12.1. L’esclat de la Guerra Civil la voluntat de liquidar els intents republicans de transformar les estructures socials, polítiques i econòmiques espanyoles és el primer acte de la Segona Guerra Mundial l’episodi de violència amb què acaba la II República caracteritzat com va convertir-la en la resposta a la situació d’inestabilitat, desordre públic i intents revolucionaris en què viu el règim republicà gran projecció internacional iniciat amb va tenir un pronunciament militar previst com els del s. XIX manifestat en que enfrontarà l’Acord de No-intervenció (1936) signat entre els principals països europeus una Espanya tradicional i conservadora (grups de propietaris agrícoles, burgesia industrial i financera, sectors vinculats a l’Església catòlica) Alemanya L. Còndor), Itàlia (Corpo Truppe Volontarie) no respectat per l’URSS, que ajuda la República (venda armes, consellers) una Espanya liberal i revolucionària (sectors obrers i capes mitjanes) la presència de voluntaris estrangers: brigades internacionals, que s’incorporen a l’exèrcit republicà, i voluntaris de Portugal, Irlanda i altres nacions que ajuden els rebels

12.2. La zona republicana: la revolució continguda 12. La Guerra Civil (1936-39) 12.2. La zona republicana: la revolució continguda el triomf de la rebel·lió L’aixecament militar republicans d’esquerra, socialistes, comunistes i sectors anarquistes el moviment popular generat al voltant dels primers entusiasmes revolucionaris i antifeixistes degut a integrat per produeix desbordament del govern republicà a tot arreu recuperar la normalitat institucional i algunes de les competències que li corresponen porta a pretèn govern Largo Caballero (IX-1936/V-1937) creació estructures de poder revolucionari (juntes i comitès que substitueixen els ajuntaments i controlen ordre públic, economia,..) col·lectivització de gran part de la prop. industrial i agrària cau amb els fets de maig (1937) superat en part amb dóna pas al són govern Negrín (V-1937/III-1939) un enfrontament violent entre sectors d’esquerra motivat per la definició de les prioritats polítiques: guerra o revolució facilita caos generalitzat repressió incontrolada partidari de s’intal·la a es veu superat per enfortir el poder de l’Estat per afrontar la guerra amb garanties d’èxit, tal com defensaven els comunistes (reforçar poder central, integrar les milícies en l’Exèrcit Popular, controlar producció) Barcelona (XI-1937) la marxa negativa de la guerra i la manca d’expectatives de canvi el Pacte de Munic (IX-1938) signat per F, GB, A i I (reconeixement de l’ocupació nazi dels Sudets), que demostra la nul·la intenció d’interferir en la guerra per part de les democràcies on recupera el control de l’ordre públic, assumeix les responsabilitats de l’administració de justícia, consolida l’exèrcit sota un comandament únic, de manera que acaba amb l’experiència revolucionària de la capital catalana

12.3. La zona insurrecta: La creació d’un estat totalitari 12. La Guerra Civil (1936-39) 12.3. La zona insurrecta: La creació d’un estat totalitari El règim franquista s’organitza sobre quatre pilars: l’exèrcit l’església catòlica un partit únic (FET i de les JONS) (des de IV-37) el sector financer i capitalista instaura és dirigit per una violència extrema Junta de Defensa Nacional (Burgos) (24-VII), presidida per Cabanellas, mentre que Franco dirigeix la guerra aprova exercida prohibir els partits polítics i les llibertats, suspendre la Constitució, paralitzar la reforma agrària, etc. repressió inicial i la liquidació dels vençuts en els territoris ocupats constitució de l’Auditoria de Guerra Llei de Responsabilitats Polítiques (II-39) Franco, com a cap de l’estat i de l’exèrcit, assistit d’una Junta Tècnica de l’Estat (1-X) primer govern: I-38, presidit pel mateix Franco aprova aboleix defineix Fuero del Trabajo (III-38), a imitació de la Carta del Lavoro i amb afegits de la doctrina social de l’Església legislació sobre economia, social i laboral llibertats religioses, política i premsa Estatut d’autonomia de Catalunya (IV-38) i altres Estat corporatiu: sindicat vertical que agrupa empresaris i treballadors, prohibició de vagues i reivindicacions obreres, ...

12.4. Les operacions militars (Les etapes militars de la guerra) 12. La Guerra Civil (1936-39) 12.4. Les operacions militars (Les etapes militars de la guerra) La guerra batalla de Madrid (VII-36/III-37) batalla del Nord (III-37/XI-37) destaca pot dividir-se en destaca atac de Mola contra Biscaia (finals III-37), bombardeig de Gernika (26-IV) i ocupació de Bilbao (VI-37) atac republicà a Brunete (VII-37) i Belchite (XI-37) per alleujar la pressió rebel al nord, sense èxit ocupació de Santander (VIII) i Astúries (X-37) èxit rebel a África (Franco), Pamplona (Mola), Saragossa (Cabanellas) i Sevilla (Queipo de Llano) avanç de Mola (exèrcit del Nord) i conquesta de la zona compresa entre Irun i el centre avanç de l’exèrcit d’Àfrica des del sud i domini de l’occident peninsular fins a enllaçar amb el del nord setge de Madrid des de finals d’octubre, trasllat a València del govern republicà (6-XI) i arribada de les brigades internacionals fracàs franquista a Madrid, decisió d’aïllar-la de la resta de l’Espanya republicana i batalles del Jarama (II-37) i Guadalajara (III-37) per evitar-ho formació Exèrcit Popular i dissolució milícies: s’estructura en cossos, divisions i brigades mixtes direcció:militars professionals o oficials procedents de les milícies; els comissaris polítics controlen els comandaments de dubtosa fidelitat republicana tensions amb sectors anarquistes i poumistes que ho veien com una traïció a la utopia revolucionària batalla del Llevant i fi de la guerra (XII-37/IV-39) V-38: Negrín: estratègia de guerra (resistència a ultrança) i negociació (Tretze Punts: cessament de la lluita armada i continuïtat de la R.) Acord de Munic (IX-38) de Gran Bretanya i França amb Hitler: suposa l’abandonament de la República per part de les democràcies i el final de les esperances d’una guerra europea imminent finals 38: Negrín: Tres Punts: evacuació totes les tropes estrangeres, absència de represàlies sobre els vençuts i règim democràtic II-39: reconeixement de Franco per Gran Bretanya i França cop d’estat del coronel Casado (III-39) per forçar les negociacions amb Franco i aconseguir una “pau honrosa” batalla de Terol: presa republicana (XII-37) i represa franquista (II-38) inici de la campanya franquista d’Aragó (III-38): avenços per la part nord (presa de Lleida, Gandesa, Balaguer, Tremp, ... i les centrals del Pirineu) i sud (arribada a Castelló) (IV-38), dividint la resta del territori republicà batalla de l’Ebre (VII/XI-38) com a darrera ofensiva de l’exèrcit republicà invasió de Catalunya (I-39; el 12-II tancaven la frontera amb França) ocupació de València i Alacant (II/III-39) i Madrid (28-III) darrer comunicat de guerra (1-IV-39) destaca

12.4. Les etapes militars de la guerra: mapa1 12. La Guerra Civil (1936-39) 12.4. Les etapes militars de la guerra: mapa1

12.4. Les etapes militars de la guerra: mapa2 12. La Guerra Civil (1936-39) 12.4. Les etapes militars de la guerra: mapa2

12. La Guerra Civil (1936-39) 12.5. La vida a la rereguarda La guerra desplaçaments de població (burgesos, catòlics, etc. de zona rep. a zona nacional, a l’interior de zona rep.) enviament 13.000 nens a Unió Soviètica exili (França i Sudamèrica) provoca misèria i mort a tots dos bàndols reducció producció industrial (en especial productes de consum) destrucció infraestructures i comunicacions degut combats i repressió mancança béns (blat, carn, carbó) sobretot al costat republicà (racionament des del 1937) dificultats proveïment matèries primeres, combustible i maquinària mobilització població masculina bombardeigs fàbriques, ports, etc. bombardeigs pobles i ciutats (construcció refugis)