Unitat 14 L’idealisme alemany José Vidal González Barredo.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
FILOSOFIA MODERNA IMMANUEL KANT. 2 IMMANUEL KANT- XVIII (1) PRINCIPIS GENERALS  De formació racionalista, la lectura de l’obra de Hume li fa plantejar.
Advertisements

El pensament d’Immanuel Kant.
El pensament de Descartes.. 1. Precedents. La Revolució Científica basada en l’Experiència Sensible i la Matemàtica. La necessitat d’un Mètode per a la.
Els orígens de la filosofia grega
2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2. 3
3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees
UNITAT 10 KANT I L’IDEALISME ALEMANY.
La il·lustració i la filosofia de Kant
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
Crítica al Platonisme i a la tradició judeocristiana
El racionalisme modern
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
Unitat 12 L’empirisme modern José Vidal González Barredo.
2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.3 Els estoics
FILOSOFIA MODERNA RENÉ DESCARTES.
La filosofia alemanya del segle XIX
1. L’empirisme de Locke 1.2. Els límits del coneixement
3.4 El problema del coneixement
Pàgina John Stuart Mill ( ) 3.2 El problema de l’ésser humà: l’ésser humà progressiu La seva concepció de l’ésser humà combina elements.
Diverses parts (òrgans)
Forma substancial (essència)
LA CIÈNCIA A L’ESCOLA PRIMÀRIA
Pàgina 398 La filosofia de l’ésser i la filosofia de l’esdevenir.
2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2. 1
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat
5. El problema de la moral: teoria de la virtut
Impressions sensibles
2. L’idealisme absolut de Hegel
Impressions sensibles
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 L’origen i la constitució del coneixement: hume L’origen i la constitució del coneixement.
Per tant, hi ha d’existir
Intuïcions empíriques
La filosofia del positivisme i l’utilitarisme
Sentit inicial de la tragèdia Canvi amb Eurípides
1. L’empirisme de Locke 1.3. L’anàlisi dels conceptes de la metafísica escolàstica Pàgina 258 Els dos sentits de la substància: com a substrat i com a.
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
Síntesi (ordenació i unificació)
3. La nova ciència i el problema del coneixement
El pensament de Hume..
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.3 La recerca d’un criteri de veritat La crítica al dubte metòdic cartesià i el seu.
1. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell 382
L’empirisme modern i la filosofia de Hume
Unitat 15 L’utilitarisme José Vidal González Barredo.
2. Sòcrates 2.1. La personalitat i la vida d’un filòsof singular
1. Els sofistes 1.3. El problema de la naturalesa: el gir antropològic
Pàgina El problema de realitat en l’empirisme modern 2.3 La crítica dels conceptes de la metafísica de Hume La crítica dels conceptes de la metafísica.
2. L’empirisme de Hume 2.4. La crítica dels conceptes de la metafísica escolàstica Pàgina 270 Posa en qüestió la realitat de la substància entesa tant.
2.2 El mètode socràtic: la inducció maièutica
3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 3
2. L’utilitarisme de Stuart Mill
La filosofia de la il·lustració
Pàgina 398 La filosofia de l’ésser i la filosofia de l’esdevenir.
1. Aristòtil 1.5 El problema de la moral: l’eudemonisme
3. El problema del coneixement: teoria de la reminiscència
La filosofia del positivisme i l’utilitarisme
PRESENTACIÓ DEL PENSAMENT DE DESCARTES.
1. El problema de la realitat: teoria hilemòrfica
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement
Resum del seu pensament
LLENGUATGE PENSAMENT I REALITAT
3.4 El problema del coneixement
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
5. Els pluralistes 39 Qui hi forma part?: Quins trets tenen en comú
2. El problema de la realitat: teoria de les Idees
Principi del canvi (immanent)
3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 3
2. El problema de la naturalesa i del coneixement als inicis de la reflexió filosòfica 2.1. El concepte de physis Pàgina 21 Primer problema: Què és la.
Què puc conèixer (2na part)
Pàgina El problema de realitat en l’empirisme modern 2.3 La crítica dels conceptes de la metafísica de Hume La crítica dels conceptes de la metafísica.
Transcripción de la presentación:

Unitat 14 L’idealisme alemany José Vidal González Barredo

L’estat prussià i l’idealisme alemany Pàgina 299 Mapa pàgina 299 Segle XVIII L’àmbit històric i social Impacte de la Revolució Francesa (1789) Desaparició progressiva de l’Antic Règim L’àmbit cultural Idealisme alemany Aufklärung (Il·lustració alemanya) Sturm und Drang (Romanticisme) L’estat prussià Monarques il·lustrats Despotisme il·lustrat Potència militar i política Creació de la consciència nacional alemanya

De l’idealisme transcendental (Kant) a l’idealisme absolut (Hegel) Pàgina 298 Immanuel Kant Biografia Pàgina 300 Què és l’ésser humà? Què puc saber? Objectius: 1. Analitzar què és conèixer, com puc conèixer i què puc conèixer. 2. Fonamentar el coneixement científic. 3. Comprovar si la metafísica pot ser o no una ciència. Disciplines: Teoria del coneixement, metafísica, ciència. Obres: - Crítica de la raó pura (1781). - Prolegòmens a tota metafísica futura (1783). Què he de fer? Establir i justificar: 1. Els principis de l’acció humana. 2. Les condicions de la llibertat. Ètica, moral. - Crítica de la raó pràctica (1788). - Fonamentació de la metafísica dels costums (1785). Què puc esperar? 1. Projectar el destí últim de l’ésser humà. 2. Establir les condicions i possibilitats de la seva realització. Història, religió. - Crítica del judici (1790). - La religió dins dels límits de la mera raó (1793). - La pau perpetua (1795).

“Crítica de la raó pura” 1. L’idealisme transcendental de Kant 1.1. El problema del coneixement: què puc conèixer? Pàgina 300 Crítica de la Raó Pura: pressupòsits i objectius Es proposa trobar una síntesi respecte del problema del coneixement a partir de la reinterpretació de diferents elements del racionalisme i l’empirisme. Desenvolupa un nou mètode: transcendental o crític. “Crítica de la raó pura” Ús pur o teòric: coneixement de fets Ciència (coneixement de la naturalesa). Metafísica (quan pretén conèixer més enllà de l’experiència). Instrument del coneixement (TdC). Anàlisi en dos sentits: Crític: Què podem conèixer? Definir els límits del coneixement humà. Contra el dogmatisme del racionalisme (fe cega en la raó, en la possibilitat de conèixer i demostrar l’existència dels objectes de la metafísica: Déu, món, ànima). → Destruir les pretensions injustificades de la raó en el coneixement i eliminar les inacabables disputes metafísiques. Transcendental: Com és possible el coneixement? Determinar les condicions de possibilitat del coneixement. Contra l’escepticisme de l’empirisme (la idea de que no és possible obtenir cap coneixement universal i necessari a partir de l’experiència). → Descriure en què consisteix l’ús correcte de la raó i fonamentar el coneixement científic.

1. L’idealisme transcendental de Kant 1.1. El problema del coneixement: què puc conèixer? Pàgina 301 Els objectius Fonamentació del coneixement científic (un coneixement universal i necessari però extensiu a diferència de Hume). Respondre a la pregunta: és possible la metafísica com a ciència? On per: Metafísica entén el model racionalista de Wolff. Ciència entén el model newtonià (un conjunt de proposicions o judicis). Comparació entre la ciència i la metafísica tradicional La metafísica està en inferioritat respecte de la ciència perquè: La ciència progressa i en la metafísica es continuen debatent les mateixes qüestions des dels inicis de la filosofia. Els científics es posen d’acord respecte a les seves teories i conclusions, en canvi, els metafísics mai acorden res i estan en desacord continu. Objectiu: pot constituir-se la metafísica amb el mateix rigor que la ciència? Com que la ciència és un conjunt de judicis, el camí a seguir serà: Quins són els tipus de judicis característics de la ciència. Quines són les condicions de possibilitat d’aquests judicis. Comprovar si es donen o no a la metafísica.