LA SÍL·LABA, ELS DIFTONGS, ELS HIATS I ELS DÍGRAFS

LA SÍL·LABA És un so o un grup de sons d’una paraula que es pronuncia en un cop de veu. Té 2 parts: Nucli: la vocal sempre. Marge sil·làbic: les consonants i la i/u quan formen diftong. C A R T A D I N O U m nucli m m nucli m nucli m nucli m

Les síl·labes poden ser: Tòniques: intensitat de veu alta: carta Àtones: intensitat fluixa: carta Segons les síl·labes els mots poden ser: Monosíl·labs: (1 síl·laba) Tònics: mà, té, gos... Àtons: el, es, que, me... Polisíl·labs: (més d’1 síl·laba) Ordinador, cotxe, tricicle...

Separació sil·làbica: La l·l se separa sense posar el punt volat. No ha de quedar cap lletra sola ni al començament ni al final de línia. Si la paraula té un prefix cal respectar-lo. In-hu-mà, il-le-gal... Se separen els dígrafs següents: rr, ss, ix, l·l, nn, cc, tz, ts, tg, tx, dg, tll. Car-ro, ca-lai-xe-ra, ac-cés, cot-xe, rat-lla....

ELS DIFTONGS És un grup format per una vocal (nucli) i una i/u (marges sil·làbics) que es pronuncia en una sola síl·laba. Aire, quadrat, iogurt...

Es classifiquen en: DIFTONGS DECREIXENTS (a, e, i, o, u) + i (a, e, i, o, u) + u ai: empaitar Au: caure ei: feina Eu: seure ii: novii (balear) Iu: niu oi: cofoi Ou: nou ui: cuina Uu: duu

DIFTONGS CREIXENTS Gu + a, e, i, o Qu + a, e, i, o i/u entre vocals I / u a inici de mot seguides de vocal gua: guant qua: quadrat veuen iogurt güe: llengües qüe: qüestió noies hiena güi: pingüí qüi: obliqüitat ianqui guo: aiguota quo: quota

ELS TRIFTONGS És la unió d’un diftong creixent i un de decreixent a la mateixa síl·laba: TRIFTONGS uai: guaitar ieu: dèieu üeu: obliqüeu ueu: creueu

ELS HIATS És la combinació de 2 vocals que no formen diftong perquè pertanyen a síl·labes diferents: HIATS Vocals i/u quan es troben entre consonant i vocals a/e/o Clariana suor Dieta fuet 2 vocals a/e/o juntes Teatre graella Vocals a/e/o quan van seguides de i/u amb accent o dièresi País heroïcitat Veïna Prefixos acabats en vocal seguits de mots que comencen per vocal. Preimpressió Infrautilitzar. La primera vocal que pertany a un lexema verbal i la segona a la d’un morfema flexiu. Obeiràs Estudiïs pairem

ELS DÍGRAFS Són 2 lletres que representen un únic so. Es poden classificar en: SE SEPAREN NO SE SEPAREN ix: cai-xa rr: ser-ra gu: guerra ss: bos-sa tg: met-ge ig: maig tj: plat-ja ts: pot-ser ll: llu-na tx: met-xa tz: at-zar ny: ba-nya l·l: col-le-gi qu: pa-quet

RESUMS