TEMA 7: LA GUERRA CIVIL.

7.1. Revolta militar i Guerra Civil. a) La conspiració. Caracterització  conspiració contra la República des de la dreta plural i desorganitzada. Organitzadors: - principal  Emilio Mola capità general de Navarra.  africanistes : Queipo de Llano, Goded, Cabanellas i Franco (al final).  civils: diputats de la CEDA (Serrano Suñer). Objectius: - actuació violenta i decidida per a aconseguir Madrid. - establiment de règim dictatorial sense previsió de Monarquia. - no plantejament de guerra civil sinó triomf ràpid. Reacció del govern davant la possibilitat del colp: - comandaments militars superiors per a adeptes a la República. - en Àfrica també fidels a la República. - trasllat de militars sospitosos (Goded a Balears, Franco a Canàries). - forces d'orde (Guàrdia d'Assalt) de les ciutats amb autoritats addictes. Error del govern: - no preveure la magnitud del colp (model de Sanjurjo de 1932).

b) L’alçament i la seua propagació. L’alçament : - inici en el Marroc (17 de juliol 1936). - trasllat de Franco al Marroc a assumir el comandament de tropes africanistes. Propagació: - factors  preparació de la conjura.  ambient polític de la regió.  unitat o divisió de las forces militars i de l’orde públic.  grau de decisió de les autoritats governatives.  proximitat de una gran capital que influïra en l'entorn.

Extensió: Navarra: paper de Mola. Castella: regions catòliques i conservadores. Aragó: triomf dels revoltats en les ciutats (Cabanellas). Astúries: triomf en la capital, fracàs en la resta. Galícia: caràcter conservador de la regió, però resistència en les capitals (sindicats). Andalusia: ambient d’esquerres de la regió, amb l’excepció de Queipo de Llano (Sevilla) i altres ciutats (Cadis, Granada, Còrdova). Extremadura: fidel, excepte Càceres. Castella la Nova i Madrid: importància de l’ambient d’esquerres de la capital i dolenta organització de la revolta més actuació de les masses (“Cuartel de la Montaña”). Catalunya i Barcelona: mateix procés que en Madrid, més paper dels anarquistes. País Basc: Àlaba a favor de la rebel·lió i Biscaia i Guipúscoa en contra per promesa d’Estatut i PNB democristià. Balears: revolta de Mallorca i Eivissa, però no Menorca. País Valencià: dubtes dels rebels, finalment derrotats.

7.2. Dimensió interna i internacional del conflicte. Fases de la guerra. La guerra de columnes (juliol-novembre, 1936). Imprecisió dels límits de les zones. Enfrontament de forces amb falta de front estable, descentralització de les decisions i irresolució dels combats. Superioritat dels revoltats: encreuament de l’Estret i alliberament de les capitals andaluses per Franco. esforç cap a Madrid (fracassat als ravals). Menors èxits del Front Popular: fracàs alliberament de les capitals aragoneses i de Balears.

La batalla en torn a Madrid (nov. 1936- març 1937). Creació de les milícies populars a Madrid (generals Rojo i Miaja). Paralització de Franco i intent de flanquejar-la (carr. La Corunya, Jarama i Guadalajara). A pesar de l’avanç, fracàs de l’objectiu de Madrid. Conseqüència: canvi d’objectiu, el Nord.

La caiguda de front Nord. Guernica. (març-octubre de 1936) País Basc: la contesa seria més llarga. 1937, any crucial. concentració de les millors tropes franquistes. ferocitat del combat. importància de l’aviació alemanya: Guernica (bombardeig de població civil, per primera volta). Cantàbria i Astúries: ràpida en Cantàbria (ajuda italiana) i més dura en Astúries (naixement de guerrilla). Ofensives de la República: Segòvia i La Granja, Brunete (Madrid) i Belchite (Saragossa) = tots fracassats.

Terol i la marxa cap al Mediterrani. (de la fi de 1937 a juny de 1938) Ofensiva republicana sobre Terol: maniobra de distracció per evitar atac a Madrid. primer alliberament d’una capital de província. contraofensiva de Franco en dures condicions climàtiques. recuperació de Terol (superioritat artilleria i aviació). obertura del camí cap al Mediterrani (arribada a Vinaròs). resistència republicana al Maestrat per defensar València (seu del govern).

La batalla de l’Ebre i Catalunya (juliol 1938-febrer 1939) Ofensiva republicana (Gandesa): per a recuperar territori de l’Ebre i detenir atac a València. Franco organitza una batalla frontal (artilleria). victòria de Franco després de 115 dies de lluita. Conseqüència: decisió de la guerra. Catalunya: Entrada de Franco en febrer sense resistència. Final definitiu de la guerra: dimissió d’Azaña. Exili de la població cap a França. Te Deum del general Yagüe a la seua entrada en Barcelona, 20/02/13939

El final de la guerra. Ambient de derrota: impopularitat del govern de Negrin i dels col·laboradors comunistes. militars desitjosos de pactar amb Franco. Negrin vol resistir: millors condicions de pau o inici conflicte mundial. Crisis definitiva del Front Popular: reconeixement del règim de Franco per G. Bretanya i França. colp del coronel Casado junt a Besteiro per negociar amb Franco (no acceptació: sense condicions). 1 d’abril: victòria definitiva.

b) La guerra com esdeveniment internacional. Originalment conflicte interno, però plantejat com lluita democràcia, feixisme i comunisme. Recolzaments al Front Popular: França, Rússia soviètica i Brigades Internacionals (organitzades per Rússia, però no exclusivament comunistes), més Mèxic. Franquistes: Itàlia, Alemanya i països catòlics (Irlanda), més països sud-americans, menys Mèxic. Comité de No Intervenció: - creat en Londres per a evitar l’entrada dels països europeus en el conflicte. - recomanacions soles seguides per Gran Bretanya. - neutralitat dels EUA, encara que empreses recolzen a Franco (petrolera TEXACO).

Recolzament al Front Popular: A banda de les Brigades Internacionals: França: - dependència del tipus de govern i sol·licitud de pagament immediat. - intermitent = necessitat altre material. Unió Soviètica: - material i pocs soldats. - exigència de pagament immediat = or a Moscú.

Recolzament a les tropes franquistes: - Itàlia feixista  material i homes (oficialment voluntaris). - Alemanya nazi  tropes d'élite (Legió Còndor) i instructors militars. - voluntaris irlandesos i portuguesos, més marroquies. Balanç: - volum semblant i depenent del tipus de material (avions, carros, artilleria). - més qualificada la feixista (tropes regulars). - més continu el recolzament a Franco.

Evolució de les dues zones. a) La evolució política del Front Popular. Temes de divergència: la revolució social i la organització de l’exèrcit. - comunistes  ajornament de la revolució i organització militaritzada. - anarquistes  simultaneïtat de la revolució i la guerra.  exèrcit popular. - socialistes  dubitatius davant ambdues postures i enfrontaments interns.

Evolució del govern: - Dimissió de Casares-Quiroga i governs efímers de Martínez Barrio i Giral (juliol-agost 1936). - Govern Largo Caballero (set. 1936- maig 1937):  entrada d'anarquistes en el gabinet.  dificultats de enteniment de diferents grups.  enfrontament Generalitat i anarquistes: caiguda govern. - Govern Negrín (maig 1937- març 1939):  insistència en esforç militar.  utilització dels comunistes = augment de poder i influència.

b) La unitat dels insurrectes en torn a Franco. Unitat des de l’inici: - necessitat encara que difícil. - en torn a Sanjurjo, però mort en accident el primer dia. - Junta Militar presidida pel general Cabanellas. - prefectura única  Franco com cap del govern de l’Estat. Problemes: - divergències entre alfonsins, carlistes y falangistes. - decret d’Unificació (abril 1937) i creació de partit únic (Falange y de las JONS). - control de la Falange per Franco gràcies a la mort de José Antº Primo de Rivera. - desaparició de la vella oposició al Front Popular (la CEDA). - encimbellament de Serrano Suñer (cunyat de Franco). Les primeres decisions polítiques: - política reaccionària en matèria educativa i religiosa. - escassa definició inicial (militarització de la societat). - “Fuero del Trabajo”  declaració de principis.

7.4. Conseqüències de la guerra. Simultani terror: voluntat d’exterminar l’adversari. Destinataris de la repressió: Revoltats: polítics adversaris, masons, professors i mestres d’esquerres, més alguns generals. Front Popular: eclesiàstics, patrons, militars sospitosos de feixisme i polítics de dretes. Característiques: Més intensa als primers moments i amb situacions d’assetjament (Paracuellos del Jarama). Recolzament de l’església catòlica al bàndol revoltat (“La Cruzada”): Pastoral dels bisbes de l’1 de juliol de 1937.

Destrucció física i material: Vencedors i vençuts. Conseqüències demogràfiques: Inseguretat en les xifres: al voltant de 650.000 Disminució la natalitat durant el conflicte. Després de la guerra, mortalitat per malaltia. Destrucció física i material: Disminució del nivell de renda (28%). Disminució de la producció agrícola (20%) i industrial (30%). Destrucció de vivendes (8%), parc ferroviari (40%) i marina (33%). Repressió de postguerra: execucions: 30.000; presos: 270.000 immediatament. depuracions: de l’Administració i l’educació.

L’exili. Primer a França: Amèrica: 450.000 a la finalització de la guerra. després de l’ocupació per Hitler: són retornats a Espanya: alguns afusellats (Companys). altres a camps de concentració a Europa. Alguns passen a la resistència. Amèrica: Mèxic: importància numèrica i cultural (recuperació d’institucions). Altres països: Cuba, Argentina, Santo Domingo, Xile, Veneçuela, EUA.