasteu i veureu que n'és, de bo, el Senyor Tots amb mi glorifiqueu el Senyor, exalcem plegats el seu nom. He cercat el Senyor i ell m'ha respost, m'ha alliberat perquè m’estimava. Conjunt del lloc on es creu que van acampar

Detall del lloc del campament Tasteu i veureu que n'és,de bo,el Senyor Alceu vers ell la mirada i sereu salvats, i no haureu d'abaixar els ulls, avergonyits. El Senyor escolta el pobre que l'invoca, i el salva de tots els perills. Detall del lloc del campament

Pedres que recorden l’Altar de l’Aliança que el poble va fer amb Déu 2C 5:17-21 Germans, aquells qui viuen en Crist són una creació nova; tot el que era antic ha passat, ha començat un món nou. I tot això és obra de Déu que ens ha reconciliat amb ell mateix per Crist i ens ha confiat a nosaltres aquest servei de la reconciliació. Perquè Déu, en Crist, reconciliava el món amb ell mateix, no retraient-li més les culpes, i a nosaltres ens ha encomanat que portéssim el missatge de reconciliació. Per tant, nosaltres fem d’ambaixadors de Crist, i és com si Déu mateix us exhortés a través nostre. Us ho demanem en nom de Crist: Reconcilieu-vos amb Déu. Déu va tractar com a pecador aquell que no havia experimentat el pecat, perquè en ell nosaltres poguéssim ser justos segons la justícia de Déu. Pedres que recorden l’Altar de l’Aliança que el poble va fer amb Déu

Pedres que donen testimoni del Pas pel Jordà ACLAMACIÓ Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Pedres que donen testimoni del Pas pel Jordà

Restes d’edificacions antigues Lc 15: 1-3,11-32 Els publicans i els altres pecadors s'acostaven tots a Jesús per escoltar-lo. Els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien: -Aquest home acull els pecadors i menja amb ells. Jesús els va proposar aquesta paràbola: I digué: -Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove digué al pare: Pare, dóna'm la part de l'herència que em toca. Ell els va repartir els béns. Al cap d'uns quants dies, el més jove va vendre's tot el que tenia i se'n va anar amb els diners en un país llunyà. -Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. Quan s'ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Llavors es va llogar a un propietari d'aquell país, que l'envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes d'atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li'n donava. Llavors reflexionà i es digué: "Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo aquí m'estic morint de fam! Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers." I se n'anà a trobar el seu pare. »Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. El fill li digué: --/-- Restes d’edificacions antigues

Carretera que surt de Galgala -Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu. Però el pare digué als seus criats: De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l'hi, poseu-li també l'anell i les sandàlies, porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat. I es posaren a celebrar-ho. »Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s'acostava a la casa, va sentir músiques i balls i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. Ell li digué: -El teu germà ha tornat. El teu pare l'ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras. »El germà gran s'indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava. Però ell li respongué: -Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m'has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics. En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras. -El pare li contestà: -Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu. Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat. Carretera que surt de Galgala

Original: Joan Ramirez (+) Imatges, lectures, música, comentaris (versió catalana i castellana) : Regina Goberna, en col·laboració amb Àngel Casas Traducció a l’italià: Ramon Julià Traducció a l ‘euskera: Periko Alkain Traducció al portuguès: Ze Manel Marquespereira Traducció al francès: Àngel Casas Traducció al neerlandès : Ben Van Vossel Vídeo: Esther Lozano Monges de St. Benet de Montserrat www.monestirsantbenetmontserrat.com/regina