PLA D’ENERGIA, CANVI CLIMÀTIC I QUALITAT DE L’AIRE DE BARCELONA

PLA D’ENERGIA, CANVI CLIMÀTIC I QUALITAT DE L’AIRE DE BARCELONA 2011 - 2020

Energia : Cronograma Els Antecedents 2003 2004 2005 2006 2007 2009 2000 2001 1997 1995 Comissió de Política Mediambiental i de Sostenibilitat Materials per al debat Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat Progama d’Actuació Municipal Ost – Ordenança Solar Tèrmica PMEB – Pla de Millora Energètica de Barcelona Creació de l’Agència d’Energia de Barcelona 1996 1998 1999 2002 2008 2010 Adhesió al Pacte d’alcaldes/alcaldesses PMEB PAM PECQ PECQ Pla de l’Energia, el Canvi Climàtic i la Qualitat de l’aire Els progressos en l'àmbit energètic En l’àmbit específic de l’actuació energètica, el juliol de 1999 es va aprovar l’Ordenança Solar Tèrmica, la qual va entrar en vigor un any desprès. El 2002 es va aprovar també al Plenari de l’Ajuntament el Pla de Millora Energètica de Barcelona (PMEB), un document estratègic d’abast municipal que consistia en un anàlisi energètic i d’emissions de gasos contaminants i d’efecte hivernacle de la ciutat, i un pla d’acció amb propostes i mesures per a avançar en la millora de l’eficiència energètica, la reducció de les emissions i el foment de les fonts d’energia renovables.

Energia: Pla de Millora Energètica de Barcelona 2002-2010
1.1 L’abast L’any 2002 l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el Pla de Millora Energètica de Barcelona (PMEB), en el que es considera que va ser la primera aproximació al coneixement estructurat del sector energètic de Barcelona. El PMEB ha estat l’instrument que ha marcat l’estratègia i el marc general en política energètica de la ciutat en el període Actualment, l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Agència d’Energia, està treballant en un nou pla d’energia més ampli que abordi l’actual conjuntura no només en matèria d’energia sinó també de protecció climàtica i de contaminació de l’aire. El nou pla permetrà que la ciutat de Barcelona es posicioni i afronti els reptes de futur en aquest àmbit Els objectius del primer pla d’energia de Barcelona eren: No incrementar el consum d’energia en el període més d’un 25,91%, i no superar un consum per càpita de 11,23 MWh/any. Reduir les emissions de GEH en un 30,3% en el període , i no superar les 3 tones d’emissions de GEH per càpita Assolir una major implantació de les EERR, amb els següents resultats: La generació elèctrica de MWh/any a partir de biogàs. La generació elèctrica de MWh/any i 14,14 MWp amb tecnologia fotovoltaica. La implantació de m2 de captadors solars tèrmics, amb una generació tèrmica de MWh/any.

Energia: Pla de Millora energètica de Barcelona 2002-2010
Valoració per projectes Alguns exemples: Revisió dels estàndards energètics en la construcció d'obra nova i rehabilitació integral en habitatges, comerços i oficines Estàndards en flotes municipals Aprofitament del fred generat a la regasificadora del port de Barcelona. Creació de l’Agència d’Energia de Barcelona Observatori de l'energia Seguiment d'aplicació de l'Ordenança Solar Tèrmica Taula Solar Pàgina web de l'energia a Barcelona Difondre continguts pedagògics en centres educatius Alguns exemples: Energia fotovoltaica a les escoles Sistemes fotovoltaics per grans comerços i altres serveis de més de m2 Potenciació del caminar i de la bicicleta com a mode de transport Construcció de la planta fotovoltaica del Fòrum 2004. Desenvolupament de la xarxa de climatització del Fòrum 2004. Aprofitament del biogàs de l’Abocador de Residus Municipals del Garraf Potenciació del ‘Car Sharing’ a Barcelona

Energia: On estem ara. Dades per sector
2.2 El consum d’energia

Energia: On estem ara. Comparativa consum energètic
Capitals Europees

Energia: On estem ara. Diagnosi general
La Ciutat. Indicadors 1999 2008 Taxa d’increment anual acumulativa Consum d’energia final 15.664,78 GWh 17.001,78 GWh 0,91% Població habitants habitants 0,80% PIB (MEUR) base 2008 52.600,55 MEUR 63.100,00 MEUR 2,04% Consum d’energia final per habitant 10,42 MWh/hab 10,52 MWh/hab 0,11% Intensitat energètica 298 Wh/EUR 269 Wh/EUR -1,13% Hi ha molts factors que influeixen en el metabolisme d’una ciutat, i que cal tenir en compte a l’hora d’avaluar com ha evolucionat el seu consum energètic. Així doncs, factors com l’evolució de la població, els límits territorials, que condicionen el creixement i l’expansió urbanística d’una ciutat, i d’altres factors socioeconòmics com el PIB, o la distribució de sectors econòmics i productius, influeixen directament en el consum energètic d’una ciutat. Conèixer aquests factors i tenir-los en compte és bàsic a l’hora d’avaluar el comportament d’una ciutat tant des del punt de vista energètic com ambiental. En aquest sentit, l’anàlisi de la ciutat de Barcelona estudiada dins el territori, així com la població, el parc d’edificis, els factors econòmics i el comportament social envers a l’ús de l’energia són factors claus que s’han treballat en el PECQ, i el seu coneixement ha estat clau a l’hora d’entendre quina ha estat l’evolució de la ciutat en la darrera dècada i cap a on i com hem d’avançar en matèrica energètica i ambiental en els propers anys.

Energia: On estem ara. Emissions de CO2 associades
Reducció emissions 2,51 Les emissions de GEH causades pel sector domèstic van disminuir a partir de l’any 2006, desprès d’un increment continuat des de l’any 2001; la taxa d’increment mitjà anual entre els anys 1999 i 2008 va ser d’un 0,94%. Els sector industrial i transport -incloent-hi el transport elèctric- van experimentar una evolució semblant, amb taxes d'increment mitjà del 0,49% i 0,40%, respectivament, entre els anys 1999 i 2008) Per contra, les emissions generades pel sector comercial van augmentar notablement, amb una taxa del 4,46%, tot i que, com en la resta de sectors, va experimentar una reducció els darrers anys, especialment el 2008. Aquesta disminució observada els últims anys va respondre, fonamentalment, a la reducció del consum energètic a causa d'una menor severitat climàtica i, a partir de l'any 2008, a la crisi econòmica. També es va produir una estabilització del consum del sector transport per la saturació viària de la ciutat, les polítiques de promoció del transport públic en detriment del transport privat, i la millora tecnològica i de l'eficiència dels vehicles. Les emissions totals de GEH per habitant, considerant el mix elèctric català, van evolucionar des de les 3,15 tn CO2eq/hab l’any 1999 a les 2,51 tn CO2eq/hab l’any 2008, amb una taxa d’increment mitjà anual negativa del ‐2,50%. Aquest valor és força baix si es compara amb els ratis estatals, europeus o d'altres ciutats.

Energia: On estem ara. Generació amb energies renovables
7620 kWp JO actualitzaria aquestes gràfiques amb informació actualitzada fins ara....

Qualitat de l’aire: Cronograma
Els Antecedents Desplegament del sistema de mesures de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) per part de la Generalitat de Catalunya 2011 Pla de Millora de la Qualitat de l'Aire (Decret 152/2007), juliol de 2007 Real Decreto 203/2009: pròrroga del Pla de Millora de la Qualitat de l'Aire (Decret 152/2007) fina a tenir un nou pla 2008 2003 2004 2005 2006 2007 2009 2000 2001 1997 Directiva 1996/62/CE, sobre avaluació i gestió de la qualitat de l'aire Directiva 1999/30/CE, sobre valors límit de Nox, Sox, partícules i plom a l’aire PMEB – Pla de Millora Energètica de Barcelona Real Decreto 1073/2002 (transposició diverses Directives europees ) Real Decreto 1796/2003 (relatiu Ozó) Real Decret 812/2007(relatiu AS, Cd, Hg, Mi, HAP’s) 1996 1998 1999 2002 2010 Aprovació de la Estratégia Española de Calidad de Aire (Ley 34/2007 de calidad del aire y protección de la atmosfera). Es marquen límits per a ciutats de més de habitants. PMEB PECQ PECQ Pla de l’Energia, el Canvi Climàtic i la Qualitat de l’aire de Barcelona (...) 1986 Creació de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) per part de la Generalitat de Catalunya Directiva 2008/50/CE relativa a la qualitat de l’aire ambiental per a una atmosfera més neta a Europa. Real Decreto 102/2011, relativo a la mejora de la calidad del aire, que deroga el Decreto 833/1975 en totes les disposicions que tenen a veure amb l’avaluació i la gestió del a qualitat de l’aire, completant la llei 34/2007.

Qualitat de l’aire: Dades per sectors
Posar les mesures que ens toquen

Qualitat de l’aire: les mesures realitzades
Objectius Implementació del conjunt de 73 mesures del Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire de Catalunya que tenen incidència a la ciutat, així com altres mesures que repercuteixen també en la millora de la qualitat de l’aire. Mesures del tipus: Nova Ordenança de Medi Ambient. Títol 2. Protecció de l’atmosfera Llicències d’activitats amb mesures correctives en l’atorgament. Llicències d’obres amb obligatorietat de compliment del Pla d’ambientalització Preventives Obres: Pla d’ambientalització Industria: controls específics de les més pulverulentes (formigoneres) Mobilitat: ambientalització de les flotes, vehicle elèctric, reg dels carrers, Àrea Verda, implantació sistema Bicing, augment de km carril bici. Correctives Posar les mesures que ens toquen

Mesures per a la indústria 1.- Revisions anticipades de llicències i adequacions a les industries pulverulentes de la ciutat 2.- Evitar el transport en camions oberts 3.- Descàrrega de materials en recintes protegits 4.- Neteja preventiva de rodes i vials per on passen aquests camions 5.- Limitació de velocitat dins les obres 6.- Carenar les cintes de transport Falta arreglar tota aquesta part, ja ho faré el cap de setmana

Mesures per a les obres Un total de 304 obres i projectes desenvolupats a Barcelona ho han fet aplicant el decret d’ambientalització de les obres 1.- Reduir emissió de partícules PM10 substituir l'ús de radials per guillotines per tallar panots, rajoles, pedra, etc... ( s'eviten grans quantitats d'emissió de pols) 2.- Cobrir amb lones els camions que transporten el material d'obra 3.- Evitar emmagatzemar a l'aire lliure, sinó utilitzant sitges. 4.-Pavimentar vies de circulació a les obres, netejar els accessos, humitejar els materials pulverulents per no generar pols, regar les obres, ús del reg en demolicions.... Falta arreglar tota aquesta part, ja ho faré el cap de setmana

Mesures per a la mobilitat i el transport Ambientalització de les flotes ► Les flotes municipals Ambientalització i diversificació de les tecnologies emprades en les flotes d’enllumenat, verd urbà, clavegueram, etc. ► La flota de TMB Ambientalització de la flota de TMB, comptant a dia d’avui amb 375 autobusos amb Gas Natural Comprimit (GNC), 4 autobusos híbrids i hibridats i normalització de l’ús de biocombustibles, que ha reduït susbtancialment les emissions de NOx i PM10 Reducció del 35% d’emissions de NOx ( kg) i del 95% de partícules PM10 (210 kg) Els vehicles de l’anterior contracta emetien kg de NOx i kg de PM10 anuals.

Mesures per a la mobilitat i el transport Actuacions al trànsit viari Reducció d’un 6% de les partícules amb el reg nocturn dels carrers amb major volum de trànsit de la ciutat Primer es va fer un estudi amb el CSIC i una prova pilot. El que es fa és regar de nit aprofitant que hi ha menys trànsit i que les partícules estan dipositades al terra. Un camió de 16 metres cúbics i que consum uns 3,5 metres cúbics per quilòmetres de recorregut La prova pilot es va fer en 174 kms i 12 recorreguts de neteja a la primavera estiu del 2009 i s’ha incorporat com a dinàmica general del servei de neteja de la ciutat. Falta arreglar tota aquesta part, ja ho faré el cap de setmana

Mesures per a la mobilitat i el transport Foment del transport públic La mobilitat dels ciutadans de Barcelona ens indica que un 52% dels desplaçaments es fan a peu i en bici, un 33% en transport públic i un 15% en vehicles privat. Les actuacions per a la millora de la mobilitat a peu i en bicicleta han elevat fins el 50% el nombre de desplaçaments interns. Cada dia persones es desplacen en bicicleta. La implantació de l’àrea verda (maig del 2005) ha aconseguit reduir el tràfic en un 5%, el que significa una reducció de vehicles menys circulant. D’altra banda s’han reduït un 12% els vehicles aparcats al centre de Barcelona. Un dels efectes de la seva implantació ha estat l’augment d’un 6% en l’ús del transport públic i s’ha millora la velocitat mitjana de circulació dels vehicles de la ciutat. Falta arreglar tota aquesta part, ja ho faré el cap de setmana

Mesures per a la mobilitat i el transport Promoció del Vehicle elèctric – Projecte LIVE: Logística d’Implantació del Vehicle Elèctric. Facilitar la implantació del vehicle elèctric en la mobilitat a la ciutat de Barcelona. Per fer-ho, cal donar impuls a la creació d’una infraestructura de punts de recàrrega que afavoreixi l’ús del vehicle elèctric i donar resposta així a les necessitats de recàrrega elèctrica que aquests tipus de vehicles requereixen. Creació de l’OficinaLIVE: Plataforma que impulsa el vehicle elèctric a la ciutat de Barcelona com una oportunitat per situar Barcelona com a pol d’innovació en mobilitat elèctrica a escala mundial. Participar al Plan MOVELE: Conformar una xarxa de punts de recàrrega de vehicles elèctrics: 219 punts: A final d’any ,podria arribar haver-hi fins a 123 punts en superfície i 96 en subsòl Falta arreglar tota aquesta part, ja ho faré el cap de setmana

Qualitat de l’aire: On estem ara. Estacions de vigilància
Agència de Salut Pública

Qualitat de l’aire: On estem ara. Dades Agència Salut Pública
NO2 – Dades 2010 Se supera el valor límit anual per a l’any 2010 (40 µg/m3) a totes les estacions de la ciutat, excepte l’estació de fons urbà del Parc de la Vall d’Hebron. Durant l’any 2010, no s’ha produït cap superació del valor límit horari (200 µg/m3). El màxim horari és de 182 µg/m3 a l’estació de trànsit molt intens de Gràcia-Sant Gervasi.

NO2 Evolució (mitjana anual en ug/m3) Es manté estable la mitjana anual a l’estació de trànsit molt intens de Gràcia-Sant Gervasi. Per al fons urbà, l’estació de Ciutadella ha mantingut uns nivells estables, al contrari del significatiu descens de l’estació de la Vall d’Hebron. Això no es pot atribuir a una disminució del trànsit al voltant de la Vall d’Hebron en la qual s’ha produït un increment dels nivells de CO, mentre que s’han mantingut a la Ciutadella

PM10- Dades 2010 Els nivells de PM10 a la ciutat per a l’any 2010 compleixen, per primera vegada, amb el Valor límit anual (40 μg/m3) i el nombre de superacions permeses del Valor límit diari (35 dies a l’any).

PM 10. Evolució (mitjana anual en ug/m3) Es manté la tendència al descens generalitzat en totes les estacions de la ciutat detectada a partir de l’any 2007.

PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona
PECQ - Les principals fites El PECQ neix fruit de la necessitat de continuar dotant a l’Ajuntament de Barcelona d’instruments per a la definició d’estratègies que portin a l’augment de l’eficiència energètica, la presència d’energies renovables, la reducció de les emissions de contaminants i la millora de la qualitat de servei del subministrament energètic des de l’àmbit local. E: Reduir l’increment de consum d’energia del municipi. Reduir l’increment de les emissions de gasos d’efecte hivernacle associades al municipi. GEH: QA: Millorar la qualitat de l’aire del municipi sobre tot en referència als contaminants NOx i Partícules QSSE: Millorar la qualitat subministrament energètic El PECQ també dóna resposta al Pacte dels Alcaldes Barcelona ha adquirit el compromís de reduir el 20% de les emissions associades a la seva activitat municipal l’any 2020 respecte a l’any 2008.

PECQ - Un exemple d’efectes contraris: la flota de la nova contracta de recollida de residus i neteja. 2008 2011 87% diesel 10% GNC/GNL 2% elèctric 1% híbrid 37% bio-diesel 39% GNC 22% elèctric 2% híbrid (BD) Vehicles: 799 Recollida: 308 Neteja: 491 Vehicles: 1150 Recollida: 590 Neteja: 560 +44% Mobilitat: 21 Mveh-km/any Recollida: 15 Mveh-km/any Neteja: 5 Mveh-km/any Mobilitat: 27 Mveh-km/any Recollida: 20 Mveh-km/any Neteja: 7 Mveh-km/any 5 fraccions recollida selectiva (+1) Més freqüència recollida Més freqüència neteja +20% Consum Energètic: 77,5 GWh/any Recollida: 66,5 GWh/any Neteja: 11 GWh/any Consum Energètic: 107 GWh/any Recollida: 97 GWh/any Neteja: 10 GWh/any +38% Emissions CO2: tCO2/any Recollida: 15 tCO2/any Neteja: 5 tCO2/any Emissions CO2: tCO2/any Recollida: tCO2/any Neteja: tCO2/any Predomini GNC en Recollida de Residus: més consum energètic Predomini GNC en Recollida de Residus: menys contaminants locals Electrificació en Neteja +10% Emissions NOx: kg NOx /any Recollida: kg NOx /any Neteja: kg NOx /any Emissions NOx: kg NOx /any Recollida: kg NOx /any Neteja: kg NOx /any -35% Emissions PM10: kg PM10/any Recollida: kg PM10/any Neteja: kg PM10/any Emissions PM10: 210 kg PM10/any Recollida: 160 kg PM10/any Neteja: 51 kg PM10/any -95%

PECQ – Plantejament global i trets específics Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire Programa Ciutat: aspectes generals de ciutat, que recauen tant en la gestió de l’Ajuntament com en el conjunt de la ciutadania Programa Municipal: fa referència als aspectes que depenen únicament i directa de l’Ajuntament. Diferenciació clara entre allò que l’Ajuntament pot executar directament i allò que l’Ajuntament pot promoure però no executar Any de referència: 2008 Temporalitat: Priorització de la gestió de la demanda. L’Ajuntament, com a administració més propera a la ciutadania, vol incidir en la conscienciació de la població i en fer possible el pas de la conscienciació a l’acció. S’assoleix un Pla menys analista però molt més executiu Participació dels agents implicats des de les fases inicials i durant tot el procés

Sessions de treball. Pla ciutat En el marc del Nou Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire 2011 – 2020 s’han plantejat diferents sessions de treball amb experts i altres agents implicats dels diferents sectors que s’analitzen a nivell de ciutat per tal de definir i consensuar les línies estratègiques, els projectes i les accions a realitzar durant el període d’aplicació del PECQ a partir dels resultats de l’anàlisi i integració dels diferents estudis sectorials. S’han plantejat 8 grups de treball, en format de 1 ó 2 sessions. Els grups són: G1_Gestió de la demanda i comportament envers l’energia (2 sessions) G2_Rehabilitació energètica d’edificis (2 sessions) G3_Gestió de la qualitat de subministrament energètic (2 sessions) G4_Generació renovable i règim especial (2 sessions) G5_Transport i Energia (2 sessions) G6_Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire (2 sessions) G7_Anàlisi econòmic i Jurídic (2 sessió) G8_Sector Industrial. (1 sessió) Han participat més de 80 entitats. Sessions de treball. Conclusions Pla ciutat Han participat més de 80 entitats. S’ha donat en tots els sectors molta importància al paper exemplificador que l'Administració ha de prendre com motor de canvi per assolir els compromisos adquirits per la ciutat en matèria energètica, i fer co-partíceps d’aquests compromisos a la ciutadania. Com a comentari general, s’ha parlat de la importància d’aconseguir que la problemàtica de la contaminació local assoleixi l’etiqueta de problema de salut pública. Igualment, s’ha donat rellevància a evidenciar els beneficis supra-ambientals que comporten certs estalvis i instal·lacions d’energies renovables. Pla municipal Han participat més de 40 persones, 55% de Sectors i Departaments de l’Ajuntament, 30% de Districtes i 15% d’Empreses públiques. Tots els sectors són conscients de la problemàtica energètica, però denoten una manca d’informació tant tecnològica com formativa que els impedeix explotar tota la bona predisposició existent. Es va posar de manifest la necessitat de realitzar auditories i control de consum energètics, sobre tot en el cas dels edificis. La impressió general va subratllar la importància que aquest no sigui només un pla de l’Àrea de Medi Ambient, sinó de tot l’Ajuntament i de tota la ciutat. Pla municipal Els resultats de l’avaluació dels diferents sectors municipals i els projectes també s’han consensuat amb els responsables de les diferents àrees municipals i agents afectats, tant a nivell bilateral amb els diferents sectors municipals implicats directament o indirectament amb algun dels aspectes del Pla, com en una sessió de treball específica sobre els sectors municipals. Han participat més de 40 persones, 55% de Sectors i Departaments de l’Ajuntament, 30% de Districtes i 15% d’Empreses públiques.

PECQ –Pla ciutat. PECQ –Pla municipal. A nivell municipal, es considera: S’inclou l’anàlisi dels següents sectors de la ciutat: Transport i mobilitat Edificis: Rehabilitació energètica sector residencial Comercial i serveis Sector industrial: Port i Aeroport Comportament social envers l’energia Residus Eficiència energètica en el planejament urbanístic Gestió de la qualitat de subministrament dels serveis bàsics Energies Renovables i Sistemes de Generació Eficients Anàlisi de l’economia de Barcelona, etc. Edificis i equipaments municipals Enllumenat Públic Flotes Municipals Altres serveis de l’Ajuntament Per a realitzar els escenaris tendencial i objectiu dels diferents sectors estudiats s’han realitzat estudis propis pel PECQ a més de fer servir els escenaris que dibuixen altres Plans estratègics existents com poden ser: Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona Pla de l’Energia de Catalunya (Revisió del 2009) Anticipo del Plan de Acción de Energías Renovables Pla Director d’Infraestructures Pla d’Acció per a la gestió de residus municipals de Catalunya Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya (PROGREMIC) Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals (PMGRM) Etc. Gestió, tractament i anàlisi de les dades de consums energètics anuals i emissions de gasos d’efecte hivernacles per l’elaboració de mesures i projectes

PECQ - Propostes Programes: Energies Renovables: 25 projectes (23%) Eficiència energètica: 20 projectes (18%) Emissions locals: 32 projectes (30%) Gestió / Comunicació / Coneixement: 31 projectes (29%) El Pla de Ciutat, no només incorpora els projectes estrictament generats en el marc del PECQ, sinó que a més recull un conjunt de projectes o altres plans d’acció ja aprovats (alguns de competència municipal i d’altres són competència d’altres ens). Projectes que han hagut d’incorporar-se al PECQ ja que afecten energètica o ambientalment a la projecció del futur de la ciutat. Aquests projectes incorporats són: Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona (PMU), projectes del Port i de l’Aeroport de Barcelona derivats del Pla d’Actuació de la Generalitat, projectes que implantarà TMB per millorar l’eficiència energètica i reduir les emissions a l’atmosfera, i els projectes de millora en el tractament de residus sòlids urbans amb competència supramunicipal. Alguns exemples de projectes, per programa són: Energies renovables Noves tecnologies solars: Instal·lacions de Concentració Solar per a climatització i generació elèctrica. Assegurar el correcte manteniment/funcionament d'instal·lacions solars tèrmiques (tolerància 0 al no funcionament) Eficiència energètica Redisseny de la distribució de mercaderies. Monitoratge energètic d’edificis i equipaments municipals Gestió de la demanda Assessor energètic d'estalvi per a les llars i locals comercials. Visualitzador de consum energètic a les llars. Gestió Observatori d'energia i canvi climàtic de la ciutat. Informació en temps real de la qualitat de l'aire actual i previsions. Marc legal Control d'emissions dels vehicles més contaminants. Proposta de marc normatiu per a la millora energètica en la rehabilitació d’edificis Informació i Comunicació Programa de sensibilització i comunicació sobre l'energia, el consum i els seus efectes ambientals. Web del PECQ: Informar i sensibilitzar al ciutadà i les empreses en temes energètics i ambientals. Educació Consums acarats, plataforma comparativa de consums energètics i d'impacte ambiental. Programa educatiu d'intercanvi d'experiències i ratis de consum i emissions a les escoles. Projectes Programa CIUTAT 85 Programa MUNICAL 23 PECQ 108

Projectes destacats Residencial
Conscienciació sobre el consum energètic a les llars i locals comercials, acarament de consums i assessorament energètic per tal d’educar sobre el consum d’energia i els seus efectes sobre el Medi Ambient. La majoria de famílies no té noció sobre el seu consum energètic ni sap si consumeix molt o poc respecte la mitjana. L’Ajuntament vol promoure la instal·lació d’equips que permeten conèixer i visualitzar el consum elèctric a les llars i altres centres de petit consum. Mitjançant aparells visualitzadors de consum elèctric amb capacitat d’enregistrament de dades, que permet mesurar i visualitzar el consum d’electricitat en cada moment, així com enregistrar les dades per ser visualitzades amb un ordinador. D'aquesta manera l'usuari pot verificar el consum hora a hora i fins i tot conèixer el consum de diferents equips al posar-se en funcionament. Com a complement, i per tal d’analitzar les dades enregistrades, l’Ajuntament ofereix un Servei d’Assessorament Energètic a qui ho sol·liciti per tal d’estudiar les possibilitats de disminuir el consum energètic a les llars, petits comerços, locals de serveis, i oficines. També posarà a disposició dels ciutadans una plataforma on-line per fer comparacions de consums unitaris i d'estalvis energètics i econòmics assolits en referència a altres usuaris. Sector residencial: aquests projectes estalvien l’equivalent a vegades el consum d’una llar tipus de 80 m2 a Barcelona. En termes d’Estalvi CO2: són necessàries 215 Illes de l’eixample cobertes de bosc mediterrani per a absorbir la mateixa quantitat de CO2 que estalvien els projectes

Projectes destacats Residencial
Suport econòmic a la rehabilitació i reforma d’habitatges energèticament eficient. Les reformes o rehabilitacions en habitatges poden ser una oportunitat per millorar l'aïllament de les finestres, de determinades parets, o el canvi d'aparells elèctrics per altres de gas natural per generar escalfor (més eficient en energia primària). A Barcelona, anualment es duen a terme un nombre important de reformes i rehabilitacions d’habitatges, la majoria d’elles en habitatges destinats a lloguer. En aquesta tipologia d’habitatges les reformes es realitzen majoritàriament amb solucions de mínims, sense tenir en compte l’eficiència energètica. Aquest fet es deu principalment a què els propietaris dels habitatges que es destinen a lloguer no obtenen cap benefici pel fet d’incloure criteris d’eficiència energètica en les reformes o rehabilitacions que realitzen, ja que l’estalvi conseqüent a l’aplicació d’aquestes mesures repercuteix directament en l’inquilí. L’Ajuntament vol incidir en aquest tipus d’actuacions promovent i donant suport econòmic a propietaris per a què les reformes i rehabilitacions d’habitatges es realitzin incorporant criteris d’eficiència energètica i ús racional de l’energia. Sector residencial: aquests projectes estalvien l’equivalent a vegades el consum d’una llar tipus de 80 m2 a Barcelona. En termes d’Estalvi CO2: són necessàries 215 Illes de l’eixample cobertes de bosc mediterrani per a absorbir la mateixa quantitat de CO2 que estalvien els projectes

Projectes destacats Indústria
Estimular la generació distribuïda en les principals indústries consumidores de Barcelona potenciant la cogeneració i les instal·lacions fotovoltaiques. La indústria de Barcelona, a més de ser consumidors eficients, també poden esdevenir centres de generació d’energia, aprofitant el principal recurs disponible a la ciutat, el sol, així com les tecnologies d’alta eficiència a les que tenen accés. L’energia solar fotovoltaica i la cogeneració es postulen com les millors tecnologies de generació d’energia a les indústries de Barcelona. És per això que l’Ajuntament, conjuntament amb les empreses industrials, vol impulsar la instal·lació de plantes de cogeneració per donar calor útil als diferents processos de la indústria i generar electricitat. Aquest tipus de projecte és viable tècnica i econòmicament i es planteja com una inversió pròpia de l'empresa. Així mateix, s’ha posat com a fita impulsar la captació solar a les cobertes industrials per produir energia. En aquest sentit, l’Ajuntament ha fet una aposta mitjançant la nova Ordenança Solar Fotovoltaica, en la que preveu la incorporació de sistemes fotovoltaics a les noves instal·lacions industrials de la ciutat. Tot i així, i buscant aprofitar al màxim els espais disponibles, vol dinamitzar el potencial d’algunes cobertes solars existents mitjançant l’assessorament i el recolzament administratiu per facilitar la instal·lació d’energia fotovoltaica en determinades cobertes industrials. Es preveu instal·lar una potència de 3,7 MWe de cogeneració i 3,6 MWp d’energia solar fotovoltaica. Sector industrial: aquests projectes estalvien l’equivalent a bombetes de baix consum funcionant tot un any ininterrompudament. En termes d’Estalvi CO2: són necessàries 314 Illes de l’eixample cobertes de bosc mediterrani per a absorbir la mateixa quantitat de CO2 que estalvien els projectes

Projectes destacats Xarxes
Aprofitament de les energies residuals disponibles a Barcelona, apostant per la generació centralitzada d’energia i la distribució de calor i fred mitjançant les xarxes de climatització en noves zones d’expansió urbanística. Actualment, hi ha una xarxa de DHC a la zona del i Fòrum (en expansió), amb aportació del calor residual de la instal•lació de valorització energètica de residus del Besòs. En aquest sentit, i com a exemple clar de l’aposta de l’Ajuntament de Barcelona per aquests sistemes, s’està desenvolupant a la ciutat un altre macroprojecte de similars característiques, mitjançant la construcció i instal•lació d’una central de generació d’energia. Aquesta central, ubicada a la Zona Franca de Barcelona, es connectarà a una nova xarxa de distribució del calor i fred per tal d’alimentar energèticament àrees de la Zona Franca, de Barcelona i de l’Hospitalet de Llobregat. Aquest projecte, però, donades les seves característiques, és difícilment replicable en un entorn urbà com Barcelona. Tot i això, sí existeixen determinades actuacions, com l’extensió de la xarxa de i Fòrum a l’àmbit de Sant Andreu – Sagrera, noves zones a urbanitzar o zones a rehabilitar de la ciutat que, fent servir el mateix concepte (generació centralitzada i climatització mitjançant una xarxa de distribució de fred i calor), poden ser replicables a diferents zones de Barcelona. És el cas de les xarxes de climatització de barri Xarxes: aquests projectes estalvien l’equivalent al consum de l’enllumenat Barcelona durant 1 any. En termes d’Estalvi CO2: són necessàries 2784 Illes de l’eixample cobertes de bosc mediterrani per a absorbir la mateixa quantitat de CO2 que estalvien els projectes

Projectes destacats Xarxes
Seguiment sobre l’estat de les xarxes i la qualitat del servei de subministrament elèctric i de gas a la ciutat de Barcelona. Conscients de les competències que l’Ajuntament de Barcelona té sobre les xarxes de subministrament d’electricitat i gas natural de la ciutat, es considera imprescindible la col·laboració i complicitat de les empreses distribuïdores d’energia per tal de poder fer un seguiment acurat de l’estat de les xarxes i preveure, conjuntament, les accions de millora que cal realitzar a la mateixa. En aquest sentit, s’han creat diferents taules d’infraestructures de serveis urbans, entre elles la de subministrament elèctric i subministrament de combustibles. Aquestes taules es constitueixen com un instrument de coordinació entre les diferents àrees de l’Administració Municipal pel seguiment de les infraestructures de Serveis, tant d’Operadors públics i privats. Les principals funcions de la TISU són: el coordinar les actuacions associades als projectes de millora de serveis per a minimitzar el seu impacte sobre la ciutat, identificar punts febles i crear mecanismes de seguiment les millores a realitzar, indicadors d’estat i mantenir informats els operatius.

Energies Renovables i Generació Eficient
Projectes destacats Energies Renovables i Generació Eficient Continuar prioritzant l’ús dels principals recursos renovables dels que disposa la ciutat i incorporar tecnologies d’alta eficiència, mitjançant l’Ordenança Solar i l’impuls de sistemes de trigeneració en hotels. El principal recurs renovable del que disposa Barcelona és l’energia solar. Cal continuar augmentant el nombre d’instal•lacions, i garantint el correcte funcionament i gestió de les existents, així com trencar barreres d’altres fonts renovables poc implantades per tal d'avançar en la descentralització de la generació. L’Ordenança Solar regula la obligatorietat d’incorporar sistemes solars tèrmics i/o fotovoltaics en edificis de nova construcció o rehabilitacions que es construeixin a la ciutat. Aquesta normativa local va més enllà de les exigències estatals (Código Técnico de la Edificación), tant pel que fa als usos afectats (incorporant, en el cas de la fotovoltaica, indústries, centres d’ensenyament i esportius i aparcaments), com a les exigències (superfície o potència pic a instal•lar). Per altra banda, l’Ajuntament de Barcelona també aposta per la cogeneració i la trigeneració, en el moment de la substitució de grans sistemes de producció de calor existents. Un clar exemple és el sector hoteler. EERR i Tec.Efi.: aquests projectes estalvien l’equivalent 2 vegades el consum de totes les línies de Tram de la ciutat. En termes d’Estalvi CO2: són necessàries 500 Illes de l’eixample cobertes de bosc mediterrani per a absorbir la mateixa quantitat de CO2 que estalvien els projectes

Projectes destacats General
L’Ajuntament ofereix la ciutat com a laboratori per a promocionar la R+D en productes que redueixen la contaminació local. Proves pilot de materials constructius fotocatalítics per reduir la presencia de NOx a l'aire. Actualment estan sortint materials com ceràmiques, morter, pintura, panots que poden dotar-se que tenen la capacitat de reduir substàncies contaminants presents a l'atmosfera com ho són els NOx, PM10, Benzens, òxids de carboni o Policondensats aromàtics. Segons el tipus de contaminant, el material amb capacitat fotocatalitica i amb l'ajuda de la llum solar transforma els agents contaminants en nitrats, carbonats o sulfats que són compostos no tòxics. L’Ajuntament de Barcelona vol conèixer l'efectivitat d’aquests nous materials fotocatalitics per reduir la concentració de NOx a l'aire. En aquest sentit, està impulsant diferents proves pilot demostratives de l'efecte que poden tenir certs materials amb capacitat fotocatalítica sobre determinants contaminants com el NOx i la part orgànica de les partícules en suspensió (pavimentació de carrers, pintura de murs i façanes, senyalitzacions, etc.). Electrificació del Port: Avançar en la progressiva electrificació del port per subministrar energia als vaixells evitant les seves emissions actuals ja que han de mantenir els motors engegats mentre estan atracats en el port.

Nombre y distribución modal de etapas de desplazamientos en Barcelona
Projectes destacats Mobilitat i Transport Nombre y distribución modal de etapas de desplazamientos en Barcelona Etapas de desplazamientos Internos Connexión Total Transporte público 35,2% 48,1% 40,1% Vehículo privado 19,1% 43,5% 28,4% A pie y en bici 45,7% 8,4% 31,6% 100% Els Consums. A Barcelona es realitzen diàriament uns 6 milions de desplaçaments, segons dades del 2008; 4,3 milions corresponen a desplaçaments interns i 1,7 milions a desplaçaments interns - externs. L'any 2008, el 32,7% dels desplaçaments interns es van realitzar en transport públic, el 51,5% a peu i amb bici, i només un 15,8%, en vehicle privat. Pel que fa als desplaçaments externs - interns, el vehicle privat va tenir una quota del 47,5%, el transport públic del 49,5%, i el desplaçaments a peu o amb bici el 3%. El transport públic (en metro suposen el 48%, i l’autobús amb TMB el 25%.) però, ha anat guanyant terreny els darrers anys en detriment del vehicle privat en aquest tipus de desplaçaments. El transport va consumir 4100,83 GWh a l’any 2008, amb la distribució que es pot observar en el gràfic. En quant al conjunt de la mobilitat privada de la ciutat, es van recórrer veh-km/dia feiner que equival a 4.439,15 Mveh-km/any. L’antiguitat mitja dels vehicles associats a aquesta mobilitat és de 5,66 anys, dada obtinguda gràcies a l’estudi sobre el terreny descrit en el requadre. De la circulació de vehicles a la ciutat, el 52% prové de fora de Barcelona, i dels turismes gasoil és el 56% El transport viari a Barcelona i les Rondes va generar ,7 tones de gasos d’efecte hivernacle. En quant als Nox, els turismes sumen un 35,3% del total de les emissions, seguits de les furgonetes (LDV) amb un 17,9%, els camions mitjans i pesants (MDV i HDV) amb un 16,3%, els autocars i autobusos privats amb un 12,6%, les motos amb un 9,3% i, finalment, els autobusos i autocars de TMB amb un 8,5%. Els turismes i les motos són els principals emissors partícules sòlides (PM10), amb un 35,6% i un 25,1%, respectivament.

del transport viari de Barcelona ciutat:
Projectes destacats Emissions de NOX del transport viari de Barcelona ciutat: 5.014,72 tn/any <E E1 E2 E3 E4 HIB <E E1 E2 E3 E4 <E E1 E2 E3 <E E1 E2 E3 E4 <E E1 E2 E3 E4 <E E1 E2 E3 E4 E5 <E E1 E2 E3 E4 E5 E1 E2 E3 E4 E5 E3 EEV turismes Motos furgonetes camions Bus + autocars E: Classificació EURO

Projectes destacats Diversificació energètica

FUTUR (renovació natural) PARC DE TURISMES CIRCULANT (DETECCIÓ RSD)
Projectes destacats -20% -50% CENS DE TURISMES FUTUR (renovació natural) PARC DE TURISMES CIRCULANT (DETECCIÓ RSD) Euro 6 Euro 5 Euro 4 Euro 3

Projectes destacats Mobilitat i transport
L’Ajuntament de Barcelona vol reduir l’ús del vehicle a la ciutat, no prohibir la seva circulació. Foment del transport públic Barcelona – Area metropolitana- L9 A Barcelona es realitzen diàriament uns 6 milions de desplaçaments, segons dades del 2008; 4,3 milions corresponen a desplaçaments interns i 1,7 milions a desplaçaments interns-externs, suposant un gran flux de circulació de vehicles que provenen de fora de la ciutat (més del 50% no són de Barcelona i, d’aquests, el 70% són vehicles dièsel) i per tant, cal seguir en aquesta línia. Per tant, per tal de reduir la circulació de vehicles a la ciutat, és imprescindible un bon mallat de transport públic ciutat – àrea metropolitana, a fi de continuar promovent el canvi modal. Infraestructures com la Línia 9 del metro són clau per a assolir amb èxit aquesta fita. Completar la Línia 9 assumiria una demanda de uns viatgers diaris, que suposarà l’any 2020 un increment superior al 39% en l’ús de la xarxa de metro.

L’Ajuntament de Barcelona vol disminuir la contaminació dels vehicles que circulen per la ciutat. Control d’emissions de vehicles més contaminants Detectar els vehicles més contaminants, i fer que redueixin les seves emissions fins a un valor mig de la seva categoria. Per assolir aquest objectiu es duran a terme accions de sensibilització directa als conductors dels vehicles més contaminants i es treballarà amb l’Administració Estatal i Autonòmica per incorporar en el protocol de la ITV la valoració de NOx i PM10, i per afavorir la renovació dels vehicles. El projecte es planteja en dues fases: 1a. Fase: Sensibilització de l’efecte que el trànsit viari té sobre la qualitat de l’aire de la ciutat a partir de la realització del control d'emissions mesurades del tub d'escapament dels vehicles i associar-les al número de placa de matrícula per adoptar mesures. 2a. Fase: Després de la primera fase d’estimulació, es procedirà a establir un procediment per tal que els vehicles més contaminants no puguin circular per la ciutat llevat que prenguin les accions correctores necessàries. S’estima que amb aquesta mesura es poden assolir reduccions d’emissions del 13% en NOx i del 20% en partícules.

Projectes destacats Hipòtesis de partida:
Control de les emissions reals dels vehicles per a detectar els que són altament contaminants de cada grup. Període aproximat d’implantació: 2 anys % d’afectació a la mobilitat 3% Resultats de reducció de Nox 11,9 %

Projectes destacats 27-30% REDUCCIÓN DE LAS EMISIONES
TIEMPO DE IMPLANTACIÓN % VEH-KM AFECTADOS REDUCCIÓN DE LAS EMISIONES REDUCCIÓN EMISSIONES RESPECTO ESCENARIO RENOVACIÓN NATURAL: (2008) ZONA DE BAJAS EMISSIONES: -16,8% RENOVACIÓN ACELERADA DEL PARQUE MÓVIL: -14,8% CONTROL EMISIONES VEH. MAS CONTAMINANTES: -11,9% ZONA DE BAJAS EMISSIONES RENOVACIÓN ACELERADA CONTROL EMISIONES 27-30%

Continuar amb el control i ambientalització de les flotes captives, municipals i privades. Actuar sobre flotes captives (taxis, autocars privats, vehicles lleugers de mercaderies, etc.), arribant a acords per a la reducció del nombre de vehicles de gasoil de les seves flotes, diversificant el combustible a emprar (elèctric, gas natural, GLP, E85, etc.), a més de treballar en cada cas altres mesures com: •Taxis: reduir la circulació en buit. •Autocars escolars: controlar les emissions dels vehicles, informant dels resultats a escoles i AMPAS, amb l’objectiu que la reducció de les emissions sigui un criteri a l’hora de fer noves contractacions de serveis. •Vehicles lleugers de mercaderies: controlar les emissions dels vehicles i informar sobre el seu impacte, per en una segona fase plantejar la regulació de l’accés a les zones de càrrega i descàrrega en funció de les bondats ambientals del vehicle.

Continuar amb el control i ambientalització de les flotes captives, municipals i privades. Aconseguir la complicitat i implicació del Port per actuar sobre els vehicles que circulen pel seu interior. Continuar l’ambientalització de flotes de transport públic en superfície, incorporant nous sistemes de propulsió dels vehicles, com el gas natural, o els sistemes híbrids, en línia amb les actuals polítiques de TMB. Continuar l’ambientalització de les flotes municipals. Promoure l’ús del vehicle elèctric a la ciutat, amb especial èmfasi en les motos elèctriques.

4.2 Resultats Els resultats del PECQ. Escenari tendencial vs Escenari PECQ Pressupost Dels projectes que s’han pogut valorar econòmicament s’estima que el PECQ pot tenir un cost de 688 M€ (sense IVA): Programa Ciutat : 492 M€ Programa Municipal: 196 M€* S’estima que les inversions necessàries per a posar en marxa el PECQ significaran un increment del PIB de la comarca del barcelonès del 0,97%. L’aplicació dels projectes pot arribar a induir la creació de més de 900 llocs de treball anuals a la comarca. El cost que directament podria ser repercutit a l’Ajuntament de Barcelona ascendeix a 217 M€, uns 22 M€ anuals. *No s’ha inclòs el cost del projecte: “Desplegament de la nova contracta de neteja amb flota de vehicles ambientalitzada” (projecte que pertany al Pla Municipal en desenvolupament). Consideracions En general, la caixa vermella indica els estalvis que l’aplicació de tots els projectes sumats suposaria sobre el valor de referència del 2008 (és a dir, sense tendencials de creixement). Energia i Emissions: com que es comptabilitzen els tendencials (o ‘business as usual’) del creixement de la ciutat, els projectes proposats aconsegueixen una reducció de la tendència d’increment. Emissions: les millors xifres de l’escenari PECQ en emissions que en energia és degut a la millora de tecnologia emprada dintre d’un marc de consum energètic creixent. Tot i això, assolir el no-creixement en un escenari que inclou tendencials és tot un èxit. El 20% de reducció que demana el Pacte dels Alcaldes es comptabilitza de manera diferent, i per al Pla Municipal. En aquest sentit, s’assoli`rà una reducció per càpita del 25,15% del Pla Municipal al 2020 respecte el mateix valor de 2008. Nox i PM10: tendencial redueix degut a la renovació natural del parc mòbil acomplint els successius límits EURO marcats per la Comissió Europea. Tot i això, aquesta reducció no és suficient per a assolir els llindars de concentració establerts per la CE i ha calgut anar més enllà. Valoració socioeconòmica En termes econòmics, el cost de les mesures del Pla d’Acció del PECQ és de 2.431,74 M€ dels quals s’estima que 1.939,69 M€ haurà d’aportar l’Ajuntament de Barcelona, tot i això només el projecte: “Ambientalització de la contracta de neteja” té un cost de 1.743,40 M€ (projecte que pertany al Pla Municipal). S’han pogut valorar econòmica i energèticament així com en termes d’emissions el 78% dels 108 projectes del Pla d’acció mentre que el 22% restant no ha estat possible degut a que hi ha determinats projectes o plans que depenen d’altres administracions o ens, i que han estat incorporats al PECQ amb les dades disponibles que ha estat possible recollir. Així mateix, hi ha altres projectes, principalment tots aquells que tenen relació amb accions de comunicació, educació i informació, que no s’ha valorat ni energèticament i en termes d’emissions de gasos contaminant, ja que, per prudència, no s’ha cregut oportú fer-ho per la indefinició que suposa la seva valoració. S’estima que el PECQ generarà un impacte sobre l’economia de Barcelona. Així, s’estima que les inversions necessàries per posar-la en marxa significaran un increment del PIB de la ciutat del 0,97% i es preveu que l’aplicació dels projectes pugui arribar a induir la generació, de mitjana, de més de 900 llocs de treball* anuals al Barcelonès. Aquesta ocupació es va creant a mesura que es fan les actuacions del PECQ al llarg dels 10 i el impacte és temporal i supeditat a la duració del Pla. El PECQ fa un exercici addicional per tal de valorar els costos ambientals no contemplats en un anàlisi merament econòmic. Així doncs, analitza les repercussions dels costos associats a la problemàtica ambiental generada pels contaminants locals, així com els costos dels efectes provocats pel canvi climàtic, fora del comerç d’emissions. *(Es tracta de llocs de treball equivalents anuals, és a dir, llocs de treball a temps complert i d’una durada d’un any. No es correspon amb nombre de contractes.)

Els resultats del PECQ. Escenari tendencial vs Escenari PECQ + + +: Existeixen projectes relacionats amb el Comportament, la informació i conscienciació ciutadana no comptabilitzats que podrien millorar aquests resultats. + +

PLA D’ENERGIA, CANVI CLIMÀTIC I QUALITAT DE L’AIRE DE BARCELONA

Presentaciones similares

Presentación del tema: "PLA D’ENERGIA, CANVI CLIMÀTIC I QUALITAT DE L’AIRE DE BARCELONA"— Transcripción de la presentación:

Presentaciones similares

Sobre el proyecto

Feedback

Iniciar la sesión

Autorizarse a través de una red social:

PLA D’ENERGIA, CANVI CLIMÀTIC I QUALITAT DE L’AIRE DE BARCELONA

Presentaciones similares

Presentación del tema: "PLA D’ENERGIA, CANVI CLIMÀTIC I QUALITAT DE L’AIRE DE BARCELONA"— Transcripción de la presentación:

Presentaciones similares

Sobre el proyecto

Feedback