La Dictadura de Franco: Espanya de 1939 a 1975 El FRANQUISME: una visió general

1 d’abril de 1939 Victòria final del bàndol franquista. FINAL DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA

El final de la Guerra Civil, l’abril de 1939, va configurar una Espanya de “vencedors” i una Espanya de “vençuts”

Portades de diaris de Barcelona anunciant el final de la guerra La figura de FRANCO es va identificar absolutament amb el bàndol vencedor, la de l’autèntica ESPANYA, davant l’ANTIESPANYA representada per la REPÚBLICA

La victòria del bàndol “nacional” va acabar amb la legalitat i amb els símbols de la República.

Amb la victòria de Franco naixia el NUEVO ESTADO ESPAÑOL, que hauria de perdurar de 1939 fins al 1975. Franco president el “Desfile de la Victoria” a Madrid el 19 de maig de 1939.

LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA: ESPANYA AL 1939 (I) Espanya: la postguerra Conseqüències socials i demogràfiques Conseqüències econòmiques Conseqüències polítiques Conseqüències culturals

LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA: ESPANYA AL 1939 (II – demogràfiques i econòmiques) Més de 500.000 morts durant la guerra i primera postguerra Uns 450.000 exiliats (a França, Regne Unit, l’URSS i a Llatinoamèrica) Uns 30.000 menors “robats” Més de 150.000 represaliats republicans (execucions) Uns 280.000 presoners per raons polítiques (1940). La població espanyola l’any 1940 era d’uns 26.000.000 habitants. La producció industrial espanyola era el 31% inferior el 1940 que el 1936. La producció agrícola havia caigut un 22%. El PIB de 1939 era només el 73 % del que tenia Espanya a l’inici de 1936. Preus oficials dels productes bàsics situats entre un 25% - 400% més cars en el mercat negre. Gran devastació d'infraestructures i habitatges.

LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA: ESPANYA AL 1939 (i III – polítiques i culturals) Establiment d’un Estat totalitari de “partit únic” sota el lideratge únic de Franco. Absència absoluta de llibertats democràtiques (Estat feixista i policial) Generalització de la repressió política, sindical i ideològica. Vinculació internacional a les potències de l’Eix (Alemanya i Itàlia) Mort, empresonament i exili de gran part de la intel·lectualitat espanyola (món universitari, científic, docent ...) Depuració del sistema educatiu, i establiment d’un Estat nacional – catòlic. Inici d’un endarreriment cultural endèmic i consolidat. Persecució i repressió de manifestacions culturals pròpies (com la llengua) del País Basc, Catalunya, etc.

LES FASES DEL FRANQUISME Els anys 40 Els anys 50 Els anys 60 Els anys 70 1939 – 1945  “Època blava” – predomini de la Falange i de l’aliança amb l’Eix (2GM) --- 1945 – 1953  Aïllament internacional. Model econòmic “autàrquic”. 1959 – “Plan de Estabilización” Dècada dels anys 60 - Època del “DESARROLISMO” i liberalització econòmica. Anys del “milagro español”. Domini polític de l’OPUS DEI (govern dels “tecnòcrates”). Immobilisme polític. 1953 – 1959  Inici de l’aperturisme. Relacions amb els Estats Units i Concordat amb el Vaticà. Predomini del sector catòlic i monàrquic. 1973 – 1975  Crisi final del règim Creixement de l’atur per la crisi del petroli. Intensificació de la crisi social i de les oposicions al règim. Lluita per la successió entre les “famílies” del règim.

La figura de FRANCISCO FRANCO (I) Franco i Hitler a Hendaia (França), l’any 1940. Francisco Franco l’any 1923 FRANCISCO FRANCO BAHAMONDE Nascut a El Ferrol (A Corunya), el 4 de desembre de 1892. Mort a Madrid el 20 de novembre de 1975. Franco i la seva única filla Carmen.

La figura de FRANCISCO FRANCO (II) Representacions propagandístiques de la figura de Franco després de la seva victòria a la Guerra Civil.

La figura de FRANCISCO FRANCO (III) Franco i el cap de Govern Carlos Arias Navarro durant una convalescència de Franco a l’hospital La Paz de Madrid (1975) Franco i el president nord-americà Eisenhower durant la seva visita a Madrid el 1959 Franco i la seva dona Carmen Polo

La figura de FRANCISCO FRANCO (IV)