► Tot l'univers –des dels àngels fins als éssers inanimats– és convidat en aquest salm a entonar un cant de lloança al Senyor. ► El motiu de la lloança és l'admirable ordre de la creació. El verset final destaca els privilegis d'Israel com a poble escollit de Déu. ► Aquest salm té una gran similitud amb el Càntic dels Càntics, que figura en els suplements grecs del llibre de Daniel (3, 52-90).

1. AMB ISRAEL 2. AMB JESÚS 3. AMB EL NOSTRE TEMPS Invitació a la lloança: el verb "lloeu", "canteu", es repeteix dotze vegades, incloent-hi els dos "Al·leluia", al principi i al final perquè "Hal·lelu-Yah" significa en hebreu "lloeu Déu". 2. AMB JESÚS No s'expressa aquí l'ànima profunda de Jesús? Aquest poble al qual Déu "dóna vigor" (en hebreu, "ha exaltat el corn del seu poble''), aquest poble "sacerdotal" encarregat de la lloança, aquest poble "escollit"... aquest poble "fidel", era, segurament, col·lectivament, Israel. Ara bé, Jesucrist, en la seva pròpia persona, va realitzar plenament aquest poble escollit. 3. AMB EL NOSTRE TEMPS Lloar Déu amb la creació. Salm per a l‘estiu, salm per a les vacances. Hem d'aprendre a "veure", a obrir els ulls davant les meravelles de l'univers. Muntanyes, boscos, bèsties, estrelles, flors, nois, nens, ancians...

Lloeu el Senyor des del cel, lloeu-lo en les altures; lloeu-lo tots els seus àngels, lloeu-lo tots els seus estols. Lloeu-lo, sol i lluna, lloeu-lo, estrelles lluminoses,

lloa’l, cel del cel amb les aigües de l’espai. Que tots lloïn el nom del Senyor: a una ordre d’ell, tots foren creats, els donà solidesa perpètua, els imposà lleis que no traspassaran.

Lloeu el Senyor des de la terra, monstres marins i tots els oceans, llamps i pedra, neu i boira, huracans que compliu el que us mana., muntanyes i tots els turons, arbres fruiters i tots els cedres, feres i animals domèstics, rèptils i ocells alats,

pobles i reis de la terra, poderosos i governants de tot el món, infants i vells, joves i noies: Que tots lloïn el nom del Senyor, l’únic nom que excel·leix sobre tot altre;

la seva majestat domina cel i terra, i ha donat al seu poble un gran poder. Càntic de lloança de tots els qui l’estimen, dels seus familiars els fills d’Israel.

«Lloeu el Senyor des de la terra» «Lloeu el Senyor des del cel, lloeu-lo en les altures.» La lloança és el llenguatge del cel. Aprenem-lo a la terra per anar assajant l'eternitat. La lloança és l'oració que ho accepta tot. Lloem el Senyor per les seves obres sense pretendre esmenar-les. La lloança és l'oració que fa contacte. No s'escapa amb petició o queixa, sinó que fa pregària de la realitat. La lloança és la pregària del moment present. Ni perdó pel passat ni preocupació pel futur. La lloança és la pregària del grup. El cor de veus mixtes davant l'altar de Déu. La lloança és oració d'alegria. No puc dir «Lloeu el Senyor!» amb cara llarga. La lloança és pregària d'amor. M'alegro en cantar lloances, perquè estimo la persona a qui festejo. La lloança és obediència. El meu estat de criatura fet música i cant. La lloança és poder. Els murs de Jericó s'ensorren al so de les trompetes de la litúrgia en mans de sacerdots. La lloança és adoració. Lloar Déu és tractar Déu com a Déu en la majestat de la seva glòria. «Lloeu el Senyor des de la terra»

Déu de l'univers, que totes les vostres obres proclamin, a l'uníson, la vostra glòria i que nosaltres siguem fidels intèrprets de la seva lloança, fins que tota la creació entoni un càntic nou a la vostra presència. Per Crist, Senyor nostre.