Lógica Difusa 1999.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
MOVIMIENTO JOVENES DE LA CALLE CIUDAD DE GUATEMALA chi siamo quienes-somos qui sommes-nous who we are attività actividades activités activities scuola.
Advertisements

¿PARA QUE ESTAMOS AQUÍ? LOS OBJETIVOS DE LA ENCARNACIÓN.
el 1, el 4 y el 9 tres cuadrados perfectos autosuficientes
PUNTO I NOCION DEL DERECHO ADMINISTRAIVO
LOGARITMOS.
VALORES DE VERDAD DE LOS CONECTIVOS LÓGICOS
Ecuación de la recta Prof. Juan Medina..
SATISFACCIÓN DE CLIENTES Comparativa Convocatorias 2011 y anteriores.
Algoritmos y Programas
Inferencia en Lógica Proposicional
INTELIGENCIA ARTIFICIAL
1 INFORME RESUMEN SOBRE EL NIVEL DE UTILIZACION DE LAS TIC EN LAS EMPRESAS GALLEGAS ( Resumen PYMES ) Noviembre de 2004.
Introducción Programación Matemática Objetivos:
Cuestiones y problemas
MÍNIMO COMÚN MÚLTIPLO MÁXIMO COMÚN DIVISOR
SISTEMA DE NUMEROS NÚMEROS ENTEROS DIVISIBILIDAD NÚMEROS PRIMOS
LOGICA DIFUSA Lógica bivaluada: cada proposición debe ser verdadera o falsa. Lógica multivaluada: infinitos valores. En 1965 Lotfi A. Zadeh publicó su.
Álgebra 2010 Clase N° 1 Conjuntos numéricos I
Ecuaciones de Valor Absoluto y Desigualdades
Funciones: límites y continuidad
Presentación 20 de Mayo 2009.
3. Introducción a la Lógica Difusa
Funciones Continuas. Contenidos Definición de Continuidad Funciones Discontinuas Teoremas Ejemplos.
1. Apoyo exterior sobre ala inferior de viga de acero
UPC Tema: ESPACIO VECTORIAL Rn
-17 Expectativas sobre la situación económica (Europa) Septiembre 2013 Indicador > +20 Indicador 0 a +20 Indicador 0 a -20 Indicador < -20 Total Unión.
DERIVADA DE UNA FUNCION REAL
EL OSO APRENDIZ Y SUS AMIGOS
CÁLCULO DIFERENCIAL.
Computacion Inteligente
Computacion Inteligente
El cambio climático y sus impactos en los servicios de agua y saneamiento: una visión desde los operadores Ricardo Sandoval agua y saneamiento: una visión.
CONFIGURACIÓN ELECTRÓNICA DE LOS ELEMENTOS QUÍMICOS
LÍMITES.
Ecuaciones y Resolución de Ecuaciones Lineales
3 Enero 2010 PERÚ: IV CENSO NACIONAL ECONÓMICO, APURÍMAC.
TEORÍA DE LA DECISIÓN BAJO INCERTIDUMBRE
Operaciones básicas con conjuntos borrosos.
Unidad 4: Análisis de algoritmos (parte II)
Fundamentos de Lógica Difusa (Fuzzy)
Fundamentos de Lógica Difusa (Fuzzy)
Comité Nacional de Información Bogotá, Mayo 30 de 2011 Consejo Nacional de Operación de Gas Natural 1 ESTADISTICAS NACIONALES DE OFERTA Y DEMANDA DE GAS.
Comité Nacional de Información Bogotá, Octubre 24 de 2011 Consejo Nacional de Operación de Gas Natural 1 ESTADISTICAS NACIONALES DE OFERTA Y DEMANDA DE.
Comité Nacional de Información Bogotá, Julio 21 de 2011 Consejo Nacional de Operación de Gas Natural 1 ESTADISTICAS NACIONALES DE OFERTA Y DEMANDA DE GAS.
Comité Nacional de Información Bogotá, Julio 27 de 2011 Consejo Nacional de Operación de Gas Natural 1 ESTADISTICAS NACIONALES DE OFERTA Y DEMANDA DE GAS.
Comité Nacional de Información Bogotá, Febrero 11 de 2011 Consejo Nacional de Operación de Gas Natural 1 ESTADISTICAS NACIONALES DE OFERTA Y DEMANDA DE.
Lógica Proposición Ejemplos
Un nuevo algoritmo incremental IADEM-0
Transformaciones y técnicas de graficación
SEMANA Algebra de Boole.
Números enteros.
Tema 2 Orden de contacto Polinomios de Taylor Teorema de Taylor
¿Quién la hizo? Tienes que adivinar quién hizo cada obra de arte, basado en los apuntes que tomaste y las obras que vimos de los artistas.
Funciones: Conceptos Básicos
Introducción al lenguaje R Sesión 2: Objetos en R
Ps. Walter Iván Abanto Vélez.  Es el proceso de aplicar una prueba a una muestra representativa de personas que la responden con el propósito de establecer.
Sistemas fuzzy tipo Mamdani
Razonamiento inexacto La imprecisión, como así también la incertidumbre, pueden ser tratadas dentro del razonamiento aproximado utilizando la lógica difusa.
Áreas entre curvas..
DEPARTAMENTO DE FORMACIÓN GENERAL.
Aporte de la Lógica a la Matemática
U. Diego Portales Elementos de lógica Prof. Haroldo Cornejo O.
Resolución, la regla de inferencia y el cálculo Raúl Monroy.
Campus Estado de México—Raúl Monroy Resolución, la regla de inferencia y el cálculo Raúl Monroy.
Lógica de enunciado La lógica de enunciados o de proposiciones es el nivel más básico de análisis lógico y descansa exclusivamente en las conectivas.
Negación: ¬. (También: -, ~ ) Representa la partícula lingüística no o cualquiera otras partículas que incluyan la idea de negación. Al construir la negación.
Matemáticas Computacionales
INSTALACIÓN Y ADMINISTRACIÓN DE REDES DE ÁREA LOCAL
Unidad de aprendizaje: Lógica Difusa Dra. Dora María Calderón Nepamuceno Universidad Autónoma del Estado de México Unidad Académica Profesional Nezahualcóyotl.
Lógica Difusa /02/2019.
Transcripción de la presentación:

Lógica Difusa 1999

Lógica Difusa L. Zadeh [1979] La idea principal es representar la incertidumbre contenida en proposiciones como: X es Y Jordi es alto Mediante una distribución de valores y el razonar sobre la combinación de los valores. [x es A] ô x Î U, A es un término lingüístico aplicable a x

Lógica Difusa [x es A] ô x Î U, A es un término lingüístico aplicable a x PA: U [0,1] tal que PA(u) = mA(u) mA: Función característica PA: Asigna a cada u Î U la posibilidad que tiene x de tomar el valor u dado que [x es A] 1 Alto 170 180

Lógica Difusa Representación Fiebre= Type: Fuzzy (37,38,43,43) Relation: needs_quantitative temperature fiebre(temperatura) 00 370 380 430 an-1 a2 a1 a0 temperatura Conjunto difuso que representa el concepto fiebre.

Lógica Difusa Representación Fiebre= Type: (l “low” (37,37.3,37.6,38), (m “medium” (37.6,38, 38.5,39), (h “high” (38.5,39,43,43)) Relation: needs_quantitative temperature fiebre(temperatura) low medium high an-1 a2 a1 a0 00 370 380 390 430 temperatura Conjuntos difusos que representan el concepto fiebre

Lógica Difusa Operaciones Si F=[x es A] y G=[x es B] con distribuciones de posibilidad PA y PB definidas en U F Ù G = [x es A y B] F Ú G = [x es A ó B] ØF = [x no es A] PAÙB(u) = T(PA(u) ,PB(u)) T-norma (Conjunción) PAÚ B(u) = S(PA(u) ,PB(u)) S-norma (Disyunción) PØ A(u) = N(PA(u)) N (Negación)

Lógica Difusa T-normas T:[0,1] x [0,1] [0,1] Propiedades a) T(0,0) = 0 b) T(p,q) = T(q,p) conmutatividad c) T(p,T(q,r)) = T(T(p,q),r) asociatividad d) T(1,p) = T(p,1) = p e) T(p,q) £ T(r,s) si p £ r y q £ s monotonía

Lógica Difusa T-conormas S:[0,1] x [0,1] [0,1] Propiedades a) S(1,1) = 1 b) S(p,q) = S(q,p) conmutatividad c) S(p,S(q,r)) = S(S(p,q),r) asociatividad d) S(1,p) = S(p,1) = 1 e) S(p,q) £ S(r,s) si p £ r y q £ s monotonía

Lógica Difusa T-normas y T-conormas a) T(x,y) = min(x,y) S(x,y) = max(x,y) b) T(x,y) = xy/(x+y-xy) S(x,y) = (x+y -2xy)/(1-xy) c) T(x,y) = xy S(x,y) = x+y - xy

Reglas de producción R = Si [x es A] Î U entonces [y es B] Î V La incertidumbre de R está representada por una relación difusa H en UxV H(A,B)(u,v) = I(PA(u) ,PB(v)) donde I:[0,1] x [0,1] [0,1] I: es decreciente respecto a u y creciente con v I(0,x) = 1 I(1,x) = x I(x, I(y,z)) = I(y, I(x,z))

Implicaciones difusas S-Implicaciones Si se interpreta la implicación como a ® b usando la negación ØaÚb tenemos que Is(p,q) = S(N(p),q) donde S es una T-conorma y N una negación fuerte

Implicaciones difusas(2) R-implicaciones Ir(p,q) = T(p,q) T(p,q) = SUPíc Î [0,1]/T(p,c) £ qý

Modus Ponens MILORD T(x,y) = min(x,y), S(x,y) = max(x,y), N(x) = 1-x Is(x,y) = S(N(x),y)= max(1-x,y) Ir(x,y) = 1 si x>y, y en otro caso MI(x,y)= 0 si y³ 1-x, y en otro caso

Modus Ponens MILORD Ejemplo · Si [x es A] [y es B] es m [x es A] es t [y es B] es n n(y)= SUP I(x,y)=z MI(t(n), m(z)) ·

MILORDII MILORD [Sierra89] Objetivo: Lenguaje de desarrollo de sistemas expertos Requerimientos: * Estructuración de problemas * Reusabilidad * Programación Incremental * Modelo para el conocimiento imperfecto Incertidumbre Imprecisión

MILORDII * Conducta cooperativa e informativa * Validación incremental * Buena iteracción con el usuario * Razonamiento Complejo MILORDII [Puyol, 94]

Incertidumbre en MilordII La capacidad de razonamiento aproximado de Milord II está basado una familia de lógicas multivaluadas (con un número finito de valores) que son locales a cada módulo y están definidas como un álgebra de valores de verdad. La lógica local a un módulo consta de las siguientes declaraciones: Un conjunto ordenado de términos lingüísticos que representan los grados de verosimilitud entre T y F Un operador de conjunción

Valores de verdad (Truth-value) AnT={An, Nn, T, IT} 0=a1< a2 <…< an< 1 IT(a,b)= max{cÎAn ôb³T(a,c)} T(a,b) = T(b,a) T(a,T(b,c)) = T(T(a,b),c)) T(0,a) = 0 T(1,a) = a Si b³a ®T(b,c) ³T(a,c) "c Nn(ai)=a n-i+1 Si a<b ® Nn(a)>Nn(b) N2n=Id Modus ponens

{ MILORDII Modus Ponens MPT es una función An X An ® An conjunto de intervalos { 0 si Ø$c ê IT(a,c)=b MPT [a,1] si b=1 T(a,b) en otro caso

IT(a,b) =max{c Î An êT(a,c) £ b} MILORDII Modus Ponens IT(a,b) =max{c Î An êT(a,c) £ b} I1 : IT (a,b) = 1 sii a £ b I2 : IT (1,a) = a I3 : IT (a, IT(b,c)) = IT (b, IT(a,c)) I4 : Si a £ b ® IT(a,c) ³ IT(b,c) Ù IT(c,a) £ IT(c,b) "c I5 : IT (T(a,b),c) = IT(a, IT(b,c))

{ MILORDII Modus Ponens r(p)= a MPT (a,b) r(p ®q) = IT(r(p), r (q))=b El MPT (a,b) es el conjunto de soluciones para r (q) y r es la evaluación de las proposiciones.

Modus ponens MPTs5 (x,y) Ejemplo: si p=likely y p ®q= true MPTs5 (likely,true) = true

Terap-IA

Bibliografía * Puyol, J. “Modularization, Uncertainty, Reflective Control and Deduction by Specialization in MILORDII, a Language for Knowledge-Based Systems”. Tesis Doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona. 1994. * Sierra, C. “MILORD: Arquitectura Multi-nivell per a sistemes experts en classificació” Tesis Doctoral. Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics. Universitat Politècnica de Catalunya. 1989.