2.- L’ANTECEDENT: EL DIUMENGE SAGNANT O REVOLUCIÓ DEL 1905. Causes anteriors Derrotes russes en la guerra contra Japó (1904-05) Dificultats econòmiques derivades de la guerra = + + PROTESTES Manifestació pacífica a Sant Petersburg, reclamant reformes polítiques i socials Violenta repressió de l’exèrcit i la policia tsarista: més de 300 morts Les vagues i protestes de camperols, obrers, estudiants i soldats (Cuirassat Potiòmkin) s’estenen pel país Durant les protestes es creen soviets per tot el país, que dirigiran la lluita i les revolucions del 1917 El tsar Nicolau II, per frenar les protestes, convoca eleccions a la Duma o parlament (però no tindrà poder → pseudoconstitucionalisme) i promet llibertats i una reforma agrària que fracassarà. 1. Concedir a la població la llibertat civil, establerta d’una manera infrangible sobre la base la inviolabilitat personal, i les llibertats de consciència, de reunió i d’associació. 2. No obstaculitzar les eleccions a la Duma Imperial i admetre en la participació a les eleccions a les classes de població que han estat privades fins ara del dret de vot. 3. Establir com a regla infrangible que qualsevol llei no serà efectiva sense la sanció de la Duma Imperial i que els represen- tants del poble tindran els mitjans per participar realment en el control de la legalitat dels actes realitzats pels membres de la Nostra administració. Decret imperial del 30 d’octubre del 1905.

3.- LA REVOLUCIÓ BURGESA DE FEBRER DEL 1917. 3.1.- La caiguda del tsarisme. 3.2.- L’aprofundiment de la Revolució.

3.1.- La caiguda del tsarisme. Totes les que hem vist a l’apartat 1 L’incompliment de les promeses fetes pel tsar en 1905 CAUSES Derrotes militars La població reclama al tsar que abandone la guerra L’entrada en la Iª G.M. Gran quantitat de morts Fam, misèria, fred i morts Vaga general dels soviets d’obrers de Petrograd, exigint pau, pa i terra (febrer) Les vagues i protestes s’estenen per tot el país Els soldats recol- zen les protestes El tsar abdica Es forma un govern provisional liberal presidit per Luow i recolzat per liberals, menxevics i esserites, prometent llibertats polítiques, reformes socials i eleccions a una assemblea constituent (rev. burgesa) El nou govern es nega a abandonar la guerra i a donar la terra als camperols i les indústries als obrers, com demanaven els soviets El govern té el poder Divisió Els soviets tenen la força “Segons el portaveu del grup obrer de les indústries de guerra, el proletariat de la capital està a tall de la desesperació; es creu que la més mínima explosió, deguda al més xicotet pretext, conduirà a motins incontrolables, amb desenes de milers de víctimes. (...) La situació econòmica de les masses, malgrat la important pujada de salaris, es troba prop de la misèria. Fins i tot si es valora la pujada dels salaris en un 100 per 100, el cost de la vida ha pujat un 300 per 100. La impossibilitat d’obtenir productes, la pèrdua de temps que signifiquen les hores de cua davant els establiments, la creixent mortalitat deguda a les males condicions d’allotjament, al fred i a la humitat que originen la manca de carbó; totes aquestes condicions han creat una situació tal que la massa dels obrers està disposada a cometre els excessos més salvatges” Informe policial de gener del 1917. “Ruzski ha vingut a veurem pel matí i m’ha llegit una llarguíssima conversa per cable directe amb Rodzianko. Segons aquesta, la situació a Petrograd era tal que cap ministre de la Duma tenia poder per a fer res, ja que havien de lluitar contra el Partit Socialdemòcrata, representat pel soviet de treballadors. S’exigeix la meua abdicació (...). En essència el que diuen és que per a salvar Rússia i mantindre l’exèrcit en el front ha de donar-se aquest pas. Jo he acceptat. Des del quarter general vaig enviar l’esborrany d’una proclama. Per la vesprada arribaren de Petrograd Guchkov i Shulgin, amb els quals vaig discutir l’assumpte I als quals vaig entregar la proclama signada i corregida. A la una de la matinada del dia 16 vaig abandonar Pskov amb el cor destrossat per tot el que havia passat. Al meu voltant sols hi ha traïció, covardia i engany.” Fragment del diari íntim del tsar Nicolau II de Rússia.

3.2.- L’aprofundiment de la Revolució. Lenin torna de l’exili i publica les “tesis d’abril”, demanant una revolució socialista (abolició de la propietat privada), l’eixida de la guerra i tot el poder per als soviets Partidari de fer més reformes, però sense revolució Protestes per tot el país Luow dimiteix i és substituït per l’esserita Kerenski Es nega a eixir de la guerra i ajorna les eleccions S’enfronta amb els soviets i els bolxevics Intent de colp d’estat del general Kornilov (agost) Kerenski necessita l’ajuda dels soviets per a frenar el colp d’estat Es demostra la feblesa del govern i el poder dels soviets Els bolxevics aproven dur a terme la revolució de manera immediata (10 d’octubre) Els soviets de Petrograd i Moscou la recolzaran “Poble rus: La Mare Pàtria està en vies de desaparèixer, l’hora final s’aproxima. Obligat a expressar-me amb claredat, jo, el general Kornilov, afirme que el govern provisional actua baix la pressió de la majoria bolxevic dels soviets, de ple acord amb l’Estat Major alemany que planeja un desembarcament en Riga, destrueix l’exèrcit i desorganitza el país. Aquells que tenen un cor que batega per Rússia, que creuen en Déu i la seua Església, preguen al nostre Senyor per a que es realitze el més gran dels miracles: la salvació de la nostra terra natal. Jo, el general Kornilov, fill d’un camperol cosac, us dic a tots que no desitge res més que la salvació de la gran Rússia. Jure que gràcies a la victòria sobre l’enemic, aconseguiré portar al poble fins l’Assemblea Constituent en què es decidirà el seu propi destí i podrà elegir la seua forma de govern.” Proclama del general Kornilov (agost del 1917). “El pas del poder als soviets significa, hui, la insurrecció armada: renunciar a la insurrecció armada equivaldria a renunciar a la consigna principal del bolxevisme: “Tot el poder per als soviets”, i a tot internacionalisme proletari i revolucionari en general. Però la insurrecció armada és un aspecte especial de la lluita política sotmès a lleis especials, que han de ser profundament analitzades (...). Aplicat a Rússia i al mes d’octubre del 1917 vol dir (...) cercar i aïllar Petrograd, apoderar-se de la ciutat mitjançant un atac combinat de la flota, els obrers i les tropes: una missió que requereix habilitat i triple audàcia. Formar amb els millors elements obrers destacaments armats de fusells i bombes de mà per atacar i cercar els centres de l’enemic (escoles militars, centrals de telègrafs i telèfons,...). La consigna d’aquests elements ha de ser: “Abans morir tots que deixar passar a l’enemic”. El triomf de la revolució russa i de la revolució mundial depèn de dos o tres dies de lluita.” Carta de Lenin al Comité Central (8 d’octubre del 1917).