ART MESOPOTÀMIC
Tauleta d´argila mesopotàmica amb escriptura cuneïforme
Els segells cilíndrics servien per copiar motius ad infinitum en tauletes d´argila.
Recreació de la torre bíblica de Babel.
El ziggurat
Restes del ziggurat d´Ur, d´època neosumèria (2150-2015)
Restes del ziggurat d´Ur, d´època neosumèria (2150-2015)
Reconstrucció del ziggurat
Ciutat de Jorsabad i palau del rei Sargon
La casa mesopotàmica
Ciutat de Babilònia durant el regnat de Nabucodonosor (segle VI a. C)
Reconstrucció del temple de Babilònia
Reconstrucció de la porta d´Ishtar (segle VI a. C)
Porta d´Ishtar de Babilònia, al Museu de Berlín
Jardins penjants de Babilònia
Apadana o sala de les cent columnes de Persèpolis (segle VI a. C.)
Escala d´accés a l´apadana de Persèpolis (segle VI a. C.)
Escala d´accés a l´apadana de Persèpolis (segle VI a. C.)
Capitell de braus adossats sobre els quals descansaven grans bigues.
Tomba persa de Ciro el Gran, a Pasargada, a l´Iran (segle VI a. C.).
Hipogeu persa de Darios (segle V a. C.), a l´Iran.
Convencionalismes de l´escultura mesopotàmica: Frontalitat Simetria esquematisme estilització hieratisme
L´administrador Ebih-Il. Època sumèria (2900-2330 a. C. ) L´administrador Ebih-Il. Època sumèria (2900-2330 a.C.). Museu del Louvre.
Estela d´Hammurabi (s. XVIII a. C)
Estela d´Urnanshe. Època Sumèria (2900-2330 a. C.). Museu del Louvre.
Estela de Naram-Sin. Època accàdia (2330-2150 a.C). Musu del Louvre.
Estela dels voltors (2900-2330 a. C. ). Època Neosumèria Estela dels voltors (2900-2330 a. C.). Època Neosumèria. Museu del Louvre.
Retrat en bronze de Naram-Sin. Època accàdia. Arpa d´Ur. Època Neosumèria. Bagdad.
Lamasu de Jorsabad (segle VIII a.C.). Època assíria. Museu Britànic.
Asurbanipal i el lleó (segle VII a. C.). Època assíria. Museu Britànic.
El rei Asurbanipal en carro. Relleu assiri del segle VII a. C.
Fris persa dels arquers de Susa (s. V a. C.). Berlín.
Fris persa dels arquers de Susa (s. V a. C.). Berlín.