1 Comparativa geoestadística: casos analitzats

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Estudio EUROFARMA: Comparativa de las políticas farmacéuticas de la Unión Europea Madrid, 14 de marzo 2007.
Advertisements

SISTEMA EUROPEO DE EDUCACIÓN SUPERIOR
Hasta 1991 se decía que el mundo era bipolar: EEUU y URSS, capitalismo y socialismo. La caída de la URSS llevó a la desintegración del bloque socialista.
La Unión Europea.
EL PLANISFERIO POLÍTICO
9 de MAYO G.T. Elaboración de Materiales y Recursos didácticos en un Centro TIC.- C.E.I.P. SAN TESIFÓN.
Antonio Villegas Zamora 11-C.  Antigua Yugoslavia Bosnia- Herzegovina Croacia Eslovenia Macedonia Montenegro Serbia Provincias: Vojvodina, Kosovo.
Member of Erasmus+ Educación Superior MOVILIDAD PARA PRÁCTICAS (SMT)-FCTs en Europa.
Pekín se postuló por primera vez para ser sede de los Juegos Olímpicos en 1993, con el fin de celebrar los Juegos Olímpicos de La capital china.
European Friends en CEIP San Ildefonso de Talavera de la Reina. Juana López Martín Emilio José Fernández de las Heras.
Erasmus+ Educación Superior MOVILIDAD PARA PRÁCTICAS (SMT)-FCTs en Europa.
HISTORIA E INSTITUCIONES
Los Euro Info Centres (EIC) Centros Europeos de Información Empresarial EUROVENTANILLAS Málaga, 16 de NOVIEMBRE de 2007 Via de acceso a los mercados y.
COSTAS DE EUROPA Por Elián y Pablo.
¿Qué características hacen de Europa un continente diverso?
QUÉ ES LA UNIÓN EUROPEA.
Mundo Eslavo Colegio San José. La Serena.
Reseña de los miembros en el 2015 Reunión del Consejo Directivo 16 de noviembre del Sofía, Bulgaria.
Verneé. “Bosque de Montenegro” 60 x 40 cm. Mixta sobre masonite Precio Catálogo: $ 3, Si está interesado en alguna obra, contáctenos para informarle.
Cuantos somos: (2011) (2015) Distribución en el territorio: Densidad de población (2011): 92,52 hab/km² (2015): 91,8 hab/km² ¿En.
La Comunidad Económica Europea Trabajo realizado por: Eugenio Lorente Serrano.
El papel de la banca comercial en la interanacionalización empresarial V FORO DE INTERNACIONALIZACION DE LA EMPRESA Murcia, 22 de marzo de 2004 D. Juan.
Alumno: Matias Levy Profesor: Gastón Caligaris Materia: Formación Ética y ciudadana Tema: Genocidio en Yugoslavia.
FCT EN EUROPA Mª Pilar Corraliza.
COLEGIO ESTUDIO Xeografia-3º ESO
Becas Erasmus+ Prácticas
2º EDUCACIÓN SECUNDARIA OBLIGATORIA
UNIÓN EUROPEA Los países de la unión europea son: Portugal, España, Francia, Italia, Reino Unido, Países Bajos, Alemania, Luxemburgo, Finlandia,
HISTORIA DE LA UE HISTORIA DE LA UE.
1. La Administración pública 2. La Administración local
Castellsagues Nogueras, Nil
Desde la menor hasta la mayor (Capitales de Europa)
Tema 7: demografía y población
Tema 7: demografía y población
L’EDAT MODERNA.
La tecnologia i la seguretat viària
Geo loca lies Juniper Serra 3r d’ESO
L’ÈPOCA DE L’IMPERIALISME
LA POBLACIÓ ESPANYOLA EN EL S. XIX
Història del Món Contemporani 1r de Batxillerat
EL MODEL SANITARI: MODEL I SISTEMA
Informe 2011 sobre la seguretat a Catalunya
RENAIXENÇA ROMANTICISME Moviment cultural de redreçament i recobrament
EUROPA.
AGULLENT Adela Espí Soler.
NOUS ESTATS INDEPENDENTS D’EUROPA: SEGLES XX i XXI
SOCIOLINGÜÍSTICA COMUNICACIÓ Pàg
4.- LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA (I): TERRITORIALS.
El Parlamento Europeo: la voz del pueblo
Estat de benestar i drets socials
Necessita Catalunya un nou finançament?
6.- CONTRASTOS I DESIGUALTATS EN EL MÓN ACTUAL.
Creixement Econòmic: Fets importants
Marc territorial Àmbit: les 7 comarques de la RMB
L’organització política del territori
NORMATIVA CC SS.
6.- EXPANSIÓ I CRISI DEL COMUNISME.
L’organització política del territori
Estrès laboral i L'estrès laboral és una resposta de l’organisme davant de qualsevol demanda o exigència a la qual està sotmès i que l’individu interpreta.
Qualitat, innovació i internacionalització
Consum per substàncies per any (últim mes)
Geografia.
BAIX LLOBREGAT.
Informe Observatori Barcelona 2016
la cohesió social va per barris
PLA EDUCATIU D’ENTORN DEL BARRI DE SANT ILDEFONS DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT 11/07/2019.
Punts wifi Repte Barcelona Dades Obertes
Jornades Govern Obert. Diputació de Barcelona
EFECTES I MUNTATGE –RAMON CRUZ
La gran ampliación: unión del este y el oeste
Transcripción de la presentación:

1 Comparativa geoestadística: casos analitzats 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 Quebec Superfície: 1.542.056 km2 Habitants: 7,6 milions Apel·latiu oficial: província Grenlàndia Superfície: 2.166.086 km2 Habitants: 57.637 Apel·latiu oficial: nació 3 Escòcia Superfície: 78.772 km2 Habitants: 5 milions Apel·latiu oficial: country 4 Irlanda Nord Superfície: 13.843 km2 Habitants: 1,7 milions 5 Flandes Superfície: 13.512 km2 Habitants: 6,15 milions Apel·latiu oficial: regió País Basc Superfície: 2.995 km2 Habitants: 3 milions Apel·latiu oficial: autonomia 6 Catalunya Superfície: 31.895 km2 Habitants: 7,5 milions 7 8 9 10 Estònia Superfície: 45.000 km2 Habitants: 1,35 milions Any independència: 1991 Letònia Superfície: 64.600 km2 Habitants: 2,26 milions Lituània Superfície: 65.300 km2 Habitants: 3,56 milions 11 12 Eslovàquia Superfície: 49.000 km2 Habitants: 5,4 milions Any independència: 1993 Ucraïna Superfície: 603.700 km2 Habitants: 46 milions Eslovènia Habitants: 2 milions 13 14 15 16 17 Bòsnia Superfície: 51.129 km2 Habitants: 3,5 milions Any independència: 1992 Kosovo Superfície: 10.887 km2 Any independència: 2008 Macedònia Superfície: 25.713 km2 Montenegro Superfície: 13.812 km2 Habitants: 670.000 Any independència: 2006

1.1 Superfície en km2 Comparativa geoestadística Catalunya 1.600.000

1.2 Superfície respecte de l’estat al qual pertanyen o pertanyien Comparativa geoestadística Superfície respecte de l’estat al qual pertanyen o pertanyien 99% Catalunya

1.3 Comparativa geoestadística Població (en milions) Catalunya

1.4 Comparativa geoestadística Percentatge de població respecte de l’estat al qual pertanyen o pertanyien Catalunya

2 Nous estats a Europa des de 1990 analitzats a l’estudi Letònia Lituània Bòsnia Montenegro Macedònia Kosovo Eslovènia Estònia Eslovàquia Ucraïna 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

3 Estatalitats passades Territoris amb institucions pròpies (poder legislatiu) durant l’edat moderna (S. XV-XVIII) o que foren estats en algun període abans de 1945 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 Escòcia Flandes País Basc Catalunya Estònia Letònia Lituània Eslovàquia Ucraïna Montenegro

4.1 Demos no coincidents amb l’estat matriu I Territoris que no pertanyen a la cultura majoritària o dominant de l’estat matriu del qual formen o formaven part (indicadors: llengua pròpia i/o religió diferent) 4.1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 12 11 13 14 16 Quebec Grenlàndia Escòcia Irlanda del Nord Flandes País Basc Catalunya Estònia Letònia Lituània Eslovàquia Ucraïna Eslovènia Bòsnia Kosovo Macedònia 15

4.2 Demos no coincidents amb l’estat matriu II Territoris amb nivell de descentralització alt (indicador: disposar de poder legislatiu propi dins de l’estat matriu) 4.2 1 2 3 4 6 7 5 Quebec Grenlàndia Escòcia Irlanda del Nord Flandes País Basc Catalunya

5 +  Reconeixement per l’estat matriu dels demos subestatals Quebec 1 2 3 4 6 7 5 Quebec Grenlàndia Escòcia Irlanda del Nord Flandes País Basc Catalunya + 

6 Demos i processos d’estatalitat

7 Factors Estatalitats passades (mapa 7.1) Superposició de mapes Factors Estatalitats passades (mapa 7.1) Demos no coincidents amb l’estat matriu I: cultura (mapa 7.2) Demos no coincidents amb l’estat matriu II: descentralització alta (mapa 7.3) Reconeixement de la sobirania en l’actualitat (mapa 7.4)

7.1 Estatalitats passades 1 factor 1 5 6 2 7 8 9 3 4 10 Escòcia Flandes País Basc Catalunya Estònia Letònia Lituània Eslovàquia Ucraïna Montenegro 1 factor

7.2 Estatalitats passades i demos no coincidents amb l’estat matriu I 1 2 4 11 13 14 16 17 15 9 8 7 6 5 3 10 12 1 factor 2 factors Quebec Grenlàndia Irlanda Nord Eslovènia Bòsnia Montenegro Kosovo Macedònia Escòcia Flandes País Basc Catalunya Estònia Letònia Lituània Eslovàquia Ucraïna

Estatalitats passades i demos no coincidents amb l’estat matriu I i II 7.3 1 2 4 11 13 14 16 17 15 9 8 7 6 5 3 10 12 1 factor 2 factors 3 factors Eslovènia Bòsnia Montenegro Kosovo Macedònia Quebec Grenlàndia Irlanda N. Estònia Letònia Lituània Eslovàquia Ucraïna Escòcia Flandes País Basc Catalunya

Estatalitats passades, demos no coincidents amb l’estat matriu I i II i reconeixement baix dels demos subestatals 7.4 5 17 12 1 2 4 11 13 14 16 15 9 8 7 6 3 10 4 factors 1 factor 2 factors 3 factors País Basc Catalunya Eslovènia Bòsnia Montenegro Kosovo Macedònia Estònia Letònia Lituània Eslovàquia Ucraïna Quebec Grenlàndia Escòcia Irlanda N. Flandes

Taula de referèndums als nous estats 8.1

Taula de referèndums als nous estats 8.2

Taula de referèndums als nous estats 8.3