Tectònica de plaques Als anys 50 i 60 la creixent militarització dels fons marins amb submarins, sobretot degut a la guerra freda, va permetre descobrir les anomenades DORSALS OCEÀNIQUES. Una dorsal és una immensa serralada al fons de l’oceà per on s’emet magma constantment.
Tectònica de plaques La teoria de tectònica de plaques, formulada als anys 50, deia que l’escorça terrestre era formada per plaques que suraven damunt magma líquid, i en algunes zones es generava magma (dorsals) i en altres zones es destruïa matèria. Aquestes últimes zones, són llocs amb constants terratrèmols degut a que una placa s’ensorra sota una altra.
La placa més antiga s’enfonsa cap al mantell La placa més antiga s’enfonsa cap al mantell. Apareix un intens vulcanisme submarí que forma arcs insulars. És el cas de les illes d’Indonesia. La placa oceànica s’enfonsa sota la continental, i s’origina plegaments que provoquen immenses serralades amb fenòmens de vulcanisme, com és el cas dels Andes. En xocar dues plaques continentals, una d’elles pot introduïr-se sota l’altra i provocar la deformació superior, es produeixen serralades. És el cas dels Pirineus i l’Himàlaia.