LA VICARIA Marià Fortuny Pintura segles XVIII i XIX

1.- Classificació Autor: Marià Fortuny i Marsal             Títol: La Vicaria          Autor: Marià Fortuny i Marsal          Cronologia de l’obra: 1867-1870   País: Espanya Estil : Realisme (Preciosisme)           

2.- Tema És un tema costumista, extret de la vida quotidiana. Representa la signatura d’un contracte matrimonial a la vicaria o rectoria. L’artista presta una gran atenció als detalls dels vestits, la decoració de la sala i a l’ambient.

3.- Descripció: Es tracta d’una taula pintada amb la tècnica de l’oli. La pintura a l’oli és una tècnica pictòrica humida: l'artista disol els colors (pigment) en oli (de llinosa, per exemple) (aglutinant) i l'aplica amb un pinzell sobre fusta o tela (suport). L'oli fa que els colors quedin molt lluents.

entre ells. Van ben vestits i semblen de classe acomodada. L’escena té lloc en una vicaria (sagristia). Allà un nuvi està signant el contracte matrimonial mentre la núvia, familiars i convidats conversen entre ells. Van ben vestits i semblen de classe acomodada. Darrere d’aquest grup s’hi veu un recaptador d’almoines per les ànimes. A la dreta, asseguts en un banc, uns personatges que semblen d’una classe social més baixa que els anteriors, esperen torn per a casar-se. A l’esquerra, un capellà i un feligrès estan conversant. El lloc respira un cert ambient de luxe: reixa daurada, braser, mobiliari, làmpara, balcó amb l’escut ......

4.- Elements formals i compositius a.- Forma oberta o pictòrica. b.- Composició tancada o centrípeta c.- Perspectiva geomètrica + aèria.

d.- Línia de l’horitzó (Punt de vista) Alt. e.- Asimetria: Marcada concentració de personatges a la dreta. L’acció principal, la signatura del nuvi, té lloc lleugerament a l’esquerra del centre del quadre, que vindria representat per la núvia. f.- Geometria: Ordenació de les figures en quadrats (excepte convidada: ovalada); Predomini de les línies verticals per damunt les horitzontals. g.-Llum: Es reparteix de manera homogènia per tota la superfície del quadre. h.- Comatisme: predomini de les tonalitats càlides (més a primer terme i ocupant més part del quadre) per damunt de les fredes.

5.- Antecedents i influències posteriors. En la seva estada a Madrid, el 1866, copià i estudià els venecians (Giorgione), El Greco, Velázquez, Ribera i Goya. Es considera continuador d’aquest darrer per la seva refinada sensibilitat colorista, la passió per la llum i l’ús de la tècnica de la taca.

La gran acceptació de les seves obres provocà que un bon nombre de pintors s’inspiressin en la seva manera de concebre la pintura. Són els fortunyistes: A Espanya: Tomás Moragas, Eduardo Zamacois. A França: Henri Regnault A Itàlia: Edoardo Dalbono, Francesco Paolo Michetti.

6.- Relacions amb obres similars de l’autor La batalla de Tetuan

Educat a l'escola de Llotja, va completar la formació a Roma pensionat per la Diputació de Barcelona, institució que li va encarregar diverses produccions sobre la intervenció dels voluntaris catalans a la guerra hispanomarroquina, que havia esclatat el 1859. Per aquest motiu, al començament del 1860 Fortuny viatja a Tetuan i el 1862 a Tànger. El resultat dels treballs al Marroc van ser dues teles inacabades on va representar dos dels episodis bèl·lics més importants de la campanya africana. La primera, La batalla de Tetuan, obra de grans dimensions i d'un format del tot inusual en la pràctica artística de Fortuny, va restar al seu taller romà, on es va convertir en tot un emblema, fins que a la mort del pintor, el 1874, va ser adquirida per la Diputació. La segona, La batalla de Wadras, actualment és al Museo del Prado.

7.- Diferències amb altres solucions coetànies Fortuny és el principal representant del realisme burgès, també anomenat “pintura preciosista”.

Un altre vessant del Realisme és el paisatge: Corot i l’escola de Barbizon El pont de Nantes

Courbet, Daumier i Millet, formen el realisme testimonial.

8.- Funció i significat de l’obra La Vicaria és un quadre costumista (s’anomena “de casacón”) inspirat en els tràmits burocràtics que el mateix Fortuny va haver de fer per casar-se. En temps de Fortuny, la pintura ja no s’interessava per la grandiloqüència neoclàssica, l’èmfasi romàntic i els grans formats sinó que buscava quadres de mesures més reduïdes i executats amb més detallisme. Una altra característica de la pintura de l’etapa Fortuny és que apareix una nova classe social consumidora d’art: la burgesia. Aquesta classe social volia, per a les seves cases, quadres de dimensions més reduïdes. Funció: Decorativa. La destinació d’aquest quadre va ser una casa burgesa. Va ser comprat per 140.000 ptes.

9.- Context històric i artístic Realisme: sorgeix a mitjans segle XIX. La industrialització d’Europa ha provocat l’aparició d’un proletariat nombrós que pateix les conseqüències del capitalisme: jornades llargues de treball, condicions de vida i treball precàries. Naixement de les organitzacions obreres i les doctrines socialistes (Manifest Comunista, 1848). Al costat del proletariat ha crescut una classe social que substituirà la noblesa: és la burgesia.

Artístic: Estil pictòric desenvolupat en les dècades centrals del segle XIX. Podem diferenciar: realisme testimonial; paisatgisme i realisme burgès o pintura preciosista. Realisme testimonial: Pintors compromesos amb els problemes polítics i socials (Courbet, Millet, Daumier) Paisatgisme: pintar la realitat sense idealització formal o intel·lectual (Corot i Escola de Barbizon). Pintura preciosista: S’acomoda a un públic burgès que valora la perfecció de la factura i una temàtica amable. Formes obertes, pinzellades curtes i precises que defineixen els elements i els personatges i els donen una gran vitalitat plàstica.