Palau de Cnossos (1700 – 1400 a.C.) Heraklion (Creta) Grècia.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
LA ARQUITECTURA GRIEGA
Advertisements

Arte Griego   Arte griego.
Historia del Arte y la Cultura I 30 marzo J.J. Pollitt El arte helenístico.
Historia del Arte y la Cultura I
ARTE GRIEGO.
LA ESCULTURA GRIEGA.
EL ARTE GRIEGO.
ESCULTURA GRIEGA.
ARTE GRIEGO Escultura y pintura (cerámica)
EL ARTE DE LA GRECIA CLÁSICA
LA ESCULTURA GRIEGA.
Imperio Griego.
Nexo Museo Virtual Arte GRIEGO Tercera Exposición ABRIL 2010
Orden Dórico.
ARTE CLÁSICO.
REGIONES DE GRECIA ANTIGUA
LOS ORÍGENES DEL ARTE GRIEGO 1. Arte cicládico: III milenio a.C., en las islas Cícladas del mar Egeo. 2. Arte minoico o cretense: a. C
ARQUITECTURA, ESCULTURA Y TEATRO
Módulo: Civilización Mundial I Profesor: Ing. Jorge Paguay Rocio Alcocer Castro.
EL ARTE GRIEGO Enrique Villuendas.
Proporción: El arte Clásico. Grecia
Història de l'Art Partenó Clàssic Modern Segle XIX Segle XX CLASSIC
Me dice una amiga q por qué no enseñarán los culos d las estatuas griegas en la mayoría d las fotos. Pues es verdad. He tenido q hackear las bases de datos.
Arte Griego Acrópolis de Atenas.
ART GREC -II- ESCULTURA.
Civilización Griega Nombres:.
ERECTEIÓN.
GRECIA Escultura Historia del Arte ESTER C.M. 2º Bachillerato.
GRECIA: ARQUITECTURA ESCULTURA.
ARTE GRIEGO.
ARTE CLÁSICO 3º ESO – Cultura clásica.
Arte griego.
LA ARQUITECTURA Y EL URBANISMO
1. PERÍODO ARCAICO (finales del s. VIII a.c.-VI a.c.)
ANTIGUA ROMA Y ANTIGUA GRECIA
RESTOS DE GRECIA Y ROMA.
RESTOS ARQUITECTÓNICOS Y ARTE DE GRECIA Y ROMA
L’ARQUITECTURA -GRÈCIA-. Aspectes generals Edificis a escala humana Edificis a escala humana Edifici com a part d’un conjunt Edifici com a part d’un conjunt.
A ARTE GREGA Historia da Arte Colegio Estudio 1COLEGIO ESTUDIO. A ARTE GREGA.
ARTE GRIEGO. EJE CRONOLÓGICO ARTE MINOICO a.C.
GRECIA.
Exámen 2 AHRT Grecia y Roma Prof. José M. Muñoz
KNOSOS. Cámara Real EL PALACIO DE KNOSSOS LA PINTURA MINOICA.
La Escultura Griega.
Arquitectura GRIEGA.
HISTORIA DEL ARTE ACTIVIDADES UNIDAD 1.
ARTE GRIEGO 3. ESCULTURA Y CERÁMICA.
ARTE GRIEGO 2. ARQUITECTURA.
© 2006 Guillermo Méndez Zapata
Arquitectura griega Orden Dórico.
EL ARTE GRIEGO Enrique Villuendas. 1.- Características generales El Hombre es el centro de todas las cosas (Antropocentrismo). Preocupación por las medidas.
Atenas Clásica.
Belleza Reino de la Del siglo IV a.c. al I Gustavo René Chuquimia Mayta.
Reconstrucció de la Porta d’Isthar de Babilònia, S. VI a. C
El arte griego Cultura Clásica 4º ESO.
LA ETAPA HELENÍSTICA (s. IV – I A.C.)
Piràmide esglaonada de Djoser (III Dinastia, cap al 2630 a. C)
Altar de Zeus a Pèrgam..
Cleobis y Bitón.
IMÁGENES SELECCIONADAS PARA EL EXAMEN DE HISTORIA DEL ARTE EN LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD II.
MESOPOTAMIA: ARQUITECTURA ESCULTURA E ARTES APLICADAS.
ETAPA CLÀSSICA ES DESENVOLUPA DEL S.V a.C AL IV a.C
Imágenes del Arte Griego
Imágenes del Arte Griego
VIAJE A GRECIA.
enciclopedia católica mercabá
EL TEATRE Per començar aquest projecte ens hem de situar. Què és això del teatre? Quan es va inventar? Quina ha estat la seva evolució al llarg de la.
L'art grec.
Transcripción de la presentación:

Palau de Cnossos (1700 – 1400 a.C.) Heraklion (Creta) Grècia.

Porta dels Lleons de la ciutat de Micenes (cap a 1250 a. C. ) Porta dels Lleons de la ciutat de Micenes (cap a 1250 a.C.). Micenes (Argòlida) Grècia.

ICTINOS, CAL·LÍCRATES i FÍDIES. Partenó (447-432 a. C. ) ICTINOS, CAL·LÍCRATES i FÍDIES. Partenó (447-432 a.C.). Acròpolis d’Atenes, Grècia

MNÈSICLES / FÍLOCLES. Erectèon (421 – 406 a. C MNÈSICLES / FÍLOCLES. Erectèon (421 – 406 a.C.) Acròpolis d’Atenes, Grècia.

Temple d’Hefest (s.V a.C.) Atenes, Grècia

POLICLET EL JOVE. Teatre d’Epidaure (330 a. C POLICLET EL JOVE. Teatre d’Epidaure (330 a.C.) Epidaure (Peloponès), Grècia

Santuari de Delfos (s.VII – VI a.C.) Delfos, Grècia.

Altar de Zeus a Pèrgam (188 a.C.). Pergamonmuseum, Berlin (Alemanya)

Kurós d’Anavyssos (vers 530 a. C. ). Marbre. 196 cm Kurós d’Anavyssos (vers 530 a.C.). Marbre. 196 cm. Museu Arqueològic Nacional, Atenes (Grècia)

Guerrers de Riace. (cap al 460 – 430 a. C. ) Bronze. 205 cm Guerrers de Riace. (cap al 460 – 430 a.C.) Bronze. 205 cm. Museo Nazionale di Reggio Calabria (Itàlia)

MIRÓ. Discòbol (460 a. C. ) Còpia en marbre d’un original en bronze MIRÓ. Discòbol (460 a.C.) Còpia en marbre d’un original en bronze.153 cm. Museo Nazionale Romano delle Terme, Roma, Itàlia.

POLICLET. Dorífor (vers 440 a. C POLICLET. Dorífor (vers 440 a.C.) Còpia romana en marbre d’un original grec. 199 cm. Museo Archeologico Nazionale di Napoli (Itàlia)

AGESANDRE I FILLS. Laocoont i els seus fills (s. I a. C. ) Marbre AGESANDRE I FILLS. Laocoont i els seus fills (s.I a.C.) Marbre. 242 cm. Pati del Belvedere dels Museus Vaticans. Ciutat-Estat del Vaticà.

Afrodita, coneguda com Venus de Milo (s. II a. C. ) Marbre. 202 cm Afrodita, coneguda com Venus de Milo (s.II a.C.) Marbre. 202 cm. Musée du Louvre, París (França)

FÍDIES. Fris de les Panatenees (442 – 438 a. C. ) Marbre. 160 x 102 cm FÍDIES. Fris de les Panatenees (442 – 438 a.C.) Marbre. 160 x 102 cm. Originalment situat al Partenó d’Atenes. Avui dia repartida a la seva ubicació original, al Museu del Louvre (París), al Museu de l’Acròpolis d’Atenes (Atenes) i al British Museum (Londres)

Taurocatapsia (1500 – 1400 a.C.). Pintura Mural, Palau de Cnossos, Heraklion (Creta) Grècia.

Sacrifici d’un animal a Corint Sacrifici d’un animal a Corint. Panel de les pintures de Pitsa (540 – 530 a.C.) Pintura sobre fusta. Museu Arqueològic Nacional, Atenes (Grècia)

EXEKIAS. Àyax i Aquil·les jugant a un joc de taula (540 – 530 a. C EXEKIAS. Àyax i Aquil·les jugant a un joc de taula (540 – 530 a.C.) Ceràmica de figures negres. Museus Vaticans. Ciutat-Estat del Vaticà ANDÓCIDES. Herakles i Atenea (cap al 520 a.C.) Ceràmica de figures vermelles. Staatliche Antikensammlungen, Munich (Alemanya)