La il·lustració i la filosofia de Kant Unitat 8 La il·lustració i la filosofia de Kant

2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2. 1 2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2.1. Les claus per entendre la filosofia de Kant Immanuel Kant (1724-1804) Neix a Königsberg (Prússia oriental) en una família humil. Va treballar de professor a la universitat de la seva ciutat . Malgrat que mai es va moure d’aquesta, estava al dia de tots els avenços filosòfics i científics de la seva època . Va viure sota el govern de tres monarques il·lustrats (Frederic Guillem I, Frederic II el Gran i Frederic Guillem II) però amb l’últim va patir la censura de les seves idees sobre la religió. Va defensar la llibertat de pensament i criticar les arbitrarietats del despotisme il·lustrat. Biografia Pàgina 268

2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2. 1 2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2.1. Les claus per entendre la filosofia de Kant Les influències en la seva formació El pietisme Moviment religiós de renovació cristiana protestant: “Viure com a cristians” significa que allò que és important és l’actitud i el sentiment religiós i no el sotmetiment a les organitzacions eclesiàstiques i els dogmes. Rebuig dels ritus i les pràctiques religioses. Influeix en la seva concepció de la religió i de l’ètica. La metafísica racionalista de Christian Wolff Aquest deixeble de Leibniz va marcar la seva formació i aspiració filosòfica primera. M. Knutzen el va encaminar cap a l’estudi de les matemàtiques, la física i la metafísica. Els il·lustrats francesos i anglesos Influït per la lectura de Rousseau (en la seva concepció de l’educació i els drets de la humanitat) i admirador de la revolució francesa. La filosofia de Hume Li va provocar un replantejament de la seva posició racionalista inicial en “despertar-lo del somni dogmàtic”. Pàgina 279

2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2. 1 2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2.1. Les claus per entendre la filosofia de Kant El projecte kantià El camp de la filosofia pot reduir-se a tres preguntes que es poden condensar en una: Pàgina 279 Què és l’ésser humà? Què puc conèixer? Objectius: - Establir: a) Els principis des dels quals és possible un coneixement científic de la naturalesa. b) Els límits dins dels quals és possible aquest coneixement. Disciplines: Teoria del coneixement, metafísica, ciència. Obres: - Crítica de la raó pura (1781). - Prolegòmens a tota metafísica futura (1783). Què he de fer? - Establir i justificar: a) Els principis de l’acció i b) Les condicions de la llibertat. Ètica, moral. - Crítica de la raó pràctica (1788). - Fonamentació de la metafísica dels costums (1785). Què puc esperar? a) Projectar el destí últim de l’ésser humà i b) Les condicions i possibilitats de la seva realització. Història, religió. - Crítica del judici (1790). - La religió dins dels límits de la mera raó (1793). - La pau perpetua (1795).

“Crítica de la raó pura” 2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2.2. L’origen i la constitució del coneixement Què puc saber ? Els objectius i els pressupòsits de la Crítica de la Raó Pura Es proposa trobar una síntesi respecte del problema del coneixement a partir de la reinterpretació de diferents elements del racionalisme i l’empirisme. Desenvolupa un nou mètode: transcendental o crític. Pàgina 281 “Crítica de la raó pura” Ús pur o teòric: coneixement de fets Ciència (coneixement de la naturalesa). Metafísica (quan pretén conèixer més enllà de l’experiència). Instrument del coneixement (TdC). Anàlisi en dos sentits: Crític: Què podem conèixer? Determinar els límits del coneixement humà. Contra el dogmatisme del racionalisme (fe cega en la raó: en la possibilitat de conèixer i demostrar l’existència dels objectes de la metafísica: Déu, món, ànima). → Destruir les pretensions injustificades de la raó en el coneixement i eliminar les inacabables disputes metafísiques. Transcendental: Com és possible el coneixement? Determinar les condicions de possibilitat del coneixement. Contra l’escepticisme de l’empirisme (la idea de que no és possible obtenir cap coneixement universal i necessari a partir de l’experiència). → Descriure en què consisteix l’ús correcte de la raó i fonamentar el coneixement científic.

2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2. 2 2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2.2. L’origen i la constitució del coneixement Els objectius Fonamentació del coneixement científic (un coneixement universal i necessari però extensiu a diferència de Hume). Respondre a la pregunta: És possible la metafísica com a ciència? On per: Metafísica entén el model racionalista de Wolff. Ciència entén el model newtonià (un conjunt de proposicions o judicis). Comparació entre la ciència i la metafísica tradicional La metafísica està en inferioritat respecte de la ciència perquè: La ciència progressa i en la metafísica es continuen debatent les mateixes qüestions des dels inicis de la filosofia. Els científics es posen d’acord respecte a les seves teories i conclusions, en canvi, els metafísics mai acorden res i estan en desacord continu. Objectiu: Pot constituir-se la metafísica amb el mateix rigor que la ciència? Com que la ciència és un conjunt de judicis, el camí a seguir serà: Quins són els tipus de judicis característics de la ciència. Quines són les condicions de possibilitat d’aquests. Comprovar si es donen o no a la metafísica. Pàgina 282

Universals i necessaris 2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2.2. L’origen i la constitució del coneixement L'anàlisi dels tipus de judicis Objectiu: analitza els diferents tipus de judicis per esbrinar quins són els característics de les ciències. Pàgina 284 Ampliïn o no el nostre coneixement Com coneixem la seva veritat? Exemple: “Tots els cossos són extensos” ANALÍTICS No amplien el nostre coneixement El P està comprès en el S Són no extensius o explicatius A PRIORI Amb independència de l'experiència Basats en el principi de no contradicció Són universals i necessaris Exemple: “Alguns cossos són pesants.” SÍNTÈTICS Si amplien el nostre coneixement El P no està comprès en el S Són extensius A POSTERIORI Depèn de l'experiència El P pot ser negat del S sense contradicció Són particulars i contingents Universals i necessaris Extensius Exemple: “La recta és la distància més curta entre dos punts” SINTÈTICS A PRIORI José Vidal González Barredo