4.- LA REVOLUCIÓ OBRERA D’OCTUBRE DEL 1917. 4.1.- Les jornades revolucionàries. 4.2.- Les primeres mesures revolucionàries. 4.3.- La guerra civil i el comunisme de guerra (1918-21). 4.4.- De la NEP a la mort de Lenin (1921-24).

4.1.- Les jornades revolucionàries. Els soviets de Petrograd i Moscou, dirigits pels bolxevics (Lenin i Trotski) comencen la revolució Els obrers armats, ajudats pels mariners de Kronstadt i la passivitat de l’exèrcit, assalten el palau d’hivern de Petrograd (25 d’octubre), detenen el govern provisional (excepte Kerenski) i es fan amb el poder El triomf de la revolució suposa el primer intent de construir una societat igualitària des de l’Estat (triomf marxista) i influirà en tot el món durant tot el segle XX “Ciutadans de Rússia! El govern provisional ha estat enderrocat. El poder ha passat a les mans del Comitè Militar Revolucionari, òrgan del Soviet de Diputats Obrers i Soldats de Petrograd. Les causes per les quals el poble s’ha llençat a la lluita són la pau immediata, l’abolició de la gran propietat de la terra i el control de la producció pels treballadors. Tot això s’ha assolit i, per tant, el poble ha triomfat definitivament. Visca la revolució dels obrers, els soldats i els camperols! Adaptació d’una proclama del soviet de Petrograd (octubre de 1917))

4.2.- Les primeres mesures revolucionàries. Abolició de les grans propietats privades, que passen a mans dels soviets de camperols Els obrers passen a controlar les fàbriques a través de les seues institucions Primeres mesures Nacionalització de la banca Lenin i els bolxevics controlen el poder a través del Consell de Comissaris del Poble Decret de nacionalitats: igualtat, sobirania i autodeterminació de tots els pobles de Rússia Negociar la pau amb Alemanya: pau de Brest-Litovsk (1918) → grans pèrdues territorials Les eleccions de novembre les guanyen els eserites Trotski, al front de la Guàrdia Roja, dissol l’Assemblea Constituent en la primera sessió → dictadura del proletariat bolxevic Problemes que ha d’afrontar el govern: ser acceptat per tots (oposició clandestina), adaptar el marxisme a un país endarrerit, negociar la pau amb pèrdues territorials, organitzar una economia desfeta i, sobretot, superar la guerra civil que va a esclatar, amb intervenció de potències estrangeres

4.3.- La guerra civil i el comunisme de guerra (1918-21) (I): la guerra civil. Unió dels contrarevolucionaris en l’Exèrcit Blanc: tsaristes, propietaris, liberals, eserites,... CAUSES Descontent per les pèrdues de territoris i recursos en la pau de Brest-Litovsk Intervenció de països estrangers per l’eixida de Rússia de la Iª G.M. i el perill de “contagi revolucionari”: Gran Bretanya, Estats Units, França, Japó, Polònia i Txecoslovàquia. El recolzament popular, la formació d’un Exèrcit Roig ben preparat i comandat per Trotski i la major unió i concentració de les seues tropes donen la victòria als bolxevics després de tres anys de lluita Persecució de l’oposició política (tribunals especials) La guerra suposa: El comunisme de guerra com a política econòmica

4.3.- La guerra civil i el comunisme de guerra (1918-21) (II): el comunisme de guerra. És un intent de l’Estat de controlar tota l’economia en mig d’una situació de guerra que el farà fracassar Nacionalització de les indústries de més de 20 treballadors, gestionades pels obrers Nacionalització del comerç i la banca Control de l’agricultura: col·lectivitzacions i control i distribució de la producció per part de l’Estat, a qual se li han de vendre les collites a un preu fixat MESURES Eliminació parcial de la moneda i supressió del dret d’herència Treball obligatori per a tots, augment de la jornada, limitació dels drets sindicals, mobilització militar dels obrers, control de l’absentisme,... Valoració negativa: s’imposa per la força, descendeixen les produccions (guerra), pugen els preus, torna la fam i s’enfonsa el comerç → descontent Protestes i revoltes contra el comunisme de guerra (mariners de Kronstadt) Lenin canvia la política econòmica en acabar la guerra (1921) → comença la NEP

4.4.- De la NEP a la mort de Lenin (1921-24) (I). OBJECTIUS de la NEP: augmentar la producció, recuperar la confiança de la gent i afavorir el creixement econòmic per a tornar a intentar més tard les col·lectivitzacions amb una major riquesa Agricultura: s’eliminen les requises de collita a preu fixat i s’aplica un impost únic sobre la producció, permetent el lliure comerç i reconeixent la propietat privada dels camperols mitjans o kulaki (no dels latifundis) Indústria: es tornen les xicotetes i mitjanes empreses al sector privat, es dona llibertat per canviar d’empresa i es restableix la jerarquia de salaris MESURES ECONÒMIQUES Comerç: llibertat de comerç interior, però l’Estat controla el comerç exterior, la banca i els transports Altres: es crea un nou ruble més estable i es restableix parcialment l’herència “Hem avançat massa en la nacionalització del comerç i la indústria, en el bloqueig dels intercanvis locals. Era una errada? Cert. Podem admetre en certa mesura el lliure intercanvi local, sense destruir el poder polític del proletariat sinó, al contrari, consolidant-lo. (...) El camperol pot i ha de treballar amb zel en el seu propi interès ja que no se li demanaran tots els seus excedents, sinó sols un impost, que és necessari fixar d’avantmà. Allò fonamental és que el xicotet camperol estiga estimulat, impulsat, incitat.” V.I. LENIN: Discurs en el X Congrés dels Soviets (1921).

4.4.- De la NEP a la mort de Lenin (1921-24) (II). Positiva: creixement econòmic, tant de la producció agrícola com de la industrial VALORACIÓ Negativa: pugen els preus i els guanys privats → diferències de riquesa Discussió entre conservadors (continuar amb la NEP) i radicals (acabar amb ella i la propietat privada) Es crea la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) El poder real el tindrà el Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS), que instaura una dictadura de partit, prenent les decisions i triant realment el govern ALTRES MESURES Es tanquen les esglésies, s’executa als bisbes que s’oposen i es prohibeix la religió als menors de 18 anys Eliminació de l’aristocràcia i l’alta burgesia (terror roig) Es potencien les avantguardes culturals i el realisme socialista