Pàgina 389 Quina és la millor manera de captar la veritable naturalesa de l’Ésser? Naixement de la tragèdia (1871), dues qüestions fonamentals: És possible trobar un model de cultura en el qual es produeixi una comprensió de la vida (no pas una negació o un sotmetiment a ideals? Una comprensió d’aquest tipus pot proporcionar-nos un sentit, és a dir, mostrar-nos que val la pena viure la vida? La comprensió artística del món com a joc tràgic: l'apol·lini i el dionisíac. La veritat de Silè i la visió tràgica de l’existència. Punt de partida: l’origen de les dues formes principals de religiositat en els grecs està en el coneixement profund i terrible del sense sentit i l’absurditat de l’existència (La veritat de Silè): Quadre pàgina 389 2. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell 2.1. El problema del coneixement: la crítica de la raó “El millor de tot és totalment inassolible: no haver nascut, no ser, ser res; i el millor en segon lloc és morir aviat”.

Els déus de la religió olímpica Pàgina 390 Per poder viure amb aquesta terrible consciència van inventar, respectivament: Per tant, els grecs tenien dos tipus d’experiència de la vida, dues formes de sentir-la, en tensió permanent. No van negar cap d’elles ni les van condemnar (no van mutilar el sentit íntegre de la vida) sinó que les van fusionar i les van expressar en una obra d’art: la tragèdia antiga. Els déus de la religió olímpica Individuació. Equilibri i autodomini. La vida com quelcom determinat (Bios) bonic però condemnat a la mort. Les Bacanals en honor de Dionís Fons originari, pulsió de retorn. Aniquilació de la consciència individual i desmesura. La vida com a pura indeterminació (Zoé), indefinida però indestructible. 2. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell 2.1. El problema del coneixement: la crítica de la raó

Pàgina 391 La tragèdia expressa l’essència de la vida i del món. La tragèdia àtica és el moment de síntesi, equilibri sempre tens, d’aquestes dues formes complementàries d’expressar la vida. Són dues forces o instints estètics que: S’oposen entre si i viuen en conflicte permanent, L’un no pot existir sense l’altre. Perquè són l’expressió d’una mateixa realitat: la vida. Text pàgina 391 2. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell 2.1. El problema del coneixement: la crítica de la raó

Pàgina 391 Apol·lo La vida individualitzada, determinada (bios) Instint figuratiu (les formes, l’escultura) Déu de la bellesa, la llum, la mesura, l’ordre i el límit Representa la civilització Déu del somni, la força creadora d’imatges, el món oníric de les aparences Particularització de tot el que existeix (principi d’individuació) Món lluminós de les individualitats i les diferències Dionís La vida com a fons originari, indeterminada (zoé) La música Déu de l’oblit, la nit, la desmesura, el desordre i l'il·limitat Representa la naturalesa, el primitivisme, l’oblit de les regles socials Déu de l'embriaguesa Dilueix tot el que és finit i particularitzat en un únic i infinit mar original Aniquilació de la consciència individual que trenca el principi d’individuació i esborra les diferències 2. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell 2.1. El problema del coneixement: la crítica de la raó

Pàgina 392 La filosofia com a saviesa tràgica: la innocència de l’esdevenir Què podem aprendre de la saviesa tràgica? L'apol·lini i el dionisíac són els dos poders bàsics de la realitat del món. Tot el que existeix és efímer i finit, i el fons dionisíac del món és inesgotable. Argumentació: Sabem que en el naixement de cada cosa (individualitzada) ja està present també la seva decadència i la seva mort. La individuació és el principi del sofriment (perquè és consciència de finitud) però la seva desaparició no és aniquilació total, sinó retorn al fons originari de la vida. La individuació és resultat del joc innocent del fons primordial que juga contínuament a crear i destruir el món (des de la saviesa tràgica no en fem una interpretació moral). Coneixement fonamental: La unitat de tot el que és existent: vida i mort són dos aspectes d’una mateixa realitat (cal que unes figures es dissolguin perquè se’n puguin formar unes altres). Conclusió: Afirmació radical i integra de la vida en tots els seus aspectes, incloent-hi la decadència, la terribilitat, la lletjor i la mort. Text pàgina 392 2. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell 2.1. El problema del coneixement: la crítica de la raó

Pàgina 393 L’art tràgic com a consol metafísic. Quin és l’efecte de la tragèdia (davant la veritat de Silè)?: No es tracta de negar-ho sinó de transfigurar-ho. L’art transforma la mirada aterridora (els sentiments de nàusea) en representacions amb les quals es pugui viure, converteix: Allò espantós en sublim, i Allò absurd en còmic. Enfront l’ingenu optimisme científic o el moralisme cristià, l’art esdevé “amor fati”: una afirmació entusiàstica de tot el que està passant. 2. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell 2.1. El problema del coneixement: la crítica de la raó José Vidal González Barredo